dilluns, 9 de juliol del 2018

QUI ENS DIU LA VERITAT I QUI ENS ENGANYA?


Divendres passat, després de que el Conseller de Treball, Benestar Social i Famílies Chakir El Homrani inaugurés el Club Social de les Terres de l’Ebre, vaig poder saludar i parlar durant una estona amb dos periodistes ebrencs. De fet una periodista, Anna  Ferràs (Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio) i un periodista i escriptor, Jordi Marsal (ACN)
Els hi vaig desitjar molta sort ja que d’ells depenia en gran part tenir-nos informats sobre tot allò que succeïa al nostre voltat.
Però ja sabeu que d’informació n’hi ha de veraç i rigorosa i de tendenciosa i esbiaixada. Tot i que no sempre és responsable el pròpia periodista, sinó el mitjà per el qui treballa i, evidentment paga al periodista la nòmina de final de mes.
Vivim en un món de manipulació on sovint no saps a quin mitjà has de fer cas i a quin no. Potser de Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases... Es a dir que d’una manera o d’un altra tots els mitjans agranen cap a casa i tracten les notícies segons els hi convé.
Avui e Periódico publica un sondeig realitzat per GESOP, segons el qual el un 62% dels catalans voldria més autogovern i només el 21,5% estaria d’acord en assolir la independència per assolir la república catalana.
Tot i ser escèptic amb com s’està portant a terme el procés, no m’acabo de creure el resultar de la consulta. Al menys que una majoria d’aquells que s’han mobilitzat tantes i tantes vegades a favor de la independència estiguin cansats de tanta lluita i tantes frustracions que han abaixat el seu nivell d’autoexigència.   
No potser que si l’1-O van anar a votar més de 2 milions de catalans, de cop hi volta molts d’aquests pensin que no va valer la pena fer-ho. Tot i que aquell dia alguns vam anar a votar (entre aquests m’incloc jo mateix) en veure que estava passant en diversos punts de la geografia catalana. I no vaig ser l’únic...
Si els mitjans de comunicació tiren cap al costat que més els hi convé, a molts dels nostres polítics també els podrien deixar anar... La majoria estan en política perquè han fet d’aquesta noble ocupació el seu modus vivendi i volen seguir aferrats a la cadira costi el que costi. Si s’han de desdir dels seus principis no dubteu per un moment que ho faran i buscaran els arguments (això ne saben molt i a part tenen els seus assessors per a dir com fer-ho) per a convèncer a la ciutadania que han fet el millor que podien fer i sempre per a buscar el bé per a Catalunya i els catalans i les catalanes.
Jo, com sempre he fet, miraré en cada moment d’extreure les meves pròpies conclusions separant el blat de la palla. I aquí pau i després glòria!