dissabte, 30 de setembre del 2017

DIARI DE LES VACANCES A GALICIA. DIA 9: SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Segur que no vaig percebre les emocions que tenen els peregrins que hi arriben després de llargues jornades de viatge. Però Santiago de Compostel·la me va semblar una ciutat monumental, plena d’edificis històrics. Religiosos i civils. Catedrals, palaus i habitatges. Per alguna cosa és la capital de Galícia.
En arribar, el primer edifici històric que vam veure va ser el convent de Sant Francesc de Santiago. Vam continuar pel carrer Sant Francesc fins la plaça de l’Obradoiro que estava plena de gent. A l’esquerra la catedral, tot i que fins que no estàs al bell mig de la plaça no pots captar la seva veritable dimensió, a la dreta el parador nacional Reis Catòlics que ocupa el que un dia va ser un hospital i que es va construir arran d’una visita que van fer els propis reis l’any 1486, en front de la catedral, el pazo de Raxoi, seu de l’Ajuntament i la Junta i, finalment, a l’altre costat el col·legi de Sant Jeroni, seu del rectorat i el pazo Xelmírez, antic palau episcopal. La llàstima va ser no poder gaudir plenament de la visita, ja que les torres de la catedral sé trobaven en obres i unes grans xarxes verdes els cobrien parcialment. La meva dona va decidir visitar-la per dintre, però la van fer sortir ja que s’anava a celebrar una missa.  
Vam dinar a un restaurant que hi havia a tocar de la catedral i, ja per la tarda van decidir donar un tomb, primer pel casc antic i més tard pel parc de l’Alameda on hi ha un monument a la memòria de la gran poetessa gallega Rosalia de Castro i una escultura asseguda del poeta Ramón Maria del Valle-Inclán. Des del mirador de Santiago hi ha una extraordinària vista de la ciutat i, per suposat, de la catedral.

Vam retornar al casc antic per a continuar-lo recorrent. Allí semblava que tots els carrers portessin a la catedral. Per segona vegada la meva dona va voler visitar els seu interior i aquesta vegada si que ho va poder fer.
Se pot dir que amb aquesta visita donàvem per acabat el nostre viatge a Galicia, ja que el dia següent ens en anàvem de Lugo per a fer nit a Logronyo, la capital de la Rioja.


MÉS INFORMACIÓ:
   














LA NOSTRA RIBERA 311






LUGO 22






Vostès que poden, dialoguin

JORDI EVOLE

¿Com pot reaccionar el Govern central el dia que es proclami la independència de forma unilateral?

«Això s’acabarà malament». Aquesta frase es repeteix massa aquests dies a Catalunya. Te la diu el veí, la companya de l’oficina, el quiosquer. És una conclusió a la qual ha arribat massa gent. I el que sorprèn és que cap dels nostres governants hi faci res per evitar-ho. Bé, sí que hi fan. El Govern de Rajoy ha aconseguit aquesta setmana el que l’independentisme intentava aconseguir (i no aconseguia) des de les eleccions del 27-S: eixamplar la base. Rajoy ha dit tantes vegades que no hi haurà referèndum que ara no li queda més remei que recórrer a qualsevol mètode per impedir-ho. I ha triat el pitjor. I encara li queda una setmana. Quina por. Potser aconsegueixen impedir aquest referèndum, però si pensen que així acabaran amb les ganes de votar de centenars de milers de catalans, demostren dues coses: o que no en tenen ni idea de com és Catalunya, o que no vol solucionar el conflicte (o totes dues a la vegada).

Llegint la premsa estrangera, fa la sensació que a Europa també conclouen que això no se soluciona si no és votant. I no és que diguin que la forma de fer-ho sigui l’1-O, que crec que té carències evidents, però coincideixen que s’haurà de trobar una manera perquè celebrem el referèndum: pactat, amb campanya electoral a favor del 'sí' i del 'no', amb debats i tot el que calgui perquè els ciutadans prenguin una decisió tan transcendent.

Diumenge, es pugui o no votar, està garantida una mobilització sense precedents. A totes les ciutats i pobles catalans sortiran en massa ciutadans amb la seva papereta, encara que no la puguin dipositar enlloc.
Ni un pas enrere

¿I des del Govern de la Generalitat, què hi diuen? Doncs vaig estar parlant amb Puigdemont i, la veritat, no em va tranquil·litzar. El president ha assegurat tantes vegades que l’1-O es farà, que ara està totalment decidit a no fer ni un pas enrere. I tant li fa saber que farà un referèndum amb mancances. Perquè ho sap. Diu que per poc que es voti (fins i tot parla del 15%), ell donarà per vinculant el resultat. I com diu la llei del referèndum, el Parlament proclamarà la independència al cap de 48 hores dels resultats oficials, encara que aquella nit cadascú interpretarà el que li donarà la gana. El temps ho dirà. El que inquieta molta gent és que si el Govern ha reaccionat com ho ha fet aquesta setmana sense ni tan sols haver votat, ¿com ho farà després d’una hipotètica declaració unilateral d’independència?

Arribats aquí només em queda recórrer a la frase que va fer cèlebre Gemma Nierga en la manifestació de condemna per l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA. No estic ni de bon tros comparant situacions, però crec que la frase de Nierga la podríem tornar a pronunciar dirigint-nos als nostres governants: «Vostès que poden, dialoguin».

divendres, 29 de setembre del 2017

OH! NO ÉS NOTÍCIA

I jo que me pensava que ne parlaria tothom!! Sembla ser que hi ha notícies que no són notícia, tot i la rellevància que poden arribar a tenir. Serà perquè aquests dies només sé parla del referèndum de l’1-O i totes les notícies que es generen al seu voltat? Potser serà això.
Dimarts, quan vaig sortir de treballar i anava cap a casa, per la ràdio (estava escoltant la SER) van donar una notícia que relacionava a Juan Fernando López Aguilar, diputat socialista al Parlament Europeu i el món del futbol.
A veure si us ho sé explicar. Gràcies a una filtració de Foottball Leaks, s’han conegut el nom de jugadors importants de la Lliga que han estat condemnats per evasió fiscal. Aquests jugadors, a sobre de ser estrelles del món de futbol tenen tota mena de privilegis amb la complicitat dels respectius clubs, per tant, també estarien implicats diversos clubs.  
Dilluns es va celebrar una sessió de la Comissió de Blanqueig de Capitals i Evasió fiscal i va ser aquí, quan el portaveu socialista va criticar el suport que reben aquestes mega estrelles del món del futbol, els sous desorbitats, els contractes de publicitat, els drets d’imatge etc. Per tot això es va demanar a la Comissió conseqüències estrictes i mecanismes que impedeixen el frau i la evasió fiscal a tots els nivells.
Per la seva part, Ramón Jauregui, un altre eurodiputat socialista, va incidir en que ni la FIFA, ni la UEFA, ni l’Associació Espanyola d’Agents de Futbolistes controlin el problema de la evasió fiscal del futbol internacional i més concretament de l’europeu.
Segons la SER, cap representant del estaments del futbol va assistir a la reunió, tot i que havien estat convidats a fer-ho. També es va dir que entre les mesures que s’havien de prendre, estava la de suspendre’ls temporalment sense poder jugar a futbol, igual com es fa quan t’ensenyen una targeta roja.
Però no només als jugadors, sinó als seus representants. Per exemple el portuguès Jorge Mendes, representant entre d’altres de Cristiano Ronaldo o José Mourinho, sé sap que té tot un entramat d’empreses que operen en diversos països fiscal per a poder evadir capitals i estalviar-se els impostos que hauria de pagar al país on tingui el seu domicili fiscal. A aquest personatge sembla ser que si s’acceptessin les mesures que es proposen se’l podria inhabilitar a per vida.  
Que el món del futbol està més que corromput és cosa coneguda. Només cal fixar-nos que va passar amb els expresidents de la FIFA Joseph Blatter, el de la UEFA Michel Platini o el de la Federació Espanyola Ángel Maria Villar.
Ja era hora que algú s’atrevís a proposar mesures com les que han proposat els diputats socialistes de la Eurocambra, però dubto que al final se pugui aconseguir alguna cosa al respecto o al menys que tinguin l’abast necessari. És una pena, però realment penso que no s’arribarà mai fins l’arrel del problema.
Per cert, si heu llegit o escoltat alguna cosa al respecte, m’agradaria que m’ho diguéssiu, ja que sembla ser que hi ha un mutis total. Fixeu-vos que l’enllaç que us adjunto per a poder llegir la notícia és de la pàgina personal del propi Juan Fernando López Aguilar.   


LA NOSTRA RIBERA 310






FOTOS DE LA TRACTORADA DAVANT L'AEAT DE TORTOSA















LUGO 21






Vèncer el fatalisme

ENRIC HERNÁNDEZ

L'horitzó és fosc, però Rajoy encara pot rectificar i oferir diàleg en majúscules. El risc és guanyar la batalla fàctica de l'1-O i perdre Catalunya

Catalunya registra el terratrèmol d’indignació de més intensitat des del 15-M i el posterior setge al Parlament. Manifestacions, notes de repulsa, cassolades... Resolt a desactivar com més aviat millor el referèndum de l’1-O, l’Estat va tallar el cable equivocat. Missió complerta, però la detenció d’alts càrrecs del Govern i la profanació de les dependències de la Generalitat per la Guàrdia Civil van ser un pas en fals que ha irritat milions de catalans, molts d’ells aliens –i fins i tot refractaris– al discurs independentista.

En l’òrbita governamental hi ha els que sostenen que era necessari començar a alliberar la pressió social acumulada pel sobiranisme per distanciar les anunciades protestes de la jornada de l’1-O. Però, ja fos fruit de la premeditació o una mera barroeria, el que és segur és que el Govern central no va encertar a preveure ni la magnitud ni la transversalitat que acabaria tenint la reacció catalana.

El tauler s’ha endimoniat. Ni la maquinària judicial ni la mobilització independentista ja no tenen fre. Amb els membres de la Sindicatura Electoral el Constitucional ha perdut la por a castigar els desobedients; els restants, per desenes, poden acabar aviat davant la justícia. Com insinua Oriol Junqueras i reconeixen fonts del Govern, el referèndum com a tal no es podrà celebrar, però... ¿qui i com els ho explicarà als convençuts que a l’octubre conquistaran la independència?
L’amenaça de la DUI

Si ningú s’atreveix a fer-ho, regirà el full de ruta: el referèndum se substituirà per una declaració unilateral d’independència (DUI) del Parlament, seguida o no d’unes eleccions que la plebiscitin. I aquest serà el final: detencions, empresonaments, tumults, suspensió de l’autonomia...

L’horitzó és molt fosc, però no ens podem entregar al fatalisme. Mariano Rajoy encara és a temps de rectificar i, amb Pedro Sánchez, oferir a Catalunya un diàleg sincer, en majúscules, a canvi que Carles Puigdemont congeli un referèndum que ja no està en condicions d’organitzar. En cas contrari, Espanya pot guanyar la batalla fàctica de l’1-O, però a costa de perdre Catalunya.