 |
| De Ferreres, al Periódico d'avui. |
Fins fa poc, quan sentíem que es parlava de
presos polítics té venien al cap tots aquells que van ser empresonats i fins i
tot executats durant les dictadures franquista, xilena o argentina, per posar
només un exemples. I molt més recent a països disfressats de democràcies com són Veneçuela i Turquia, un país
aquest últim que toca sovint les portes de la UE.
Per a partir d’ara, quan escoltem l’expressió presos polítics, el nostre pensament
anirà molt més prop. A un país que tot i considerar-se un estat de dret, empresona
ciutadans per expressar les seves idees polítiques. Estic parlant de l’Estat
espanyol... No cal anar més lluny.
Ahir, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen
Lamela va enviar a la presó a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC
i Ómnium Cultural, respectivament, atribuint-los un delicte de sedició.
Hem escoltat tantes vegades darrerament la
paraula sedició que segurament no ens hem parat a pensar que significa. Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma
tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la
promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les
funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona
o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat (Viquipèdia)
Després d’explicar-ho
poden venir els dubtes: N’hi ha prou per
acusar-los de sedició després dels fers dels dies 20 i 21 de setembre –especialment
davant la Conselleria d’Economia-?
Segons la jutge, evidentment que sí.
Però aquells
fets no es poden aïllar del que està passant darrerament a Catalunya. Tal com
va passar durant la guerra de Successió Espanyola (començaments del segle XVIII),
Catalunya torna a estar presa per les forces castellanes. No per l’exèrcit, com
va passar llavors, sinó per altres mesures (que anomenen legals) i que
impedeixen sovint el bon funcionament diari del nostre país. La intervenció de
comptes de diverses entitats així ho demostren.
L’estratègia
del Govern d’Espanya està clara. Amb l’empresonament de Sánchez i Cuixart (els
Jordis, tal com se’ls anomena popularment) és un intent de decapitar les dues
grans entitats que donen suport a l’independentisme. Unes entitats que he
criticat sovint pel paper opressiu que exercien sobre la política catalana i
que només per això, segurament, les meves paraules poden significar un toc d’atenció
per aquelles persones que encara creguin que l’Estat espanyol està actuant correctament respecte a
Catalunya. El no voler asseure’s a negociar és una mostra més que evident de la
superioritat que sap que tenen, la qual cosa és una mostra més de la supèrbia i
el menyspreu cap a la nació catalana.
Una pregunta (i
què ningú s’ho prengui a mal) ¿Aniran personalitats rellevants de la
política espanyola com per exemple Zapatero i Felipe González a demanar-li al
Govern d’Espanya llibertat per als presos polítics empresonats pel règim de
Rajoy, tal com ho van fer amb Leopoldo López, el líder opositor veneçolà?
Fixeu-vos el
greu que és el cas quan la majoria dels partits catalans (inclòs el PSC) han
criticar la mesura i sembla ser que Amnistia Internacional vol engegar una
recollida de firmes per a reclamar la seva posada en llibertat com si es
tractés d’una dictadura.
No vull acabar el comentari sense referir-me a TV3 i
la manipulació constant que exerceix sobre els seus telespectadors. Tot i la
importància dels fets judicials d’ahir, la vida continua... Anit TV3 va
suspendre part de la seva programació per a emetre un especial conjuntament amb
l’altre canal de notícies, el 3/24. Me sembla una falta de respecte que cap els
teleespectadors canviar sobtadament la programació. Ho entendria si no hi
hagués un segon canal, però havent-lo
com el hi ha, no trobo cap justificació a la decisió que van prendre els seus
directius. Si els milers de teleespectadors independentistes declarats volien
ampliar la informació sobre les declaracions dels Jordis, el Major Trapero i la intendent Teresa Laplana bé podien
haver posat el 3/24. I els qui com jo, ja ens consideràvem prou assabentats i
no volíem ser adoctrinats, vam haver
de canviar de canal i refugiar-nos als canals de sèries. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada