diumenge, 2 de juliol de 2017

MAJORIA IMPOSSIBLE

Un Pedro Sánchez reforçat després de tornar a ser nomenat Secretari General del PSOE es va reunir dimarts amb el líder de Podemos Pablo Iglesias per mirar d’arribar a acords que permetin fer fora a Rajoy de la Moncloa. Difícil ho tindran mentre Ciudadanos no s’avingui a participar en una mena de gran coalició per a formar una majoria.
Com aficionat a fer anàlisi polític que sóc, me costa molt explicar el paper que està jugant Albert Rivera i el seu partit. Perquè entendre-ho, ho entenc...
Com sabeu, Ciudadanos és un partit que representa la nova dreta espanyola. Igual de carca com la que ens està governant i que és la hereva del franquisme. L’experiment va començar a Catalunya amb Ciutadans que lluny de aparèixer i desaparèixer com el Guadiana, es va acabar consolidant fins al punt de que la Inés Arrimadas és la cap de l’oposició al Parlament de Catalunya.  
S’acusa a C’s de ser un partit promogut per l’IBEX 35, per tant, pel poder econòmic espanyol. No sé si són rumors fundats o simples enraonies (habladurias en castellà), per tant, com no ho sé, me limitaré a esmentar-ho i punt. Aquí queda.
Segons els sondejos que es fan periòdicament per diferents mitjans informatius a part dels oficials del CIS, allà on el PP perd suports pels casos de corrupció que l’afecten, els guanya C’s. És com una mena de vasos comunicants que quan un puja, l’altre baixa i quan un baixa, l’altre puja...
A diferència de fa uns anys on després dels dos grans partits, la resta eren minoritaris i poc o res comptaven a l’hora de conformar majories, ara amb Podemos i C’s (durant un temps va ser la UPiD de Rosa Díaz), tenen el suficient pes com per a tenir-se en consideració. Ara, per a conformar un govern estable caldria sumar 3 partits o coalicions. I amb això està Pedro Sánchez. Després de reunir-se amb Pablo Iglesias ho farà amb Albert Rivera.  
Però serà molt complicat que hi pugui haver un acord a 3 bandes ja que al menys que Iglesias i Rivera abaixin el respectiu nivell de crispació respecte a l’altre.
A part d’això s’ha de tenir en compte que les relacions de C’s i el PP són excel·lents... Sí, sí, excel·lents, tot i la pantomima que sovint representen. Els de Ciudadanos s’omplen molt la boca de regeneració política i de combatre la corrupció, però després no ho concreten en cap mesura.
Que gràcies als seus vots es va reprovar al ministre Catalá i que passarà el mateix amb Montoro? I què? Quina efectivitat té això si, com ells diuen compten amb la confiança de Rajoy? Un polític reprovat hauria de cessar automàticament, però això ja és un altre tema.
Què passarà a curt termini? De moment l’aprovació dels pressupostos dóna molt de marge al govern de Rajoy. Pràcticament li permetrà acabar la legislatura, ja que l’any que ve, sinó compta amb els suports suficients la llei li permet prorrogar-los.
Presentarà el PSOE una moció de censura? Ho veig molt improbable al menys que Pedro Sánchez aconsegueixi els suports necessaris i, la veritat, no ho veig. Intentar desgastar a Rajoy per aquesta via pot convertir-se en una arma llancívola que produeixi l’efecte contrari. Ja es va poder veure amb la moció de censura de Podemos de només fa unes setmanes. Tot i la pluja de crítiques dels partits que donaven suport a la moció cap a Rajoy, aquest se’n va sortir bastant bé.
Tombar el PP només està en mans dels ciutadans que van a votar. Potser ignoren que el seu vot és poderós, però és així. A Espanya hi ha una majoria de treballadors en front dels empresaris. També hi ha col·lectius que s’ho estan passant molt malament. Si tota aquesta gent a qui el PP ha perjudicat notablement votessin per les esquerres, ni el PP, ni C’s, ni la suma del PP i C’s aconseguirien formar govern.