Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de desembre del 2023

¿PER QUÈ LI DIEM TARRAGONA QUAN VOLEM DIR L’EBRE?

Començaré l’escrit parafrasejant la pel·lícula ¿Per què li diuen amor quan volen dir sexe?: ¿Per què li diuen portar aigua a Barcelona des de Tarragona quan volen dir portar aigua des de l’Ebre? Darrerament els Telenotícies de TV3 quan parlen de la sequera diuen que una de les mesures que es poden arribar a prendre d’allargar-se l’actual període d’escassetat de pluges és portar aigua des de Tarragona a Barcelona o sigui, fer un transvasament des de la conca de l’Ebre a les conques internes de Catalunya que són les que més pateixen les conseqüències de la manca d’aigua. Cal recordar que dintre de les conques internes està l’Àrea Metropolitana de Barcelona que per si sola té més de 5,5 milions d’habitants d’un total d’uns 8 milions que té aproximadament Catalunya. De la manera que ho diuen sembla que a Tarragona tinguin excedent d’aigua i no és així. La major part de l’aigua que consumeix el Camp de Tarragona és gràcies al ‘minitransvasament’ de l’Ebre que va entrar en funcionament l’any 1989 i que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona. Si hem de parlar de la gestió de la sequera la veritat és que el Govern de la Generalitat no en surt gens ben parat ja que rep crítiques tant de l’oposició socialista com de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Però amb la defensa de Hard Rock de Tarragona (una gran zona d’oci a tocar de Port Aventura que inclouria diversos casinos i hotels) que fa el PSC aquest partit tampoc sortiria ben parat a l’hora de parlar de gestió de l’aigua. Des de l’Ebre sempre hem dit que mai ens oposaríem portar aigua de boca allà on sigui necessària, però s’ha de tenir en compte que al riu no li sobra aigua ni al Delta tampoc. O sinó que els hi ho pregunten als regants que han vist com la passada campanya de l’arròs se’ls hi restringia l’aigua i quan podien regar sovint era de mala qualitat. Quan parlem de gestió de l’aigua cal mirar cap a diversos punts. El primer son les fuites de les canonades de conducció. Un mal endèmic al que no se li posa remei, al menys el que caldria. El segon els grans consumidors i aquí hem de girar la vista cap les grans infraestructures turístiques. Unes d’aquestes grans infraestructures son les estacions d’esquí. Amb l’arribada de la ‘setmana dels ponts’ algunes d’elles ja han entrat en funcionament. A la televisió ens diuen que ha estat gràcies a la neu artificial produïda per l’aigua acumulada a unes grans basses que s’omplen de la neu del desglaç a la primavera... ¡Atenció! Rebobinem... ¿Les estacions d’esquí acumulen aigua a unes grans basses aprofitant el desglaç de la neu de la primavera per a després convertir-la en neu i fer-la servir a les seves instal·lacions? ¿Ho he entès bé? ¿Ens prenen per babaus? Si no s’acumulés l’aigua a les basses aniria a parar als rierols i després als rius i ajudaria a omplir els pantans que subministren d’aigua de boca (i també industrial i turística) a una gran part dels pobles i ciutats de Catalunya... ¿O no és així? La meva conclusió és que un cop més els nostres polítics manipulen l’opinió pública per a fer-nos creure allò que els interessa en cada moment. Sempre ho han fet així i sempre ho seguiran fet anteposant els grans interessos econòmics per sobre dels interessos dels ciutadans als que diuen salvaguardar.

dissabte, 11 de març del 2023

EL PRIMER ‘YOOPI’

-Destaca’ns algun personatge de la Galera? Aquesta va ser una de les preguntes que va formular-me Eusebi Cañellas durant la entrevista que va fer-me el passat 1 de març al programa Parlem de la Vida del Canal TV Voluntaris que s’emet per Twitch. Li vaig esmentar 3: el pare jesuïta i botànic Hermenegildo Santa Pau que va arribar a ser director de l’Institut Botànic de Bombai (l’Índia), l’atleta Llorenç Sales que va defensar la samarreta del Mislata i el FC Barcelona entre d’altres clubs i el tinent general d’Aviació Miguel Ángel Villaroya, el que sortia juntament amb Dr. Fermando Simón quan ens passaven la informació diària al començament de la COVID. Però me’n vaig deixar un: Fermín Cid Pons, fill de Gabriel Cid i de Josefa Pons (coneguda com la Pepeta de la Fermina). No el busqueu a Internet perquè no en trobareu cap referència. Fins i tot si pregunteu per la Galera n’estic segur que hi ha molta gent (entre la facció més jove de la població) que mai n’hauran sentit a parlar. Sempre he pensat que Fermín Cid va ser el primer yuppie (*) o al menys un dels primers. La informació que us donaré me la va facilitar el seu pare Gabriel Cid (lo tio Gabriel) fa molts i molts d’anys, quan jo encara era un adolescent i anava a collir albercocs per a ell. No cal ni dir-ho que el tio Gabriel estava superorgullós del seu fill que desgraciadament havia traspassat als 33 anys per culpa d’un maleït càncer. Ja de xiquet Fermín destacava a l’escola per la seva intel·ligència. El mestre va aconsellar els seus pares que l’havien de fer estudiar. Però on portar-lo? Estic parlant de la dècada dels anys 40, d’una família humil que vivia a un poble rural d’uns 1.000 habitants i on quasi ningú tenia estudis secundaris i menys universitaris. Algú va aconsellar als seus pares que el portessin a l’Acadèmia Cots de Tortosa on s’ensenyava comptabilitat i càlcul mercantil. Fermín s’hi va estar uns quants anys fins que un dia D. Ramón Cinca Piqué, el director de l’acadèmia va cridar el seu pare i li va dir que ja li havia ensenyat tot el que podia ensenyar-li i que havia arribat l’hora de seguir ampliant els estudis a Barcelona. Fermín es va treure el títol de professor mercantil, el que després correspondria a la carrera de Ciències Econòmiques. De molt jove (als 30 anys o menys -principis dels anys 60-) va entrar a treballar a la sucursal de Barcelona de l’empresa Entrecanales y Távora, SA arribant a ser el director de Catalunya. Potser dit així el nom de l’empresa no us digui res, però en aquell temps era una de les principals constructores espanyoles. L’any 1997 va fusionar-se amb Cubiertas y MAZV SA formant l’actual Acciona, SA. Una de les anècdotes que li agradava explicar al tio Gabriel era que un dia van trucar a Fermín per a que assistís a una reunió de direcció que s’havia convocat de forma urgent a Madrid. Fermin va anar a l’Estació de França amb la intenció de comprar un bitllet a Madrid per al proper tren ràpid que sortís cap a la capital d’Espanya. El tren en qüestió era un TAF (un dels millors trens de l’època) però ja no quedaven seients lliures... El pont aeri entre Barcelona i Madrid encara no existia. Fermín va trucar a Madrid para explicar-los el contratemps que li havia sorgit i des de Madrid li van respondre que s’esperés a l’estació... Al cap d’una estona per la megafonia de l’estació es va poder escoltar el seu nom. Li havien enganxat un vagó especialment per a ell. El empleats de la RENFE en passar per davant li feien la reverència tot pensant que era un personatge important. I tal vegada ho era! --- A partir de 1974 vaig anar a estudiar a l’Acadèmia Cots. Ja cap el final de la meva estada un dia D. Ramon em va donar un exercici de càlcul. El protagonista del mateix era Fermín Cid Pons. Era tot el que quedava del seu pas per aquella institució.
(*) Un yuppie (de l'anglès young urban professional, «jove professional urbà») fa referència a joves adults d'educació universitària, ambiciosos, frenètics, d'ideologia conservadora i un salari elevat, que treballen o viuen en una gran ciutat.[1][2][3] L'acrònim va aparèixer a començaments dels anys 1980.[4] (Definició de la Viquipedia).