dimarts, 25 de juliol de 2017

MAS: MOLT PER AMAGAR

Quan semblava que durant els darrers anys CDC s’havia portat bé... Què el jutjat cas del 3% era cosa del passat, de quan Pujol regnava amb ma de ferro i el seu paladí Mas estava més preocupat per heretar el càrrec del seu progenitor polític que una altra cosa, resulta ser que no, que una vegada Arturo el de la taula quadrada va arribar a la presidència de la Generalitat, els tripijocs van tornar a Palau (al Palau de la Generalitat, sé sobreentén)  
L’origen de la notícia sembla ser el Español, el diari digital que dirigeix Pedro J. Ramírez, durant molts anys director del Mundo. Però com comprendreu jo la vaig llegir a un altre mitjà, molt més proper a les meves idees: El Triangle. El titular deia així: Es destapa una xarxa de contractes fraudulents de la Generalitat (Durant la presidència d'Artur Mas s'haurien arreglat contractes per valor de 500 milions d'euros) Més tard també ho vaig poder fer al Periódico. Tots dos citaven com a font de la informació el Español. En canvi, d’altres mitjans catalans com l’Ara, el Punt/Avui, Vilaweb i la Vanguardia, no portaven cap referència de la notícia. Silenci còmplice? En canvi si que parlaven dels 6 mil d’euros que el govern Central els havia demanat que justifiquessin per a comprovar que no anaven destinats a cap partida per a fer el referèndum i que segons el govern català els ha destinat a una altra cosa...
Tal com diu la dita castellana de casta le viene al galgo (el galgo, llebrer en català, seria l’Arturo) O sigui, només recuperar la Generalitat usurpada pel Tripartit l’any 2003, Mas es va dedicar a fer el que li havia vist fer a Pujol tota la vida: Afavorir les empreses properes a CDC (Ferrovial, Teyco...) atorgant-los contractes d’obres i emportant-se la corresponent comissió per al finançament del partit. Quan alguna cosa s’ha estat fet durant tota la vida, es que deu d’estar ben feta, no trobeu?    
La teoria defensada per molts (entre els que m’hi trobo jo mateix) de que la reconversió independentista de Mas després de la reeixida Diada de 2012 es tractava d’una estratègia per mirar d’amagar el seu obscur passat, sembla agafar força.
Segurament Mas no va valorar bé on se posava. De fet, en un primer moment va pensar que amb el gir independentista tenia guanyades les eleccions que va convocar de forma immediata. Però l’electorat, en lloc de donar-li el recolzament que esperava el va castigar a les urnes rebaixant els resultats de CDC als mínims històrics fins aquell moment. Entre unes coses i d’altres, aquell va ser el principi de la fi de Convergència que l’any 2016 es va d’haver de refundar en el PDeCAT.
De totes formes sembla evident que aquells que ara estan encapçalant el procés tenen molt poc a veure amb allò que representa (encara) Mas. En aquests moments se tracta d’independentistes convençuts els que condueixen el tren que, segons l’eslògan, només passa una vegada en la vida.
En política, com amb tot, es tracta d’anar tancant i obrint etapes i tal com sé sol dir, quan una porta es tanca, se’n obre una altra. El tren del procés anunciat pels independentistes és possible que aquest cop passi de llarg de l’estació, però això no vol dir res. Malament aniríem si només hi hagués un tren... I sinó que els i pregunten als escocesos o als quebequesos que esperen amb ànsia que torni a passar.