dissabte, 16 de desembre del 2017

IGUALADA ‘DEL’ CAMÍ

Durant molts anys vaig tenir una companya de treball que era de Vilanova del Camí, comarca de l’Anoia, a tocar d’Igualada, la seva capital. Però de tornada cap a casa després d’estar-nos uns dies per Cardona, la població que ens va venir de pas va ser Igualada, potser també perquè era la població més gran de les que ens anàvem trobant.
Era hora de dinar i per tant, Igualada bé se mereixia una paradeta. Tot i que en principi podia semblar fàcil, trobar restaurant per a dinar ens va costar una mica i més quan la primera opció no va poder ser ja que tot i que era dilluns, estava ple i ens havíem d’esperar més d’una hora. Al final vam dinar...

Un restaurant una mica cutre però el menjar no va estar malament del tot.  

Havent dinat vam decidir donar un tomb per la ciutat abans de reemprendre el camí cap a casa. Vam començar per la rambla de Mossèn Jacint Verdaguer plena de casalicis que, segons ens van explicar, són la mostra viva de l’època daurada de la ciutat, quan tenia una pròspera industria tèxtil, com per exemple la fàbrica de Punto Blanco.   
Després de pujar per les escales mecàniques del carrer Sant Magí i tornar a baixar per un carrer del costa, vam entrar al barri històric, on encara hi queden restes de l’antiga muralla, amb els portals de la Font Major i d’en Vives, l’església de Santa Maria, la casa consistorial i un bon nombre més de casalicis, alguns d’ells d’estil modernista català.  


MES INFORMACIÓ: 


https://ca.wikipedia.org/wiki/Muralles_d%27Igualada