Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Forcadell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Forcadell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de febrer del 2018

QUI SEMBRA VENTS...

Que el Centre d’Investigacions Sociològiques (que és un organisme estatal) faci mesos que no pregunti per la Corona, és una dada a tenir en compte.
El Rei Joan Carles va deixar la Monarquia amb les quotes molt baixes de popularitat i el seu successor tenia el repte de aixecar el que son pare (fent honor a pràcticament tots els reis de la nissaga borbònica) havia enfonsat.
Però els fets demostren que Felip VI no se’n està sortint, tot i que en teoria està molt més preparat per a fer-ho. L’exemple més clar és Catalunya, l’única autonomia que fins ara li ha donat més d’un maldecap.
Però no hem de caure en el parany de pensar que només són els independentistes els que no volen el Borbó. Els republicans són molts més tot i que puguin votar altres opcions diferents. Igual és que portem als nostres gens l’animadversió per la casa reial espanyola.
Tot i que els discursos del rei els hi escriu el govern, és evident que el discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre passat com a rèplica al malestar existent a Catalunya per les càrregues policials del dia 1, no van ajudar gens a calmar els ànims. Segons el paper que li assigna la Constitució espanyola, entenc que aquell dia el Rei (tot i el que he dit anteriorment), hauria d’haver fet el paper de moderador per mirar de baixar tensions entre el sector independentista. Però en lloc d’això va estar fins  i tot amenaçador. Com tampoc ho va fer en el seu habitual discurs de la nit de Nadal, tot i hi emprar un llenguatge més moderat, però en cap moment conciliador.
I la gent no oblida... I si algú ho fa o li resta importància als fets anteriors, sempre hi ha qui li recorda i mira d’escalfar encara més els ànims i demostrar així que segons qui no és benvingut a la terra catalana.
Tot el que està passat darrerament a Catalunya no és normal. Sempre s’ha considerat el poble de Catalunya com un poble pacífic que defuig de qualsevol conflicte. Però des de fa mesos són els conflictes la nostra senya d’identitat nacional.
I com que certes actituds que ens transmeten alguns ciutadans de més enllà dels límits de Catalunya tampoc ajuden a refredar els ànims, no és estrany que quan el Rei ve a Catalunya per a inaugurar el Mobile World Congress, personalitats com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau o el President del Parlament de Catalunya Roger Torrens, el plantin (tot i l’Ada Colau no l’ha plantat del tot...)
I novament una amenaça: El Mobil World Congress només serà possible amb la col·laboració entre les institucions (Borbó dixit)
Què aquests fets tampoc no ajuden? Arribat a aquest punt caldria preguntar-se qui va començar... El Rei no va voler rebre a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell per a comunicar-li l’elecció de Puigdemont com a President de la Generalitat i li va haver de comunicar per correu.
I només fa unes setmanes va fer el mateix amb Roger Torrent quan aquest va ser escollit com a president del Parlament.
Ja sé sap que diu la dita: Qui sembra vents, recull tempestats.

Tot i que alguns poden arribar a plantejar-se què va ser primer, l’ou o la gallina...        

dimarts, 2 d’agost del 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 2

D'Alfons López al Diari Público.
CICLISTES
S’hauria de fer un monument als ciclistes. De debò, ho dic seriosament... O una medalla al valor... Perquè valor, hi ha què reconeixeu, no els falta. Ja sabeu el que dic sempre, a la carretera el més feble és el vianant, després el ciclista, a continuació el motorista, etc.
Entenc que els ciclistes es queixin de que alguns automobilistes no guardin la distància de seguretat durant els avançaments... Però el ciclistes compleixen totes les normes de seguretat? No! Rotundament no! Aquest matí he viscut dos casos, tot dos al tram de la C-12 entre Amposta i Tortosa. Al primer cas el ciclista circulava en direcció a Tortosa i l’he avançat per la zona de Mianes. Passant en paral•lel l’antic traçat de la carretera, no comprenc perquè no l’utilitzin... Quan ja estava a punt d’arribar a la rotonda dels nusos, dos ciclistes venien en sentit contrari. Aquest tram és el més perillós, ja que la carretera aquí és molt estreta. Fa anys, segurament pensat per als treballadors de l’escorxador de Padesa, van fer un carril bici protegit per un petit mur de formigó. Ja sé que no és l’ideal, però és el que hi ha, el que es podia fer... Per què no l’utilitzen? Per incomoditat? I el perill que suposa anar per la calçada, què no hi compten?

DESCONNEXIÓ
Sense cap mena de dubte la notícia d’ahir a l’àmbit català va ser la decisió del Tribunal Constitucional d’anul•lar la resolució del Parlament de la setmana passada i amenaçar a la seva Presidenta, així com al President Puigdemont i a la resta del Govern d’acusar-los per desacatament amb les conseqüències que aquest fet els podrien ocasionar.
No sé vosaltres, però jo començo a estar-ne una mica tip de tanta fanfàrria. Ja us ho avanço: no mouré un dit per la Carme Forcadell. La qual cosa no vol dir que no trobi injust el comportament dels membres del Tribunal Constitucional, un tribunal massa polititzat i al servei del govern de torn (des de que governa el PP encara més)
El tema de la desconnexió ha entrat (des de fa temps) en un bucle de difícil sortida. Solució només n’hi ha una: seure les dues parts a parlar i negociar, amb la voluntat d’arribar a un acord. De la mateixa manera, l’acord també només pot ser un: fer un referèndum vinculant. Tot el que no sigui això, continuarà pels mateixos camins que ara i com diu la dita: embolica que fa fort!
Sobre aquest tema, qui ha pixat fora del tes ha estat el líder popular Garcia Albiol (alies el godallenc) I no m’estranya, perquè amb l’altura que té, apuntar des d’allà dalt deu de resultar difícil. Garcia Albiol va fer ahir unes declaracions que, des del meu punt de vista, no toquen pito. Va dir alguna cosa així com ni amb Franco s’havia posat tan en perill l’autonomia de Catalunya...  Quina autonomia? Quin any va néixer aquest individu? Què no ha llegit mai llibres d’història on es parla de la dictadura franquista?

ELS PREGONS DE FESTES
És a l’estiu quan es concentren majoritàriament les festes majors dels municipis. Un dels actes més tradicionals i protocol•laris és el pregó de festes.
Normalment és l’alcalde qui escull el pregoner de la festa major que, tot i que no és sempre així, trobo que hauria d’aportar alguna cosa a part de ser amè.
Entre les persones rellevants que hi ha al món de la cultura, de l’esport, etc., la majoria de les vegades, els alcaldes opten pels polítics que, normalment, són els que menys idea tenen de les particularitats del municipi. A Masdenverge per exemple (m’ho van fer arribar ahir) Àlvaro Arasa va tenir la pensada d’escollir com a pregonera a l’ampostina Annabel Marcos, directora general de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. La Sr. Marcos és d’aquelles persones que es va criar dintre de l’antiga Convergència. Va començar de gerent a la Gursam (una societat urbanística creada en temps de Roig) i quan sé va haver de tancar perquè no tenia cap sentit que continués oberta, el partit la va catapultar a diputada al Parlament i després ha ocupat un parell de càrrecs més, sempre com a persona de confiança del partit.
Voleu que us expliqui una anècdota que va passar uns anys. Benito Porres era l’alcalde dels Muntells i va convidar a Paco Sancho (recent nomenat delegat del govern de les Terres de l’Ebre) a fer de pregoner. Però el pobre de Paco no tenia ni idea de els peculiaritats del poble, així que va haver d’improvisar a corre-cuita un pregó de festa major. Suposo que va voler ser original i així va agrair a totes les famílies originàries dels Muntells l’esforç dedicat per a crear el poble i que després prosperés. Llavors va començar a recitar tots els cognoms (fins i tot els dels nous vinguts!) Què va passar? Què va agafar la guia telefònica i va anar anotant un per un els cognoms que hi sortien. Només va treure les societats...

NOVA ASSEMBLEA A PEU DE L’N-340
Digueu-li assemblea, digueu-li concentració... És indiferent la manera que ho anomeneu. El cert és que davant la manca de permís per tallar la nacional ahir i avui, els veïns ens concentrem davant del magatzem de Fatsini enfront del restaurant Baix Ebre.
Gràcies Jordi Jardí, gràcies Xavier Pallarés! No treballeu massa, a veure si pendreu mal...            

dilluns, 18 de gener del 2016

GUARDAR I FER GUARDAR ‘LES FORMES’

Del gran Ferreres, al Periódico d'avui. 
En política hi ha conductes bàsiques que s’haurien de respectar, sobre tot aquelles que van de dalt cap a baix. Si els alts càrrecs d’un estat no respecten aquesta norma bàsica, encara que només sigui per cordialitat, des del meu punt de vista, els deixa en una pèssima situació.
Com a ciutadà entenc que la situació catalana respecte a l’Estat espanyol no és un tema agradable. Hi ha qui deu de comparar la hipotètica independència de Catalunya amb el fet de desmembrar un part del cos, com si els hi arranquessin una cama o un braç... Potser sí, però també haurien d’analitzar-ne els motius que han portat a aquesta situació i mirar de conservar els ponts de diàleg que encara estiguin oberts.
Suposo amic lector que ja has deduït per on vaig. Em refereixo a la plantada del Rei Felip VI a la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Però no ha estat l’únic gest lleig per part de les autoritats espanyoles.
Mas es va queixar de que al decret de cessament no sé li havia agraït els serveis prestats, tal com s’havia fet amb els seus predecessors. Recordo que el President de la Generalitat és el màxim representant de l’Estat a Catalunya. Potser un dia no ho serà, però ara per ara el càrrec de president pertany a l’estructura de l’Estat.
Per a denunciar-ho públicament, Mas va agrair de paraula els serveis prestats als consellers del seu govern i que no continuaven amb Puigdemont, que eren majoria. Només recordo a Neus Munté i a Santi Vila com els únics consellers que repeteixen, tot i que el segon canviï de conselleria.
Per tant, l’actitud d’ERC de no acudir a les consultes que fa el Rei per a proposar candidat l’entenc perfectament. Un acte de desconsideració a canvi d’un altre.
Acusa Pedro Sánchez a Rajoy de ser el Red Bull de l’independentisme. O sigui de donar-los ales. M’agrada la metàfora. L’efecte rebot de molts catalans és degut a la intransigència espanyola. Però faria bé Pedro Sánchez de fer també ell una mica d’autocrítica. El rebut total i frontal en fer una consulta acordada també li ha pogut passar factura en les passades eleccions. També a l’hora de buscar suports que l’avalin com a candidat a la presidència del govern espanyol sembla que estigui massa fi amb Catalunya anteposant la unitat d’Espanya a qualsevol mesura social o econòmica. Com si l’únic problema que hi hagués en aquests moments es digués Catalunya.
Entenc que el tema de la independència de Catalunya sigui tabú per a la majoria dels espanyols, però potser caldria fer una mica de pedagogia i, sobre tot, com he dit anteriorment, autocrítica, molta autocrítica que permeti analitzar el perquè de la situació actual.
Sobre l’actitud del Rei de no voler rebre a la Presidenta del Parlament, vull dir que, segurament el culpable també sigui Rajoy. El Rei, figura odiosa per a una bona part dels catalans és, senzillament, com una mena d’objecte decoratiu (cobrant un bon sou, això sí) Ja sabeu que diu la Constitució sobre la seva figura: El Rei regna, però no governa. A part de ser inviolable i estar lliure de tota responsabilitat política.
Sabíeu, per exemple, que els discursos del Rei estan supervisats pel govern de torn? Per tant, el Rei no posarà mai en dubte les polítiques governamentals i sempre estarà en sintonia amb el govern que hi hagi en cada moment.
Conseqüentment, has d'esperar dels teus administrats el mateix tracte que tu els dispenses. Si els vols rebre millor, primer practica amb l'exemple.  

dimarts, 12 de gener del 2016

REBOBINEM...

De Vergara a eldiario.es
Carles Puigdemont i Casamajó acaba de ser elegir el 130è president de la Generalitat de Catalunya. La presidenta del Parlament Carme Forcadell, abans de donar per acabada la sessió, anuncia que comunicarà la decisió presa per majoria absoluta al Rei per a que procedeixi a nomenar-lo. A l’hemicicle s’escolten alguns xiulets (més aviat pocs)
Això ja us ho vaig explicar ahir, d’aquí que he volgut rebobinar... Segons la legislació espanyola, la Generalitat de Catalunya forma part de l’organigrama de l’Estat, per molt autogovern i autonomia que tingui.
El dia següent, o sigui ahir, vaig llegir unes declaracions de la pròpia presidenta del Parlament que deien alguna cosa així: Hem d’acatar la legalitat espanyola fins que tinguem la legalitat catalana...
Aquesta qüestió va ser motiu de debat a les xarxes socials. Jo ja sé que qui no ho voldrà veure no ho veurà, per molt que sé li pugui graduar la vista a les seves necessitats, però si aquest ha de ser el camí, de legalitat espanyola no en tindrem mai, al menys que es redacten les lleis igual com feien els cantautors catalans durant la dictadura que ideaven unes lletres que semblaven del tot innocents per a saltar-se la censura i així que les autoritats del règim els hi deixessin interpretar. L’estaca per exemple va estar durant molt de temps prohibida i quan sé li demanava a Lluís Llach que la cantés, aquest feia l’advertiment de que no ho podia fer. Llavors la tocava amb la sega guitarra i el públic assistent la cantava...  Evidentment sempre hi havia conseqüències.
Que passarà quan el parlament aprovi una llei per a crear estructures d’estat? Bé, ja ho sabem, el govern espanyol la recorrerà al Tribunal Constitucional i aquest la suspendrà... Per tant, per aquest camí, el procés es convertirà amb el conte de mai acabar... Sóc així de pragmàtic que voleu que hi faci...  
Jo ja sé que hi ha una consigna generalitzada per a rebatre amb arguments carregats de bones intencions i paraules a tots aquells incrèduls com jo i així donar l’aparença de que efectivament es va cap a un estat independent en un termini màxim de 18 mesos. Per això estan les escoles (d’estiu, d’hivern...) que organitzen els diferents partits. Per a inculcar la ideologia pròpia del moment i donar les consignes necessàries per a influir a l’opinió pública. Però si tot està inventat des de fa monts anys!
Jo només recordo haver assistit a una d’aquestes escoles que va organitzar el PSC a l’hotel Imperial Tarraco de Tarragona, però com si no ho hagués fet, ja que hi vàrem arribar quan estava apunt d’acabar-se. De fet hi anàrem més pel dinar (pagant-lo de la nostra butxaca) que no per escoltar els ponents que, normalment, són gent important dintre el partit. Però tot i no haver assistit a aquesta mena de cursets ideològics, si que vaig formar part durant uns quants anys d’una campanya anomenada PROGEO (no us sabria dir el significat exacte) que, coordinada pel PSC, uns hi participaven trucant als programes de ràdio per a donar l’opinió i d’altres (com jo) escrivint cartes al director als diferents diaris de Catalunya i de la resta d’Espanya.
Fixeu-vos si son velles aquestes pràctiques que el bisbat de Tortosa (me consta que a d'altres bisbats fèien el mateix) allà pels anys ’60. Eren un exercicis espirituals que es feien a l’ermita de Mig Camí de Tortosa i, casualitat o no, sembla que hi anaven els més descreguts de cada poble. Quan sortien d’allí, ho feien tan convençuts que anaven a missa cada dia. Vulgarment s’anomenaven Colores.   

Tornant al que us  parlava més amunt de idear lletres per evitar la censura, igual per això Junts pel Sí va fitxar a Lluís Llach, per a que redacti els textos legals que després de ser aprovats pel Parlament puguin passar sense problemes el tràmit de Madrid.    

dissabte, 7 de novembre del 2015

LA FORCADELL

De Faro a Diari de Tarragona. 
Encara que us pugui semblar impossible, la setmana passada vaig estar totalment desconnectat. Per no tenir, no vaig tenir ni telèfon... I encara menys Internet, whatsapp, diaris en paper, etc.
De fet, només quan parlava amb ma mare (des del telèfon de la meva dona) me’n assabentava d’alguna cosa: de la detenció dels Pujol, del terratrèmol de l’Empordar... I poca cosa més.
Com que ens trobàvem a la Catalunya Nord (no confondre amb el N de Catalunya), de tant en tant fullejaven algun diari en francès com l’Independent i allí varem poder aprofundir amb alguns d’aquests temes... Però no us cregueu que coda dia, potser en una setmana el varem fullejar un parell de vegades...
Mentre estàvem pel Conflent (una de les comarques de Catalunya que va passar a dependre de França gràcies al tractat dels Pirineus), el Parlament de Catalunya va escollir a la xertolina Carme Forcadell com presidenta del Parlament que, com sabeu, porta implícit ser la segona autoritat de Catalunya només pel darrere del President de la Generalitat.
Quan ERC va dir que l’escollida per a ocupar el càrrec era la Forcadell, no hi van faltar crítiques d’algun dels partits del considerat bloc unionista. Entre els que li van dir podem destacar la manca d’experiència política i la poca imparcialitat que intuïen que tindria una vegada ocupés el càrrec. Sincerament he de dir que les previsions no eren descabellades i que ho van encertar.
La Forcadell es va donar a conèixer des de la presidència de l’ANC, una associació creada només amb una finalitat: assolir la independència de Catalunya. La qual cosa no és criticable, però si que li servís de catapulta per a ocupar un dels càrrecs amb més responsabilitat i més difícils de gestionar de Catalunya.
Ja sé sap que el President del Parlament difícilment pot comportar-se d’una manera imparcial al 100%, però al menys es podria dissimular i aparentar-ho, cosa que no fa, evidentment la Forcadell.  
Sabeu allò de qui va ser primer l’ou o la gallina? Una situació així de rocambolesca s’està produint aquests dies a l’entorn dels partits polítics que van sortir de les eleccions del 27-S, però que, indirectament afecta el funcionament de la institució. Em refereixo a que, pel que sembla, el PPC no té decidit encara qui serà el portaveu. Ignoro si hi ha un termini per a poder-lo nomenar (suposo que sí) o simplement és una decisió interna del partit que pot prendre quan vulgui. Degut a això, la Forcadell ha convocat als portaveus de la resta de partits per a que proposin el seu candidat a presidir la Generalitat. A tots menys el PP.
També ignoro si, en un cas com aquest, el reglament del Parlament té previst alguna cosa (si no la té, l’hauria de tenir) El que no trobo ètic és que la Forcadell no convoqui al PP que, mal que ens pesi a una majoria de ciutadans, té representació parlamentaria deguda a la voluntat de milers de votants que van escollir aquesta opció.
Des del meu punt de vista la Forcadell no ha obrat bé. No sé si es podia esperar uns dies o és que la independència ens urgeix tant que no hi pot haver cap demora possible.
Després està Jordi Sánchez, qui va substituir la Forcadell al cap davant de l’ANC. Diu Sánchez que l’Assemblea només intervindrà sinó hi ha una entesa per part de les formacions independentistes. O sigui de Junts pel Sí i les CUP. I pel que sembla, difícil serà si finalment, Convergència no accedeix a canviar el seu candidat.
De moment, el que està fent CDC és el que vulgarment es diu abaixar-se els pantalons. El que falta saber és si al final es consumarà l’acte o no.
Si a tot aquest embolic li sumem els disbarats que es diuen ja sigui de Madrid, ja de els formacions unionistes d’aquí, podria dir, sense por a equivocar-me, que sembla que estem jugant al joc dels disbarats.
I parlant de despropòsits, també considero com a tal les fotos que es fan darrerament alguns dirigents del PSC amb els de C’s i el PP.
L’altre dia algú es preguntava al Facebook on va el PSC i algú li responia: el més lluny possible de Convergència. Però a veure si ens apartem del foc per entrar a les llames. Si apartar-se de CDC és apropar-se al PP, no gràcies! Ni els uns ni els altres!
Potser per això cada vegada són més els votants socialistes que han optat per altres formacions. Al menys sembla que les CUP i Catalunya sí que es pot ho tenen bastant més clar.
Per cert, amb l’interinatge de Mas, no hauria de ser, ara per ara, la Forcadell la primera autoritat de Catalunya?
Apaga el llum i anemone a dormir...      

dijous, 23 de juliol del 2015

DE BABAUS…

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de babau és aquesta:  Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
Ho dic perquè ahir, davant de les interpel·lacions del portaveus de l’oposició, el President va dir que si es pensaven que la seva llista estava plena de babaus...
Per cert, del poc que vaig veure, trobo que Mas estava molt més neguitós que de costum. Ell que sembla que sempre controla la situació, ahir pareixia que no... Però no em feu cas, igual és una apreciació meva.
Primer que res és que, ara per ara, només sé sap amb certesa 6 dels 85 membres (sense comptar possibles suplents) que aniran per la circumscripció de Barcelona, a saber: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras (ens els 5 primers llocs) i Pep Guardiola que, simbòlicament, la tancarà. I prou, de moment no ha transcendit de manera certa cap altre nom, encara que n’hagi sonat algun com el de Germà Bel que podria encapçalar la candidatura del president per al 27-S.
Tret de Romeva que va causar certa estranyesa en un primer moments (sembla que Mas era reticent a que hi anés un ex ICV), el altres noms, són del tot lògics. Babau? Cap ni un, tot gent molt implicada en el procés i que ocupen càrrecs capdavanters en la vida política i social de la Catalunya actual. En falten 79...
Evidentment la candidatura no tindrà ni el més mínim problema per a trobar gent que la conformi. Si un gran partit no té problemes, imagineu-vos dos grans partits, més dues associacions cíviques que compten amb milers de persones, algunes d’elles desitjant que els hi preguntin si hi volen formar part (o si els volen acompanyar com li van proposar una vegada a un conegut de Santa Bàrbara...)
No cal ser babaus ni molt menys, només cal estar obsessionats (sí obsessionats -  Apoderament de l’esperit per una idea, una preocupació, persistent-) amb la idea de que Catalunya esdevingui independent com més aviat millor.
Vull aprofitar el moment per a sortir al pas d’alguns comentaris que em van deixar fa un parell de dies al meu Facebook. Igual no em vaig explicar bé, però jo també estic indignat amb el comportament dels governs de Madrid cap a Catalunya. Aquest mateix matí ho recordava Romeva a la SER. Deia que Zapatero va dir que donaria suport a l’Estatut que sortiria del Parlament i que després se’n va desdir. Molt cert, però també hauria d’haver dit que Mas va anar a parlar amb Zapatero i va acceptar una rebaixa a canvi de que els socialistes catalans permetessin que fos president el cap de la llista més votada, o sigui ell. Si dius una cosa has de dir-ho tot. No val ometre allò que no t’interessa. Per cert, Zapatero (a qui li van sobrar 6 mesos de mandat), ja no està, Mas sí i donant guerra. Sobre el que ha dit Romeva aquest matí, subscriuria (mireu que us dic), quasi el 100%. No estic en contra de que Catalunya sigui independent i si es compleixen les condicions, millor a curt que a llarg termini. El que estic en contra (i ho posaré en majúscules com si cridés) es de que SIGUI MAS I DARRERA SEU TOTS ELS CONVERGENTS, EL QUE S’HAGIN APROPIAT DE LA IDEA I, DE TOTES, TOTES, VULGUI SER-NE EL PRESIDENT. Ha quedat clar? Espero que a partir d’ara ja ningú em deixi opinions sobre coses que dono per fet i sabut.
Per cert. Quan he començat a escoltar a Romeva, l’entrevista ja anava. He trigat uns minuts en saber a qui estaven entrevistant. Sembla ser que l’exdiputat ecosocialista ha qüestionat que hagi de ser Mas (que recordem-ho, anirà de 4 a la llista) el president electe i que ell també ho podria ser.
A veure Raül. Resulta que et conviden a jugar a fer política amb majúscules. T’expliquen les regles del joc, tu acceptes i, després les vols canviar? No home, no! O és que no coneixes a Mas?
Per molt amagat que vagi a la candidatura, Mas aspira a ser President. I això ho saben la Muriel, la Carme i l’Oriol. No em direu ara que l’únic que desconeixia aquest detall era el Raül...
Si és així, potser sí, potser a la llista hi va algun babau... (torneu a llegir la definició del començament)