Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adam Tomàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adam Tomàs. Mostrar tots els missatges
diumenge, 24 de setembre del 2023
LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA
Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil.
La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda.
Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit.
Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX.
Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor.
A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre.
Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya.
Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local.
No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil.
Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya.
Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica.
L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.
dimarts, 25 de juliol del 2023
AVUI COM AHIR
Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre...
Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen.
Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig.
Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat.
De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris.
Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors.
¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això:
-Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots!
Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar?
¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no...
L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant?
Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual...
Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes.
I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals.
NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...
dilluns, 16 de gener del 2023
RETORN AL PASSAT
Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig.
La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’.
Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica.
Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor.
També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici.
En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència.
Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació.
A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern.
Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions...
En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!
dissabte, 6 d’agost del 2022
CONTROVÈRSIA
La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials.
Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5.
Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’.
Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa.
Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.
Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.
dilluns, 29 de juny del 2020
INCIVICS PER NATURALESA
Foto d'arxiu. |
L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha anunciat una nova campanya contra l’incivisme a la
nostra ciutat amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania que no s’ha de dipositar
deixalles fora dels contenidors. L’eslògan
de la nova campanya és Entre tots cuidem Amposta.
Benvinguda sigui aquesta campanya i les que
segur que es faran els propers anys. Tot sigui per al bé de la nostra ciutat,
tot i que, d’entrada, dubto de la seva eficàcia.
De campanyes contra l’incivisme se’n han anat fent
periòdicament, però sistemàticament una part de la població (m’agrada pensar
que una minoria) sé les ha passat pel folre.
Al principi del confinament per la pandèmia
del COVID-19, el propi alcalde va demanar a la població que no deixessin ni
bosses de brossa ni altres objectes fora dels contenidors, precisament el
mateix que pretén fer la campanya anunciada. També es va demanar que no
dipositessin roba als contenidors habilitats per al reciclatge i els van
precintar. Com sempre, una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes li van fer
cas (segurament perquè sempre ho han fet així). En canvi, la resta, aquells que
com ja paguen la taxa de recollida de la
brossa es creuen que tenen el dret a fer els que els hi dona la gana, han
seguit comportant-se incívicament (per no usar una altra paraula). I és així
mateix, no cal donar-li més voltes! Sembla que portin l’incivisme a l’ADN...
S’han posat agents cívics (la darrera vegada
que els vaig veure va ser durant el confinament); s’ha parlat de posar càmeres
de vigilància, de incrementar el control policial... Malgrat tot, una part de
la població no es consciencia i no ha variat per a res el seu comportament. Està
comprovat que alguns ciutadans només entenen una cosa: ma dura! O el que és el
mateix: ser sancionats.
No m’agradaria que es considerés aquest escrit
com un al·legat a favor de de les sancions econòmiques. Ni molt menys! Penso
que només s’hauria de sancionar als que cometen infraccions greus i molt greus
i als reincidents. Per a la resta dels infractors es podrien bescanviar les
sancions econòmiques per hores de treball a la comunitat.
No sé si malgrat tot s’aconseguiria el
propòsit de mantenir una ciutat neta, però penso que aquest seria un bon punt de partida.
divendres, 12 de juliol del 2019
CARTELLS ELECTORALS
El passat
diumenge 7 de juliol van retirar el que possiblement era l’últim cartell de la
campanya de les municipals passades. Curiosament poc després d’haver-li fet una
foto. Com podeu veure el cartell estava encongit i hi apareix la imatge del
nostre alcalde Adam Tomàs.
Segons la llei
electoral els cartells han de penjar-se a partir de les 0:00 hores del dia que
comença la campanya electoral, ja que anteriorment no se pot demanar el vot,
tot i que ara quasi bé mai se demana el vot als cartells.
Igual com hi ha
un període per poder penjar o enganxar propaganda electoral, n’hi ha un altre
per a treure-la, principalment les banderoles i cartells enganxats als fanals.
Crec recordar que aquest termini és de quinze dies des de la data electoral.
Arribat a aquest
punt potser pensareu que és una queixa. Res més lluny. Me sembla fins i tot
normal que quan l’empresa que s’encarrega de posar i treure les banderoles cometi
algun error. En aquest cas haver-se’n deixat alguna, ja que la que apareix a la
foto no va ser l’única que se va quedar per llevar-se.
Ho dic, perquè
quan estava a l’ajuntament i a Amposta hi havia un altre règim, era l’encarregat
de controlar la penjada de les banderoles (que no la retirada). Era una feia
força feixuga, ja que se feia per la nit i no sempre amb les millors condicions
climatològiques. Quan ja pensava que la feina estava més o menys controlada
(que solia ser a altes hores de la matinada), donava als operaris les darreres
instruccions i me’n anava a dormir.
Un parell de
vegades se va quedar alguna banderola sense retirar. Llavors l’antic règim ens
ho feia saber com si haguéssim comés un crim. Sembla ser que retirar una o dues
pancartes era una feina massa feixuga per a la brigada.
Una vegada,
mentre estava treballant, me va sonar el telèfon. Era el responsable de fer la
mateixa feina que jo a CiU.
-Escolta Joan que no sé a quin carrer heu col·locat dues banderoles més de les que teníeu assignades.
Per aquells que
no ho sàpiguen se feia una mena de sorteig i cada formació política havia de
col·locar un nombre determinat de banderoles als carrers assignats. Ignoro si
encara se fa així. Personalment sempre penso que la mesura estava totalment desfasada
ja que amb el creixement d’Amposta cada vegada hi havia més carrers urbanitzats
i per tant més fanals on col·locar-se, mentre el nombre de banderoles si fa o
no fa sempre era el mateix.
-Bé... I per això
me truques? Ja saps que les col·loca una empresa i, segurament, tot hi les
ordres que tenien, quan me’n vaig anar a dormir, se van haver d’equivocar...
-Sí, però tu saps
que la normativa diu... (Amb un to autoritari espatarrant).
-Ja saps que les
normes estan per a incomplir-se (li vaig respondre).
Segurament si li
hagués dit una mala paraula no s’ho hauria pres tan malament...
Finalment li vaig
fer una pregunta:
-Tu coneixes
alguna norma que no s’hagi incomplert mai?
Jo no... I
vosaltres?
Eren els amos i senyors d’Amposta i tot s’havia de fer
segons el seu gust.
divendres, 5 de juliol del 2019
L’EFECTE IMANT
El MNAT. |
La notícia de que
Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una
controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.
Sigui veraç o
falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de
municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.
Segurament si
hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués
pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.
I és que seria
molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista
respecte a les de la seva àrea d’influència.
O és que
Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a
la resta de les comarques de la seva demarcació?
Només uns
exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura?
(abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar).
Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a
les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.
I en política
passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen
ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en
la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde
d’Amposta Adam Tomàs.
L’any 1984 durant
un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi,
diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt
descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume
Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva
del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus!
Un fet així no ha tornat a passar.
Mes exemples. Ara
el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no
només són de les Terres de l’Ebre.
Històricament
Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre,
però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent
de Maestrat que anaven a l’Aliança.
Un fet que va fer
possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la
Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres
poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.
Si li sumem que
el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem
perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va
afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.
Etiquetes:
Adam Tomàs,
Amposta,
Barcelona,
centralisme,
Jaume Antich,
Jaume Custodi,
minitransvasament,
MNAT,
Noemí LLaurador,
Reus,
Tarragona,
Tortosa
dijous, 4 de juliol del 2019
LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA
Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola. |
Coneguts els
resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a
encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?
I així m’ho van
expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un
regidor electe: És veritat, ara per ara
no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.
I és que, a
priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les
polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern
no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant
poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.
Una vegada
conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del
pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.
Però ara com ara
res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o
creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor.
I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i
l’altra molt diferent poder...
Amb el nou mandat
municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola
(foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc
confirmar aquest extrem.
Si us fixeu a la
foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha
instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita
dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon
respecte a les empreses existent, és molt gran.
Recordo que
durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la
candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja
demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon
se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va
fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques,
van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.
Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. |
Mentre recorria
el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se
tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s,
etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una
bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta.
Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com
passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien
de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.
Acabaré repetint
el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els
conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar
plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem
estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.
Aquest fet és
molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un
empresari ampostí: al final haurem d’acabar
marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.
Cartipàs municipal 2019-2023. |
Etiquetes:
Adam Tomàs,
Amposta,
empresa,
empresaris,
indústria,
l'Oriola,
ocupació,
polígon industrial,
territori,
Tortosa
dijous, 20 de juny del 2019
QUÈ SE N'HA FET DE LA FONT DE LA PLAÇA DEL MERCAT?
Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. |
Tot i que se va demanar
al govern municipal (CiU) que miressin d’arranjar-la, la resposta va ser que valia massa diners fer-ho i així se
va quedar fins la remodelació de la plaça del Mercat (oficialment de Ramon
Berenguer IV)
Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. |
En aquell moment
hauria estat oportú condicionar-la i tornar-la a col·locar, però desgraciadament
a determinades persones els hi agrada més el nou que allò que forma part de la
història dels seu poble o de la seva ciutat.
Fa pocs dies va
començar el segon mandat d’Adam Tomàs. Un mandat que ha de ser clau per a veure
una transformació real d’Amposta. No hi ha excuses. La ciutadania ha confiat
amb ell i el seu equip i ara són ells el qui hauran de satisfer a aquells que
els van votar i als que no ho vam fer. No s’entendria que amb l’àmplia majoria
que van assolir a les urnes el 26-M (16 de 21 regidors) dintre de 4 anys (8 en
total) no se vaguessin resultats.
Construcció de l'antiga plaça del Mercat. Foto cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. |
La passada
legislatura se va acabar començant algunes coses que s’haurien hagut de fer
molt abans. La més important de totes la transformació del parc que hi ha a
tocar del carrer de Josep Tarradellas, l’estat del qual era deplorable.
Sembla que l’actuació
que s’hi està fent és important. S’han plantat alguns arbres nous i se’n han
tallat d’altres (sí, sí, s’han tallat). També sembla que s’obriran carrers
entre zones enjardinades. No he vist el projecte i per tant no puc dir si també
hi van alguns elements ornamentals, com per exemple una font.
Font de la plaça del Mercat en l'actualitat. |
En el cas de que
fos així, estaria bé recuperar l’antiga font de la plaça del Mercat i si al
projecte no hi consta cap font o ja n’hi ha una altra de prevista, l’equip de
govern podria tenir en compte el meu suggeriment i trobar algun emplaçament
adient de la ciutat on pugui instal·lar-se una peça de tant singular valor com
és l’esmentada font.
Obres al parc del Josep Tarradellas. |
divendres, 7 de juny del 2019
COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS
Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich per a Canal 21 Terres de l'Ebre. |
Després de l’aclaparadora
majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur
alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral
de com se guanyen unes eleccions.
Va dir que els
missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per
Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava
tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense
aportar-hi cap tipus de solució.
També va recordar
les dures oposicions que ha fet històricament el PSC contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I
que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.
En part estic d’acord
que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en
positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber
defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la
responsabilitat de govern.
Però també penso
que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha
de fer és destapar el cas.
Durant els anys
que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals,
però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els
casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici,
cosa que no va fer.
De Roig és
conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els
cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de
Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al
primer edil municipal.
Després va venir
el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme
i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de
Baltasar.
La ciutadania té
dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes
ampostins, els hi hagi acabat passat factura.
En canvi ERC
sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li
ha acabat per donar uns resultats excel·lents.
Però potser (i
vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I
possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap
a ERC.
Que cadascú extregui
les seves pròpies conclusions...
PER A SABER MÉS:
dimecres, 5 de juny del 2019
DE L’INFINIT AL ZERO
Joan Maria Roig i
Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta.
La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls
van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.
CiU va aconseguir
la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que
ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar
per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir
la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició
sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la
majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.
A les eleccions
de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va
aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb
pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de
regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)
Però Ferré encara
assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va
perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important
en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la
xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia
17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i
PxC, 1.
Les eleccions de
2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les
eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de
corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de
dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas
Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el
propi Ferré.
Aquest
deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC)
guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4
i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels
4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.
Durant la
legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només
6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.
Les previsions
per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de
vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia
pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un
regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel
Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després
de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.
En conclusió, amb
només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar),
van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a
tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que
van treure representació a les passades municipals.
PER A SABER MÉS:
https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392
https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta
http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html
https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html
PER A SABER MÉS:
https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392
https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta
http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html
https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html
Etiquetes:
Adam Tomàs,
CDC,
eleccions municipals,
Junts per Amposta,
Manel Ferré,
Manel Masià,
PDeCAT,
PSC,
Roig
divendres, 31 de maig del 2019
AMPOSTA VA VOTAR ¡FESTA!
De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. |
Si fem balanç dels
quatre anys de govern d’EA-ERC trobarem com passa sempre coses bones, no tan bones,
però també de dolentes. Una legislatura no sol ser massa temps per a portar a
terme un projecte de canvi de ciutat, però sí el necessari com per a fixar-ne
les bases.
La compra i rehabilitació
de l’edifici del Sindicat i la més recent compra del antic col·legi de les
monges, per si mateix no són prou significatives com per a pensar que és el
començament de la transformació que la ciutat d’Amposta necessita. Si donem un
tomb pel poble veurem que Amposta està actualment tal i com la van deixar els
ajuntaments convergents.
Durant els debats
se parlava, per exemple, de la necessària remodelació de l’avinguda de
Catalunya. Si quan se va planificar aquella zona l’ajuntament convergent de
torn hagués fet cas els socialistes ampostins, l’avinguda de Catalunya tindria,
amb tota seguretat, un altre aspecte molt diferent a l’actual. Com també
passaria amb la plaça del Mercat.
Sempre he pensat
que la primera sensació sobre que t’acabaràs trobant a una ciutat són les
entrades de la mateixa i a Amposta, tot i que fa uns anys se van millorar una
mica, encara hi queda molt per fer.
Parc del Josep Tarradellas. |
Entre les coses
que no han canviat en aquests darrers anys està la deixadesa de la via pública
(brutícia als carrers i illes de contenidors) i el tema de la circulació
rodada. He sentit dir-li a Adam que ha
tot arreu no se pot arribar i que alguna cosa sempre queda. Però en aquests
temes li ha faltat voluntat política.
Cartell anuncian la construcció del Casal Cívic per a la gent gran. Foto: cedida per un col·laborador. |
En quan a la brutícia,
durant la darrera legislatura s’ha fet alguna campanya de sensibilització, s’han
posat agents cívics per a informar els ciutadans i fins i tot se va dir de
posar càmeres, mesura de la que estic totalment en contra i que no depèn tan
sols de l’Ajuntament. Però de res ha servit... Desgraciadament molts ciutadans
només creuen quan se’ls multa.
Per això jo he
estat un dels 3.624 votants que no vaig votar la candidatura d’EA-ERC. Si volen
el meu vot primer hauran d’aprovar els temes que tenen pendents de resoldre.
Bassa dels peixos del parc del costat del cementiri. |
dissabte, 25 de maig del 2019
SOBRE ELS DEBATS ELECTORALS
Dia de la presa de possessió d'Adam Tomàs com a nou alcalde d'Amposta. |
Per molt que m’ho
expliquin, per moltes raons que hi hagi, no me sembla correcte que als debats
de candidats a l’alcaldia d’Amposta hi manquessin 4 del 7 que s’hi presenten.
Només hi eren
presents Adam Tomàs (EA-ERC), Manel Masià (Junts per Amposta) i Francesc Miró
(PSC). La Junta Electoral Provincial no va deixar participar Rositia Pertegaz
(Demòcrates de Catalunya), Germán Ciscar (Som Amposta), Rosabel Recio (Podem) i
Cecilia Castelló (Ciudadanos).
El motiu sembla
que va ser que no tenien representació a l’actual consistori ampostí. Cal dir
que Rosita Pertegaz va entrar a l’ajuntament de la ma de CiU, tot i que va
abandonar el grup i va continuar formant part del consistori com a regidora no
adscrita. En el cas de German Ciscar va entrar com a cap de llista de
Plataforma per Catalunya, formació que va abandonar per a crear un partit
municipalista.
No sé si ha
canviat la normativa que regeix aquest tipus d’actes o simplement se deixa a
criteri dels integrants de la junta electoral de cada cicle electoral.
L’any 1995 anava
de número 2 de la candidatura d’ICV darrere del desaparegut Anselmo Cano. Visió
3, la televisió local d’Amposta va emetre una sèrie de debats, alguns d’ells
temàtics. Tot i no tenir representació a l’ajuntament també se’n va invitar a
participar. El dia que se debatia sobre Sanitat, Cano va creure que hi havia d’anar
jo com a número 2, tot i que no tenia ni idea del tema. Per CiU va anar Manel
Ferré, que també anava de número 2 pel darrere de Roig. Sembla ser que no hi
havia límit de temps, perquè recordo que vaig intervenir molt poc. En aquell
temps la controvèrsia era la ubicació de l’actual Hospital Comarcal.
Dit això crec que
els ciutadans tenim el dret de saber que ens proposen tots i cadascun dels
electes i poder-los escoltar debatent entre ells. De vegades els programes no
són suficients per acabar de saber per on va cadascun dels candidats.
Ahir pel mati
vaig poder escoltar el debat dels caps de llista de les diferents formacions
que se presenten a Santa Bàrbara. Hi eren tots: des d’aquells que ja tenen
representació a l’ajuntament a les que se presenten per primera vegada. En total
5 candidats representants a Junts per Santa Bàrbara, ERC, PSC, PP i MAP
(integrada dins de Movem)
Per cert, dijous
per la nit al Canal Terres de l’Ebre vaig seguir amb interès una entrevista a l’alcalde
de la Galera Ramon Muñoz (Junts per la Galera) sobre l’acció de govern de la
darrera legislatura i sobre les propostes de cara la que ve.
Canal Terres de l’Ebre
ha fet el mateix amb tots els caps de llista del territori (cosa que dubto) o
només a aquells que paguen?
Si la resposta és
la segona part de la pregunta, no hauria d’estar prohibit? Aquí ho deixo.
dimarts, 5 de març del 2019
PER ALGUNA COSA SE COMENÇA
Un exemple d'allò que no s'hauria de permetre. |
Quan ja estem a
les acaballes de la legislatura, el govern municipal d’Adam Tomàs sembla que ha
començat a posar fil a l’agulla en el tema dels aparcaments de cotxes.
La nit passada,
prop les 12, mentre feia l’última sortida amb la meva gosseta Electra, me’n
vaig adonar que un cotxe aparcat a la part de dalt de l’avinguda Catalunya
tenia un paperet enganxat al parabrises.
Encuriosit el
vaig desenganxar i el vaig llegir. Era un avís de la policia municipal
advertint-lo que tenia el cotxe mal aparcat (indicava el tipus d’infracció) i
que era susceptible de ser multat. Ja era hora! –vaig pensar-.
Tot
i que hi havia molts altres cotxes aparcats en llocs no permesos pels codis i
normes de circulació, a cap d’altre vaig observar que tingués cap paperet d’advertiment.
Han passat quasi
4 anys des de que l’actual equip de govern va prendre possessió del càrrec i
tot i que en reiterades ocasions han manifestat que volen millorar l’estat de
la via pública (estic parlant no només de temes que afecten a la circulació
rodada, sinó també de tot el relacionat amb la brutícia), la veritat és que s’han
pres molt poques mesures per a solucionar-ho i les que s’han pres han tingut
una efectivitat zero.
dissabte, 7 de juliol del 2018
CÀMARES CONTRA L’INCIVISME
Està vist que no tenim remei. Tot i
l’advertència de sancions. La gent segueix deixant les bosses de brossa fora
dels contenidors pertinents.
Dilluns passat va ser el súmmum. Eren quarts
de dotze quan feia la darrera sortida amb la meva gosseta i en passar pel
costat del contenidor que hi ha al carrer Brasil, a tocar de la planxisteria de
Joan Gil, me va cridar l’atenció l’enorme quantitat de bosses que hi havia
fora. En total 7 bosses grans: 4 de negres i 3 de roges.
Posats a buscar excuses ne trobaríem de tots
els colors. N’hi que qui pensa que les boques dels contenidors no són prou
grans com per a posar les bosses de mida industrial...
I sinó han estat pensat per aquestes bosses?
Jo a casa no tinc bosses tan grans. Mai acumulo
tantes deixalles com per a haver d’utilitzar bosses de 80 o 100 litres. Les
bosses grans estan pensades per a usuaris que generen gran quantitat de
residus, ja siguin indústries, ja comerços. I aquests, per llei tenen
l’obligació de gestionar els seus propis residus.
En alguns llocs hi ha contenidors com els que
hi havia abans: restaurants, centres sociosanitaris, escoles bressol... Per a
la resta passen les empreses gestores de residus com són Germans Pellicé o Contenidors
Baix-Mont. Quan els establiments no compleixen la llei, s’hauria de ser molt
més sever amb ells.
Una anècdota. L’altre dia fora dels
contenidors hi havia capses de cartró de unes determinades marques de cervesa
que usen molts pocs restaurants i per aquella zona només un. No se van molestar
ni en plegar-les. El més còmode, ja ho sabeu, és deixar-ho fora.
Tornant al passat dilluns, va ser tanta la indignació
que vaig sentir en veure aquell espectacle
(a part de les 7 bosses grans hi havia altres residus fora dels contenidors)
que en arribar a casa, de forma excepcional, ho vaig penjar al meu bloc i acte
seguit a les xarxes socials.
També li vaig enviar un privat a l’alcalde amb
les imatges d’aquell espectacle tan
lamentable. Al ser tant tard no esperava resposta, però ho va fer.
-Al
final posarem càmeres –me va dir-.
I la meva resposta va ser:
-Però
poseu-ne a totes les illes de contenidors que sinó he feu així, la gent anirà a
abocar les coses allà on no n’hi hagin.
Si com va dir l’alcalde, finalment posen
càmeres, pels voltants d’Amposta augmentarà el nombre d’abocadors que ja hi ha.
Cosa que no entenc, ja que si han de carregar-ho al cotxe per anar a tirar-ho
al camp, què els hi costa portar-ho a la deixalleria?
Personalment no estic massa d’acord amb les
càmeres, ja que semblarà un gran germà
com a la novel·la de George Orwell 1984 on la població estava vigilada sempre i
en qualsevol lloc. Però també és veritat que hi ha gent que només creu quan rep
totxo. I com sempre passa, la culpa d’uns quants l’acabarem pagant la gran
majoria que ens comportem cívicament. Quina
pena!
dimarts, 26 de juny del 2018
ELS JARDINS D’AMPOSTA ‘A LA PICOTA’
Amposta és una ciutat que no es caracteritza
precisament per tenir jardins, si per jardins entenem zones amb flors, plantes,
fonts, etc. Té parcs, això sí, inclús algun d’elle sense nom...
Crec que és la primera vegada que parlo públicament
dels nostres jardins i ho faig perquè al ple d’ahir se va obrir la veda per a
poder-ho fer. Fins i tot el propi alcalde va reconèixer que, efectivament, les
zones enjardinades deixen molt que desitjar.
El debat se va iniciar després d’una moció
presentada pel PSC, tot i que s’ha de reconèixer que el PDeCAT fa temps que ve
insistint en el tema. Un tema que se remunta a la seva època, ja que a una ciutat que
ha estat governada durant quasi 30 anys pel mateix partit no sé li pot donar la
volta com a un mitjó en 3.
Després de l’article que vaig publicar la
setmana passada sobre la gestió de l’actual equip de govern, vaig mantenir una
conversa privada per un dels canals que ens dona Internet amb un militant d’ERC
i ell mateix me deia que tot i que s’estan fent bé moltes coses, sempre n’hi ha
que poden millorar ostensiblement. Vam estar parlant de les Festes Majors (que
encara continua amb el mateix model que hi havia abans), de la circulació i de la
neteja dels espais públics... Uns temes que, com sabeu, sempre m’han preocupat.
El tema jardins, tot i que no el vam tractar,
en alguns aspectes se podrien incloure dintre de la neteja dels espais públics, encara que dona per a molt més.
Trobo que podem diferenciar dues coses: els
parcs i jardins que tenim ara i els que podríem tenir (jo personalment voldria
tenir)
Els que ara tenim a part d’estar desangelats,
també estan desendreçats. Un exemple. La font d’aigua potable del parc sense
nom (Llorenç Navarro va suggerir que se digués de Valletes) va tenir durant molts
anys el desguàs embossat fins fa un parell de setmanes que el van reparar.
Sovint l’herba està massa crescuda, plena de
deixalles i excrements. A part de seca, irregular, amb sots, etc. etc. Sense
dubte aquests són temes que pot solucionar la brigada, ja siguin els
encarregats de parcs i jardins o els de d’altres especialitats (No fa gaire que
van pintar la barana de les pistes esportives del parc esmentat amb
anterioritat)
En canvi si el que volem són parcs amb glamur,
s’hauria de recórrer a algun especialista en disseny. Tampoc cal que siguin com els
jardins de Versalles, però alguna cosa molt més digna que el que ara tenim.
La gent d’Amposta, quan parla del parc, sempre se refereix al que hi ha
entre la Clínica i el museu de les
Terres de l’Ebre. Tot i ser bonic, de vegades encara hi ha qui se’n recorda de
com era abans de la transformació que va fer el primer govern de CiU. Però té molt de marge de millora i el primer pas seria tenir-lo una mica més
ben cuidat de com està ara.
El gran parc de la ciutat d’Amposta és el dels
Xiribecs. Però li passa el mateix que l’altre: el seu manteniment no és l’òptim:
tema enllumenat, bassals quan plou, aigua bruta, etc.
Vull acabar recordant que Amposta disposa d’una
font de pedra picada (la que hi havia històricament a la plaça del mercat) que, per a començar,
podria formar part de l’ornamentació d’algun dels parcs que hi ha tenim. Fa uns
dies vaig proposar que s’instal·lés al parc de Valletes, però també podria anar
al de Cecilia Carvallo o al bell mig de la plaça de la Castellania d’Amposta.
Sobren llocs i manquen idees.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)