divendres, 8 de setembre del 2017

LA INDEPENDÈNCIA FINANCERA

Frase contundent: Si no hi ha independència financera no hi pot haver independència política.  
Dimarts, baixant de Tortosa, la meva dona va llegit una piulada del Govern català que deia més o menys això: El traspàs dels impostos s’ha de fer de forma consensuada y pactada.
Quina conseqüència s’extreu d’aquesta frase? Què la independència va per a llarg.
Tan en el tema impostos com en la resta de lleis, la inseguretat jurídica que es crea es mol gran. Per molt que el Parlament aprovi la Llei de Transitorietat Política (una mena de constitució provisional), durant un temps estaran en vigor dues legalitats: La catalana acceptada per una gran majoria d’independentistes i l’espanyola.  
Ja ho he dit alguna vegada. Per als independentistes de soca rel tot anirà sobre rodes fins que els hi toquin la pela. Si l’Estat atura les transferències de diners que permeten pagar les nòmines i cobrir els serveis bàsics, què passarà?  
Però bé, anem a parlar d’impostos. Per alguns, l’Agència Tributària Catalana és un organisme de nova creació. Fals. L’Agència Tributària Catalana es va crear l’any 2007 i és hereva del Departament d’Economia i Finances. Es va crear per a recaptar els impostos propis i els cedits per l’Estat. El que s’ha fet ara és una adaptació per a poder recaptar els impostos on l’Estat espanyol té competència exclusiva, a saber l’IRPF i l’IVA. Però què passa amb l’IVA? Què és un impost exclusiu de l’UE (A Espanya es va començar a recaptar l’1-01-1986, el mateix dia de l’ingrés oficial al Mercat Comú Europeu) Per tant, el Govern català no podrà recaptar aquest import, tot i que, evidentment, tindrà les competències per a crear-ne un de similar.
Però mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya, el dilema que sorgeix és: On sé pagaran els impostos? Cadascú que faci la seva reflexió i que es contesti per a si mateix.
Però que passarà si per a l’Agència Tributària espanyola tens obligació de contribuir a Espanya i no ho fas? Evidentment t’aplicaran la legislació espanyola i té requeriran, té sancionaran i, sinó pagues, t’embargaran. És el que us deia només començar l’escrit d’avui: La inseguretat jurídica.
T’arriscaràs a tributar a Catalunya mentre no estigui aquest tema solucionat? Només un exemple. L’ajuntament de Sant Vicent dels Horts, del que va se alcalde el vicepresident Junqueras, segueix tributant a Espanya.
Però aquesta inseguretat jurídica no només afectarà els ciutadans, sinó també a les empreses. Us heu preguntat mai com s’assabenta l’Agència Tributària espanyola de les dades econòmiques tant dels ciutadans com de les empreses? Evidentment no té una bola de cristall i ho endevina. La legislació li permet esbrinar aquesta informació a través de diferents canals que es poden resumir en un de sol: Tothom està obligat a informar (empreses, entitats financeres, notaris, etc.) L’incompliment se sanciona i, de vegades la multa pot sortir molt cara ja que està en consonància amb el número de registres que té deixes de declarar. Si te’n deixes un pagaràs per un, però si ten deixes mil, pagaràs per mil.
Una de les eines més potents que té l’Agència Tributària espanyola és la informació creuada (la denominació me l’acabo d’inventar), es a dir comprovar si dues persones (físiques o jurídiques) que han tingut relacions econòmiques mútues (comprador-venedor) coincideixen a l’hora de declarar l’import total de les transaccions.
L’Agència Tributària Catalana no podrà assumir totes les competències que emanen de la seva creació fins que l’Estat i el Govern ho pactin. I en quan a l’IVA fins que Catalunya sigui un estat de dret dintre de la Unió.
Clar i català.