dimecres, 9 d’agost de 2017

SOM DEL BEC GROC

Si l’any 1985 o 86 (o tal vegada el 87, ens fem grans i la memòria ens comença a fallar...) vivies a la Galera o hi estaves passant uns dies de vacances i, a més erets jove, segur que tu també vas ser del Bec groc.
Tot va començar en una simple conversa d’amics al bar de l’Araceli, el més popular de la Galera d’aquella època.

-I si ens féssim unes samarretes per a festes?  -Va proposar algú-.

Devia de ser el mes de juliol i per a festes encara faltava més d’un mes... Teníem temps de sobres.
El que no podíem imaginar és que la situació ens acabaria per desbordar degut a la gran demanda de samarretes que vam acabar tenint. La culpa de tot la va tenir el disseny. Segur!
Tot i que després de 32 anys encara la guardo per casa, trobar-la és pràcticament impossible, per tant us descriuré com era:

-Des del primer moment vàrem tenir clar que la samarreta havia de ser de color rosa i que hi havia de posar: Som del bec groc. A la Galera ser del bec groc en aquell temps equivalia a dir ser gai. D’aquí el color rosa.
Però faltava la part més important: el dibuix. Algú d'altre va tenir la idea d’encarregar-li a Juan José Sales, pintor i dibuixant local i jove. I la veritat no ens va defraudar. Va dibuixar un moixó amb un gran bec groc, assegut, amb els cames creuades, sabatilles esportives i un gran barret de copa. Tenia tota mena de detalls, fins i tot els cordons de les sabatilles estaven esfilagarsats. A part del bec groc, les parts que més destacaven del dibuix era, sense dubte el got que aguantava amb l’ala esquerra i el barret. El got era de tub amb una rodanxa de llimona i que contenia un licor verd que, segons l’artista erasumo de césped. I què era el sumo de césped? Era una beguda que els galerencs que anaven per la Contacto, que amb la Karibú era  una de les discoteques de moda d’aquella època, van popularitzar: cervesa amb menta (d’aquí el color verd) I el barret, era de copa, com els que usaven els enterramorts i estava trencat er la part superior. 

Sabeu quantes samarretes sé van fer finalment? Es va passar lleugerament de 100 que, per a un poble d’uns 700 i escaig habitants, era una quantitat considerable. Recordo que fins el darrer moment hi va haver demanda i haguérem d’anar incrementant constantment la comanda inicial. Les samarretes ens les va fer Pergin de Tortosa que tenia la botiga a la cantonada que hi ha entre els carrers Sant Blai i Mercaders.
Potser sabeu que les festes Majors de Godall i la Galera sé superposen, ja que el patró de Godall és Sant Salvador (6 d’agost) i el de la Galera Sant Llorenç (10 d’agost) i, per tant, encara no han acabat els de Godall que ja comencen les de la Galera.  
A algú sé li va ocórrer que podíem fer l’estrena de les samarretes pujant al ball de Godall que el feien al costat del camp de futbol, sortint del poble en direcció a Ulldecona. Finalment hi vam anar 5 o 6 cotxes, tots plens o sigui entre 20 i 30 ocupants i tots amb la corresponent samarreta del Bec groc. No cal dir que en un moment ens vam fer els amos de la pista amb la mirada estupefacta de la gent del poble i els forasters que hi havia anat.
Dies més tard començaven les festes d’Amposta i amb Manolo Querol, un amic apostí, però que viu a Santa Bàrbara, vam anar al bou capllaçat i com no podia ser d’una altra manera, hi vaig anar amb la samarreta. Com a bon ampostí, Manolo hi anava tots els anys i tenia una colla amb qui compartir l’esmorzar tradicional. Un dels amics de la colla era Antonio Solé que, durant molts anys va ser bateria de l’orquestra Júnior’s. Tant li va agradar la samarreta que me’n va demanar una. Evidentment el vaig complaure.