dijous, 29 de juny de 2017

¿Perillosa marxa cap a un comitè revolucionari?

Periodista

Fins i tot els lletrats del Parlament qüestionen la reforma del reglament plantejada pel Govern


Part de Catalunya viu des de fa temps en un clima d’excitació en què progressivament va imperant la confusió. Així es va poder dir que amb el 47,8% dels vots en les eleccions plebiscitàries de l’any 2015 hi havia un mandat democràtic per a la independència. ¿És que no sabem comptar? El 47,8% va ser un bon resultat (que a Madrid no van saber llegir), però no el 50,01% que dona la majoria en un plebiscit.
A més a més, la legalitat catalana establerta a l’Estatut votat pels catalans –no ja la llei espanyola– estableix clarament que per a una reforma de l’Estatut es necessiten les dues terceres parts dels diputats. I qualsevol persona raonable estarà d’acord que proclamar la independència és un fet més transcendent que canviar l’Estatut. ¿Qui pot el mínim, reformar l’Estatut –els 62 diputats de JxSí més els 10 de la CUP– pot el màxim, proclamar la independència?
I la cosa va a pitjor perquè el Govern sembla anhelar transformar-se en un esvalotat comitè revolucionari. Fins al punt que Joan Coscubiela, exsecretari general de CCOO i el portaveu del grup parlamentari més a l’esquerra (excepte la CUP) en un tuit –l’estil Trump fa furor– posava ahir el dit a la llaga: «El concepte de democràcia d’alguns és el d’un Govern sense oposició, amb mitjans de comunicació afins i un Parlament sense funcions».
Doncs sí. Només així s’entén que el Govern català hagi anunciat de forma confusa un gran acte per al 4 de juliol (curiosament, el dia de la independència americana) per donar els detalls del referèndum. I que rèpliques de l’acte arribarien a més de cent poblacions catalanes. Està bé que el Govern vulgui connectar amb el poble, però abans el referèndum hauria d’haver sigut aprovat, en deguda forma, pel Parlament. Quan aquesta aprovació no existeix i es recorre a la mobilització popular, estem més a prop d’un comitè revolucionari que d’un Govern democràtic. Lenin també tenia pressa i volia cremar etapes.

Drets democràtics
I ho perpetra un Govern que diu que encarna els drets democràtics i tres dels consellers del qual –el de Justícia, el d’Interior i la d’Ensenyament– aplaudien dijous des de la presidència la concessió del premi especial del bufet de Roca Junyent a Javier Solana, l’exministre socialista i exsecretari general de l’OTAN, que al Col·legi d’Advocats deia que Catalunya, a l’IQS de la qual va treballar el seu pare quan va tornar de l’exili i no va poder ensenyar a Madrid, era un país que creia en el Dret.
I no és només Coscubiela. És que fins i tot els lletrats del Parlament han fet públic un informe en què afirmen que la reforma del reglament que prepara JxSí, per aprovar en lectura única i per la via d’urgència la llei de desconnexió –potser en ple agost–, pot violar els drets de l’oposició.
Estic segur que al Govern hi ha persones de neta trajectòria democràtica que no permetran que l’Executiu català es transmuti en un comitè revolucionari. D’aquells que comencen plens de teòrica bona fe i acaben... com acaben.