divendres, 9 de juny de 2017

LA CIUTAT QUE VOLEM (ESPECIAL)

Per l’oficina on treballo hi passa molta gent. Sobre tot ara que estem en campanya de Renda i sinó és per a confeccionar-la és per a fer alguna consulta relacionada amb el tema.
La setmana passada dues persones que van passar per allí, se van apropar a saludar-me i a la vegada a queixar-se de situacions que els afecten. Tot i que no sóc el defensor del ciutadà, de vegades m’ho sembla.
Intentaré reproduir el més fidelment possible les converses:

-Què farem del solar del costat de casa meva?

-Sí quan hi passo sempre hi veig brossa i moltes bossetes amb excrements de gossos tirades...

(Estàvem parlant del solar on tenia la casa Ciprià Forcada, entre els carrers Sebastià Juan i Arbó i Bolívia)

Al cap d’una estona una altra persona.

-Has vist com estan el solars que hi ha una mica més amunt de casa meva? De vegades baixen rates pel carrer i sempre hi ha escarabitxes.  

(Es referia als solars que hi ha a tocar del Lligallo, entre els carrers Canàries i Cervantes)

En tos dos casos els hi vaig dir que passaria a fer unes fotos i que les publicaria al meu bloc i les distribuiria per les xarxes.
Mentre estava fent fotos del primer solar, me va veure un veí que hi té un negoci:

-No me diràs que estàs fent fotos al solar?

-Sí, l’altre dia una veïna me sé va queixar...

-Tu has vist com està això?

(Quan me pensava que m’ensenyaria el solar ple d’herbes i brossa, per a la meva sorpresa me va ensenyar la vorera)

-Tu saps la quantitat de dones que passen per aquí amb els cotxets i s’enganxen... Per un tram menut, No es podria arranjar? I aquest cable?... Vine a veure com està... No sé si és de llum o d’aigua...

-D’aigua impossible, és massa menut...

-Jo no el penso tocar... Suposo que aquest local ha de tenir algun amo...

-Te’n recordes el temps que es va estar la grua... Al final la van treure... Aquest, com el que hi ha al carrer Velázquez, aquell que està separat pel passatge Picasso, on per cert, també hi havia una grua... Van quedar abandonats quan va arribar la crisi... I així es van quedar...

Però va insistir...

-Però algun amo tindran... I sinó que ho repari l’ajuntament.




Potser si que caldria fer un inventari de tots aquests punts (que de ben segur que n’hi ha més) i que s’actués el més prompte possible. Són actuacions que no necessiten grans despeses i es donaria resposta a velles reivindicacions del veïnat.