diumenge, 7 de gener del 2018

ESPOLI INÚTIL

Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. 
Més o menys quan s’anava a canviar de segle sé va començar a tenir consciència sobre l’espoli que patia el nostre territori sobre tot en quan a les oliveres mil·lenàries, però també d’altres elements relacionats amb l’elaboració d’oli.
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc. Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el vi.
La Farga I de l'Arion (1.703 anys) 

En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. 

Per tal de que la gent i sobre tot els propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les oliveres mil·lenàries.
L'olivera del Catxo a la Sénia. 

Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. 

L’any 2006 se va crear un organisme que ha estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona, Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa Nostra, part de diversos reconeixements més.   
Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona.

I mentrestant, què ha passat amb el parc temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues. 

-No era aquí on sé va fer un parc temàtic sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-

Vaig buscar per Internet i efectivament va ser a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.

Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades. 

MÉS INFORMACIÓ: