dilluns, 5 de juny de 2017

LO COTXE DE LÍNIA

Tinc molt present el record de l’autobús de la Hife que passava per la Galera quan al rellotge de la Torra estaven a punt de tocar 2/4 de 8 del matí. Era lo cotxe de línia. El seu xofer era el tio Antonio de Balbina, fill de Godall, però vivia a la Sènia. Per edat quasi podia ser el nostre iaio i potser per això li dèiem tio. Era un bon home, però de tant en tant li sortia un caràcter aspre, sobre tot, quan la joventut que transportava armaven més xivarri del normal.
L’autobús també tenia un cobrador: Juanito el Cobrador. Juanito, que era valencià i estava casat a la Sénia, era afable, sovint era l’antítesi del tío Antonio que el guanyava en anys. Quan Juanito acabava de recórrer l'autobús cobrant als passatgers que havien pujat a la darrera parada, però sobre tot durant els viatges de tornada de Tortosa, sovint se seia prop de nosaltres per a fer-la petar. Els temes de conversa eren variats i amens. Encara recordo un dia que parlaven de les truites de patata i que a ell, com a mi, li agradaven gelades, millor fetes del dia anterior... I com mon pare treballava a la granja de Ceferino Huerta, que tenia granges a la Galera i Godall i a part tenia una fàbrica de xampany (de fet era vi gasificat), també va sortir el tema del xampany...

-No és massa bo, però fresquet passa bé... I fa pum i dóna alegria... -Deia Juanito-.  

Només recordo veure empipat a Juanito dues vegades... Les dues perquè me vaig posar amb el Madrid, el seu equip. Amb Juanito podies parlar de qualsevol cosa i fer-li broma (ell també ne solia fer...), però no podies tocar el tema del Madrid, sobre tot quan perdia... Tot i que per aquella època acostumava a guanyar-ho quasi tot.
El tío Antonio es va jubilar i un tal Queral, que era fill de Santa Bàrbara, va passar a ser el conductor. No sé si abans o després, l’empresa va ascendir a Juanito a la categoria d’inspector de línies i el lloc de cobrador es va amortitzar. La feina de cobrador la va passar a fer el xofer que té cobrava quan pujaves a l’autobús.

Potser nosaltres ja no ho veurem... O potser sí, però igual arriba un dia que els autobusos aniran sense conductor. Ja sabeu que s’estan fent proves de cotxes sense conductor.

---

Això que us acabo d’explicar només és un exemple de l’evolució del treball. Poc a poc els sers humans deixem de ser imprescindibles i som reemplaçats per màquines. Amb l’arribada de les noves tecnologies, l’evolució està anant tan ràpid que en pocs dies, el que s’havia presentat com a darrera novetat tecnològica, ja ha quedat obsoleta.
Estem deshumanitzant la societat a pressa feta. Les maquines, ja sigui un caixer automàtic d’una entitat bancària, el sortidor d’una estació de servei, els dispensador de bitllets d’una estació d’autobusos o la pantalla interactiva d’una oficina de turisme són clars exemples de la substitució des les persones per màquines. Però pobre de tu que t’equivoquis o que la màquina tingui algun problema (l’any passat vaig posar carburant a una estació de servei situada a algun lloc entre Albi i Carcassonne –França-, d’aquelles que no tenen cap treballador i me van cobrar de la targeta 1.000€) que no tens amb qui parlar ni saps que has de fer.
I evidentment no li demanis conversa a la màquina. No sap ni de gastronomia, ni de futbol... Ni li podràs comentar la notícia del dia o parlar-li del temps... Ni li podràs fer bromes, ni te’n farà...
Per cert. Els meus lectors que siguin de La Galera, Godall o la Sénia... Feu una mica de memòria... No sé si recordareu que al bitllet de la Hife hi posava: Línia Tortosa-la Cenia i viceversa con hijuelas...  
  
I ara us pregunto: Què eren (o són) las hijuelas? A mi me va costar molts anys saber-ho: el trajecte des de la Galera a Godall. Per anar de Tortosa a la Sénia no es passa per Godall i, per tant, els autobusos de línia hi tenen que entrar expressament.