diumenge, 10 de juny del 2018

SEMPRE PLOU QUAN NO HI HA ESCOLA...


Avui tampoc no ha pogut ser...

Feia anys que per uns motius o per uns altres no podia anar a la festa de la plantada de la Casa de Fusta. La festa de la plantada de Lluïs Garcia, la primera que se va començar a fer... Després han vingut totes les altres (l’Aldea, Deltebre, el Poble Nou del Delta)
Diumenge de la setmana passada va ploure i se va haver de cancel·lar fins dissabte... Esperem que dissabte faci bo i se pugui fer.
Fa uns dies l’amic Josep Juan, del Poble Nou me va convidar a la que s’havia de fer avui, però com que també ha plogut, també s’ha suspès. Ja ho diu la dita:

Sempre plou quan no hi ha escola... Tot i que podria continuar: I s’ha de celebrar la festa de la plantada de l’arròs.
A Josep l’hem saludat a l’entrar al Poble Nou. Llavors queien unes gotes, però encara no plovia com ho ha fet després. Ja no l’hem vist més. Hem vist que ha anat canviant la furgoneta de lloc: Primer a la onda Fortalesa i més tard al carrer de la Cinta... Però ni rastre d’ell.
El cotxe l’hem aparcat a la ronda Fortalesa, davant de la casa de pagès de Can Gilabert, de les primeres cases de pagès que hi van haver a les Terres de l’Ebre. Allí hem tingut el plaer de saludar a Glòria i José dos vells amics de la lluita contra el PHN.

Hem esmorzat al bar del restaurant les Salines, el que havia segut tota la vida el restaurant l’Espanyol.
Després hem creuat l’Ebre per a passejar una mica i fer unes quantes fotos... O era per fer unes quantes fotos i passejar una mica... Bé, l’ordre dels factors no altera el resultat final.  
S’apropava l’hora de dinar i com que havíem reservat taula al restaurant del càmping la Tancada, hem tornat a creuar el riu (lo riu!)
La veritat és que sempre val la pena anar al de Pepe. Allí ens hi trobem com a casa. Xavi, el xef i fill cada vegada inclou més novetats a la carta. Avui hem pogut degustar un carpaccio de llagostí amb guacamole amb unes torradetes de pa senzillament deliciós. El arròs de calamars també estava fantàstic.

I de postres... Per aquells llépols com jo, arribar a les postres és acabar donant-li sentit al gust. He feu un babà (he tingut que preguntar que era) al rom. Totalment recomanable. I la meva dona ha fet una escuma de llimona excepcional.
Tot i no haver pogut completar el dia, crec que puc dir que no ens ha anat malament del tot. 

Arròs amb calamars. 

Babà al rom.