Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agència Tributària Catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agència Tributària Catalana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de febrer del 2018

ELS IMPOSTOS A CATALUNYA

Delegació de la AEAT de Tarragona. 
Recentment s’ha fet un estudi sobre els impostos que tenim a Catalunya. Entre totes les divisions que se podrien fer, crec que la més oportuna és diferenciar els que són propis, o sigui els que ha creat la Generalitat i els estatals (que com podeu suposar són els més importants)
Segons aquest estudi la Generalitat manté en vigor 18 impostos propis, alguns dels quals són tan poc efectius que és difícil comprendre el motiu pel qual segueixen en vigor. D’aquest 18 impostos, 4 s’han posat en marxa aquest mateix any com per exemple el que grava les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica o el que recau sobre els elements radiotòxics o sobre les emissions portuàries de grans vaixells.  
La lògica indica que la Generalitat se veu arrastrada a crear nous impostos davant l’insuficient finançament estatal. Segurament uns pocs milions recaptats d’aquí i uns altres pocs per allà, poden ajudar a equilibrar la balança catalana.
Sobre els impostos estatals hi ha que diferenciar entre aquells que gestiona l’Estat (IRPF i IVA) i els que els hi han estat traspassats, com ara el de Patrimoni i el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats.
De totes maneres, sobre l’IRPF, segurament el més conegut de tots els impostos, la Generalitat també pot posar-li la ma, ja que hi ha una part de la quota que acaben pagant una gran part de les treballadores i treballadors i alguns jubilats i pensionistes.
Segons aquest estudi és Catalunya la comunitat que té un tipus més alt d’IRPF. Però ho sorpresa! Si són els catalans que tenen rendes mitjanes i baixes els que paguen més de tot l’estat per aquest concepte, no passa el mateix amb aquells que més guanyen.
Fixeu-vos en uns exemples per a que ho entengueu. A Catalunya les rendes entre 16.000 a 30.000 euros, són les que paguen més: entre 1.611 i 5.102€ de mitjana, respectivament. En canvi les rendes entre 45.000 i 70.000E, és a Extremadura on més se paga. En canvi, per a les rendes superiors a 110.000€ la comunitat autònoma on més se paga és el País Valencià.
Què vol dir això? Què els nostres govern fan polítiques neoliberals. També a l’hora de recaptar impostos, afavorint a aquelles persones que més guanyen en detriment dels salaris més baixos de l’escala.
Torno a dir que Catalunya, com la pràctica totalitat de comunitats autònomes està deficientment finançada. Però també és veritat que l’any passat se va crear una xarxa d’oficines de l’Agència Tributària Catalana (per allò de les estructures d’estat) que ara cal mantenir, tot hi estar a baix rendiment.
Com sabeu durant quasi 8 anys vaig treballar a l’Agència Tributària estatal i el que vaig dir tantes i tantes vegades quan parlava de la mala gestió que s’estava portant a terme, val també per a l’Agència Tributària de Catalunya: Per a ser eficients no cal recaptar tants impostos, sinó tenir més control sobre el que se recapta i perseguir més el frau fiscal.

Les dobles comptabilitats és una pràctica molt habitual dintre del món empresarial. Una és la legal, la que declararan a la Hisenda Pública i l’altra la extracontable (com la del PP) on anirà a parar el diner en negre fruit de les transaccions fraudulentes.   

MÉS INFORMACIÓ: 


divendres, 8 de setembre del 2017

LA INDEPENDÈNCIA FINANCERA

Frase contundent: Si no hi ha independència financera no hi pot haver independència política.  
Dimarts, baixant de Tortosa, la meva dona va llegit una piulada del Govern català que deia més o menys això: El traspàs dels impostos s’ha de fer de forma consensuada y pactada.
Quina conseqüència s’extreu d’aquesta frase? Què la independència va per a llarg.
Tan en el tema impostos com en la resta de lleis, la inseguretat jurídica que es crea es mol gran. Per molt que el Parlament aprovi la Llei de Transitorietat Política (una mena de constitució provisional), durant un temps estaran en vigor dues legalitats: La catalana acceptada per una gran majoria d’independentistes i l’espanyola.  
Ja ho he dit alguna vegada. Per als independentistes de soca rel tot anirà sobre rodes fins que els hi toquin la pela. Si l’Estat atura les transferències de diners que permeten pagar les nòmines i cobrir els serveis bàsics, què passarà?  
Però bé, anem a parlar d’impostos. Per alguns, l’Agència Tributària Catalana és un organisme de nova creació. Fals. L’Agència Tributària Catalana es va crear l’any 2007 i és hereva del Departament d’Economia i Finances. Es va crear per a recaptar els impostos propis i els cedits per l’Estat. El que s’ha fet ara és una adaptació per a poder recaptar els impostos on l’Estat espanyol té competència exclusiva, a saber l’IRPF i l’IVA. Però què passa amb l’IVA? Què és un impost exclusiu de l’UE (A Espanya es va començar a recaptar l’1-01-1986, el mateix dia de l’ingrés oficial al Mercat Comú Europeu) Per tant, el Govern català no podrà recaptar aquest import, tot i que, evidentment, tindrà les competències per a crear-ne un de similar.
Però mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya, el dilema que sorgeix és: On sé pagaran els impostos? Cadascú que faci la seva reflexió i que es contesti per a si mateix.
Però que passarà si per a l’Agència Tributària espanyola tens obligació de contribuir a Espanya i no ho fas? Evidentment t’aplicaran la legislació espanyola i té requeriran, té sancionaran i, sinó pagues, t’embargaran. És el que us deia només començar l’escrit d’avui: La inseguretat jurídica.
T’arriscaràs a tributar a Catalunya mentre no estigui aquest tema solucionat? Només un exemple. L’ajuntament de Sant Vicent dels Horts, del que va se alcalde el vicepresident Junqueras, segueix tributant a Espanya.
Però aquesta inseguretat jurídica no només afectarà els ciutadans, sinó també a les empreses. Us heu preguntat mai com s’assabenta l’Agència Tributària espanyola de les dades econòmiques tant dels ciutadans com de les empreses? Evidentment no té una bola de cristall i ho endevina. La legislació li permet esbrinar aquesta informació a través de diferents canals que es poden resumir en un de sol: Tothom està obligat a informar (empreses, entitats financeres, notaris, etc.) L’incompliment se sanciona i, de vegades la multa pot sortir molt cara ja que està en consonància amb el número de registres que té deixes de declarar. Si te’n deixes un pagaràs per un, però si ten deixes mil, pagaràs per mil.
Una de les eines més potents que té l’Agència Tributària espanyola és la informació creuada (la denominació me l’acabo d’inventar), es a dir comprovar si dues persones (físiques o jurídiques) que han tingut relacions econòmiques mútues (comprador-venedor) coincideixen a l’hora de declarar l’import total de les transaccions.
L’Agència Tributària Catalana no podrà assumir totes les competències que emanen de la seva creació fins que l’Estat i el Govern ho pactin. I en quan a l’IVA fins que Catalunya sigui un estat de dret dintre de la Unió.
Clar i català.            

dilluns, 1 de maig del 2017

JO COM A PROTAGONISTA

Ja coneixeu la dita: L’important és que parlin d’un encara que sigui malament...
Això sembla que van fer els companys de partit durant l’executiva de la setmana passada. I també ho fa ver l’alcalde durant una entrevista per Amposta ràdio.
Els meus companys de partit ho van fer perquè sembla que ha alguns d’ells no els hi va agradar un escrit que vaig fer sobre una moció que van presentar al ple del passat mes de març... Què hi farem? Resignació... De vegades a mi tampoc m’agraden determinades coses i me prenc la mateixa medicina.
El primer objectiu del meu blog és crear opinió. És impossible que amb els meus comentaris pràcticament diaris agradin a tothom. El meu blog és crític en tot allò que m’interessa peculiarment. Si el tema no m’interessa, ni el tracto. De totes formes, en els temes que me toquen de més prop, intento fer una crítica constructiva, per a que es tingui en compte la meva opinió... Crec que molt poques vegades ho aconsegueixo... Però igual és perquè les persones a les quals va dirigida no els interessa ni el més mínim el que dic. Evidentment puc estar poc encertat o directament equivocat en les meves opinions. No sóc perfecte... Ni pretenc ser-ho. Però al món n’hi ha molts que s’ho pensen i que tampoc ho són.
No sé si he llegit alguna vegada com me defineixo: Aficionat a quasi tot i expert en res. Crec que explica prou bé com sóc. Però he de dir que hi ha temes que domino més que uns altres. Si me pregunteu per la metamorfosi de l’escarabat de la patata no sabre que dir-vos. En canvi hi ha d’altres temes molt més genèriques que quasi m’atreviria a escriure un tractat.
Una anècdota. Una vegada vaig fer un escrit opinant d’economia. Devia de ser el primer escrit que feia sobre aquest tema. Pel carrer vaig trobar a un economista i li vaig explicar l’atreviment que havia tingut. Aquesta va ser la seva resposta:

-De economia hi ha quasi tantes doctrines com economistes... Per tant, parlar sobre economia és molt fàcil... Només cal ser coherent amb el que dius.

Segurament aquelles paraules me van animar i des de llavors n’he parlat moltes més vegades.
Ara bé, com sabeu el meu tema estrella és la política. Aquells que me seguiu des de fa anys (el mes de juny farà 10 anys que vaig obrir la Via Augusta) sabeu quin és el meu primer principi: La coherència. Com veieu no es diferencia de l’economia i, segurament de la majoria de temes que puc tractar. Si ets coherent entre el que penses i el que dius, difícilment algú podrà acusar-te de contradir-te. La política la domino més per la meva experiència fruit dels anys que porto de militància, però sobre tot per les meves vivències, a part del que escolto i llegeixo.  
Hi ha una dita que diu: Del que no coneguis ni en compres ni en venguis... No és el meu cas quan parlo d’impostos o sobre la gestió dels mateixos, ja que en aquest tema acumulo una experiència de més de 31 anys.
Com suposareu, durant tot aquest temps les he vist de tots colors. Quan vaig entrar a treballar tot es presentava en paper. La implantació de la informàtica encara era incipient.Tan gran va ser l’acumulació de documentació que una vegada va estar ple l’espai que s’havia habilitat a les nostres dependències, es va haver de traslladar la documentació més antiga al que va ser la seu de Duanes de la Ràpita y posteriorment a Barcelona.
Els darrers dies de venciment d’algun termini (declaracions trimestrals i anuals), el públic s’amuntegava a la nostra oficina, sobre tot durant els primers anys quan havia caixa i es podien pagar els impostos. La caixa va tancar fa més de 15 anys, però tothom va seguir pagant els seus impostos a través de les oficines bancàries i més darrerament també per Internet.  
Assessories, gestories i públic en general omplia formulares i hi enganxava etiquetes identificatives. Fa més d’un any que es van deixar de vendre impresos i les etiquetes identificatives han quedat com una cosa residual.
I quin és el motiu per a què això sigui així? Perquè des de fa anys s’està fomentant que tot s’acabi presentant per Internet. Cada vegada són més els formularis i documents de tot tipus que s’han de presentar obligatòriament per Internet. De fet, determinades societats com les SA i les SL ja fa més de 2 anys que ho han de presentar tot per Internet. I és més, segons la nova llei de Procediment Administratiu que va entrar en vigor l’octubre de l’any passat, qualsevol societat, associació, entitat, etc. ho ha de presentar tot per Internet. Fins i tot les Comunitats de Propietaris.
Al ple del mes de març, el grup municipal socialista de l’Ajuntament d’Amposta va presentar una moció per a que la Generalitat obris una oficina a Amposta de l’Agència Tributària Catalana raonant que els ciutadans d’Amposta haurien de desplaçar-se a Tortosa per a pagar els tributs gestionats per aquell organisme. Una moció que vaig qualificar d’inoportuna (tot i que també l’hauria pogut qualificar com a fora de lloc) Des del meu punt de vista no té cap mena de sentit que avui en dia es plantegi una moció en aquest sentit.
No va agradar a alguns dels meus companys socialistes... Què hi farem! Un dels quals me va dir que tenia tot el dret a opinar (faltaria més!) I no només opinar, també discrepar.
Per això discrepo de moltes de les polítiques que segueixen els socialistes a nivell d’Espanya i de Catalunya... I de moment sembla que els resultats electorals m’estan donant la raó.
El que li fa falta a la classe política en general és més autocrítica i més fer cas de l’opinió de les seves bases i els seus votants. Sovint l’opinió es dóna a les urnes, no cal que s’expressi verbalment. Només cal mirar el que va passar diumenge a França amb el candidat del partit socialista: Va treure els pitjors resultats en més de 50 anys. No és per a fer-s’ho mirar?        

dimarts, 20 de setembre del 2016

I COM HO FAREM, SRA. MUNTÉ?

Vaig llegir aquest cap de setmana unes declaracions de la ugetista Sra. Munté, que va ser vicepresidenta del Govern amb Arturo, que haurem de pensar en deixar de pagar els impostos a la Hisenda Espanyola.
Les Oficines Liquidadores recapten per a la Generalitat. 
Tots els projectes, per menuts que siguin, han de comptar amb un pla de viabilitat econòmica. I la creació d’un estat és un projecte de gran magnitud i, per tant, amb més raó encara, s’ha de tenir clar des d’un bon començament com es finançarà. La resposta és molt fàcil: dels impostos dels seus ciutadans... Però la realitat és molt més complicada que la resposta.
Sempre que el govern ha parlat de crear estructures d’estat, la hisenda pròpia és un dels objectius claus. L’Agència Tributària Catalana fa molts anys que funciona, no és cap novetat. El que passa és que té unes competències molt limitades i, per tant, l’import recaptat és quasi simbòlic si el comparem amb la totalitat dels impostos que paguem els ciutadans i les empreses de Catalunya. Destinar més recursos no milloraria sensiblement la recaptació dels tributs que gestiona (Imposta del Patrimoni, Transmissions i Actes Jurídics Documentats i alguna coseta més...) O dit amb unes altres paraules: la creació de més oficines (sé remoreja que, per exemple, ne volen obrir una a Tortosa) no comportarà forçosament un increment substancial de la recaptació, tot i que millorant la inspecció (sobre tot en allò que respecta a l’Impost sobre el Patrimoni), tal vegada s’aconseguiria recaptar uns quants milers d’euros de la gent que té obligació però que no declara.
Quan vaig llegir les declaracions a l’actual Consellera de la Presidència, vaig pensar immediatament: I com es farà? Elaborarà el Govern de la Generalitat una llei per a obligar els catalans a tributar a la hisenda catalana?
La resposta la va donar la mateixa consellera només un dia més tard: No s’obligarà als catalans a pagar els seus tributs a Catalunya... Suposo que la mateixa consellera se’n va donar compte de la ficada de pota... I sinó va ser així, potser algú dels seu entorn li va haver de dir: Però que has dit Neus!
Com s’ha pogut constatar, qualsevol llei elaborada pel Parlament i que l’Estat cregui que lesiona els seus interessos és, immediatament, recorreguda davant el Tribunals Constitucional que, fins ara, ha vingut donant la raó a l’Estat en quasi tot.
Potser hi ha gent que ho tenen molt clar: Pagarem els impostos aquí! (tot i que de moment no ho fa quasi ningú) Però la immensa majoria pensaran amb les conseqüències que poden tenir de no pagar l’IRPF (ciutadans), l’IVA (empresaris) i Societats (societats anònimes, societats limitades, cooperatives, etc.)
Imagineu-vos per exemple que un empresari decideixi a pagar l’RPF que reté de les nòmines dels treballadors a la hisenda catalana i que el treballador, en canvi, a l’hora de fer la renda decideixi passar comptes amb la hisenda espanyola i que li surti a tornar i que no sé li torni perquè les no constin les seves retencions o rep una liquidació de l’Agència Tributària espanyola perquè no constés l’ingrés de les retencions per part de l’empresari.
La Incertesa jurídica que representa tota aquesta situació és molt gran. No es pot estar jugant indefinidament amb el futur d’un poble.  
Per tant, seria d’agrair que d’una manera o una altra es deixés de marejar la perdiu. Si hem de ser independents, com més prompte millor i sinó pot ser, calma, per favor...  

dissabte, 19 de març del 2016

DESPROPÒSIT TOTAL

El Mundo del passat dilluns titulava:  La Generalitat maniobra para quitar al Estado miles de contribuyentes.
Després explicava que la Diputació de Barcelona (governada per CDC i ERC) ingressaria a l’Agència Tributària Catalana l’import de les retencions de les nòmines dels 5.000 treballadors que té en plantilla. També s’explicava que el sindicat UGT havia denunciat la falta de legalitat d’aquesta mesura.
Entenc que hi pot haver gent que estigui desitjant veure només la senyera penjada dels edificis oficials, la qual cosa voldria dir que Catalunya hauria esdevingut un estat independent. Però no es pot fer a corre-cuita i de qualsevol manera. Primer que res cal donar garanties jurídiques als ciutadans per a que aquests no surtin perjudicats.
Una altra qüestió: ¿Pot prendre la Diputació de Barcelona aquesta mesura de forma unilateral sense tenir en compte la voluntat dels seus treballadors? I si la mesura comporta conseqüències en forma de sancions, qui ho pagarà?
Fixeu-vos. L’ingrés de les retencions a l’Agència Tributària Catalana comporta automàticament, no ingressar l’import de les retencions a l’Agència Tributària estatal. Si aquest fet es considerat il·legal, la Hisenda estatal requerirà el pagament amb sanció i interessos a la Diputació.
Després arribarà l’hora de fer la declaració de la Renda. Els treballadors de la Diputació de Barcelona haurien de poder escollir on volen pagar els seus tributs. Segur que n’hi haurà que ho voldran fer a la Hisenda catalana, en canvi, d’altres potser voldran seguir fent-ho a la Hisenda espanyola. Llavors serà quan arribarà el veritable conflicte.
Si la Diputació opta pel que s’ha explicat, a part de les retencions ingressades a l’Agència Tributària Catalana, haurà de comunicar a aquesta (i en teoria només a aquesta)les retribucions pagades als treballadors, així com també als professionals i les retencions efectuades. Aquesta informació és que després serveix per a elaborar els esborranys quan arriba l’hora de la Renda o emetre els requeriments quan el total declarat no coincideix amb les dades que disposa l’administració tributària.    
La Hisenda espanyola no tindrà cap tipus d’informació i per tant, no requerirà a aquells treballadors que tot hi tenint obligació no disposi de les dades econòmiques. En canvi, aquells que optin per fer la Renda a Espanya, quines retencions s’aplicaran? La discordança serà total i per tant requeriment al canto i problemes no en vulguis més... Les coses s’han de fer bé i amb totes les garanties jurídiques pertinents.  
Ja sabeu el que diuen: És més fàcil fer-ho bé que malament. Quan ho fas malament, després, arreglar-ho encara te costa més... I si s’acaba arreglant...
Quan treballava a Vinaròs em van explicar la maledicció del gitano: ¡Pleitos tengas y los ganes! Perquè tot i guanyant-los, els problemes no te’ls treu ningú.  
Per cert aquest va ser tema de debat al Parlament. El grup del PP li va preguntar a Puigdemont i em va semblar que se'n anava per les rames i no va aclarir gran cosa. No és un tema menor...   

dimecres, 29 de juliol del 2015

CATALANS: ÉS LA ‘PELA’!!

Mas insisteix: Sense hisenda pròpia no hi ha independència.
L’Agència Tributària Catalana fa molts d’anys que es va crear. Va néixer d’Economia i finances i fins i tot va col·laborar estretament amb l’espanyola confeccionant declaracions de la renda. No tinc clar que ara ho segueixin fent...
El que s’ha de fer és dotar-la de contingut. No n’hi ha prou que gestioni 4 impostos mal contats: patrimoni, transmissions patrimonials... Evidentment ha d’aspirar a recaptar tot l’IRPF i tot l’IVA que es genera a Catalunya i, fins i tot els impostos especials, ara competència del departament de Duanes.
Mas va dir que el funcionament de la hisenda catalana ha de ser a partir de la confiança mútua. Mentre l’espanyola persegueix els defraudadors i fins i tot se’n volen publicar les llistes d’aquells que deixen de declarar més diners al fisc, la catalana premiaria als bons contribuents i faria públic els seus noms... El model seria semblant al que hi ha a Austràlia, Suècia o Dinamarca.
Però una cosa són bones intencions i l’altra molt diferent la forma de ser i de pensar d’una part (no sé si majoritària o no) de la societat catalana que, amb això s’assembla bastant a l’espanyola.
Els catalans, com a bons mediterranis, som de sang calenta i portem als nostres gens l’engany.
Al nostre país ens sentim orgullosos si deixem de pagar 1€ a l’erari públic i ens agrada explicar-ho encara que de vegades no sigui veritat.
Quantes vegades hauré escoltat a algú dient:
-Jo mai he fet la declaració de la renda i no m’han dit res. Mentida! Fa 20 anys possiblement era veritat, però ara qui no la fa i no li diuen res, o és perquè no en té obligació o perquè si la té és per tant poca cosa que val més el requeriment que no el que es podria recaptar.
Però això és el fàcil... Això és el que s’extreu de les dades de l’ordinador central de Madrid que conté una gran quantitat d’informació, més de la que et penses i fins i tot més de la que jo em penso o sé i mira que hi treballo...
Però hi ha d’altra informació que és la que s’escapa dels canals habituals: el diner negre que es genera per negocis lícits i il·lícits.

No em diràs que no has pagat mai una factura en negre? Quan has anat al taller o ha vingut el paleta a fer-te una reforma, no t’ha preguntat mai si ho volies amb IVA o sense? La no recaptació d’aquests diners és el frau fiscal. A menys frau o bé es podrien abaixar els impostos o bé destinar-se més diners a infraestructures, serveis, ajuts a la dependència... Però en aquell moment que ens diuen si volem la factura amb IVA o sense, ni ho pensem ni ens importa...
Però a part d’aquests, que si vas a mirar és pecata minuta, està la corrupció, que a part del frau fiscal, permet blanquejar diners, evadir capitals a paradisos fiscals, etc.
Sense anar més lluny, Pujol era (o és) un defraudador i un evasor i son pare de Mas, també. Potser Mas i les autoritats econòmiques del meu país tinguin confiança amb mi (no els hi he donat motius per no tenir-la), però jo... Quina confiança he de tenir amb aquells que tenen 15 seus embargades (entre elles les d'Amposta, Tortosa i Móra d'Ebre) per presumpte finançament irregular? Cap ni una!     
De debò us creieu que tot això canviaria d’avui per a demà, amb una Catalunya independent.
Ah! Hi ha qui afirma que si no paga a la hisenda espanyola el que li pertoca és perquè està en disconformitat a com Madrid gestiona els diners i que pagaria gustosament a la catalana en una hipotètica independència. Jo no m’ho acabo de creure. Potser en algun cas sí, però en la majoria, passats els primers anys d’eufòria farien com han fet sempre.

Realment Mas pensa tot el contrari? Crec que l’haurem de posar al grup dels babaus.