Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amposta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amposta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de febrer del 2024

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘FLORENCIO PLA “LA PASTORA”, LA DIGNITAT ROBADA’ DE ELENA SOLANAS

Divendres 2 de febrer es va presentar a la seu provisional de la biblioteca d’Amposta el llibre ‘Florencio Pla “la Pastora”, la dignitat robada escrit per sa neboda Elena Solanas després d’una minuciosa recerca de més de 19 anys sobre la vida i els fets que envoltaren el mite del maqui més famós. La presentació va anar a càrrec del professor i escriptor Emigdi Subirats. He de dir que vaig anar a la presentació amb una certa expectació al pensar sobre el què podria aportar-nos de nou aquest nou (valgui la redundància) llibre sobre la Pastora ja que, com tothom sap, sobre aquest personatge s’ha escrit molt i fins i tot s’han fet diversos documentals. La primera sorpresa me la vaig emportar en veure que Emigdi Subirats no feia una presentació a l’ús, sinó que ho va fer de forma teatralitzada es a dir, fent un monòleg explicant com es va forjar el mite de la Pastora, de la seva ambigüitat sexual, de com es va fer maqui tot i no tindre conviccions polítiques, etc. També va ser inusual que durant la presentació del llibre per part de l’autora intervingués en diverses ocasions per a preguntar-li detalls que considerava importants per a comprendre l’evolució de Teresa (que va ser el nom que li van posar al néixer) fins convertir-se en Florencio. Elena Solanas va explicar el motiu que la va portar a realitzar la minuciosa recerca i que no és un altre que recuperar aquella part de la història de la seva família que els hi havia robat al llarg de molts i molts anys. Aquesta recerca la va fer amb la col·laboració inestimable de l’eminent historiador Raül González Devís expert en la temàtica dels maquis. Em sembla que la millor manera d’explicar el contingut d’un llibre és reproduir l’epíleg del mateix: El franquisme va convertir ‘la Pastora’ en un dels seus principals enemics a batre. Però què en sabem de Florencio Pla Meseguer? Malauradament encara perdura el mite cruel que va imposar la crònica negra del règim. En aquest llibre, la seva neboda Elena Solanas dona veu per primera vegada a la seva família amb un relat emotiu i vivencial en què explica com ha batallat, amb tota una xarxa d’activistes, acadèmics, associacions de base i veus de la cultura, per a recuperar i dignificar aquesta extraordinària història de repressió i supervivència. Un llibre únic i necessari, també, per a posar llum sobre el patiment i la humiliació que van patir la resta dels familiars. Amb una primera part introductòria escrita pel reconegut historiador Raül González Devís, especialista en la resistència guerrillera a l’interior valencià, en aquestes pàgines recorrerem testimonis, masos i el paisatge dels Ports on es va criar Florencio Pla Meseguer, ‘la Pastora’, per a endinsar-nos en la seva inaudita biografia des del vessant més humà. Un pas endavant per reparar i restituir la memòria de la gent treballadora i humil del nostre país que va patir la implacable i sistemàtica repressió de la dictadura militar. El llibre està editat per Sembra llibres, amb introducció del propi Raül González Devís. La coberta ha estat il·lustrada per Patrícia Cruz. La primera edició és de febrer de 2023 i els seus cost és de 19€.

dilluns, 22 de gener del 2024

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 22-01-2024

ATENCIÓ a la foto. Els que sou d’Amposta segur que reconeixereu el lloc. És el parc que hi ha a l’Avinguda de Josep Tarradellas a tocar de les pistes esportives. La foto està feta en un moment de màxima afluència de gent, sobre tot nenes i nens ja que feia poc que havien sortit d’escola i, per això, no he volgut fer una captura on podrien haver sortit menors. Ara fixeu-vos en la rama... És de pi. Però hi ha cap pi per la zona? No. El que hi ha son moreres i xops. Potser no s’acaba d’apreciar, però la rama està tallada, no trencada... Quina conclusió en traieu? La meva teoria és que passades les festes de Nadal i Cap d’Any, algú (molt possiblement de la zona) va decidir amagar tots els guarniments per a tornar-los a treure quan es tornin a apropar les festes, però com que l’arbre era natural i s’havia assecat, millor deixar-lo per qualsevol lloc. Una mostra més d’incivisme a la nostra ciutat.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRÀNSITS + POSTALS DES DE L’EIX DEL MAL

Divendres passat, a la seu provisional de la Biblioteca d’Amposta ubicada a l’Oficina de Turisme (Espai Ebre Km 0) es va presentar el llibre d’assaig ‘Trànsits + Postals des de l’eix del mal’ del cooperant i documentalista (així és com ell mateix es defineix) Sàgar Malé Verdaguer. La presentació de l’autor va anar a càrrec del periodista del Perelló Jordi Marsal. Durant l’acte hi va haver un interessant diàleg entre tots dos explicant vivències (algunes d’elles compartides) de les seves estades a països en conflicte com ara Tunísia, Palestina, l’Afganistan, etc.). Per a explicar la temàtica del llibre, res millor que reproduir l’epíleg del llibre. Diu així: Aquest llibre és un recull de cròniques de viatges exteriors (a Tunísia, a Palestina, a l’Afganistan, Al Senegal, a la República Democràtica del Congo o a Uganda) i de viatges interiors (a l’espiritualitat, la música, la infància, la mort). Els retrats dels països són una visió distorsionada des de la meva experiència de viatge. Molts viatges exteriors són, en realitat, viatges interiors, moments de trànsit i transformació. Els articles de la primera part, ‘Trànsits’ tenen com a motiu el fet transcendental en les persones o en els pobles que he conegut. En els de la segona part, ‘Postals des de l’eix del mal’, viatjo per la realitat dels tres països que més he conegut. Són articles publicats a Diagonal, el Inconformista Digital, Cap Gros, Caramella o la Directa. LA METÀFORA DEL SEMÀFOR Un dels temes dels que més es va parlar va ser de Palestina i de la massacre que està patint els seu poble a mans de l’estat d’Israel des de fa més de 3 mesos i on ja han mort més de 25.000 persones, moltes d’elles criatures. Però el racisme del poble israelita cap els palestins ha existit des de que es va crear l’estat hebreu l’any 1948 i una prova gràfica i molt explícita la tenim en un semàfor. Sí, sí, ho heu llegit bé, un semàfor que regula el trànsit en una determinada cruïlla. Per aquella cruïlla hi passen dues carreteres importants. Una d’elles és la que serveix per a entrar i sortir de la franja de Gaza. El temps que tenen per a passar els vehicles que circulen per l’altra carretera (evidentment israelians) és de 2 minuts i mig, mentre que el que regula el trànsit dels vehicles palestins és d’uns 5 o 6 segons...

diumenge, 14 de gener del 2024

HISTORIETES DE VINARÒS. ‘ELS VALENCIANS DEL NORD’

Entre 1977 i 1984 vaig treballar a Vinaròs. Ho vaig fer en dues empreses ja desaparegudes: primer a Cerámicas Lores, SA a la carretera d’Ulldecona i posteriorment a Juan Chaler, SA a la partida Capsades. El meu pas per la primera empresa va ser efímer però vaig tenir una bona relació amb el seu propietari Carlos Lores, fill d’un alcalde franquista de Benicarló. A l’empresa del Peno (així es coneixia a Juan Chaler Chaler) hi vaig treballar quasi bé 5 anys. A l’oficina hi treballava Agustín Castejón, germà de Mariano Castejón, nebot de Juan Chaler i exdiputat del PP. També hi treballava un altre Agustí de qui no recordo el cognom. Aquest segon Agustí era nebot de la exdona de Juan Chaler que era copropietària de la fàbrica. A diferència de l’altre, aquest segon Agustí treballava d’operari a la fàbrica. En aquell temps érem molt joves i les bromes entre els diferents companys eren freqüents. Una de les coses que em solia dir el segon Agustí era ‘valencià del Nord’. Jo sempre li contestava que ‘m’hauria agradat que al riu Sénia hi hagués hagut una frontera que separés tots dos territoris i que en passar per allí se’m demanés del passaport com qui entra a un país estranger... No obstant i tot que no hi havia frontera, cada dia anava a treballar a Vinaròs per a guanyar divises per a poder-me-les gastar a Catalunya’. Fins que un dia (potser una mica cansat de la mateixa broma) li vaig dir: ‘Mira, els valencians teniu sort de que els catalans us vam ensenyar a parlar ja que de no haver segut així encara parlaríeu moro’. Sembla que aquell dia el vaig descol·locar i se’n va anar a dir-ho a l’amic Antoni Fabregat desafortunadament desaparegut fa uns anys. Precisament li ho va anar a dir a ell que es sentia tan català o més que jo mateix! La resposta d’Antoni Fabregat el va acabar de descompondre del tot:- És que Joan té raó! No recordo que després d’aquell dia em tornés a dir ‘valencià del Nord’. Han passat els anys i afortunadament el Sénia no és frontera i al passar per allí no cal ensenyar el passaport ni tan sols el DNI. I a Vinaròs com a Amposta o Ulldecona les empreses paguen en euros com a qualsevol país integrat a la zona d’ús aquesta moneda. Les relacions entre els ‘valencians del Nord i els catalans del Sud’ solen ser excel·lents i si en temps passats els habitants del S del riu Sénia anaven al metge a Tortosa, avui en dia els del N del riu (sobre tot els d’Ulldecona i Alcanar) van a comprar a Vinaròs i Benicarló. Però també per a gaudir del Carnaval vinarossenc, de les falles benicarlandes o del Sexenni morellà i, fins i tot a banyar-se a les magnífiques platges de Peníscola.