dijous, 13 de juliol de 2017

FC Qatarlona

Periodista

Qatar va firmar amb el FC Barcelona una esponsorització de la qual s'avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis


Em sap greu referir-me amb to crític a Qatar coincidint amb una injusta campanya de xantatges per un fals suport al terrorisme. Però en el moment que finalitza el pacte entre el Barça i Qatar hem de reconèixer que això ha entelat per sempre l’aurèola de Esport i ciutadania del club, perquè per diners, només per diners, ha contribuït decisivament a l’aparent blanqueig de la marca Qatar en qüestions als antípodes del que encarna el club.
Qatar no és pervers. Ara l’agredeixen per la seva voluntat de modernització dins del món islamista i, en particular, pel seu desig d’incorporar pluralitat, a través de la seva cadena televisiva Al-Jazira, en el transcendent debat que intenta efectuar el món àrab amb ell mateix. Però és una monarquia absolutista que aplica la llei islàmica de forma degradant respecte a la dona (encara que se li permeti conduir automòbils o tenir flexibilitats amb lel vestuari). No respecta satisfactòriament els drets humans, aplica l’esclavitud moderna (paga als immigrants, el 80% de la seva població, a canvi de no reconèixer-los drets laborals ni aplicar la seguretat a la feina), i és sospitós de suborn habitual en les seves relacions econòmiques i socials internacionals.
Per blanquejar la seva imatge en l’esfera internacional, Qatar va decidir jugar a fons la carta de la popularitat del futbol. Va començar utilitzant el Barça victoriós i d’Unicef i ha aconseguit el seu objectiu. Els pròxims campionats que patrocina inclouen, a més a més de la mateixa FIFA, l’actual Copa Confederacions, el Mundial del 2018 a Rússia, el Mundial de clubs del 2018 i el Mundial que es disputarà al mateix país el 2022.
VENDA DE PRINCIPIS
Es farà allà si la falta de lògica de celebrar-ho en les seves pèssimes condicions climàtiques, les proves dels suborns a la FIFA i les denúncies per les condicions despòtiques amb què construeix els estadis no obliguen a fer marxa enrere.
Per a aquesta estratègia ha tingut, entre altres treballadors, Sandro Rosell, fins i tot quan presidia el Barça. Qatar va firmar amb el club una esponsorització de la qual s’avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis, molt lucrativa però poc allunyada en el seu fons d’una venda cara del propi cos. Els nens que llueixen pel món la samarreta del Barça amb la paraula Qatar s’associen a un model de vida inacceptable per al que vol significar l’entitat. Només per diners, com per diners hem vist fotos promocionals qatarianes de Messi, Xavi, Guardiola o Luis Suárez, justificables si necessitessin les contraprestacions per a la seva estricta supervivència però no per passar, com el mateix club, de la categoria de ric a més supermilionari. La relació s’acaba, però la taca queda.