dijous, 3 d’agost de 2017

Tot acaba en Aznar

ANTÓN LOSADA


No ho va dir en veu alta però el missatge no podia ressonar més nítid: si volen saber res sobre finançament il·legal o caixes b preguntin a Lapuerta o a l'anterior president del PP


La frase clau de la declaració del testimoni Mariano Rajoy va ser afirmar que entre el 1993 i el 2003 s'ocupava de la política i ni en sabia ni n'havia de saber de qüestions econòmiques. Al Partit Popular són tan fins que, al llarg dels més de 30 anys que acumula com a dirigent, mai ha parlat de diners. No ho va dir en veu alta però el missatge no podia ressonar més nítid a la sala: si volen saber res sobre finançament il·legal o caixes b, preguntin a Álvaro Lapuerta i si no al president del partit llavors: José María Aznar, perquè tot comença i acaba amb aquest senyor que ara es fa fotografies amb Albert Rivera.
El següent moviment en la seva estratègia va consistir a afirmar, també amb rotunditat, com va ser precisament ell, ja com a president del partit, qui va donar l'ordre de deixar de contractar Correa i els seus sequaços. No es va mostrar tan precís a l'hora d'explicar-nos per què. Tot es va deure a unes sospites sobre si estaven fent alguna cosa lletja però no il·legal; és l'acomiadament perquè no m'agrada, una categoria tan innovadora com l'acomiadament en diferit de Luis Bárcenas.
L'home que només es responsabilitza de la política i no atenia el finançament i els contractes del partit va ser, paradoxalment, qui va acomiadar la trama Gürtel perquè alguna cosa hi veia que no li agradava. L'home que només atenia l'estratègia política i no es ficava amb els temes econòmics va ser, de nou paradoxalment, qui va aconsellar a Esperanza Aguirre que esbrinés què estava passant en alguns ajuntaments de Madrid; encara que després ja no s'hi va interessar més perquè ell no es preocupava d'aquests detalls. El principi general tenia les seves excepcions: Mariano Rajoy no s'ocupava dels afers econòmics excepte quan li convenia i es tractava de fer neteja; per a pràctiques sospitoses i empara de corruptes i les seves corrupteles preguntin a uns altres.
El testimoni Rajoy va intentar evitar el temible "no ho sé" i el desprestigiat "no me'n recordo" des del primer minut del seu testimoni. La memòria li va funcionar perfectament mentre va poder transitar per la zona de confort que li van subministrar el lletrat de Bárcenas, exercint del seu advocat defensor, els esbroncs de l'estil Don Pantuflo del president de la sala i la seva coartada sobre la seva responsabilitat política i la seva ignorància econòmica.

RECORDS NÍTIDS

Els records es van anar fent molt menys nítids i més selectius a mesura que l'anaven interrogant sobre els papers i els missatge de Bárcenas, el pagament del seu viatge a Canàries després de la derrota del 2004, o la sorprenent supervivència de les empreses Gürtel a València i Madrid, malgrat les instruccions per deixar de contractar-los. No obstant, ningú va ser capaç de posar-lo en una dificultat que no hagués resolt mitja dotzena de vegades abans. Rajoy va passar la prova amb la seva acreditada habilitat de l'opositor que sap com preparar els temes millor que el mateix tribunal. En seu judicial ha deixat traçada una frontera de responsabilitat política entre el Partit Popular d'Aznar i la Gürtel i el Partit Popular de Rajoy i el marianisme.
La declaració de Rajoy va tenir almenys la virtut de treure del seu embadocament els partits de l'oposició. El PSOE va abandonar per un moment el seu embolic sobre la plurinacionalitat i Podem va deixar de discutir una estona sobre la transcendent qüestió d'entrar o no en el govern de Castella-la Manxa. Pel que fa a Ciutadans, també aquí es va comportar com una marca blanca i ni tan sols va sortir el seu líder a fer una valoració de rutina, perquè l'important és passar com més aviat millor aquestes basques.