Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CIS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CIS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de maig del 2018

EL CIS I L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA


Segons l’última enquesta del CIS a Catalunya baixa el nombre de persones que volen més autogovern. Dit així pot portar a equívocs, ja que no és el mateix més autogovern que ser un estat independent.
De totes formes segons aquesta enquesta baixa el nombre de persones que volen més autogovern, però també d’independentistes. En canvi puja el nombre d’aquells que volen quedar-se com estem ara... Potser per allò de Virgencita, Virgencita que me quede como estoy...
El CIS (com el CEO) ens tenen massa acostumats a manipular els seus estudis. Allò que se diu vulgarment cuinar. Per tant, aquest, com tots els altres hi ha que agafar-lo amb pinces, no sigui cosa que ens vulguin enganyar.
D’entrada jo no me’l crec. Si fos veritat el que diu, el descens d’independentistes i dels que volen més autogovern seria la conseqüència normal del cansament d’una part de la població catalana que veuria com les expectatives que se van crear fa mesos (molts de mesos) d’assolir un estat independent en forma de República, de moment res de res.
I és veritat que una part de la població està cansada, però això no vol dir que se’n hagi d’anar d’un extrem a un altre. Es a dir de voler més autogovern a seguir depenent d’Espanya, de les seves lleis i de les arbitrarietats dels seus jutges.
Com bé sabeu sempre m’he posicionat clarament en contra del procés, però no per això renuncio a trencar lligams amb una Espanya que dia si dia també ens dona alguna sorpresa negativa en forma de corrupció del PP o sentències incomprensibles per part dels tribunals de justícia.
Des de la meva posició crítica amb l’Espanya profunda no entenc que hi pugui haver gent que de sobte deixen de costat la seva animadversió a tot allò que emana de Madrid i vulgui quedar-se amb la Catalunya que va sortir de la Constitució del 78 i de l’Estatut d’Autonomia del 79.
O dit d’una altra manera: és possible cansar-se del procés i no d’haver d’aguantar tota la injustícia dels estaments espanyols? Només recordar-vos que la segona fa molts més anys que dura i només que féssim un exercici de memòria, veurem com Catalunya ha viscut etapes on ni ha existit autogovern ni res que sé li assemblés: dictadures, guerres, sotmetiments.
Ves per he trobat la paraula que defineix més bé l’actual situació de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució: Sotmetiment.    
Per cert, una aplicació de l’article 155 que segons el Delegat del Govern a Catalunya Enric Millo, el Dialogant (així ens el van presentar quan va prendre possessió del seu càrrec) se podrà seguir aplicant puntualment durant un cert temps sempre que les circumstàncies així ho requereixen...
Això no és voler fer-nos temor? Bé, si algú creu que no és així, que m’ho expliqui per favor, ja que la meva capacitat racional de comprendre certes coses s’està esgotant per moments.  

dijous, 2 de novembre del 2017

AIRE FRESC PER A L’INDEPENDENTISME

De Faro a Diari de Tarragona. 
Quan en aplicació de l’article 155 de la Constitució, el Govern d’Espanya es va fer càrrec de l’autonomia de Catalunya, una de les primeres mesures que va anunciar Rajoy va ser la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques per al 21 de desembre.
En un primer moment hi va haver una certa incertesa. Què farien els partits independentistes? Acatarien la legalitat espanyola i per tant participarien a les eleccions? O bé proclamarien que de legalitat només n’hi ha una, la de la República catalana? En principi tot feia pensar que els únics que ho tenien clar eren els de les CUP. A partir d’aquí el panorama seguia sent incert...
Passats uns dies però, tot se clarificava. Tant el PDeCAT com ERC anunciaven que hi participarien. Fins i tot Santi Vila (PDeCAT) es postulava per a encapçalar la llista dels postconvergents.
Inexorablement els dies van passant i cada dia hi ha novetats, sobre tot per les xarxes que, de vegades sembla que hi ha una certa disputa per a veure qui la diu més grossa. Sense anar més lluny, ahir per exemple ja vaig llegir alguna opinió sobre que les eleccions del 21-D han de tornar a ser un plebiscit on l’independentisme ha d’acudir en massa a votar per a tornar a demostrar la seva fortalesa. L’aire fresc tornava a entrar per la finestra independentista...  
Sobres les previsions del 21-D ja s’han publicat els primers sondejos. El primer del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i el segon del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
El primer estudi reflecteix un resultat força similar al de les passades eleccions de 2 anys enrere, es a dir, els independentistes guanyarien en escons però no en vots. En canvi, en els segon, el que s’ha fet a Catalunya, els independentistes guanyarien tan en escons com en vots.
De totes maneres, sigui quin sigui el resultat i atenen al que s’està veien aquests dies, queda clar que el món independentista seguirà ferm a la seva postura i, per tant, es pot entrar en una mena de bucle on és difícil preveure una sortida clara. De fet el godallenc Garcia Albiol ja ha dit que l’article 155 pot seguir aplicant-se després de les eleccions si no s’acaten els resultats per part de l’independentisme. És difícil, molt difícil sortir de la complicada situació que vivim, al menys que canviï molt el panorama i una de les dues parts acabi cedint.  
El moviment independentista només pot cedir per por. Tot i que la frase no tenim por que va néixer després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, s’ha acabat convertit en un lema del moviment. Però si la justícia espanyola escapça l’independentisme serà molt difícil trobar a algú que s’hi vulgui posar davant. Tret evidentment de les CUP on això no passaria però que corren el risc de que es puguin acabar ilegalitzant tal com va passar amb Herri Batasuna al País Basc. Són les estratègies del garramer... Del garramer però poderós ja que té tots els asos a la ma i els juga quan vol i com vol...
Des del meu punt de vista el més viable per acabar d’una vegada per totes (o al menys durant uns quants anys) és que el Govern de l’Estat faci la concessió de deixar fer una referèndum legal (ja sigui o no vinculant) on es pogués mesurar fefaentment el suport de cada una de les parts.
De no ser així, complicat que hi pugui haver conformitat ja sigui per part independentista com dels qui estan en contra.    

dimarts, 9 d’agost del 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 9

SONDEIG CIS

Res canvia, tot segueix igual. Segons el sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), si es fessin ara unes noves eleccions generals tot quedaria igual. L’únic partit que pujaria una mica en vots seria el PSOE, mentre que Podemos i C’s baixarien lleugerament. Evidentment el PP tornaria a guanyar...
D’una enquesta així s’hi poden treure molt poques conclusions. Potser la principal, la que destaquen alguns mitjans, és que la reafirmació del no socialista a la investidura de Rajoy es veuria avalada amb l’increment de la intenció de vot. Pel que fa a la resta, més del mateix...
En clau catalana ERC li segueix menjant terreny al PDC (abans CDC) Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Jo només espero que la ciutadania, finalment, se’n hagi donat compte de qui són els convergents. Hi ha una dita que diu: convergent mala gent... Potser algun se’n salva... Només algun...
Vol dia això què els partits s’haurien de posar d’acord? El que me sembla clar és que el PSOE  s’hauria de mantenir com ara. El suport extra que sembla que li donen després de l’enquesta, el perdrien en un obrir i tancar d’ulls.
I si la solució passés per que Rajoy fes un pas al costat com va fer Mas? Evidentment sinó s’intenta no sé sabrà mai. Jo ho veig com una opció, però és evident que, tot i així, encara hi ha massa condicionants... Quants de càrrecs del PP estan lliures de tota sospita?
Deia l’altre dia que, en altres circumstàncies Convergència els hi donaria suport amb el 8 diputats que té, però amb la situació actual ningú ho entendria i l’electorat els seguiria castigant.

SINDICALISTA
El sindicalisme d’aquest país tampoc és que tingui molt bona imatge. De fet és un dels sectors que la té més dolenta. Fins i tot jo que tinc carnet i sóc un sindicalista convençut (sempre que les coses sé facin bé) critico moltes coses sobre el seu funcionament que considero arcaic.
Però si a sobre d’això hi surten personatges com el de José Angel Fernández Villa, encara s’acaba de desprestigiar més. Sobre tot la UGT que és el sindicat al que pertany Villa i també el meu.
Ah! Què no sabeu qui és aquest personatge? Bé, a veure si us ho explico en poques paraules (no se’n mereix més) És un líder del sindicat miner (SOMA-UGT) que sé solia fer-se amb els líders del PSOE: Felipe González, Alfonso Guerra, José Luis Rodríguez Zapatero... Aquest sindicalista va estar cobrant una pensió d’invalidesa per un accident que va tenir a una farra. Pel que sembla li va caure una caixa de xampany al peu i ho van fer passar com un accident de treball. Quina vergonya de sindicalista!

21 DIRECTIUS!
Suposo que recordareu que fa uns mesos l’Empresa Metropolitana del Transport de Barcelona (EMT) va convocar uns dies de vaga amb el que això suposa per als usuaris del transport públic de Barcelona.
Recordo que llavors, els sindicalistes (he de pensar que bons sindicalistes) ja es van queixar pels sous que cobraven els directius de l’empresa quan aquesta va dir que no se’ls hi podia pujar més.
Avui el diari Ara diu que són 21 els directius de l’empresa i que s’emporten 2,5 milions d’euros... Potser és fer una mica de demagògia, però si fa o no fa és el mateix que guanyen 83 treballadors atribuint-los un sou de 30.000 euros anuals bruts. Crida l’atenció que hi ha directius que cobren més que el conseller delegat que és el responsable màxim de l’empresa.
Veient l’organigrama de la direcció, a primera vista sembla que hi ha càrrecs que sé superposen i fins i tot alguns podrien ser prescindibles. La pregunta que es fa un és: Quants d’aquests directius són propers als partits polítics que han governat Barcelona? Me temo que uns quants...

PRESUMPCIÓ DE CULPABILITAT
Un dels preceptes bàsics de la llei és que ningú és culpable fins que es demostri. És el que es diu presumpció d’innocència. Ara bé, hi ha qui es pren tant a pit la seva feina que veuen la culpabilitat molt abans que els fiscals i el propis jutges.
Catalunya Plural (un diari digital integrat a eldiario.es) informa que els Mossos d’Esquadra acusen un manter de blanqueig de capitals perquè, suposadament, ha ingressat la recaptació del que ven.
Trobo immoral l’acarnissament que pateixen els manters. Tot i que el tipus de venda és il·legal, una vegada més sé posa en evidència que és més fàcil anar contra la part més feble de la cadena que no contra els grans capos de la fabricació i distribució, tot i que un anunci que passen a TV3 digui que també es persegueixen a les cúpules de la venda il·legal.
És el mateix que fa l’Agència Tributària: és més fàcil anar contra el petit contribuent que no contra les multinacionals i empreses de l’Ibex 35. 

dissabte, 7 de febrer del 2015

LES ENQUESTES DEL CIS

El CIS va donar a conèixer dimecres les enquestes electorals. Per a la immensa majoria dels mitjans de comunicació, columnistes i articulistes, la notícia va ser que, per primera vegada,Podemos superava al PSOE en intenció de vot.
A mi, en canvi, em crida més l’atenció que després de tot el que ha passat en aquest país durant els darrers 3 anys, sigui el PP el que ocupi el primer lloc.
Què més haurà de fer-nos el govern de Mariano Rajoy para que els espanyols li perdin la confiança de forma definitiva?
És cert que el PP ha patit una considerable davallada, però és possible (com opinen molts) que hi hagi un vot ocult que, presumiblement els votarà a les properes eleccions de la tardor.
El govern popular, porta tres anys mentint, retallant drets socials i laborals, retallant o congelant salaris i pensions públiques, fent reformes laborals contràries als drets dels treballadors, fomentant els contractes brossa, etc.
Però no només això. Els casos de corrupció que li han esclatat a la cara durant aquests darrers anys i que li venien d’abans, sembla ser que, els seu electorat, ho veu com una cosa normal. Fins i tot consideren a Bárcenas com el principal artífex, com si ell tingués la suficient influència per a que les administracions governades pel PP contractessin empreses de l’entramat de la Gúrtel.
A sobre, tenen la cara dura de dir que Bárcenas va ser-ne el culpable de tot! I els altres tresorers? És que ja ningú recorda el cas Rosendo Naseiro? A veure si al final ens faran creure que els tots els tresorers del partit actuen pel seu compte i risc...
El PP hauria de patir el suficient desgast com per a ser, al menys, la tercera opció política en intenció de vot. Per suposat, molt pel darrere del PSOE, tot i reconèixer que a Andalusia sobre tot, però també casos aïllats a Catalunya, també s’han vist esquitxats per la corrupció.
Tornant a Podemos, es diu d’aquesta formació aglutina el vot útil de l’esquerra. Hi discrepo. És molt més complicat que aquesta afirmació tan simplista. És cert que Podemos deu la seva força als desencantats amb el PSOE i EU, però també a molts d’altres que no votaven a aquestes dues formacions, al menys durant els darrers anys. Una bona part d’aquests provenen de l’anomenat moviment del 15-M, que van ser els primer en alçar la veu contra les mesures que va aplicar el PSOE al començament de la crisi.
Però també diuen que es decanten per Podemos votants històrics de la dreta espanyola cansats de tanta corrupció.
És curiós que els votants del PP de sempre afirmen adonar-se’n dels casos de corrupció del PP, mentre que els seus dirigents prefereixen mirar cap a un altre costat i passar totes els responsabilitats a unes poques persones, encara que, ens alguns (pocs) casos, s’hagin vist esquitxats gent molt propera a la direcció del partit.
Què el PP es mantingui com a primera força política en intenció de vot, és per a mi, una clara mostra de la ignorància d’una gran massa d’espanyols.
Evidentment aquesta afirmació es pot extrapolar perfectament a Catalunya, només canviant les sigles del PP per les de CDC.