 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Després de que hagi acabat el procés de
primàries del PP amb la victòria parcial de Soraya Sáenz de Santa maria per
davant de Pablo Casado, és un bon moment per a fer un anàlisi sobre tot el que
s’ha viscut al llarg d’aquest procés.
Tal com diu avui el periodista i primer
director del Periódico de Catalunya Antonio Franco, l’electorat s’ha decantat
pel que més li agradava... Una forma molt poc elegant i convincent per a triar
el líder del partit més votat d’Espanya.
El primer contratemps (per dir-ho d’alguna
manera) va ser fixar el nombre de militants que tenien dret a vot. El PP
presumia de tenir més de 800.000 afiliats, però a l’hora de comptabilitzar-los
sembla ser que tots els que alguna vegada havien estat afiliats ho eren, encara
que s’haguessin mort a donat de baixa. Al cens igual estaven Fraga i Franco...
Total que a l’hora de la veritat només tenien
dret a vot 66 mil i escaig. Ni el 10%! (de fet un 7,6%)
Després per a inflar el cens volien fer una
mena d’amnistia i fins i tot van proposar de pagar 1€ a l’hora d’inscriure’s
per a votar i punt i final. Com se nota que el PP n’entén d’amnisties... Fiscals,
es clar!!
A partir d’aquí ni debats ni romanços... Les
candidates i candidats van recórrer la geografia espanyola i bàsicament els hi van dir als electors:
-Voteu-me perquè represento la regeneració del
partit. Amb mi de president s’acabaran les caixes B, els sobres sorpresa
(sorpresa perquè mai sabien quin quantitat se trobarien dintre)
I els afiliats no se morien de riure perquè
després de la moció de censura no els hi ha quedat ganes de fer-ho, però n’hi
havia per això, creieu-me!
Margallo va proposar un debat a 6 (sembla ser
que un dels candidats se va retirar només sortir) a la seu de Gènova 13, però
la direcció nacional li va dir: nasti de
plasti...
Per a què haver de confrontar idees si idees
ne tenen poques? Millor 4 frases ocurrents: Espanya
va bien! O Váyase Sr. Gonzalez, versió 4.0: Váyase Sr. Sr. Sánchez (González, Sánchez, Martínez, López... Igual
dona... Tot sona a populatxo... I és que a Espanya encara hi ha classes!
L’organització de la jornada electoral sembla
que va ser un autèntic caos i la improvisació va ser la nota determinan. I
aquesta gent ens governaven! Sinó saben organitzar unes eleccions, com nassos havien
de dirigir un país... Igual és que com era la primera vegada que feien unes
eleccions: A Rajoy el va nomenar Aznar; a Aznar Fraga i a Fraga... A Fraga
Franco des del més enllà...
I finalment les votacions. La participació
final va ser del 86,6% dels inscrits o sigui que si prenguéssim per al càlcul els
800 mil i pico d’afiliats que diuen que tenen, la participació hauria estat un
autèntic desastre.
Però ara és quan arriba el bo. Dels sis només
podien passar dos i aquests, per la G. del PP van ser: Sáenz de Santa Maria (bien!) i Casado (bien!)
Ara entre aquests dos espàrrings s’hauran de
jugar el ser o no ser del partit (amb l’atenta mirada de Núñez Feijoo des de
Galicia)
I es clar, tot i que la Soraya surti amb un lleuger
avantatge, Casado pot aconseguir el suport de la Maridolo, enemiga acèrrima de la Soraya.
La guerra de bandes està servida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada