divendres, 14 de juliol de 2017

Temps de records i amnèsies

Director

D'acord amb els cànons de la tradició pàtria, el 40 aniversari de les primeres eleccions democràtiques ha ressuscitat els fantasmes del passat


La tardana celebració del 40 aniversari de les primeres eleccions democràtiques ha ressuscitat els vells fantasmes del passat, d’acord amb els cànons de la tradició pàtria. El Congrés va voler reservar tot el protagonisme per al rei Felip VI (no per al monarca emèrit) i condecorar els diputats que van fer la Constitució, sense que presències i absències deixessin tothom content.
L’esquerra parlamentària i els nacionalistes hi van trobar a faltar els represaliats pel franquisme, als quals van rendir el seu propi tribut, i a Podem li va semblar que entre els llorejats hi era de més l’exministre Rodolfo Martín Villa, exjerarca franquista i coprotagonista de la Transició recentment encausat a l’Argentina per la matança de Vitòria.
Els que des de la tramoia franquista o la trinxera opositora van transmutar un règim autoritari en un altre de drets i llibertats estaven, tots, a Primer de Democràcia. Però, 40 anys després, sembla que els seus successors s’entossudeixen a desaprendre. O a avivar records tan selectius i interessats com les amnèsies.
Convé recordar que, com va descriure amb encert Manuel Vázquez Montalbán, la Transició va ser un pacte entre dues debilitats: la delfranquisme sense Franco i la d’una oposició clandestina sense lideratge ni un full de serveis particularment brillant. És cert, els repressors van obtenir el perdó i els reprimits es van quedar amb l’oblit, però aquest era l’únic guió que els uns i els altres podien escriure plegats.
Tampoc és just oblidar que la redempció democràtica de col·laboradors del règim no es va circumscriure a Martín Villa, i tampoc a la política madrilenya. A Catalunya, sense anar més lluny, exalcaldes franquistes i exprocuradors a Corts van obtenir després escó al Parlament, i algun d’ells fins i tot va ostentar cartera de conseller en l’etapa de Jordi Pujol. És curiós que els que aquí s’esquincen les vestidures no ho fessin llavors.

ELS JUDICIS FRANQUISTES

Com a nota positiva, la unànime declaració del Parlament sobre la nul·litat dels judicis del franquisme que es van celebrar a Catalunya. Un gest testimonial que, incomprensiblement, el Congrés es nega a realitzar.