Linxament

EMMA RIVEROLA

¿Com va poder passar? Molts ens hem fet aquesta pregunta. ¿Com es va poder ignorar durant tants anys l’heura de corrupció que anava cobrint les nostres institucions? ¿Com va poder Jordi Pujol enganyar-nos tant? ¿Com una multitud es va sentir tan dolguda, ofesa, indignada per arribar a aclamar-lo per la querella per Banca Catalana en comptes de preguntar-se quant de raó hi havia en ella? ¿Com tants, com gairebé tots, vam creure les seves paraules: «El Govern central ha fet una jugada indigna. D’ara endavant, d’ètica i moral en parlarem nosaltres, no ells»?

¿Com es va consentir que es denominessin traïdors els que no combregaven amb el seu credo? ¿Com ens va costar tant descobrir –i creure– el contuberni polític, empresarial i mediàtic que va permetre que la seva família amassés una fortuna? ¿Com es va poder convertir el 3% en la moneda de canvi de la nostra vergonya? ¿Com es va tolerar o es va ignorar o es va mostrar indiferència davant l’arraconament que patien aquells que denunciaven? ¿Com es van barrejar els insults de gel amb les burles, les bromes contra la dissidència? ¿Com es van infiltrar tants propagandistes en el periodisme?

Sense escoltar

Va passar, com sempre passa, acceptant la doctrina sense fer preguntes, apuntant-se als linxaments amb alegria, rient les gràcies als assenyalaments públics. Ara un cartell. Ara un vòmit a Twitter. Sense voler escoltar. Sense voler veure. Va passar com sempre. Com ara passa.