diumenge, 4 de febrer del 2018

LA MUSSARA, ALGUNA COSA MÉS QUE VISTES

Havia sentit a parlar de la Mussara quan se referien als repetidors de televisió que allí hi havia instal·lats (de fet encara els hi ha, però sense servei) Per a que us feu una idea, com el nostre Caro, però de menys altura (sobre uns 1.000 metres)
Durant els dies que vam estar de visita per la zona de Prades, tenia clar que no volia marxar sense abans haver passat per allí. Elisabet, una amiga de Tarragona me’l havia recomanat i per tant la visita era pràcticament obligada.

A la sortida de Prades en direcció S hi ha una carretera que va cap a l’Est en direcció a la Febró. És una carretera estreta i amb moltes corbes. O sigui la típica carretera de muntanya.
Quan s’arriba al poble abandonat de la Mussara, tens la sensació de que no has arribat pràcticament a cap lloc, tot i que s’acaba la carretera. De les ruïnes del poble (molt disseminat) hi destaquen les de l’església de Sant Salvador que s’aguanta den peus perquè està apuntalada. A l’entrada de l’església hi ha una reixa per a evitar que la gent hi passi i que pugui tenir un accident. Tot i que no el vam veure ens van dir que a la part del darrere està el cementiri i que fins no fa gaires anys encara s’hi feien alguns enterraments, tot i que després de documentar-me dubto de que aquest fet sigui veritat.

Quan arribes a un lloc desconegut i veus que hi ha panells informatius, la primera cosa que vas és apropar-te i llegir per documentar-te. Així ho vam fer.
El panell explicava que la Mussara té un origen musulmà (segurament recordareu que Siurana –que no està gaire lluny- va ser l’últim vestigi musulmà de Catalunya) Que allí s’hi van reunir els capitostos carlins el 1873 i més tard hi van construir una mena d’hospital per a poder allotjar els seus ferits. També explica que l’arxiu parroquial va ser robat i mai més s’ha sabut res d’ell.

Durant el segle passat va patir un progressiu despoblament fins l’any 1960 que van abandonar el poble els pocs veïns que encara hi quedaven i, finalment, l’any 1961 va passar a dependre definitivament de Vilaplana.  
A part de la història, a la Mussara també està plena de llegendes i algunes d’aquestes tenen que veure amb l’esoterisme i el misteri, fins i tot sé diu que hi ha una porta a una altra dimensió.

Enfront de l’església hi ha una mena de monticle, però quan arribes a la part més alta te’n adones que s’acaba al cap d’uns metres. Estem davant del single de les Airasses que si pren el nom de l’aire que hi fa, té tot el sentit. Fixeu-vos si feia vent que només baixar del cotxe vaig deixar la gorra que porto darrerament per temor de que un una ràfega sé l’emportés i no la pogués recuperar. Allí a dalt encara s’hi veuen les restes d’un antic refugi per a excursionistes construït l’any 1926 i una pedra en homenatge a tots aquells que arriben fins allí caminant.


Amb les precaucions degudes, ens vam apropar al cingle i la vista des d’allí en un dia clar ha de ser extraordinària. S’hi pot veure des del port de Tarragona a l’Ametlla de Mar o potser fins i tot més enllà, però com que el dia no estava mig boirós (la boira és l’altra característica del lloc) la visibilitat sé reduïa força. 



PER A SABER MÉS: