ENRIC HERNÁNDEZ
L'horitzó és fosc, però Rajoy encara pot rectificar i oferir diàleg en majúscules. El risc és guanyar la batalla fàctica de l'1-O i perdre Catalunya
Catalunya registra el terratrèmol d’indignació de més intensitat des del 15-M i el posterior setge al Parlament. Manifestacions, notes de repulsa, cassolades... Resolt a desactivar com més aviat millor el referèndum de l’1-O, l’Estat va tallar el cable equivocat. Missió complerta, però la detenció d’alts càrrecs del Govern i la profanació de les dependències de la Generalitat per la Guàrdia Civil van ser un pas en fals que ha irritat milions de catalans, molts d’ells aliens –i fins i tot refractaris– al discurs independentista.
En l’òrbita governamental hi ha els que sostenen que era necessari començar a alliberar la pressió social acumulada pel sobiranisme per distanciar les anunciades protestes de la jornada de l’1-O. Però, ja fos fruit de la premeditació o una mera barroeria, el que és segur és que el Govern central no va encertar a preveure ni la magnitud ni la transversalitat que acabaria tenint la reacció catalana.
El tauler s’ha endimoniat. Ni la maquinària judicial ni la mobilització independentista ja no tenen fre. Amb els membres de la Sindicatura Electoral el Constitucional ha perdut la por a castigar els desobedients; els restants, per desenes, poden acabar aviat davant la justícia. Com insinua Oriol Junqueras i reconeixen fonts del Govern, el referèndum com a tal no es podrà celebrar, però... ¿qui i com els ho explicarà als convençuts que a l’octubre conquistaran la independència?
L’amenaça de la DUI
Si ningú s’atreveix a fer-ho, regirà el full de ruta: el referèndum se substituirà per una declaració unilateral d’independència (DUI) del Parlament, seguida o no d’unes eleccions que la plebiscitin. I aquest serà el final: detencions, empresonaments, tumults, suspensió de l’autonomia...
L’horitzó és molt fosc, però no ens podem entregar al fatalisme. Mariano Rajoy encara és a temps de rectificar i, amb Pedro Sánchez, oferir a Catalunya un diàleg sincer, en majúscules, a canvi que Carles Puigdemont congeli un referèndum que ja no està en condicions d’organitzar. En cas contrari, Espanya pot guanyar la batalla fàctica de l’1-O, però a costa de perdre Catalunya.
L'horitzó és fosc, però Rajoy encara pot rectificar i oferir diàleg en majúscules. El risc és guanyar la batalla fàctica de l'1-O i perdre Catalunya
En l’òrbita governamental hi ha els que sostenen que era necessari començar a alliberar la pressió social acumulada pel sobiranisme per distanciar les anunciades protestes de la jornada de l’1-O. Però, ja fos fruit de la premeditació o una mera barroeria, el que és segur és que el Govern central no va encertar a preveure ni la magnitud ni la transversalitat que acabaria tenint la reacció catalana.
El tauler s’ha endimoniat. Ni la maquinària judicial ni la mobilització independentista ja no tenen fre. Amb els membres de la Sindicatura Electoral el Constitucional ha perdut la por a castigar els desobedients; els restants, per desenes, poden acabar aviat davant la justícia. Com insinua Oriol Junqueras i reconeixen fonts del Govern, el referèndum com a tal no es podrà celebrar, però... ¿qui i com els ho explicarà als convençuts que a l’octubre conquistaran la independència?
L’amenaça de la DUI
Si ningú s’atreveix a fer-ho, regirà el full de ruta: el referèndum se substituirà per una declaració unilateral d’independència (DUI) del Parlament, seguida o no d’unes eleccions que la plebiscitin. I aquest serà el final: detencions, empresonaments, tumults, suspensió de l’autonomia...
L’horitzó és molt fosc, però no ens podem entregar al fatalisme. Mariano Rajoy encara és a temps de rectificar i, amb Pedro Sánchez, oferir a Catalunya un diàleg sincer, en majúscules, a canvi que Carles Puigdemont congeli un referèndum que ja no està en condicions d’organitzar. En cas contrari, Espanya pot guanyar la batalla fàctica de l’1-O, però a costa de perdre Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada