Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Ràdio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Ràdio. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de desembre del 2017

REAL MADRID-0; FC BARCELONA, 3

Foto: El País. 
Ahir pel matí vaig sortir de casa poc abans de que comencés el partit entre el Real Madrid i el FC Barcelona. Sabia que era un bon moment per a passar per la pastisseria i anar a buscar a mons pares, ja que quan se juga un partit així la gent sol quedar-se a casa o concentrar-se davant d’una tele per a veure el partit.
Com sabeu jo ja fa anys que vaig renunciar a veure els partit dels Barça si no són en obert. No col·laboraré amb les desorbitades xifres dels traspassos, els sous, les primes, etc. que envolten el món del futbol.
Amb mons pares i els dolços al cotxe, hem arribat a casa. El partit ja deuria fer uns 20 minuts que anava. Baix de casa tenim un restaurant i el seu propietari i un client estaven fent una cigarreta. Tot dos són del Madrid i a part de ser del Madrid, són de dretes... Tot i que anava escoltant el partit per la ràdio i coneixia el resultat (0-0) he pensat que no els devia d’agradar com jugava el Madrid, perquè sinó no s’entén que no l’estiguessin mirant.
Ja ha casa he posat la TDP, ja sabeu, el programa de Puyal a Catalunya Ràdio. Entre d’altres coses perquè és el que més els hi agrada els meus pares. Sobre la mitja part ens hem posat a dinar i després ja ha vingut el 0-1 de Suárez. Abans del gol s’ha donat una de les jugades curioses del partit. Abans de començar s’havia anunciat que Zidane trauria a Kovazik per mirar d’aturar a Messi. Tan fil per randa ha seguit les ordres del seu entrenador que quan el Barça atacava se’n anat darrere de Messi i ha deixat un enorme passadís per on ha vingut el gol.
Més tard el 0-2 de Messi després de que l’àrbitre no donés per bo un segon gol a Paulinho perquè Carvajal l’ha va tocar amb la ma l’intentar treure la pilota. Quan jugàvem al pati del col·legi sempre dèiem:  Penal i gol és gol. Per a l’àrbitre d’ahir sembla que no és així ja que ha xiulat penal i ha expulsat el defensa blanc.
Aquesta expulsió va servir d’excusa a Marcelo al final del partit per a dir que des d’aquell moment i com el Barça jugava amb superioritat, ja no van poder fer res.  Si hagués estat una expulsió injusta anant 0-0 seria una excusa, però tal com va anar el partit, no. A part l'àrbitre hauria hagut d'expulsar una vegada més a Sergio Ramos per una clara agressió a Luis Suàrez, tot i que es va afanyar per a dir que ell no l'havia tocat, però les imatges i els comentaris (també els de la premsa de Madrid) diuen el contrari.
I el tercer va ser obra d’Aleix Vidal, un jugador que quasi no juga i com aquell que diu, acabava de sortir. El més curiós d'aquest gol va ser que Messi va centrar després de driblar-se a Marcelo que va quedar al terra després de trepitjar-lo, descalç d'un peu, el que li havien trepitjat. Per a no trencar la tradició de les darreres golejades, el darrer gol el va fer  un jugador que no se prodiga en marcar gols o dit d’una altra manera, no és un golejador nat. La temporada 2010-2011 el Barça li va fer 5 al Madrid de Mourinho i el cinquè va ser de Jeffren. En el 2-6 de la temporada 2008-2009, el sisè el va fer Piqué. La temporada 1993-1994 (5-0) l’últim el va fer Ivan Iglesias.
Al final alegria per a la culerada. D’aquelles que costarà oblidar ja que tot i que el Madrid té un partit menys, ara mateix està a 14 punts del Barça i molt lluny de revalidar el títol de lliga.
No vaig tornar a veure al propietari del bar i al seu client (que també és veí), però de segur que no va ser un gran dia per a ells...
Així com tampoc ho va ser per al capellà de Florentino que va tenir la segona mala notícia en dos dies. El dia anterior el TC havia anul·lar la indemnització del Castor que era de 1.350 MEUR.

I jo que me’n alegro!      

divendres, 14 de novembre del 2014

PLOU SOBRE MULLAT

En el decurs dels dies, la indignació ciutadana va in crescendo. Es fa estrany trobar un dia que no passi cap fet excepcional que vagi en detriment de l’administrat. La revista satírica Mongolia, fa unes setmanes, va fer un tuit que deia més o menys així: Felicitats espanyols, portem 6 hores sense nous imputats.  
Avui podria parlar-vos de Chávez i Griñán que, ahir els va citar el jutge per a declarar encara que, de moment, no estan imputats, però no ho faré. Vull parlar-vos del tema que avui està indignant a la majoria dels habitats de les Terres de l’Ebre i Baix Maestrat, sobre tot de les poblacions de Vinaròs, Alcanar, la Ràpita, etc. Les més properes a la plataforma Castor que havia de reconvertir el subsòl que hi ha enfront de la costa de les citades poblacions amb un magatzem per a combustible en un pla estratègic promogut pel govern de Zapatero.
La pregunta que avui tothom es fa, és la següent: Cóm es pot pagar una indemnització de 1.350 milions d’euros duna manera tan ràpida?
Tots coneixem (o em conegut) a gent que estan esperant durant mesos i tal vegada anys per a cobrar una indemnització, ja sigui per haver patit un accident, per haver segut acomiadats del seu treball, etc. Molts d’aquests han estat passant penúries durant els mesos d’espera.
I ara de sobte, ACS, l’empresa del president del Madrid Florentino Pérez, en un temps que segurament ha estat rècord, ha cobrat per haver-li estat clausurada la instal·lació que estava fent.
I una pregunta més: ¿No tenen dret les poblacions de les Terres de l’Ebre que, durant dies de l’octubre de l’any passat, es van veure afectades pels terratrèmols que, tal i com es va demostrar, va ocasionar el Castor? Al menys per danys morals a la població també haurien de rebre una indemnització.
Segurament, el govern del PP s’excusarà per la rapidesa de l’operació en que els diners els han avançat diversos bancs. Damunt! Si la primera notícia indigna, la segona multiplica la indignació!
Uns bancs que, tal vegada han estat rescatats amb diner públic, es a dir, amb diners de tots els ciutadans que paguem impostos, també els de la zona afectada... Uns bancs que en lloc d’ajudar als emprenedors, als autònoms, a les petites empreses, als que no poden pagar la hipoteca del pis, ajuden als poderosos. La indignació em va creixen per moments! Quina vergonya de sistema que tenim! I el govern impassible el ademán... (ja m’enteneu, oi?) No és estrany que cada cop hi hagi més gent que tenen la intenció de votar a Podemos per veure si pot remoure les estructures de l’Estat i donar-li la vota com si fos un mitjó.
L’altre dia vaig escoltar una notícia, que segurament ha passat desapercebuda per a la majoria de vosaltres i que seria el cas contrari.
Recordareu que anys enrere, el govern valencià del PP va fer clausurar els repetidors de TV3 i Catalunya ràdio que hi havia al País Valencia i que eren propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) El govern valencià va posar quantioses multes per no voler atendre els requeriments de tancament que els hi havia fet prèviament. Després de presentar recurs al Ministeri de Foment, aquest, els hi ha donat la raó, ja que és el ministeri qui té les competències en radiofreqüències i, per tant, anul·la les sancions del govern valencià. No obstant, ara és el propi ministeri qui els sanciona.
ACPV al·lega que no té diners per a pagar la nova multa i, el seu desig seria que es compensés el pagat amb el que els hi toca pagar. Veureu com no serà possible, la qual cosa significarà la mort de l’entitat procatalanista.

Per si voleu llegir més sobre la indemnització pel Castor, accediu a la pàgina del Triangle.               

dissabte, 25 de gener del 2014

EL DRET A LA INFORMACIÓ

Qui diu que al País Valencià les coses no estan canviant? I tant què canvien, però per a pitjor!!
Entre els diversos governs del PP (Zaplana i Camps) i la justícia espanyola més casposa, van aconseguir tancar els repetidors de TV3 que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tenia escampats al llar de la geografia llevantina.
Una vegada clausurat el darrer i quan tot semblava que no podia anar pitjor, va tancar Nou (fins el final Canal 9) i Ràdio 9, per culpa d’una mala gestió política.
Prova d’això és que la Justícia va atendre el recurs presentat pels comitès d’empresa sobre l’ERO que pretenien fer. Llavors, la decisió del govern de Carlos Fabra va ser salomònica: tancar la televisió i la ràdio públiques valencianes.
El més trist de tot és llavors tot eren laments. Aquells que durant anys els van estar lament el cul (perdoneu el barbarisme i l’expressió) es van convertir en els principals detractors d’una direcció política que, durant anys, s’havia dedicat a col·locar amiguets i donar contractes a empreses relacionades amb l’entramat de la Gürtel. Aquells que van estar anys donant la cara pel PP valencià es van convertir de la nit al dia en els seus principals enemics.
Però encara podia anar a pitjor... Ara, la Justícia Espanyola (què cada vegada té menys de Justícia i més d’Espanyola) ha fet tancar el repetidor de Catalunya Ràdio que, com els de televisió, propietat també d’ACPV.
Però com estem a l’era de la tecnologia, les barreres que els humans posen a la informació són més fàcils de salvar que només unes dècades enrere. Avui gràcies a les noves tecnologies i suports digitals, es pot veure la televisió i escoltar la ràdio des de la majoria de punts civilitzats del Planeta. Però igual com es rep el senyal, també es pot inhibir i això precisament és el que ara pretén fer el govern valencià, saltant-se a la torera el dret a la informació que tenen tots els ciutadans del món.
No sé el temps que li queda al govern del PP. Encara que les enquestes indiquen que ara mateix perdrien la majoria absoluta i que es podria formar un govern alternatiu dels altres partits, està per veure: l’enquesta definitiva és la que els ciutadans atorguen a les urnes.
Per tant, el PP està fent servir els mateixos cartutxos de sempre: la censura informativa. Gràcies a aquesta censura, la població valenciana no es va assabentar de la gravetat de l’accident del Metro de València de l’any 2007, de totes les trames corruptes que han escurat la tresoreria del País Valencià: Gürtel, Brugal, EMARSA, etc. Al temps que veien magnificats tots el esdeveniments que es van portar a terme, així com les grans inauguracions.
Ja ho deia el cap de propaganda del regim de Hitler (crec recordar): Qui controla la informació, controla el poder. I als segle XXI encara hi ha governs que segueixen usant la seva metodologia.
I el poble com borregos!