Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AEAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AEAT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 d’agost del 2019

POLÈMICA PER LA TRIBUTACIÓ DELS AUTÒNOMS


Comerç de Barcelona.
El sindicat corporativista GESTHA (està format exclusivament per tècnics o del grup A2 de l’Administració) acaba d’obrir la caixa dels trons. Segons ells el autònoms estarien cometent frau generalitzat i proposen la eliminació de la controvertida tributació per mòduls.
Abans que res un apunt. El sindicat GESTHA se va crear per a defensar els drets del tècnics (cos de gestió i sot-inspectors), ja que bans eren B (actualment no hi ha grup B) i pretenien que amb el pas dels anys aconseguir ser del grup A. Però com l’Administració en general és molt corporativista i l’Agència Tributaria en particular encara més, van crear el grup A2 i els van col·locar tots allí. Ja ren A! Però els inspectors passaven a ser A1 i per tant continuaven estan un esglaó per sobre dels altres.
Sabeu que vaig treballa més de 30 anys a l’Administració Tributària i, tot i que segurament no disposo ni de la informació ni capacitat dels de GESTHA, si que tinc prou coneixement de causa per a poder opinar sobre el tema.
Fa uns vaig escoltar una sentència d’aquelles que se recorden tota la vida: A Espanya qui no roba és per que no pot... No perquè no vol! Segurament és un pèl exagerada, però no s’aparta tant de la veritat.
Altres sindicats, com la UGT, fa anys que demanen a la cúpula de l’Agència Tributària que destini més mitjans a la lluita contra el frau.
Que dintre dels autònoms hi ha frau? Segur! Què aquest és generalitzat? Molt possiblement...
Però com diuen els propis autònoms els que cometen més frau fiscal són les grans empreses i les grans fortunes. I no van tant equivocats. Percentualment potser sí o potser no. Però en números absoluts, en quantitat d’euros defraudats, segurament que sí.
Els mòduls (o Estimació Objectiva per signes, índex i mòduls) se va crear, precisament, perquè amb anterioritat, una gran part dels autònoms no tributaven absolutament res. I quan faig aquesta afirmació sé el que me dic...
Di GESTHA que la majoria dels autònoms declara menys ingressos que els treballadors assalariats i que alguns dels que tenen treballadors, declaren menys que el que cobren els seus propis treballadors. També és cert que això passa.
En el segon cas, el de declarar menys ingressos que els seus propis treballadors, els delata clarament. Quan un autònom contracta treballadors és per que té més feina de la que pot fer, però també per a que els treballadors li facin guanyar més diners que els que guanyava en anterioritat. I sinó és així, per a que els contracta? Per a què tenir mals de cap?
He conegut autònoms que, sistemàticament, any rere anys, declaren pèrdues i paguen una hipoteca i tiren la casa endavant? Com s’ho fan? O bé són uns prestidigitadors extraordinaris o cometen frau. I sinó és així, perquè continuen amb el negoci? (Que no seria tal, ja que negoci vol dir aconseguir beneficis)  
L’Agència Tributària estatal ja fa molts anys que se dedica quasi que exclusivament a aconseguir diner fàcil. Ha deixat de costat la persecució del frau fiscal i se dedica a recaptar a base de sancions i petites liquidacions fàcils de cobrar, ja que sap que inspeccionar a les grans empreses, tot i que pot aconseguir suculentes liquidacions, posteriorment els recursos i altres estratagemes dels seus assessors, advocats, etc. aconsegueixen reduir considerablement la quantitat liquidada.


NOTÍCIA DEL PERIÓDICO:

https://www.elperiodico.com/es/economia/20190804/pobres-autonomos-7580754

dimecres, 27 de juny del 2018

DESMUNTANT TEORIES


Avui he llegit al Periódico la carta d’un senyor que de sobte, el cap de setmana passat, li van entrar ganes de fer la Declaració de la Renda. Però ah! Resulta que no va trobar l'import de la casella 450 que és la mare dels ous per a poder obtenir el número de referència que, a la vega és la clau per accedir a la Renda Web que l’Agència Tributària posa a disposició d'una gran majoria de contribuents. Segons ell s’ha trobat en tota mena de dificultats i ni amb la clau pin hi pot accedir.  
Tot i que desconec els detalls de tot el procés, tinc moltes coses que dir sobre el que explica a la carta on acaba dient que davant les dificultats troba lògic que molts vulguin defraudar.
Amb tots els filtres que tenen els diaris a l’hora de publicar una carta, torbo hi ha molt de desconeixement sobre determinats fets. Temps enrere el propi Periódico publicava una carta sobre un senyor que va anar a presentar un model  037 (declaració censal) a l’Administració de Tortosa de l’AEAT i sobre la que vaig opinar que el que explicava aquell senyor o bé s’ho va entendre malament o directament mentia. A la d’avui passa pràcticament el mateix.
Aquest any el termini per a presentar la Declaració de la Renda de 2017 va començar el passat 5 d’abril i acabarà el proper 1 de juliol, ja que el dia 30 és festiu. Per tant són quasi 3 mesos els que hi ha per a poder fer els tràmits pertinents per a passar comptes amb el fisc. Si un s’espera a fer-ho a darrera hora segurament se trobarà amb tota mena de dificultats, com per exemple que s’hagin acabat les cites per a poder-la fer i presentar. 
Sabeu el que passa? (I us ho dic per pròpia experiència) que la majoria de la gent, abans d’acceptar que són uns incompetents amb les noves tecnologies, prefereixen donar la culpa a qui sigui, en aquest cas a l’Agència Tributària, abans que acceptar les seves pròpies mancances.  
Jo voldria recordar que l’Agència Tributària té una sèrie d’obligacions, però nosaltres també. Una d’aquestes obligacions és haver de conservar les nostres declaracions durant 4 exercicis no prescrits (dintre de pocs dies prescriurà la declaració de la Renda de 2013) Abans les rendes se solien guardar en paper, dintre d’una carpeta o un calaix. Actualment la carpeta és virtual i de vegades tenim problemes informàtics i se perden arxius. A mi me passa sovint! Però l’Agència Tributària té un servei per a facilitar la casella 450 sempre que passi a recollir la informació la pròpia persona interessada o un familiar directe. També vull recordar que anar a fer qualsevol tràmit a l’AEAT, com fer-se el DNI o presentar-se al jutjat entra dintre del que s’anomena deure inexcusable i per tant, l’empresa on se treballa haurà de donar totes les facilitats per a poder-ho fer, prèvia justificació. El justificant d’haver fet el tràmit se demana i punt.
Dir que la gent prefereix defraudar que demanar la casella 450 és el que se diu una bajanada. Desgraciadament els petits defraudadors (i no cal que hi hagi voluntat de fer-ho) són els primers en ser enxampats. I ho fa el propi sistema informàtic, avui en dia no és com fa 30 anys que si un no feia la Renda difícilment se’l detectava.
Jo tinc una altra teoria. L’autor de la carta ha deixat que passi el temps i ara, a darrera hora, tot són presses i corrillos. Però el pitjor de tot és que l’any que ve li passarà el mateix, perquè sempre solen ser els mateixos els qui tenen aquests tipus de problemes. 


SI ALGÚ VOL LLEGIR LA CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO ho pot fer al seguent enllaç: 


dimecres, 16 de maig del 2018

PER A TREURE’S EL BARRET


Durant els quasi 32 anys que vaig treballar a l’Agència Tributària de Tortosa me van passar un gran nombre d’anècdotes. Algunes divertides, altres no tant. Per a tot n’hi va haver. Avui en vaig explicar una a veure que us sembla.
Allà per la dècada dels anys 90 (no he pogut trobar la data exacta), l’Estat espanyol va crear l’Impost de matriculació (IEDMT –Impost Especial per a Determinats mitjans de Transport-)
Resulta que quan l’1 de gener de 1986 va entrar en vigor l’IVA, els turismes tributaven al tipus incrementat del 33%. Uns anys més tard, van passar a tributar al tipus normal del 12% i es clar, aquest fet va ocasionar una pèrdua important d’ingressos. Per tant calia fer alguna cosa per a compensar-ho i d’aquí que se creés aquest impost.
Com passa quasi sempre, la picaresca va un pas per davant de la legalitat i els fabricants i els concessionaris de cotxes se’n van inventar unes quantes solucions per rebaixar la quota de l’impost. Una d’aquestes va ser vendre el model bàsic i després afegir-li tots els accessoris que volia el seu propietari.
Quan Hisenda se’n va adonar del frau, va creuar dades amb la finalitat de trobar factures del concessionari al client posteriors a la data de venda durant els 6 mesos següents. Quasi sempre corresponien al concepte que us he explicat, tot i que també podien ser degudes a alguna reparació fruit d’un accident.
L’Agència Tributària va començar a enviar requeriments a aquells propietaris de cotxes que tenien factures posteriors a la data de compra i així comprovar si eren per instal·lació d’accessoris o no i per tant, trobar els defraudadors. El cap de l’oficina de Tortosa va creure convenient posar a una companya i a mi mateix per a gestionar els requeriments derivats d’aquest concepte (de vegades parlo com si hagués treballat a l’administració...)  
Un del requerits va ser el propietari d’un bar d’Amposta. Quan va acudir i després de revisar la documentació que portava, me’n vaig adonar de que se tractava d’un error.
El contribuent se va mostra visiblement molest i va començar a soltar les frases típiques que se solen dir en moments com aquells:

-I a mi qui me pagarà el temps que m’heu fet perdre... Si l’error hagués estat meu m’hauríeu multat i ara què?

Tot i que l’errada va ser dels sistema (en cap moment meva), qui havia de donar la cara per l’Administració era jo i, la veritat, se’m van acabar els arguments, les justificacions i les disculpes.
Tot i això, aquell senyor (per anomenar-lo d’alguna manera), no rebaixava el seu to que, fins i tot arribava a la impertinència (ara ho puc dit, llavors, no) Finalment, i com que ja no sabia que fer, li vaig dir:

-És que tu no t’has equivocat mai?

La seva resposta va ser taxativa i contundent:

-No!   

I la meva va ser:

-Si és així me trec el barret!

No m’imagino cap propietari d’un bar no havent-se equivocat mai a l’hora de servir un cigaló (carajillo), un combinat (gin tònic, cuba libre...) o qualsevol altre producte dels que se subministren al bar...

Ara bé, si ell ho va dir, me’l crec. Encara avui que ja hana passat molts anys. 
Per cert, va tancar el bar pocs anys després. Espero que la culpa no fos d'Hisenda  

diumenge, 13 de maig del 2018

CARTA AL DIRECTOR SOBRE L'AEAT DE TORTOSA I LA CITA PRÈVIA


Les cartes al director van començar sent una eina per expressar queixes o fer observacions i suggeriments als directors dels diaris sobre continguts dels mateixos.
Però poc a poc se van anar convertint en petits articles d’opinió sobre temes polítics, esportius, d’esdeveniments, locals, etc., normalment crítics, però també per agrair comportaments de determinades persones i col·lectius.
Normalment aquest tipus d’escrit no se contrasten ja que és l’opinió d’un lector sobre un tema concret, normalment d’actualitat. Ara bé, de vegades (poques, tot hi ha que dir-ho) se poden llegir rèpliques per part dels al·ludits.
El passat 8 de maig el Periódico de Catalunya va publicar una carta al director amb el títol de La incongruència de la cita prèvia i que va tenir la consideració de carta destacada. Parlava de la cita prèvia que dona l’Agència Tributària per a poder fer la majoria de tràmits (cada cop més) i parlava precisament de l’Administració de Tortosa, una oficina que, com sabeu tots els que me coneixeu, hi vaig treballar durant quasi 32 anys. Per aquest motiu conec bé el funcionament global de l’organisme i en particular la cita prèvia i puc assegurar-vos que la persona que signa l’escrit (Javier Sánchez de l’Ampolla), falta a la veritat. I sinó és així, hi va haver un malentès?

El cert que a la carta explica que va anar personalment a l’Administració de l’AEAT a Tortosa per a comprar un imprès 0.37 (sic) per a donar-se d’alta per a realitzar una activitat. Com era de Barcelona, la primera cosa que li va sobtar és que quasi no havia ningú, però per a la seva sorpresa li van dir que sinó tenia cita prèvia no seria atès.
És cer que cada vegada més per a realitzar qualsevol tràmit, no només amb l’Agència Tributària, sinó a qualsevol administració s’ha de demanar cita prèvia. Ara bé, no totes les persones que van a una oficina de l’Administració tenen cita prèvia. Per tant, no totes les cites que s’atenen al llarg de la jornada són en cita prèvia. Però si no tens cita prèvia i no vas a primera hora del matí, se corre el risc de no ser atès.
Però la mentida més gran és quan parla de comprar el imprès 037 (que és com se diu), ja que l’Agència Tributària fa anys que ha deixat de vendre impresos i, segurament va ser això el que li van dir, que no li podien vendre l’imprès perquè fa anys que el Col·legi d’Orfes d’Hisenda (que era l’organisme encarregat de fabricar-los) els ha deixat de fer.   
Ara bé, el departament de Censos, que són els encarregats de fer les altes, baixes, modificacions, etc., tenen un programa per a confeccionar els 037 a aquelles persones que ho requereixen. I d’això ne poden donar fe tots aquells que se donen d’alta la temporada d’estiu, per a vendre coets per Sant Joan i Sant Pere i tants d’altres.
Quan s’escriu alguna cosa ha de ser primer que res coherent. Certament qui se’n encarrega de seleccionar les cartes al director d’un diari no té perquè conèixer tots els temes i, per tant, no sé li ha de retreure res. Però si a la persona que l’ha escrit, ja sigui perquè menteix o quan ha volgut explicar el que li va passar ho ha fet tan malament que no se’n ha sortit.  

dijous, 5 d’abril del 2018

JA LA TENIM AQUÍ!


Ja ha arribat! Tot i que alguns i diuen la Dolorosa, la veritat és que d’altres l’esperen amb ansietat. La prova del que dic és que en aquests primers dies sé n’estan presentant a un ritme de 700 per minut. Estic parlant de la Declaració de la Renda o de l’IRPF, que tant dona. I si això és així és perquè hi ha molts contribuents que esperen que els retornin diners.  
El termini per a presentar les declaracions va començar ahir dia 4 d’abril i acabarà el 2 de juliol, ja que el 30 de juny és dissabte. Entre les principals novetats d’aquest any és la incorporació d’una app per a que se pugui confirmar la renda pel mòbil, així com la campanya Li truquem que, com el seu nom indica, l’AEAT trucarà a determinats contribuents per a confeccionar-los la declaració (sempre que s’hagi sol·licitat)
Quan arriba aquesta època tota informació sobre aquest tema és poca, ja que la Declaració de la Renda té una gran importància ja no tan sols en el món econòmic i financer, sinó també en el social. De fet, algunes revistes digitals de les nostres terres, com per exemple l’Aguaita, ja han publicat les novetats més importants per aquest any.
Com extreballador de l’Agència Tributària espanyola el tema de la Declaració de la Renda sempre m’ha interessat molt. Crec que sobra l’obvietat. I sempre m’he fixat molt en el tema dels mòduls de l’agricultura que, des del meu punt de vista són d’una vital importància per a gran part de la gent de les nostres terres que com sabeu, són majoritàriament agrícoles i ramaderes.
Fa uns dies vaig llegir que el Ministeri d’Hisenda afavorirà els agricultors i ramaders que han patit més severament la sequera que va afectar el conjunt del territori espanyol durant l’any passat, sempre que estiguin acollits al règim de mòduls. Cal dia però que la majoria d’anys el tractament no ha estat equànime i que alguns territoris s’han vist més beneficiats que d’altres sense saber exactament quins han estat els motius pels quals ha passat això.
L’ordre de mòduls va ser publicada el passat 2d’abril (una data poc comuna, ja que quasi tots els anys esperaven publicar-la a finals del mes d’abril)
A les nostres terres les produccions més generalitzades són les oliveres, els cítrics, les ametlles, l’arròs i la vinya. I tot i que la majoria dels pagesos tenen les seves explotacions dintre de les comarques de la pròpia província, n’hi ha que també ne tenen a les del Nord de Castelló, com per exemple els productors de cítrics d’Alcanar que tenen moltes de les seves explotacions al terme municipal de Vinaròs.
Els nous índex per a fer la Declaració de la Renda de l’any passat (recordeu que sempre sé fa la de l’any anterior) són:

-Arròs: 0,11 (l’Aldea, l’Ampolla, Camarles i Deltebre) No diu res dels altres termes tot i que en alguns també hi puguin haver explotacions: Tortosa, la Ràpita...

-Cítrics: 0,18 (comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre)

-Olives: 0,13 (comarques del Baix Ebre i el Montsià)

-Cunicultura: 0,07 (tot el territori nacional)

No han tingut en compte per a res la garrofa com si que s’havia fet els altres anys. 
A les comarques del Nord de Castelló els cítrics també estan al 0,18, el mateix percentatge que les olives que, per tantes superior al de les comarques de Tarragona.    

dimecres, 28 de febrer del 2018

ELS IMPOSTOS A CATALUNYA

Delegació de la AEAT de Tarragona. 
Recentment s’ha fet un estudi sobre els impostos que tenim a Catalunya. Entre totes les divisions que se podrien fer, crec que la més oportuna és diferenciar els que són propis, o sigui els que ha creat la Generalitat i els estatals (que com podeu suposar són els més importants)
Segons aquest estudi la Generalitat manté en vigor 18 impostos propis, alguns dels quals són tan poc efectius que és difícil comprendre el motiu pel qual segueixen en vigor. D’aquest 18 impostos, 4 s’han posat en marxa aquest mateix any com per exemple el que grava les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica o el que recau sobre els elements radiotòxics o sobre les emissions portuàries de grans vaixells.  
La lògica indica que la Generalitat se veu arrastrada a crear nous impostos davant l’insuficient finançament estatal. Segurament uns pocs milions recaptats d’aquí i uns altres pocs per allà, poden ajudar a equilibrar la balança catalana.
Sobre els impostos estatals hi ha que diferenciar entre aquells que gestiona l’Estat (IRPF i IVA) i els que els hi han estat traspassats, com ara el de Patrimoni i el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats.
De totes maneres, sobre l’IRPF, segurament el més conegut de tots els impostos, la Generalitat també pot posar-li la ma, ja que hi ha una part de la quota que acaben pagant una gran part de les treballadores i treballadors i alguns jubilats i pensionistes.
Segons aquest estudi és Catalunya la comunitat que té un tipus més alt d’IRPF. Però ho sorpresa! Si són els catalans que tenen rendes mitjanes i baixes els que paguen més de tot l’estat per aquest concepte, no passa el mateix amb aquells que més guanyen.
Fixeu-vos en uns exemples per a que ho entengueu. A Catalunya les rendes entre 16.000 a 30.000 euros, són les que paguen més: entre 1.611 i 5.102€ de mitjana, respectivament. En canvi les rendes entre 45.000 i 70.000E, és a Extremadura on més se paga. En canvi, per a les rendes superiors a 110.000€ la comunitat autònoma on més se paga és el País Valencià.
Què vol dir això? Què els nostres govern fan polítiques neoliberals. També a l’hora de recaptar impostos, afavorint a aquelles persones que més guanyen en detriment dels salaris més baixos de l’escala.
Torno a dir que Catalunya, com la pràctica totalitat de comunitats autònomes està deficientment finançada. Però també és veritat que l’any passat se va crear una xarxa d’oficines de l’Agència Tributària Catalana (per allò de les estructures d’estat) que ara cal mantenir, tot hi estar a baix rendiment.
Com sabeu durant quasi 8 anys vaig treballar a l’Agència Tributària estatal i el que vaig dir tantes i tantes vegades quan parlava de la mala gestió que s’estava portant a terme, val també per a l’Agència Tributària de Catalunya: Per a ser eficients no cal recaptar tants impostos, sinó tenir més control sobre el que se recapta i perseguir més el frau fiscal.

Les dobles comptabilitats és una pràctica molt habitual dintre del món empresarial. Una és la legal, la que declararan a la Hisenda Pública i l’altra la extracontable (com la del PP) on anirà a parar el diner en negre fruit de les transaccions fraudulentes.   

MÉS INFORMACIÓ: 


divendres, 19 de gener del 2018

COMBATRE EL FRAU FISCAL

Ahir dijous el Periódico de Catalunya sé feia ressò de que l’Agència Tributària porta a terme un estricte control sobre les deduccions de maternitat obviant conceptes com les rendes del capital. A part d’això qualificava qualificava el seu Director General  Santiago Menéndez (que l’any passat va visitar l’Administració de Tortosa) amb tres estrelles roges (la màxima qualificació negativa són 4)
Bé, penso que és una forma de denunciar que l’Agència Tributària no treballa com cal, la qual cosa no és cap fet sorprenent per algú com jo que hi he treballat durant molts anys. Penso que cal ser crític amb la feina que fas i si has de posar verd a l’empresa perquè no fa bé les coses, tampoc n’hi ha per a estripar-se les vestidures.
Els qui treballen a l’AEAT són els primer en adonar-se’n de que en els darrers anys (tal vegada coincidint amb els governs del PP) sé busca recaptar de la manera més fàcil possible. Les inspeccions són llargues i feixugues i no sempre s’acaba cobrant l’import de les actes, ja que moltes empreses a causa d’això fan fallida, tanquen les portes i ves i busca-les...
El més pràctic per als actuals dirigents de l’AEAT és fixar uns paràmetres i quan les diferències de la renta se’ls salten, automàticament surt la corresponent liquidació, més els interessos de demora i posteriorment sinó sé li acaba donant la raó al contribuent, la sanció pertinent.
És evident que a les deduccions per maternitat hi ha frau. Conec al menys un cas que va detectar una companya meva en adonar-se’n de que el llibre de família estava falsificat. Però: En quin camp no hi ha picaresca? Trobo que a cap. Hi ha gent que té la peguen així que poden. Però de vegades estem parlant d’uns pocs euros , però hi ha altres vegades que la suma és molt més important. Quants milions pugen els diners de la corrupció espanyola (ERE’s, Gürtel, Cas Palau, 3%, Púnica, tots els que van afectar València durant el diferents governs del PP, etc., etc.) Per tant, tampoc cal estranyar-nos tant que coses així puguin passar.

És un deure de l’Administració  l’Estat perseguir el frau fiscal i la corrupció. El problema és que no es destinen els suficients recursos. Tal com he dit més amunt és més fàcil perseguir els contribuents que s’han deixat de posar alguna partida a la declaració de renda que perseguir al gran defraudador.  

dimecres, 6 de setembre del 2017

EL SAGRAT NOM DE LA MEVA EMPRESA

Dilluns pel matí vaig parlar amb un dels meus lectors sobre alguns dels temes que acostumo a tocar als meus escrits.

-Sóc crític amb tot –li vaig dir-.

Els cert és que estic molt rebotat. No m’agrada el rumb que ha agafat el món en general. Si concretés més parlaria de l’economia, el treball, la política, l’esport, la solidaritat...
Alguna vegada he tocat directa o indirectament el tema empresa. Igual no he tingut l’encert necessari a l’hora de parlar del tema i potser per això, en públic o en privat, alguns m’han fet arribar la seva disconformitat. En tot cas són punts de vista ja que segueixo pensant que la meva crítica estava raonablement argumentada.
En aquest país, alguns tenim la sort de treballar (segons les xifres oficials encara hi ha més de 3 milions d’espanyols sense feina, al menys de forma oficial –ja sabeu, ni ha qui treballa l’economia submergida-) i alguns privilegiats o no (depèn de com sé miri) portem tota la vida treballant a la mateixa empresa, en el meu cas a l’Agència Estatal d’Administració Tributària.  
Però a diferència de molts, jo a la meva li veig multitud de mancances i defectes i, per tant, també n’he sóc crític. No sé si el que més (segurament no), però un dels que més, no ho dubteu.
Tot i la importància que tenen els impostos (i sinó pregunteu-li a Lluís Salvadó), la premsa no ne parla massa. De vegades sen recorden de nosaltres quan comença i s’acaba la campanya de la renda (sense cap mena de dubte l’impost més popular), però poc més. El Periódico d’ahir (sí, sí, el diari maleït dels independentistes) publica un article on es parla precisament de l’IRPF, mes conegut com la Renda.
La informació prové d’una memòria elaborada pel Ministeri d’Hisenda i segons la qual, 8 de cada 10 euros declarats a la renda són salaris. També 8 de cada 10 contribuents guanyen menys de 30.000 euros bruts a l’any.
Quines conseqüències se deriven d’aquests informació?
1r.- Què la majoria de treballadors per compte propi (coneguts com autònoms) declaren uns ingressos molt baixos. En alguns casos segur que és així, però la majoria declaren molts menys ingressos que els que tenen.
2n.- Què els jornals en aquest país són molt baixos. A la portada i fulles interiors de la mateixa edició del Periódico sé diu que 1/3 dels barcelonins guanyen 1.000 euros al mes o menys.
 Aquesta radiografia de la situació laboral dels treballadors d’aquest país indica, entre d’altres coses que defraudar al fisc és una pràctica molt generalitzada i la existència d’una borsa de treball cada vegada més precària i pitjor pagada. No estic descobrint res, és l’explicació que té donaria qualsevol sindicats de classe, és a dir, no elitista.
Alguns dels sindicats que tenen representació a l’AEAT (els que us penseu i alguns més) fa molts anys que denuncien els pocs recursos que es destinen en perseguir el frau. El col·lectiu de treballadors (actualment età pels voltants de 22.000), està molt envellit i socarrat i cada any que passa perd efectius. Les jubilacions en pocs casos se reposen.
És veritat que Internet és una eina que permet presentar telemàticament tot tipus de declaracions i altres documents i, per tant, ha tret molta feina presencial. Però també és veritats que si es destinessin més efectius a lluitar contra el frau permetria a mig termini abaixar impostos sense caler fer tanta publicitat política com la que ara s’està fent quan es parla del tema.
La reducció del frau permetria una tributació molt més justa que beneficiaria els treballadors assalariats ja que, a part de pagar menys impostos, alguns, tindrien accés a determinades ajudes que ara són per aquells que declaren menys ingressos.

L'empresa on treballem ens dóna el pa, d'acord, però no per això hem d'acceptar totes les seves decicions, sovint arbitràries. Hem de ser crítics quan l'ocasió s'ho mereix!!   

dimarts, 4 de juliol del 2017

LES NOVES TECNOLOGIES I ELS HUMANS

Les administracions estan implantant cada cop més les noves tecnologies, la qual cosa afecta directament a tothom. És evident que no es pot anar contra el desenvolupament, però també és evident que hi ha grups humans als que les noves tecnologies els hi van molt grans...
I ho dic amb coneixement de causa, perquè treballo a l’administració i me trobo constantment amb exemples que demostren que molts ciutadans no estan preparats per a ser autosuficients, telemàticament parlant.
Com dic sovint, els temps del carro i matxo ja han passat... Però una cosa és que s’adaptin els que viuen de tramitar papers i l’altra ben diferent és que s’adaptin la resta dels ciutadans, sobre tot els que ja tenen certa edat i com a molt només van tocar una màquina d’escriure (mireu per exemple l’escriptor Josep Maria Espinàs)
Davant d’una novetat (i més si té ve imposada) sempre se produeix una sensació d’inseguretat. Ho hauré fet bé? I més encara si saps que cometre una errada pot acabar en sanció.
Hi ha qui opina que si se dominen les xarxes socials i tens certa desimboltura en navegar per Internet i el mòbil també s’hauria de dominar les pàgines més tècniques, les que té permeten fer gestions amb les administracions. No és el mateix. Una cosa és que tinguis una afició (de vegades addicció) i l’altra fer-ho per obligació i perquè no té queda més remei.
L’Agència Tributaria estatal ha estat pionera en la implantació de les noves tecnologies. Des de la seva web se poden fer tot tipus de tràmits sempre que disposis de les eines necessàries: Certificat electrònic emès per la FNMT o altre organisme certificador compatible, sistema cl@ve o DNI electrònic.
La campanya de la Renda de 2016 ja és història, al menys pel que respecta als ciutadans. Per a la AEAT encara queda una llarga temporada fent devolucions, però sobre tot comprovacions que segurament acabaran amb liquidacions provisional i més d’una inspecció. Aquest any, com ja va passar l’anterior, s’ha pogut accedir a l’anomenada RendaWeb a través d’una determinada casella de l’exercici anterior (per a al renda de 2016 la 440, tot i que pot canviar en cada exercici)
La passada campanya que tot just va acabar divendres ha estat la primera sense el programa PADRE des de que se va crear l’any 1988, tot i que no va ser fins l’any 1999 quan va començar a tramitar-se per Internet.  
L’enviament de l’esborrany resultava molt pràctic. A sobre té deia si era confirmable o no i, en aquest cas, necessitava d’alguna modificació. Complementava l’esborrany les dades fiscals on hi constaven totes aquelles dades que necessitaves tenir i que estaven en poder de l’Agència Tributària.
L’any passat se van emetre molts pocs esborranys, però aquest any, fins el que jo sé, ja no se’n ha emès cap. Com a molt (i no ha estat de forma massiva), s’han enviat les dades fiscals que, com després comentaré, serveixen per a ben poc, per no dir per a res.
La gent de certa edat, aquells que només tenen el mòbil per a trucar o potser fins i tot no ne tenen, troben a faltar l’esborrany...

-Portàvem l’esborrany al banc i allí ens ho arreglaven...

Aquest any, tan si com no, has de fer-ho a través de la web amb alguna de les eines de les que ja us he parlat. Però no tothom se’n surt i a part, sinó tens una mica d’idea de com funciona la renda, millor deixar-ho i buscar altres alternatives...
Amb les dades fiscals que han enviat als privilegiats, va inclosa la casella 440, la necessària per accedir a la RendaWeb. Però per a què necessites les dades fiscals si ja no pots fer la renda a través del programa PADRE? A part, les mateixes dades ja les tens incloses a la RendaWeb.

De vegades val la pena acceptar que ets un inútil tecnològic i acudir o bé als serveis gratuïts on fan la renda o bé al professional pagant.  

dijous, 15 de juny del 2017

NOTA DE PRENSA SINDICATS AEAT

EL GOBIERNO DEL ESTADO HA RENUNCIADO A LA LUCHA CONTRA EL FRAUDE FISCAL, LA ECONOMÍA SUMERGIDA Y EL BLANQUEO Y FUGA DE CAPITALES

En los últimos años la Agencia Estatal de Administración Tributaria ha perdido alrededor de 4.000 efectivos, poniéndose con ello en riesgo la lucha contra el fraude fiscal, la economía sumergida, el blanqueo y fuga de capitales.
A pesar de ello el Gobierno del Estado, no muestra interés en solventar esta situación, y con falsas promesas de potenciar la lucha contra el fraude, hemos comprobado, como en la Ley de Presupuestos del Estado para el año 2017 el Gobierno, se niega a reponer estos efectivos perdidos, con lo que los objetivos de recaudación y rebaja del déficit público exigidos por Bruselas no podrán cumplirse y serán, de nuevo, los ciudadanos, quienes sufran las consecuencias negativas al rebajarse la prestación de servicios públicos, como educación, sanidad y seguridad, ante la falta de ingresos.
Vemos con sorpresa como el Gobierno en su discurso dice poner todos los medios para combatir el fraude fiscal, la economía sumergida, el blanqueo y fuga de capitales y, sin embargo, cuando llega la hora de la verdad, con los presupuestos generales, estos no recogen ninguna medida que fomente o potencie la lucha contra el fraude impidiendo que la AEAT tengan más medios, tanto humanos como materiales, dedicados a tal fin.
Los Sindicatos en la AEAT (SIAT, CCOO, UGT y CSI-F) queremos trasladar a la opinión pública la urgencia de reponer, no solo las jubilaciones de empleados públicos que se han producido -y las que se llevarán a cabo este año 2017-, que supondrán una pérdida de empleados públicos dedicados a la lucha contra el fraude de otros 1.500 efectivos.
Por ello entendemos que se hace necesario y urgente aprobar un incremento adicional de plazas en la oferta de empleo público, para alcanzar una tasa de reposición razonable que permita llevar a cabo una lucha contra el fraude fiscal eficaz y que en ningún caso supondría un desequilibrio presupuestario en la ley de presupuestos para el año 2017; y el Gobierno lo sabe –por cada euro invertido en el personal de la Agencia Tributaria revierten al Estado más de 20 euros- potenciándose así la recaudación y la lucha contra el fraude fiscal.
Los Sindicatos solicitamos además la actualización de la carrera profesional de los empleados públicos de la AEAT bloqueada desde el año 2012, bloqueo que impide renovar y potenciar la estructura organizativa y de reparto de competencias y funciones que existe en la actualidad, que de llevarse a cabo permitiría que los trabajadores de la AEAT pudieran asumir mayores niveles de responsabilidad en la lucha contra el fraude fiscal realizando su trabajo con mayor eficacia.
 Los Sindicatos en la AEAT denunciamos esta situación ante la opinión pública y anunciamos el inicio de movilizaciones dirigidas a conseguir que el Gobierno cumpla con el compromiso adquirido de reforzar la lucha contra el fraude mediante las convocatorias extraordinarias de puestos para la AEAT en la oferta de empleo público y el desbloqueo de la carrera profesional de los empleados de la AEAT.
Las organizaciones sindicales, Sindicato Independiente de la Agencia Tributaria (SIAT), Comisiones Obreras (CCOO), Unión General de Trabajadores (UGT) y la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSI-F) estamos manteniendo reuniones para concretar las medidas a tomar para exigirle al Gobierno que ponga los medios necesarios para dotar a la Agencia Tributaria de los medios humanos y materiales que permitan luchar contra el fraude fiscal, la economía sumergida, el blanqueo y fuga de capitales.

Para más información: SIAT (Teléfono: 91 583 12 45) - CCOO (Teléfono: 91 583 11 98)
UGT (Teléfono: 91 583 11 96) - CSI-F (Teléfono: 91 583 11 95)

 En Madrid, a 6 de junio de 2017.

dimarts, 30 de maig del 2017

PARLEM DE LA RENDA? (1)

Des de fa anys, quan arriba l'hora de passar comptes amb el fisc espanyol, us parlo d’algun aspecte de la Renda. 
És cert que per a la campanya que s’està fent ara mateix no hi ha hagut diferències substancials amb la de l’exercici passat, tret de que s’ha suprimit el programa PADRE i s’ha d’accedir a la Renda WEB de cadascú des de la pàgina de l‘Agència Tributària.
Quasi cada any us he parlat dels mòduls d’agricultura. Els que teniu ingressos agraris segur que sabeu de que us parlo... No obstant ho explicaré.
Per aquells pagesos acollits a mòduls, el rendiment dels seus productes es calcula a partir d’uns índex (percentatge de benefici sense tenir en compte cap despesa) Tot i això, cada any, normalment a finals d’abril, quan ha de començar la part més intensiva de la campanya, surten uns nous índex correctors que sempre van a la baixa. Es a dir, el rendiment net dels productes sé sol rebaixar considerablement la qual cosa beneficia els agricultors. Ara bé, això té un sentit, no cregueu que es fa per fer-se.
La disminució dels índex és degut a una sèrie de circumstàncies excepcionals, normalment climatològiques: ventades, pedregades, sequera... En teoria el Ministeri d’Agricultura consulta als agents agraris (sindicats, cooperatives...) i després d’estudiar-ho se trasllada al Ministeri d’Hisenda per a que els aprovi.
Us posaré un exemples que repercuteixen a les nostres comarques ebrenques:

-Cítrics: 0,18

-Fruits secs: 0,18

-Productes de l’olivera: 0,13.  

-Arròs: 0,13


Només uns pocs productes estan rebaixats.    
Però com cada any hi ha una cosa que me crida poderosament l’atenció. El rendiment dels cítrics a Alcanar està, com ja he dit, al 0,18% i en canvi a Vinaròs (els dos termes només estan separats pel riu Sénia), al 0,09, o sigui a la meitat. És què la climatologia és diferent? Sempre he pensat que el motiu és que els agents agraris del País Valencià pressionen més o tenen més influència. No hi ha cap altra explicació.
De l’Ordre de mòduls només m’he fixat en unes quantes coses, majoritàriament les que afecten als pagesos de la zona, però n’hi ha alguna de xocant. O no és xocant que els cítrics del terme de Castell de Cabres també estiguin al 0,18? Potser qui no conegui la zona, no hi caurà, però els que som de per aquí, pesem: Cítrics a Castell de Cabres? Au, va... Amb el fred que fa l’hivern a Castell de Cabres, no n’acamparia cap...

Demà us parlaré d’alguns aspectes que obliguen a fer la renda i que és una putada... (Perdó per la paraula però és que és així mateix) 

Qui teniu tota l'Ordre de mòduls agraris i ramaders per si voleu consultar-la al detall. 

diumenge, 8 de gener del 2017

EL TÚNEL DEL TEMPS: LA JUNTA DIRECTIVA I UN MÉS

L’anècdota que us explicaré avui va passar farà uns 25 anys (ja que veure com passa el temps!) En aquella època l’Agència Tributària encara devia de ser Hisenda.
En aquella època hi va haver un canvi normatiu (n’hi ha constantment) que afectava als petits empresaris (intentaré no haver d’emprar massa tecnicismes per a fer l’escrit més entenedor)
Jo vaig entrar a treballar a Hisenda amb un contracte laboral que portava data 1-1-1986. Aquesta data, tot i que a molts no us digui gran cosa, va ser clau a la història recent del nostre país: s’entrava oficialment al Mercat Comú Europeu (actualment Unió Europea –o el que quedi d’aquesta-) i entrava en vigor el nou impost de l’IVA (de ben segur que el nom us sona)
Durant molts anys els petits empresaris, així com els pagesos, ramaders, pescadors, etc. tenien un càlcul simplificat per a tributar els seus ingressos: el 23,56% per a tothom. I perquè aquesta quantitat i no el 23 o el 25? Recordo que hi havia una forma aritmètica, però no sé d’on sortia i per tant no us puc aclarir el dubte. A part d’això es feien 2 pagaments a compte de la Renda a l’any i no calia justificar les despeses.
El canvi normatiu que hi va haver uns anys més tard, com us deia més amunt, afectava a tots aquests col·lectius que passaven a fer 4 pagaments a compte a l’any i havien de calcular el benefici tenint en compte les despeses relacionades amb la seva activitat. Per tant, una gran part d’aquests veien com havien de tributar més, ja que el rendiment els sortia superior al 23,56% esmentat.
Un dels col·lectius afectats era el dels venedors ambulants que tot just acabaven de constituir una associació que agrupava els de Tarragona i Castelló (ja sabeu que som terres de frontera i que un venedor ambulant igual pot parar a Tortosa i Amposta com a Vinaròs i Benicarló) Aquesta associació va ser apadrinada per la UGT.
Com sabeu, des de fa molts anys estic afiliat a dita central sindical i, els responsables territorials van pensar amb mi per a que expliqués als venedors ambulants l’abast de les modificacions tributàries i com els afectava a ells en particular. Vaig fer la xerrada a la seu de la UGT de Tortosa, al carrer Ciutadella, a la zona del Temple.    
I ara ve el bo... Sabeu quans assistents vaig tenir? Si heu reparat amb el títol, ho tindreu clar: la junta directiva de l’associació i un més. Prou... Bé, a part d’algun membre de la UGT que estava per allí i va parar l’orella.
No sóc d’anar pels mercats, però si alguna vegada has posat els peus en algun d’ells, digueu-me: Quants venedors ambulants hi poden haver un dilluns a Tortosa? (per posar nomes un exemple) Quants? 100, 200? No ho sé però suposo que per aquí anirà... En canvi van assistir a la xerrada 6 o 7... I això que el tema era, des del meu punt de vista, interessant. Tot allò relacionat amb els diners és interessant, sobre tot quan has de cobrar...
Els membres de la junta estaven visiblement molestos. Recordo que un d’ells va dir:

-Si la reunió d’avui hagués segut per a repartir les places del mercat, s’haurien matat per a veure qui podia agafar les millors...

Crec que no cal fer més comentaris.