Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Batea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Batea. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de març del 2019

JOC BRUT A L’EBRE


Diu la dita: Difama que alguna cosa queda.
Això és el que sembla que s’està fent des de el grup de comunicació Ebre Digital SL que inclou el setmanari l’Ebre, el canal de TV Terres de l’Ebre i el diari d’Internet Ebredigital.cat, a més d’estar vinculat a Imagina Ràdio i al diari gratuït Més Ebre. Tot un poderós grup de comunicació territorial estretament lligat a ERC.
El passat dilluns 25 de març, l’Ebredigital.cat portava el següent titular: “El pànic a Paladella està impedint llistes electorals a Batea”. Si entraves a la notícia te’n adonaves del poc rigor informatiu sobre tot al moment d’identificar-ne les fonts: “Fonts autoritzades d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del PDeCAT” (sic). Vaja que ha pogut ser qualsevol o tal vegada ningú...
S’hi podien llegir coses tan grosses com aquestes referides a l’Alcalde de Batea Joaquim Paladella: “Hi ha una temor molt exagerada, quasi que extrema. Quan tens convençut a un cap de llista, al cap d’uns dies fa marxa enrere, possiblement fruit de les pressions que rep”.  També parlava del tracte vexatori i humiliant de l’alcalde cap els regidors de l’oposició. S’acusava a l’alcalde d’utilitzar fons de l’ajuntament per a pagar-se els advocats i de moure fils per a perjudicar els seus rivals amb denúncies a les inspeccions de l’Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social, tot i que afegien que eren coses difícils de demostrar. També se’l  tractava de mala persona i cacic.  
La controvèrsia entre l’alcalde de Batea i els màxims exponents del grup de comunicació ve de lluny... De fet en algun cas fins i tot han arribat als tribunals que han hagut de dirimir el litigi. La darrera vegada ho van fer-ho a favor dels periodistes, potser per això ara van crescuts...   
Però és un fet inusual que algú valent-se de la seva influència informativa, l’usi en contra d’un alcalde del territori. Per tant se’n ha de treure’s una conclusió: de forma voluntària o involuntària li estan fent la feina bruta als polítics rivals de Paladella.  
El mateix dia que va sortir la notícia (per dir-ho d’alguna manera) hi havia ple ordinari a l’Ajuntament de Batea, que va emetre Canal 21 Ebre. Abans d’arribar als precs i preguntes, Paladella no va poder estar-se i va treure el tema per a negar els fets. Interpel·lant diverses vegades al regidor de CiU, finalment aquest regidor va negar tenir coneixement de cap pressió per part de l’alcalde i fins i tot va afirmar que ja tenien la llista de cara les properes eleccions de maig, la qual cosa desmentiria la notícia apareguda al mitjà digital.
La clau de la controvèrsia la va poder donar Paladella quan va explicar que després de perdre el canal local de televisió analògica, van haver de recórrer a un canal territorial. Després de no rebre resposta per part del Canal Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Batea va arribar a un acord amb Canal 21 Ebre per a retransmetre els plens, el que representa una prova de transparència informativa.  
Paladella sospita que el rerefons de la qüestió és que el Canal Terres de l’Ebre desitjaria un canvi al capdavant del govern de Batea per a poder tenir una nova font d’ingressos.
I és que els grups de comunicació territorial viuen, precisament i principalment, del que aporten els ajuntaments per retransmetre actes lúdics i festius i altres esdeveniments relacionats amb la seva població. Segurament per això, sempre han tingut l’habilitat de decantar-se cap els partits que han ostentat el poder en cada moment.


Més informació:


Ple de l’Ajuntament de Batea de 25-03-2019 (a partir de 1:17:06): http://canal21ebre.com/noticia/Ple_ordinari_a_lAjuntament_de_Batea/19947

dijous, 27 de juliol del 2017

BENVINGUTS A LA POLÍTICA!

Quan mon fill Albert era menut i havien eleccions, en passar per davant dels cartells electorals dels candidats propers a la meva ideologia política li deia:

-Mira: Aquest és guapo...

En canvi si el candidat era d’un partit rival li deia:

-Mira: Aquest és ‘feo’.

Uns conceptes molt simplistes, però fàcilment comprensibles per a un xiquet d’uns 2 o 3 anys.
Els creatius, aquells que ideen campanyes publicitàries i també polítiques, ho saben perfectament: Quan es tracta d’arribar a molta gent i amb certes garanties d’èxit, els missatges han de ser clars, concisos i simples. Me venen al cap per exemple els damassos amb el dintre del globus de la campanya de l’ANC i que encara se poden veure penjats per alguns balcons. Més senzills, impossible!  
Missatges curts, idees senzilles... Com per exemple Espanya ens roba o amb la independència hi guanyarem, les eleccions de la teva vida. No dic ni si ni non només es tracta d’exemples. I exemples que calen molt sobre tot en aquells sectors de la població que no han tingut temps de formar-se políticament i per tant, sovint encara no tenen capacitat de conèixer que s’amaga al darrere d’aquestes idees i, per tant, fàcilment manipulables.  
Una setmana després de que l’alcalde de Batea fes unes declaracions que molts van qualificar de polèmiques, encara  se’n parla. Però la majoria de les opinions que he sentit, la majoria són per a posar el crit al cel sobre una hipotètica fugida de Batea a l’Aragó sense entrar al fons de la qüestió.  
-Convocaré un referèndum per a decidir si el poble de Batea vol deixar de dependre de Catalunya i passar-ho a fer de l’Aragó.  
La darrera intenció de l’alcalde Joaquim Paladella és deixar de ser catalans per a convertir-se en aragonesos. A part, sap perfectament que una consulta d’aquestes característiques difícilment la podrà dur a terme.
Paladella volia cridar l’atenció i ho va aconseguir. Però també va aconseguir que els seus rivals polítics aprofitessin l’ocasió per a tirar-se-li a sobre... I de quina manera!  A toro passat, se pot dir que l’alcalde no va preveure l’abast de les seves paraules. Però també cal dir (com ell mateix va denunciar) que alguns mitjans com TV3 es van mostrar poc rigorosos a l’hora d’informar i li van donar més importància a l’amenaça que a la reivindicació legítima d’un poble encapçalada pels seus representants legals.
Mentre hi ha alcaldes que miren pel bé dels seu poble, d’altres dimiteixen de les seves funcions perquè els hi ho manen des de Barcelona.  
Per les imatges que he pogut anar veient, se van unir tots el opositors de dintre i fora de l’ajuntament terraltí. Fins i tot me va donar la sensació de que n’hi havia més d’un vingut d’algun poble del contorn... I gual és que algú va pagar un autocar per assistir a l’esdeveniment més gran que ha viscut el poble en aquest segle XXI...
Quan una alcalde porta diverses legislatures aconseguint majories absolutes (i Paladella ne porta 7), és normal que es guanyi enemics. Només cal veure els plens televisats on la tensió sé pot tallar amb un ganivet com si es tractés d’una barra de mantega.
Benvinguts a la política!
Perquè tot els que està passant aquests darrers dies a Bates és política, fins i tot les manipulacions en molts de sentits que hi ha hagut. Joc brut si voleu, però política al cap i a la fi.
Per a tots aquells que van estar present a l’acte (amb tota seguretat el primer que acudien d’aquestes característiques) i que ho van fer per l’amenaça de trencar Catalunya, vull adreçar-los una reflexió que fa uns dies que m’estan donant voltes pel cap:


-Hi haurà vida més enllà de l’1-O?

Segur que sí. Però mentre uns ens ho volen presentar com un edèn, a mi me sembla que no será tot tant de color de rosa com ens volen fer creure... 

dijous, 20 de juliol del 2017

BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE

Foto: Web Ajuntament de Batea.
Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de comunicació, entre els que cal destacar TV3.
L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions. Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant, però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de Catalunya.  
Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.
Vaig conèixer a Joaquim Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any 1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en cada elecció.
Quan Pasqual Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de Barcelona.
A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.

-Jo conec a Joaquim Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano jo segurament col·laborarà.
       
Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)  
No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.

-Per al creixement de la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar de cava.

Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O. Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta qualitat.
Des d’aquelles inversions en infraestructures a la Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible projecte.   
Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.
Si Joaquim Paladella ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.
Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori. Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i al tercer institut.

Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència sí, però de les Terres de l’Ebre.

Ànims amic Joaquim, la raó està amb tu!   

diumenge, 19 d’abril del 2015

LA VELLA MANERA DE FER POLÍTICA

Quan després de la mort del dictador es va restablir la democràcia, hi ha van haver dos tipus de polítics: els que havien ocupat càrrecs durant el règim anterior i els que no.
Els primers, evidentment, van continuar fent política des dels partits de la dreta o bé com a independents i, el segons en els partits de l’esquerra.
Els polítics de dretes tenien un tarannà molt més populista, de proximitat amb els ciutadans. Us posaré dos casos molt concrets: els alcaldes de Camarles i de Santa Bàrbara.
El de Camarles, Primitivo Forastero, va ser un polític molt peculiar, però molt estimat pel poble. El dia del seu enterament anava en direcció Tarragona i em vaig haver d’aturar a la N-340 per a deixar passar la comitiva fúnebre. M’hi vaig estar diversos minuts i, en poques ocasions havia vist (potser mai) un enterrament tan multitudinari.
Abans de ser el primer alcalde de Camarles (el poble depenia administrativament de Tortosa) ja havia estat regidor de l’Ajuntament de Tortosa i alcalde pedani. Recordo que una vegada, quan feia poc que treballava a Tortosa, els hi vaig dir a un matrimoni de Camarles:

-Veig que són del poble de Primitivo... Un alcalde molt peculiar...

-Per a Camarles, el millor alcalde que hi pot haver –em va respondre un d’ells-

A partir d’aquell dia vaig decidir que no faria mai més comentaris d’aquest tipus la gent de Camarles.
El de Santa Bàrbara va ser Josep Bertomeu (D. Pepe, per als seus conciutadans), el farmacèutic del poble. Va ser el darrer alcalde de l’etapa anterior i com Primitivo, guanyava per majoria absolutíssima. Els ciutadans de Santa Bàrbara pensaven el mateix:

-Serà com serà, però per a Santa Bàrbara no hi pot haver un alcalde millor.

En canvi, a diferència dels anteriors, els alcaldes d’esquerres solien ser joves bregats en lluites clandestines contra la dictadura. Molt més preocupats pels temes culturals i socials i dotar al poble d’aquelles infraestructures necessàries com l’abastament d’aigua, el sanejament o equipaments educatius, culturals i esportius, que no per fer obres faraòniques, sovint infrautilitzades, per a la seva glòria personal.
Amb els pas dels anys, i ja consolidada la democràcia, fins i tot els polítics d’esquerres es van anar apuntant de forma progressiva al populisme. De vegades costa diferenciar entre un polític de dretes i un d’esquerres. S’ha arribat a un moment on sembla que l bona gestió d’un alcalde ha de ser directament proporcional a les obres inaugurades.
Fixeu-vos en Amposta. Fa 4 anys, Ferré, a corre-cuita, va inaugurar una tanca que envoltava un solar. Certament, allí estava planificada la nova residència geriàtrica, però en aquell moment no deixava de ser un projecte.
4 anys després (només fa uns dies) juntament amb la consellera del ram, va inaugurar la primera fase. I només fa uns mesos l’estació d’autobusos a manca de poder inaugurar un nou CAP. Ja sabeu... A falta de pan buenas son tortas...      
Un alcalde d’esquerres hauria d’estar molt més preocupat en fer molt més humana la població: tenir més cura de l’estat de la via pública (neteja, circulació, barreres arquitectòniques...) lluitar contra els comportaments incívics d’alguns ciutadans (infraccions de trànsit, deixalles...), organitzar més esdeveniments culturals i artístics, recuperar vells edificis i barris degradats, etc.
Una bona mostra d’aquest canvi cap al costat oposat és, per exemple, la promesa electoral que ha fet el meu bon amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea. Si torna a sortir reelegit, diu que farà una piscina coberta... Realment fa falta a Batea una infraestructura així? Les piscines cobertes, per a que siguin rendibles han d’estar ocupades pràcticament al 100% (cursets, rehabilitació...) Les despeses de manteniment són astronòmiques (socorristes, monitors i resta de personal, electricitat, neteja, manteniment...)
S’ha de canviar d’una vegada per totes la vella manera de fer política i preocupar-se més per les necessitats reals dels ciutadans. La qualitat de vida d’un poble i ciutat passa per donar solució als petits problemes del dia a dia i no per tallar el màxim de cintes possible.  

dimarts, 22 d’octubre del 2013

L’ALCALDE DE BATEA VOL FER UNA CONSULTA. SERÀ LEGAL?



L’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea, està indignat. Segons sembla volen tancar el centre de rehabilitació que depèn del Departament de Salut de la Generalitat i passar els pacients a un centre privat regit per una fundació privada, concretament la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI que té el domicili a la mateixa població de la Terra Alta.
Afegia la informació que he pogut escoltar a la SER que l’actual servei de rehabilitació gaudeix d’unes millors instal·lacions que les que habilitarà la fundació privada en el cas de que, finalment, se’ls hi acabi concedint.  
A tal extrem ha arribat la polèmica que l’alcalde (UPTA-PSC) vol fer una consulta entre els veïns del poble sobre si estan d’acord que es privatitzi el servei rehabilitació.  
I ara venen les preguntes:
Permetrà la Generalitat fer la consulta?
Serà vinculant? Es a dir, la Generalitat acceptarà el resultat si la població decideix que el servei de rehabilitació no s’hauria de privatitzar?
No sé el que contempla en aquest cas la llei de Consultes que va aprovar el Parlament de Catalunya i que va recórrer al Tribunal Constitucional el govern de l’Estat, però seria lògic pensar que el govern de Mas hauria de ser sensible a l’opinió majoritària de la ciutadania.
El que és segur és que el govern de la Generalitat (què té el suport d’ERC al Parlament) segueix afavorint amics i militants de Convergència en general i fa prevaldre els interessos d’un pocs als generals de la ciutadania.