Aquest matí, Josep Emili Fonollosa, director de Vinaròs News m’ha posat en avís sobre l’editorial d’avui del Periódico: El Periódico amb l’autogovern. L’he llegit i avui, tal com estan les coses, el subscric al 100%.
Els que me seguiu assíduament coneixeu bé com penso i segur que recordareu que més d’una vegada us parlo de coherència. Per tant us pregunto: Era coherent assistir a la concentració que es va fer ahir a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta.
La primera convocatòria, prevista per a 2/4 de 9 de la tarda, era per a donar suport al nostre alcalde Adam Tomàs, una persona que, tot i les discrepàncies puntuals que podem tenir, aprecio i penso que d’ell que és i serà un bon alcalde. Si ho recordeu, al comentari del passat dilluns us deia que no me semblava bé que s’imputessin més de 700 alcaldes. Per tant, en quest apartat, coherència total!
A darrera hora, i després del dia intens amb registres a la seu de la Conselleria d’Economia, Agència Tributària Catalana, etc., la concentració es va avançar ½ hora per a donar suport a les nostres institucions, tot i que la majoria dels assistents no se’n van assabentar i van arribar pels voltants de 2/4 de 9.
Per tant, la meva presència no era per a demanar poder votar l1-O, sinó per a defensar el Govern català i la resta d’institucions (Parlament, ajuntaments...), ja que l’actitud intransigent de Madrid que a part de posar en perill la convivència, també posa en perill la democràcia i les llibertats, tant les individuals com les col·lectives.
Afortunadament veig que no sóc l’únic que
penso així. A part de coincidir amb la línia editorial del Periódico, ahir, i
de forma espontània, van sortir al carrer milers de manifestants que, fins ara
no ho havien fet: Madrid, València, Andalusia... I suposo que també a
Catalunya. Ahir no tots devien de ser de l’ANC, Òmnium, JxS i les CUP... Fins i
tot el lehendakari Iñigo Urkullu va expressar la seva preocupació per la pèrdua
dels valors democràtics que està patint Catalunya. I això que no fa gaire el
PNB va donar suport al PP en aprovar-li el pressupost per al 2018.
Amb el raonament de que Espanya és un estat de dret i que tothom ha de complir les lleis, no dóna dret a que el Govern d’Espanya actuï arbitràriament. En aquests moments Catalunya està en un estat policial, es a dir, baix d’un estricte control de les forces de l’ordre.
A part dels efectius que hi ha normalment a Catalunya, el Ministeri de l’Interior ha mobilitzat més 1.000 efectius fins uns dies després de l’1 d’octubre. Mentre duri l’operació, quest efectius s’estan allotjant a hotels (com passa a Reus) o vaixells (Barcelona i Tarragona) I si això no és suficient, tant als Mossos com a les policies locals se’ls hi ha ordenat fer policies de policies judicials i no es descarta que puguin acabar actuant baix les ordres directes dels caps policials de Madrid.
Crida l’atenció l’escrupolós cel amb que s’està actuant per a impedir el referèndum de Catalunya i la permissibilitat que se té amb altres qüestions importants, com la corrupció o el frau fiscal on una gran part dels seus principals actors ne sortiran indemnes, començant pel propi Mariano Rajoy Brey, cap de l’executiu espanyol o l’expresident José María Aznar López.
Una de les armes més poderoses de les que disposa el Govern de Madrid és el Tribunal Constitucional que actua en total connivència i sintonia amb l’executiu. L’imperi de la llei s’aplica anteposant la Constitució per sobre de tot. Inclús, com sabeu, el PP es contrari a qualsevol reforma constitucional que parli, per exemple d’Estat federat i del reconeixement per a Catalunya i la resta de nacionalitats històriques de determinats trets diferencials.
Dit això hauríeu de saber que l’any 1978, l’Alianza Popular que va crear Manuel Fraga, exministre franquista, va fer campanya en contra de la Constitució i va recomanar els seus afiliats i simpatitzants de votar-hi en contra.
Tret de unes modificacions puntuals (successió del cap d’estat i l’establiment del sostre d’endeutament), el text de la Constitució del 78 no ha sofert canvis. El mateix li passa al PP: l’AP del 78 tenia els tics franquistes propis de l’època i tot que han passat 40 anys, l’actual PP els segueix mantenint.
Per tant, i per acabar, davant dels atacs a les institucions catalanes, cal sortir en la seva defensa dintre de les possibilitats de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada