Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banderes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banderes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de novembre del 2017

AMPOSTA TERRITORI ESPANYOL

Darrerament han aparegut per Amposta una sèrie de banderes espanyoles (estanqueres les anomenava un amic meu ja traspassat allà pels principis dels anys 80)
La primera, que està de cara l'església nova, s'ha pintat tot just al costat d'una senyera pintada fa uns mesos. Però com podeu veure, el pintor ha estat respectuós i no ha difamat la catalana. 

Dit això, al pintor o pintors els hi voldria fer una petita explicació:

-La bandera d'Espanya, d'acord amb el preceptuat a l'article quart de la Constitució espanyola, és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.

 A veure si aprenem a pintar bé la bandera espanyola! 








dimecres, 2 d’agost del 2017

DIARI DEL MES D’AGOST. DIMECRES 3

AGENTS CÍVICS

L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat la creació de la figura de l’agent cívic que tindran la missió d’informar i fer pedagogia en civisme, fent èmfasi amb la correcta utilització de les illes de contenidors , per evitar actituds incíviques (segons s’explica al Facebook oficial del propi Ajuntament)
Benvinguts siguin els nous agents! I molta sort a l’hora de realitzar la seva tasca! Després de la preocupació que he mostrat durant anys pels problemes existents a la nostra ciutat referent a la neteja i circulació, només faltaria que quan es pren alguna mesura per a mirar de solucionar els problemes, no me’n alegrés.
Però no ho tindran gens fàcil. Alguns dels comentaris que he pogut llegir al Facebook ja ho deixen entreveure. He dit alguna vegada que el límit del que està bé i està malament és el nostre. Per baixa d’aquest límit tot és tolerable i per damunt d’ell s’hauria de perseguir sense treva els infractors.
Per a que la mesura tingui l’èxit que cal esperar, el suport de la policia local és imprescindible, ja que me tomo que si fan la tasca que se’ls hi ha encomanat, les sortides de to per part dels incívics serà una constant, al menys fins que no s’acostumen a la seva presència.
Vull fer constar que l’any passat, el grup municipal del PSC va presentar una moció reclamant precisament aquesta figura.
   




L’ORIGEN DE LES BANDERES
Dilluns passat hi van haver dues concentracions de sentit contraposat davant la caserna de la Guardia Civil de Barcelona. Mentre uns protestaven pels interrogatoris que havia fet aquest cos a diversos independentistes catalans, els altres es manifestaven per a donar suport al benemèrit cos. Tot i que no hi van haver incidents greus, els retrets i insults van ser el denominador comú. Tot i que pel que sembla els insults van sortir del sector unionista on s’hi va poder veure alguna bandera de la Falange.
Aquest matí he llegit que membres del sector unionista van retallar una senyera i això m’ha fet recordar l’origen de les banderes. Mentre la senyera té l’origen en la llegenda de Guifré el Pelós, la bandera espanyola va sortir d’un concurs que es va fer en temps de Carles III per a mirar de diferenciar els bucs de l’Armada. Es va escollir l’actual bander perquè els colors roig i groc són els més fàcils de veure per l’ull humà. Més tard, de representar a l’Armada es va convertir en el símbol de la nació espanyola. 
O sigui, se ret homenatge un drap sortit d’un concurs...
  

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_les_quatre_barres_de_sang



PDeCAT: NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU

L’altre dia, casualment, vaig veure imatges de la inauguració de la nova seu del PDeCAT a Amposta amb l’assistència de David Bonvehí, coordinador executiu de la formació. Ho van fer amb tot tota la pompa i ple de paraules i bones intencions. Ai si me’ls pogués creure...!  El nou local està ubicat a la plaça de la Pau, allà on hi va haver una acadèmia de dansa. No sé si el local és nou o comprat...
Feia dies que en passar pel carrer Murillo me’n adonava que la seu que CDC havia ocupat els darrers anys estava molt deixada, com si no hi hagués activitat... Fins i tot havien tret el cartell.
El que si sé és que aquest local va ser un dels 15 embargats a CDC arreu de Catalunya (també ho va ser la seu central) per a fer front al possible pagament de la fiança pel cas Palau de la Música.
Desconec la situació legal del local del carrer Góngora (cantonada amb el Murillo), però si fos meu, fins que no ho tingués clar, evidentment no li faria cap rentada de cara per adaptar-lo a les noves circumstàncies. 

divendres, 20 de maig del 2016

ATIAR EL FOC

Apagar el foc amb gasolina... Posar llenya al foc... Entre totes les maneres amb els que es pot qualificar la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei, he preferit la d’atiar el foc per ser un terme que s’usa molt poc des de que el foc de llenya va desaparèixer de les llars.

Com sabeu, aquesta setmana la delegada del govern a Madrid Concepción Dancausa (de família falangista) va prohibir l’exhibició de banderes estelades durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. Per a evitar l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderón, es registrarà un per un a tots els assistents...
Les reaccions (la majoria contràries a la mesura) no es van fer esperar. Ràpidament molts polítics, gent vinculada al futbol i ciutadans anònims van expressar la seva opinió personal.
Ahir per la tarda, al programa esportiu Què t’hi jugues? de Catalunya Ràdio, vaig escoltar una entrevista a Carles Vilarrubí, un dels vicepresidents del Barça. El director del programa li va explicar que la delegada havia dit que ni el Barça ni el Sevilla havien enviat representants a la reunió sobre seguretat que havia convocat ella mateixa. Carles Vilarrubí va respondre que no li constava que el Barça hagués deixat d’assistir a cap reunió d’aquest tipus a la què hagués estat convocat. Sense dir-ho, el directiu del Barça va donar a entendre que, aquest cop, no s’havia convocat als clubs.
Crec que també va ser en el decurs d’aquest programa que es va dir que en una de les primeres sentències del Tribunal Constitucional, es reconeixia el dret a la llibertat d’expressió per sobre d’algunes normes i mesures (de vegades arbitràries) que dicten algunes autoritats.
Algunes de les personalitats que van reaccionar només conèixer-se la notícia. El President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau van dir que no assistirien al camp. En canvi el president del Barça Josep Maria Bartomeu va apuntar la possibilitat de no seure a la llotja i fer-ho com un aficionat més.
Un dels personatges que més acostuma a atiar el foc és el president de la Lliga Professional de Futbol Javier Tebas. Aquest personatge que es declara seguidor incondicional del Real Madrid, ha estat un dels que ha trobat bé la mesura. També estan a favor els líders nacionals del PP amb arguments que, sovint, freguen el ridícul.
En canvi, Xavier G. Albiol (el godallenc) president del PPC va trobar la mesura desencertada innecessària. Tot i que els diaris donen per sobreentès que l’opinió de G. Albiol és la del PPC, suposo que hi ha molts militants d’aquest partit que trobaran la mesura súper encertada.
Aquestes situacions creen un malestar enorme a una gran part de la ciutadania, fins i tot entre aquells que no tenen un sentiment obertament independentista, tal com se demostra amb l’article signat pel socialista Francesc Vallés i que publica avui el Periódico de Catalunya.
L’enginy de la ciutadania ha portat a crear memes i fer acudits sobre el tema. Així per exemple, l’altre dia me’n va arribar un on es suggeria enganxar-se una estela da enganxada al cul i fer un calb al Borbó. El polonès Joan Tardà, per la seva part també va suggerir una cosa semblant:
-Pintar-se al cul les quatre barres... Una ja la té feta...

També vaig escotar un altra idea imaginativa: Posar-se una samarreta que porti una estelada. Si té la fan treure té deixen despullat.

Finalment la Justícia ha fet el que havia de fer: justícia!! També és notícia perquè no sempre passa...

divendres, 20 de juny del 2014

LA FOTO DEL DIA 20-06-2014

A la Plaça de la Castellania d'Amposta hi oneja sempre la bandera de la ciutat. Des de fa poc (abans d'avui no les havia vist), també hi onegen dos estelades.

dimecres, 28 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 28

PIXERADA MORTAL. Sempre es diu que quan surten notícies de les nostres terres, desgraciadament, sempre són negatives. Ahir el Periódico qualificava de forma negativa l’alcalde d’Ascó Rafael Vidal, guanyador fa un parell d’anys del premi Micro tancat que atorga el Col·legi de Periodistes de Tarragona. Si llavors sé li va concedir el premi per l’opacitat informativa de l’ajuntament que presideix, ara, la notícia, encara ha estat molt més negativa.
Aquests passats dies la premsa va publicar la notícia de la mort d’una jove de 16 anys de Reus que s’havia desplaçat a Ascó per a passar la festa major d’aquella localitat a casa d’uns familiars. La jove, que segons les informacions va anar a pixar a la via del tren, va ser envestida per un comboi provocant-li la mort.
Segurament, la mort s’hauria pogut evitar instal·lant al costat del recinte festiu les unitats sanitàries suficients per a que el públic en general pogués fer les seves necessitats fisiològiques. Pel que sé, l’Ajuntament d’Ascó no és del que té, precisament, problemes econòmics greus gràcies al que li donen les centrals nuclears. Per a exemple, només cal veure la trajectòria del seu club de futbol, ara per ara, el número u de les nostres terres. 
 
BANDERES. Des de temps immemorials, l’home s’ha vist amb la necessitat d’utilitzar banderes i estendards  per a identificar un país, un exercit o qualsevol altra cosa sobre la qual es volgués demostrar una pertinença. Només cal recordar el esperpèntic cas de l’illa Perejil, presa per soldats marroquins i recuperada pels espanyols només uns dies després. Una illa on només hi havia cabres...
Però el problema arriba quan hi ha un excés de banderes i algú en vol suprimir alguna, segurament perquè entre elles hi ha certa incompatibilitat. Imagineu-vos el balcó de qualsevol ajuntament del nostre país amb la bandera de la UE, la imperial, la senyera i la del propi municipi. Moltes em semblen! Llavors, de vegades, passa l’inevitable: que algú prengui la decisió de treure’n alguna. I, es clar, s’acaba traient aquella amb la que menys identificat et sents.
Tot això ho explico perquè l’Ajuntament de Tortosa ha rebut un requeriment de la subdelegació del govern central de Tarragona on sé li demana el motiu pel qual no oneja l’estanquera (tal com l’anomenava un amic meu) a la façana de l’edifici consistorial. L’alcalde de la població ha respost una cosa així com qui no té feina el gat pentina i, insisteix que el barrut si que està al seu pal corresponent, però el que passa és que està lligat a causa del vent que sol fer al nostre territori.
Quan passen casos com aquest, els ajuntament opten per solucions de tot tipus que van des del que posa una petita bandera bicolor (sembla ser que no indica en lloc la mida que han de tenir) a aquell que opta per treure-les totes als que de tant en tant en treuen una (sempre la mateixa) per a portar-la a netejar a la bugaderia que, precisament, coincideix amb els dies d’observació de l’autoritat competent, afortunadament, civil
 
RAJOY VOL MATAR A LA MATO. El nou curs polític pot portar novetats al govern central. Segurament no les que caldria, ja que tot allò que no passi per la dimissió de Rajoy i la convocatòria d’eleccions generals , serà tancar en fals la crisi sorgida al si del PP degut al cas Gürtel i la conseqüència posterior del cas Bárcenas.
Rajoy oferirà el cap de la Ministra de Sanitat Ana Mato (quina paradoxa dir-se Mato i ser Ministra de Sanitat) per salvar el seu i mirar de calmar la situació política. Però molt em temo que a la curta o a la llarga li oferirà una compensació en forma de càrrec u ocupació. Si amb tots els defenestrats, el PP ha de donar-los el mateix tracte, es a dir, pagar-los per a que tinguin la boca tancada, aviat s’hauran d’inventar un altre Gürtel. 
 
MENYS DINERS I POQUES EXPLICACIONS. El govern català, finalment, ha decidit prorrogar els pressupostos del 2012 per aquest 2013. Érem molts (entre els que m’incloc) els que tenien coll avall de que acabaria sent així. L’excusa del govern de Mas és que el govern central, amb el límit de dèficit que els ha marcat, haurien de retallar molt més del que ja estan retallant. En canvi, per als partits de l’oposició es tracta d’una maniobra per a no tenir que donar explicacions al Parlament sobre quines partides seran les més perjudicades per la reducció pressupostaria. Com ja he dit més d’un cop, es tracta més de com es gasta que no el que es gasta. Possiblement hi ha partides supèrflues (o menys importants si voleu) que es podrien suprimir per a dotar de més diners altres com per exemple l’educació o la sanitat.

dimecres, 7 de març del 2012

L’ESPANYOLITZACIÓ “D’ESPANYA”



Per al PP Catalunya forma part d’Espanya, crec que això és una constatació inqüestionable.
Els intents d’espanyolització de Catalunya per part de l’estat espanyol han estat constants. Des de vetar que es parli de “nació” a l’Estatut, passant per l’ensenyament i la immersió lingüística a voler que es suprimeixin lleis com la que obliga a retolar en català els establiments comercials, etc.
L’última, la que he escoltat aquest mateix matí, és la de voler fer complir una llei de 1981 sobre les banderes que s’han de col·locar als ajuntaments.
La sevillana María de los Llanos de Luna, la flamant delegada del govern a Catalunya, hauria donat l’ordre de “vigilar” quins ajuntaments no posen l’ensenya nacional (d’Espanya) als seus balcons. També consells comarcals, diputacions, etc. Al primer que s’ha cridar a l’ordre sembla ser que ha estat el de Sant Pol de mar, però de ben segur que, a partir d’ara en vindran d’altres.
A la façana de l’Ajuntament d’Amposta, per exemple, fa anys que no oneja la bandera espanyola. Si que ho fan la catalana, la de la ciutat i em sembla que també la d’Europa. Serà perquè és el que ens sentim la majoria dels ciutadans i ciutadanes: ampostins, catalans i europeus (de moment)
Espanya sempre s’ha volgut imposar per la força i la “sense raó”, sabedors que tenen una "millor ma" que nosaltres: l’aixeta dels diners, els jutges del seu costat, etc.
La bandera, es vulgui o no, és un símbol de “possessió”. Quan Roald Amundsen va arribar al pol Sud va col·locar la bandera noruega; quan Neil Armstrong a aposar els peus a la Lluna, hi va clavar la bandera nord-americana; quan l'amic Sergi Mingote (alcalde de Parets del Vallès) va arribar al cim de l'Everest va plantar la catalana i la de la UGT i quan els espanyols van reconquerir Perejil, hi van posar “la barruda”.
Finalment una pregunta: la llei del 81 no afecta a la resta d’edificis públics? Com per exemple casernes de la Guardia Civil, Capitanies Generals, etc. Perquè en aquest casos l’única bandera que oneja és l’espanyola.
Ja ho deia Lluís Llach: “On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble?



diumenge, 17 d’octubre del 2010

GUERRA DE BANDERES


Passat el dia 12 d’octubre, dia en que els qui sé senten espanyols commemoren el dia Nacional d’Espanya i d’altres com jo, celebren l’aniversari del naixement, vaig veure que un veí que viu al bloc de davant (el puc veure només des d’una finestra de casa, va posar una bandera estelada al balcó.
Al costat de casa seva viu un nacionalista espanyol que ja, el dia 11, va treure una bandera espanyola, també denominada una “estanquera”.
Vaig imaginar-me que qui va treure l’estelada ho va fer perquè passaven els dies i l’altre encara la tenia al seu balcó.
Ahir vaig tenir ocasió de trobar-lo i em va dir que, efectivament, el motiu era el que jo em pensava. No obstant també va referir-se al veí del pis de baix que té una ensenya nacional espanyola, d’aquelles amb el toro, des del dia que la “Roja” va guanyar el mundial de Sud-àfrica, de forma ininterrompuda (aquesta tercera bandera no la puc veure des de casa, ja que com està a un pis més baix, me la tapa un magatzem que hi ha al davant)  
Com veieu no he dit noms, ni tampoc he posat la foto de la façana de davant de casa. Una altra vegada, el veí que col·loca l’espanyola va veure la foto de casa seva per Internet i no li va agradar gens. M’ho va dir el seu veí, es clar. Espero que aquest cop no s’empipi.