divendres, 30 de juny de 2017

MARCATS PER L’INDEPENDENTISME

Ahir es va fer públic un manifest signat per 100 persones rellevants demanant a l’independentisme que aturi el procés.
Tot i que encara no he llegit cap reacció oficial contra el manifest, si que es veritat que la notícia dóna per a molt entre els dos sectors: el d’aquells que estan a favor de la independència i els que hi estan en contra. Només cal llegir els comentaris del Periódico per Internet per adonar-vos-en que la notícia no ha deixat indiferent quasi que a ningú. No cal que busqueu cap comentari meu perquè no el trobareu.
Redactar i signar un manifest a favor o en contra d’alguna és un fet habitual. Però com tot en aquesta vida tindrà adeptes i detractors. Però el que considero fora de lloc, és la pujada de to d’alguns, com per exemple els que qualifiquen als signants detraïdors. Una vegada més es demostra que el procés està ple de fanàtics. Uns s’embolcallen amb l’estelada i els altres se envuelven con la enseña nacional española.  
Fa mesos que Catalunya està vivint un ambient enrarit. No cal recordar els orígens del conflicte perquè se’n ha parlat sobradament, ara bé, m’agradaria deixar-vos amb un titular: Al procés li han fallat dues coses. Una la negociació amb un Estat en crisi que no vol negociar res (ho pagarà car, però me temo que no ara) L’altra la unilateralitat (Guillem Martínez, Primera victoria procesista, Público.es) Tampoc pretenc que tothom hi estigui d’acord...
Tot i considerar greus els insults i apujades de to de molts, el que me sembla molt greu és que el Govern hagi amenaçat a les publicacions que no facin publicitat de l’1-O en retirar-los les subvencions. Sabem com es diu això, no? Xantatge! Xantatge pur i dur. Una prova més de la poca democràcia que emana d’aquells que s’omplen la boca d’aquesta paraula. Hi ha una dita castellana que diu: Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. L’aprovació del reglament de l Parlament i de les lleis de desconnexió a esquenes dels grups que no es mostren favorables al referèndum serien més mostres d’aquesta desraó que practiquen alguns.
Nio me cansaré de dir-ho. No estic en contra del procés, ni de que l’1-O es pugui anar a votar, però si que estic en contra de com s’està fent i de les actituds de molts (un adjectiu contraposat a pocs) A Catalunya sovint emprem una paraula que de vegades costa trobar traducció a d’altres idiomes: senyAl procés li falta seny. Crec que és un bon resum del que penso.  
Tinc amics, coneguts i fins i tot familiars que sí, podria qualificar-los tranquil·lament de fanàtics. I ho demostren pels seus posts a les xarxes socials i els comentaris que de vegada me deixen. No obstant ni els he donat de baixa com amistats ni, encara menys, els he bloquejat.
En canvi si que he bloquejat a algunes persones que o bé m’han faltat el respecte o l’han faltat a determinats col·lectius com ara els immigrants o el LGBTI.