ENS HAUREM D’ANAR ACOSTUMANT

Un dels cartells que sé va vaure durant la vaga d'ahir (Whatsapp)

Aquest matí quan estava a punt d’entrar a la llibreria on compro el diari m’he trobat amb un mosso d’esquadra que, segons m’ha dit, anava a fer un cafè. Com avui és dijous i per tant, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! té previst tallar la N-340 als punts habituals, m’ha preguntat:

-Aniràs aquesta tarda a tallar la carretera?

-No. Aquesta tarda no puc –li he contestat-. Ja la van tallar ahir moltes més hores de les que ho fem nosaltres (com a màxim l’hem tallat durant 40 minuts)  

-I no passa res...! –M’ha respost el mosso d’esquadra-.

Després m’ha estat explicant algunes anècdotes sobre el dia d’ahir, però tampoc cal que entrem més en detalls.

Després de les dues vagues de país que s’han dut a terme en una mica més d’un mes, queden clares dues coses: que de vagues ni ha de dos tipus (laborals i polítiques) i que ens haurem d’anar acostumant a aquestes últimes.  

La vaga d’ahir va estar convocada per la Intersindical Confederació Sindical Catalana (I-CSC), un sindicat independentista d’escassa implantació territorial. Jo diria que té molt poc a perdre i és incert el que pugui arribar a guanyar.

Com sabeu els grans sindicats, el que tenen més implantació (CC.OO, UGT i USOC), així com les patronals PIMEC i CECOT no van secundar la vaga. Potser per alguns aquest detall no els hi digui res, però jo m’hi reafirmo: va ser una vaga política!  

En la meva llarga vida sindical (me vaig afiliar a CC.OO. el mes de setembre de 1977, quan encara no feia ni ½ anys que les havien legalitzat) he viscut moltes vagues (potser menys de les que haurien calgut): sectorials i generals. Però sempre sé lluitava per una millora salarial i més drets laborals. La d’ahir, evidentment no era per això i si el TSJC la va declarar legal, no seré jo qui digui que no trobo bé que se fes.

Segons diuen, el seguiment va ser desigual i que només va tenir èxit a l’ensenyament. Ara que ja no me cal fer vaga (estic jubilat), el que puc dir és que a mi particularment me va afectar molt poc. Pel matí, la botiga on acostumo a comprar la fuita i la verdura, no tenien pa. Me va dir la propietària que no n’havia fet perquè no sabia si li aniria molta més gent o no. També estava oberta la llibreria on compro el diari, així com els supermercats (vaig anar a dos) L’única cosa que vaig veure tancada va ser el bar del casal municipals de jubilats on hi havia un cartell que ho anunciava.

Per la tarda havia de portar a ma mare al metge a Vinaròs i vaig optar per anar-hi per Ulldecona. Ho vaig encertar. Sabia que s’havia tallar la N-340, però no sabia per quant de temps.

Una veïna me va dir que precisament ahir, i després d’esperar-se diversos mesos, al seu marit l’havien d’operar a Barcelona i li van trucar per a dir-li que li posposaven l’operació, ja que no havien anat els anestesistes.

Sobre el que va passar n’extrec una conclusió: que la gent que hi va participar tenien molt clar que havien de fer per a que la vaga tingués èxit: bloquejar les comunicacions.

Per això van tallar el tren d’alta velocitat a Barcelona i Girona, les principal entrades al país per carretera, així com molts d’accessos a la capital catalana tan per als cotxes com per alguns dels trens.

Els sindicalistes coneixen bé aquesta estratègia: si impedeixen als treballadors arribar al seu lloc de treball, la incidència serà molt més gran. Això és el que es va fer principalment ahir.

Si finalment el meu ve haguessin anat a Barcelona á operar-se, segurament no hauria hi pogut entrar. Potser va ser millor així...

Dintre de pocs dies sé tornarà a convocar una altra aturada de país. Ja ho veure-ho. Informava ahir mateix el Triangle que aquesta serà l’estratègia dels independentistes per a que Madrid s’assegui a negociar la República catalana, ja que per cada dia de vaga que hi hagi sé perden molts diners. Segons va dir fa un temps el propi Oriol Junqueras, Espanya no aguantaria una setmana de vaga general a Catalunya i acabaria peracceptar la secessió.