Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de juny del 2022

LOS CASTILLOS TEMPLARIOS DE ESPAÑA

Després d’haver-ho fet a Peníscola el passat 14 de maig, l’escriptor i amic Jesús Ávila Granados va presentar a Alcalà de Xivert els seu darrer llibre: ‘Los castillos templarios de España’ (Editorial Nazarí, abril 2022). La directora del castell de Peníscola Esther Forner Caballero va ser qui va escriure el pròleg de l’obra. Jesús Ávila Granados és un prestigiós escriptor i un dels més grans experts (per no dir que el que més) sobre el món dels Templers. La seva obra la Mitologia templera és sovint citada per altres autors en parlar dels cavallers de l’Ordre del Temple. A ‘los castillos templarios de España’ fa un recorregut per totes les comandes, fortaleses i fins tot esglésies que va tenir l’Ordre del Temple per tota España i per suposat aquells castells, torres i esglésies que van pertànyer a l’ordre a les nostres comarques Nord de Castelló (Peníscola, Alcalà de Xivert, Ares del Maestrat, Benassal, Coves de Vinromà, Culla, Santa Magdalena de Polpís); Sud de Catalunya (Miravet, Tortosa (la Suda), Ascó, Corbera d’Ebre, la Galera, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Vilalba dels Arcs) i les turolenques del Matarranya, Maestrat i Baix Aragó (Bordón, Cantavieja, Castellote, Iglesuela del Cid, Mirambel, Villarluengo). Un llibre molt interessant i fàcil de llegir que segurament complaurà els amants de l’Ordre del Temple.

dissabte, 13 de juliol del 2019

TAPES GRATIS A BARCELONA


A Barcelona acaben des descobrir la sopa d’all! Tal com pot veure’s al suplement ON Barcelona del Periódico de Catalunya, alguns bars de la capital de Catalunya serveixen una tapa gratis com acompanyament amb la beguda, normalment cervesa.
Aquesta pràctica ja existeix a quasi tots els indrets d’Espanya des de fa dècades. Potser cal viatjar més per a poder conèixer els costums de cada indret.
No he recorregut tota Espanya, ni molt menys! Ja m’agradaria! Però si que he estat a suficients llocs com per a poder-ho comprovar de primera ma.
Corria l’any 2005, IV centenari del Quixot, quan vam visitar una part dels indrets que surten a l’obre cervantina. Vam fixar la nostra residència a un petit poble de Ciudad Real que quasi era frontera amb Jaén: Torrenueva.  
La població més important de la zona i situada a molts pocs quilòmetres era Valdepeñas. Era allí on solíem anar de tapes. La cuina no parava i per cada beguda de treien una tapa diferent. Evidentment sempre gratis.
La mateixa experiència la vam viure a Manzanares, Almagro, Villanueva de los Infantes, Daimiel, etc.

Després hem anat al País Basc. Allí, com aquí la sols pagar a part. Són els famosos pinxos. Però de camí vam parar a Logronyo, un dels llocs on la cultura de la tapa està més estesa, però que també has de pagar. No obstant serveixen unes tapes incomparables, senzillament exquisides.
Un dels viatges dels que guardo un millor record va ser quan vam anar a Lugo. De pujada vam parar a Burgos, però de baixada ho vam fer a Logronyo.

A Lugo, amb la beguda no té serveixen una tapa gratis, no. Te’n serveixen dues. La primera pot ser qualsevol cosa: una mica de truita de patata, una empanadilla... Normalment poc elaborada. Però la segona sol ser força millors. Els cambrers passen amb unes grans plàteres oferint als clients les tapes recent sortides de la cuina. La zona de tapes de Lugo està pels voltants de la catedral. La taberna Daniel té com a producte estrella la tapa de cocodril. Evidentment no és cocodril, sinó filet de bou amb patates fregides. 

    

dilluns, 13 de maig del 2019

divendres, 8 de juny del 2018

‘ESTIMA’ DE XAVI BENIGNI


Acabo d’arribar de la biblioteca comarcal d’Amposta que porta el nom de Sebastià Juan i Arbó, un dels referents de l’escriptura ebrenca.
El motiu ha estat la presentació del llibre Estima (Edit. Círcula Rojo) de Xavi Benigni (Xavi Llambrich Franch) Un llibre de poesia molt personal que transmet els sentiments del propi autor en una etapa que ha estat crucial per a la seva vida: els anys de l’ESO i del Batxillerat.
La presentació ha anat a càrrec d’Ana Belén Castellà Culví, una professional del Centre de Salut Mental del Pere Mata d’Amposta.

Com he dit anteriorment Estima és un llibre de poemes molt personals escrits amb el cor per a captivar el cor de tots aquells que el  llegeixin.
Al final de l’acte Xavi m’ha dedicat un exemplar amb una dedicatòria molt personal i emotiva fent referència a l’afecte i amistat que ens uneix.  
Per a finalitzar vull dir de Xavi Beningni que és un jove de 19 anys socialment molt compromès i una gran promesa de les lletres ebrenques, a part d’una gran persona i un gran amic.
Què tinguis molta sort a la vida!



   

Per a conèixer millor a Xavi: 



dilluns, 22 de gener del 2018

EL CUARTO NADA? EL CUARTO AMPOSTA COMEDY!!

Fa exactament quaranta anys, treballava a Cerámicas Lores de Vinaròs. Era una bòbila o fàbrica de maons que hi havia al costat de la carretera d’Ulldecona segons se surt de Vinaròs.
Entre els qui hi treballaven hi havia un tal Polonio que, desgraciadament, va morir mentre jo hi treballava. Un dia Polonio me va ensenyar una dita popular que referint-se als primers dies de febrer deia així (en castellà): 

-El primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto nada y el quinto Santa Águeda.  

Evidentment m’ho hauria pogut oblidar fàcilment, però no va ser així i com heu pogut comprovar encara me’n recordo.

---

Divendres passat vam assistir a l’espectacle Amposta Comedy amb Jordi Galo i companyia i que per a començar la temporada se va fer una gala dedicada als nous talents. El cert és que vam riure tant amb els novells com amb els que ja tenen el cul pelat de sortir a escena i provocar al públic present. Bé, potser no tant però quasi... (així quedaran tots contentes)  

Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i l’Ebre per Amposta, se’ns va anunciar els següents cinc espectacles que formen part del cicle, el primer dels quals serà el proper 4 de febrer a les 6 de la tarda.
Quan vaig sortir li vaig dir a Ramon Bel:

-El primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto Amposta Comedy y el quinto Santa Águeda.

No me volguéssiu copia la frase que té copyright.  

Per cert Jordi Galo. A part de fer fotos per a denunciar situacions incíviques d’Amposta,, també me dedico a fer altres coses. Com pots veure i comprovar.


De res, home, a manar... 

dissabte, 2 de desembre del 2017

ART DE YASMINA REZA

Poques vegades podem gaudir a Amposta de la presència de tres actors com la copa d’un pi com són Pere Arquillué (la Riera), Francesc Orella (Merlí) i Lluís Villanueva (Plats bruts) Tot tres van representar l’obra Art de Yasmina Reza dirigits per Miquel Gorriz.
Art és una comèdia surrealista que manté en tot moment l’espectador pendent de l’escenari seguint amb la vista els moviments del s tres actors molt coneguts de l’escena catalana, sobre tot per les sèries que han protagonitzat a TV3.
Però què és realment Art? Jo ho tinc molt clar, una al·legat de l’independentisme! I com arribo a aquesta conclusió? Molt fàcil. Fa temps que dic que les independentistes en general si només volen veure blanc, només veuran blanc.
El veritable protagonista de l’obra és un quadre blanc d’un artista molt cotitzat (de fet el quadre costa 200.000€) Però quan dic blanc, vull dir blanc... Tot i que s’hi te’l mires bé, es poden veure unes fines traces de color... Blanc!
A part d’això fixeu-vos amb els cognoms dels actors: Arquillué, Orella i Villanueva.
Villanueva, l’únic cognom que en principi sembla no tenir el seu origen a Catalunya, és l’únic que percep algun matís més... Representa els Comuns que tot i que estan a favor del dret a decidir, no veuen en la independència l’única sortida política.
Orella és qui més clar ho té: és blanc i prou, tot i que també diu que és una merda... Seria la representació del PDeCAT o potser d’ERC) Quan diu això és perquè alguna cosa l’ha emprenyat. Potser de com ha acabat (de moment) el procés: uns a la presó, altres a l’exili i els que no estan ni a un lloc ni a l’altre passejant-se amb un llacet groc com a mostra de solidaritat amb els presos.   
I finalment Arquillué, que representaria el PSC per la inseguretat que mostra durant tota l’obra.

Potser alguns dels espectadors que van gaudir de l’obra (perquè segur que ho van fer) durant tota l’estona van veure un quadre groc. Estan en tot el seu dret. Si ell ara mateix veuen la realitat de color groc serà perquè per a ells és de color groc i punt... Per a què donar-li més voltes.