dilluns, 31 de desembre del 2018

CARDONA. FOTO 2


dilluns, 17 de desembre del 2018

CONNEXIÓ LA GALERA


De vegades m’arriben històries d’allò més curioses, com per exemple la que me va explicar Sergi Montalà sumiller de professió.  
Per a qui no conegui a Sergi Montalà li he de dir que és fill de Joan Montalà, un reconegut xef que va portar durant molts anys el restaurant Celler de Panxampla dels Reguers (abans havia portat el Treno de la Sénia); a part d’això va ser un dels promotors del projecte d’elaboració de la cervesa artesanal Rosita que ha aconseguit diversos premis nacionals i internacionals. I per a qui no sàpiga en que consisteixi l’ofici de sumiller li aclariré que és aquell professional que tenen els restaurants de prestigi per a que aconsellar els clients sobre el vi o la cervesa més adient a cada plat.
Me’l vaig trobar casualment. Com aquell que diu va ser com trobar una agulla dintre d’un paller. Va ser durant el decurs del Concurs de Castells de Tarragona del passat 7 d’octubre. Es dos donàvem suport a la mateixa colla: la colla Joves Xiquets de Valls.
Apropar-se a ell per a saludar-lo ja va ser tota una epopeia, tal com estava d’abarrotada la Tàrraco Arena Plaça. Finalment ho vaig aconseguir. Quan vaig arribar, Sergi estava parlant per telèfon.
Després de la salutació li vaig preguntar sobre la seva dedicació actual.

-Saps que soc sumiller... (vaig assentir) Bé, vaig pensar que podria elaborar vi per a consum propi... Però aviat me’n vaig adonar que era una afició cara... Molt cara! Per tan m’havia de replantejar el tema. Així va ser com vaig buscar un enòleg (Salvi Moliner) i un soci capitalista (David Carabén). Ara mateix ja estem elaborant vi de les D.O. Terra Alta i Montsant. Els blancs són D.O. Terra Alta i els negres D.O. Montsant. El celler el tenim a Falset. I els nom dels vins són: Estones, Petites Estones i Estones de Mishima. Com ja saps, David Carabén és el cantant de Mishima.

Sergi Montalà està casat amb una galerenca (Noelia Franco) i la parella de David Carabén és la periodista i presentadora (té un programa a Beteve) Flora Saura que, tot i no ser de la Galera, durant la seva infantesa passava llargues temporades a casa dels seus iaios paterens que hi vivien, d’on naixeria l’amistat, per exemple, amb l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament galerenc Vicent Labernia. D’aquí que l’any 2012 Mishima donés un concert a la Galera com a preludi de la seva festa major.
Com heu pogut comprovar hi ha una doble connexió galerenca entre Sergi Montalà i David Carabén. Normalment les coses mai passen mai per casualitat, al darrere sempre hi ha una lògica.  

MASDENVERGE. FOTO 26


dissabte, 1 de desembre del 2018

BANY DE REALITAT

De Napi a Diari de Tarragona. 
Aquesta darrera setmana el govern de Quim Torra ha viscut un bany de realitat en veure com la gent que sortia al carrer a manifestar-se no ho feia per a reclamar la República Catalana o la llibertat dels presos polítics, sinó per a exigir unes millors condicions laborals o una rebaixa de les taxes universitàries.
De l’època romana ens ha arribat la frase pa i circ (panem et circenses) actualitzada com a pa i toros o pa i futbol. Durant els darrers anys de circ n’hem tingut en grans dosis, en canvi, de pa ne segueix faltant a la majoria dels sectors, sobre tot als més febles.  
Personal de la sanitat pública i concertada, estudiants universitaris i de batxillerat, treballadors públics de l’administració catalana i bombers han sortit al carrer per a reclamar millores al seus respectius sectors. Uns exemples: les taxes de les universitats catalanes són les més altes d’Espanya, en alguns parcs de bombers encara hi ha camions dels anys ’80 o als treballadors de la Generalitat no se’ls hi ha abonat les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 mentre que als treballadors de l’Administració de l’Estat ja fa anys que les van cobrar i ara veuen com poc a poc van recuperant els drets laborals perduts.   
Per a donar resposta a les deficients situacions laborals cal que s’aprovin els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, però a hores d’ara sóc molt pessimista de que això pugui passar.
Arribat a aquest punt torno a fer-me l’eterna pregunta: ¿Els interessos dels governants som els mateixos que els de la ciutadania? Segurament no. Segurament cadascun d’ells viuen en una realitat diferent: mentre uns reclamem pa, els altres només ens saben donar circ. I això va pels governants d’aquí i d’allà!  

MASDENVERGE. FOTO 12