dijous, 29 de juny de 2017

PALMEROS

Definició de palmeroLa persona que aplaudeix; es a dir, que fa palmes.

Qualitat del palmero: Adaptar-se a les circumstàncies del moment, transformar-se, evolucionar...

Hàbitat del palmero: La que viu prop dels polítics. Tot i que aquesta proximitat potser virtual.

L'espècie de palmeros més coneguda: La que espera aconseguir favors dels polítics.

Primer palmero conegut: J.R.A. Antecedents: Revista Amposta de finals del segle XX.

A finals del segle XX (1999-2000) les xarxes socials a través de Internet encara no existien. Les primeres sorgeixen entre el 2001 i 2002, però és el 2003 quan comencen a popularitzar-se: Friendster, Tribe i Myspace. I el 2004 Google crea Orkut. Facebook, tot i que neix entre el 2004, no es llança a nivell mundial fins el 2005, Twitter el 2006, Instagram el 2010, etc.
I es clar, abans un feia el que podia. I en aquest sentit els convergents d’Amposta ho tenien clar. La Revista Amposta els hi donava el suport i anonimat imprescindibles per aplaudir la transformació que estava tenint Amposta des de que Joan Maria Roig n’era l’alcalde.
J.R.A. eren les inicials que apareixien a una extensa carta publicada a la Revista Amposta en una data sense determinar de finals dels segle XX. J.R.A. començava dient que era un ampostí que residia a Barcelona que només venia a Amposta algun cap de setmana i només creuar el pont penjat, ja començava a veure la meravella en que s’havia convertit Amposta des de que Joan Maria Roig era alcalde...
D’altres coses potser no, però sobre cartes al director, articles i escrits diversos, ne tinc la ma trencada... En teoria cap diari o revista, accepta publicar un escrit si el seu autor no està perfectament identificat, tot i que algunes vegades, a petició de l’autor, poden aparèixer només les inicials o pseudònim. Normalment quan l’autor creu que el que està revelant es pot arribar a usar en contra seva.
Però quan el contingut d’una carta és per a lloar les bondats d’un alcalde, un pensa: Per a què l’anonimat? I tot que han passat molts anys, de resposta només n’hi he trobat una: Perquè el seu autor era del cercle d’amistats de l’alcalde i no quedava bé que ells mateixos aplaudissin el bé que ho estaven fent...
A part de les cartes que apareixien de tant en tant, hi havia una secció fixa signada per M. del Montsià titulada Aplaudiments i xiulets. Normalment molts més aplaudiments que xiulets. I els aplaudiments ja poden suposar en quin sentit anaven...
Amb la popularitat que han adquirit les xarxes socials en els darrers anys conductes d’aquest tipus han proliferat. De vegades n’hi ha prou en que critiquis alguna cosa per a que els palmeros surtin ràpidament a replicar-te, fins i tot emprant paraules despectives.
Farien bé les nostres autoritats en filtrar els comentaris dels palmeros. De no ser així un pot caure al parany que es coneix com la faula del Vestit nou de l'emperador.
O dit d’una altra manera: No per rebre més lloances s’està governant millor!