dissabte, 9 de juny del 2018

AIXÍ LES TINGUIN VOSTÈS


El sol brillava amb intensitat com només ho fa després d’una forta tempesta i tot i que era setembre, era una tarda de forta xafogor.
Les dues mestres de la Galera, després d’haver dinat van decidir sortir a passejar abans de que se fessin les 3, l’hora de tornar a classe. Ho feien cada dia. Uns dies anaven cap a la Creu i d’allí per la carretera de la Millana o Godall i altres per la carretera de Santa Bàrbara...
Aquella tarda van decidir sortir a passejar per la carretera de Santa Bàrbara. Normalment arribaven a les Torretes i després tornaven a les escoles pel camí de la Cooperativa.
A la sortida del poble la carretera va més alta que els camps de cultiu. Allí hi havia unes precioses figueres que, com sabeu, donen el fruit entre agost i setembre dependent de la classe (coll de dama negra, coll de cama blanca, de la pell verda, etc.)
Anaven de bracet, caminant pausadament i conversant de forma animada mentre s’apropaven a les figueres...
Des d’allí, el tio Zacaries, l’amo del bancal les veia arribar mentre en una ma aguantava una cistella i amb l’altra collia figues.
Com que el tio Zacaries era sord, mentre s’apropaven les dues mestres, pensava...

-Ara quan arribaran a la meva altura me diran: Bones tardes... (*) I jo els hi respondré: Així les tinguin vostès...

Com sabeu, quan plou, les figues se clavillen... Així que una de les mestres, en arribar fins on era el tio Zacaries li va dir:

- Quines figues més obertes...

Però com només va veure moure els llavis de la mestra sense fixar-s’hi gaire, tot sigui dit, i ell ja s’havia fet la idea de com aniria la situació, li respongué:

-Així les tinguin vostès...

(*) Durant molts anys diguérem bones tardes, traduït literalment del castellà buenas tardes. De fet avui en dia encara hi ha qui ho diu.



PER SI VOLEU SABER MÉS SOBRE FIGUES: