RATAFIA? I PER QUÈ NO CREMA D’ARRÒS?

De Juan Carlos Ortega al Periódico. 

Sovint, un fet o una simple frase me donen la idea per escriure els comentaris amb els que delecto a diari els meus fidels seguidors.

Ahir la idea me la va donar la botella de ratafia amb la que el President Torra va obsequiar al President Sánchez. De totes maneres us he de dir que abans de començar a escriure he conegut la resposta. Però sinó la coneixeu, encara us haureu d’esperar una mica més.

Com sabre, ahir se van reunir al Palau de la Moncloa de Madrid els dos presidents, el d’aquí i el d’allà.

El d’aquí li va portar 3 regals al d’allà que feia d’amfitrió: uns mapes de Catalunya de l’Edat Mitjana, el llibre Aran, el país de Francesc Tur i Jèp de Montoya i una botella de ratafia, un licor típic de les comarques pirinenques de Catalunya (tot i que també se’n fa a d’altres llocs) fet a base de nous verdes, pell de llimona, menta, canyella, etc.

Segons m’han dit aquest mateix matí, el sentit de regalar-li el llibre sobre la Vall d’Aran va ser per a demostrar-li a Sánchez que en la futura república catalana, el redactat de la constitució se contempla la possibilitat d’atorgar la independència a l’esmentada vall occitana.

Amb el compendi de mapes imagino que li va voler demostrar que a l’Edat Mitjana Catalunya era un país independent.

I per acabar la ratafia... I va ser llavors quan me vaig preguntar? I per què no una crema d’arròs del Delta? (I encara millor si estigués elaborat per alguna destil·leria de les nostres terres) Per que mai ens tenen presents als de les Terres de l’Ebre?

Com us explicava més amunt, sembla ser que el motiu de regalar-li ratafia és perquè amb aquesta beguda se segellaven els pactes. De fet el nom derivaria del llatí rata fiat que s’usava per a tancar acords.

Com podeu veure tot molt bonic i simbòlic, però torno a repetir les mateixes preguntes que abans:

-I per què o una crema d’arròs del Delta? 

  

-I per què mai ens tenen presentes als de les Terres de l’Ebre?

Si a ratafia era un licor per a tancar acords, la crema d’arròs podria representar la innovació, la imaginació, el saber fer i adaptar-se de la gent del Delta i per extensió de tot el sud de Catalunya, la Catalunya Nova que, com la Catalunya Vella també tenim la nostra pròpia història. Històries d’Ilercavons, romans i moros... Però també jueus i cristians.

I si a la constitució de la futura república se contempla la possibilitat de que la Vall d’Aran pugui decidir sobre el seu futur, per què no passa el mateix amb la resta de territoris de Catalunya? Sovint oblidats, sovint maltractats i sovint utilitzats per a satisfer les necessitats d’una part de la població catalana (sobre tot amb aigua de l’Ebre i de l’aqüífer de la Galera i amb l’electricitat produïda per les nuclears)