dissabte, 7 de juliol del 2018

CÀMARES CONTRA L’INCIVISME


Està vist que no tenim remei. Tot i l’advertència de sancions. La gent segueix deixant les bosses de brossa fora dels contenidors pertinents.
Dilluns passat va ser el súmmum. Eren quarts de dotze quan feia la darrera sortida amb la meva gosseta i en passar pel costat del contenidor que hi ha al carrer Brasil, a tocar de la planxisteria de Joan Gil, me va cridar l’atenció l’enorme quantitat de bosses que hi havia fora. En total 7 bosses grans: 4 de negres i 3 de roges.
Posats a buscar excuses ne trobaríem de tots els colors. N’hi que qui pensa que les boques dels contenidors no són prou grans com per a posar les bosses de mida industrial... I sinó han estat pensat per aquestes bosses?
Jo a casa no tinc bosses tan grans. Mai acumulo tantes deixalles com per a haver d’utilitzar bosses de 80 o 100 litres. Les bosses grans estan pensades per a usuaris que generen gran quantitat de residus, ja siguin indústries, ja comerços. I aquests, per llei tenen l’obligació de gestionar els seus propis residus.
En alguns llocs hi ha contenidors com els que hi havia abans: restaurants, centres sociosanitaris, escoles bressol... Per a la resta passen les empreses gestores de residus com són Germans Pellicé o Contenidors Baix-Mont. Quan els establiments no compleixen la llei, s’hauria de ser molt més sever amb ells.
Una anècdota. L’altre dia fora dels contenidors hi havia capses de cartró de unes determinades marques de cervesa que usen molts pocs restaurants i per aquella zona només un. No se van molestar ni en plegar-les. El més còmode, ja ho sabeu, és deixar-ho fora.
Tornant al passat dilluns, va ser tanta la indignació que vaig sentir en veure aquell espectacle (a part de les 7 bosses grans hi havia altres residus fora dels contenidors) que en arribar a casa, de forma excepcional, ho vaig penjar al meu bloc i acte seguit a les xarxes socials.
També li vaig enviar un privat a l’alcalde amb les imatges d’aquell espectacle tan lamentable. Al ser tant tard no esperava resposta, però ho va fer.


-Al final posarem càmeres –me va dir-.

I la meva resposta va ser:

-Però poseu-ne a totes les illes de contenidors que sinó he feu així, la gent anirà a abocar les coses allà on no n’hi hagin.

Si com va dir l’alcalde, finalment posen càmeres, pels voltants d’Amposta augmentarà el nombre d’abocadors que ja hi ha. Cosa que no entenc, ja que si han de carregar-ho al cotxe per anar a tirar-ho al camp, què els hi costa portar-ho a la deixalleria?
Personalment no estic massa d’acord amb les càmeres, ja que semblarà un gran germà com a la novel·la de George Orwell 1984 on la població estava vigilada sempre i en qualsevol lloc. Però també és veritat que hi ha gent que només creu quan rep totxo. I com sempre passa, la culpa d’uns quants l’acabarem pagant la gran majoria que ens comportem cívicament. Quina pena!