Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diputació de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diputació de Barcelona. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de maig del 2018

PP I CONVERGÈNCIA FILLS DE LA MATEIXA MARE

De Vergara a eldiario.es.

Coincidint amb la sentència del cas Gürtel, el més gran de tots els que han afectat el PP, agents de la Polia Nacional van escorcolla ahir la seu de la Diputació de Barcelona (DIBA), de la fundació CATmón i domicilis particulars de persones vinculades.
Mentre el MH Torra deia que s’havia fet coincidir amb la sentència de la Gürtel per a minimitzar-ne l’impacte d’aquest cas de corrupció, l’actual presidenta de la DIBA Mercè Conesa se queixava de que no els havien avisat de l’operació que s’anava a portar a terme...
Quan surten aquesta mena de notícies (com la detenció de Zaplana fa només uns dies) el meu grau d’atenció als mitjans informatius augmenta. Aquell dia escolto i llegeixo la majoria de mitjans que sé per endavant que s’acarnissaran amb els protagonistes de la notícia.
El cas Gürtel ja ha estat jutjat i sentenciat, mentre que els escorcolls d’ahir encara se troben en la fase inicial.
Tot i les excuses i justificacions de Mercè Conesa, típiques i tòpiques quan passen coses com les d’ahir, la veritat és que les denúncies sobre presumptes irregularitats ja venen de fa uns anys. De fet de poc després de que s’iniciés l’etapa de CiU al front del DIBA prenent per primer cop el govern al PSC (2011)
Els denunciants van ser per una part treballadors de la pròpia institució, el sindicat CGT i les CUP, en observar que alguna cosa no s’estava fent bé. O com diria Rajoy sinó se feia bé és que se feia malament...
Segons els denunciants se desviaven fons que s’haurien d’haver destinat a la cooperació internacional (quedeu-vos amb la paraula cooperació) a fundacions i empreses privades, algunes d’elles de recent creació.
A primera hora del matí se va dir que buscaven possibles fons de finançament per al referèndum de l’1-O. Després se va desmentir... Però és possible (i per què no?) que alguns d’aquests diners se fessin servir per a pagar les despeses del referèndum.
No sé si coneixeu a Rafael Blasco Castany. Rafael Blasco és un polític valencià que primer va militar al PSPV on va arribar a ocupar diverses conselleries de la Cheneralitat durant l’època de la presidència de Joan Lerma. Allí van començar el seus tripijocs fins que el van fer fora del partit. Poc després s’afiliava al PP que, segons sembla el va rebre amb els braços oberts ja que ser conseller de diverses àrees: Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i, finalment, Solidaritat i Ciutadania.
Va ser mentre va ocupar el seu darrer càrrec, el de Conseller de Solidaritat i Ciutadania quan se van desviar fons destinats a la cooperació (d’aquí el nom del cas) internacional, concretament a Nicaragua.
Per tant, fixeu-vos amb el paral·lelisme de les dues Generalitats (la valenciana i la catalana) Cadascuna d’elles ha tingut el seu cas Cooperació.
Per tot plegat, és evident que el PP i Convergència són fills de la mateixa mare. I com se diu aquesta mare? Corrupció!  



dissabte, 19 de març del 2016

DESPROPÒSIT TOTAL

El Mundo del passat dilluns titulava:  La Generalitat maniobra para quitar al Estado miles de contribuyentes.
Després explicava que la Diputació de Barcelona (governada per CDC i ERC) ingressaria a l’Agència Tributària Catalana l’import de les retencions de les nòmines dels 5.000 treballadors que té en plantilla. També s’explicava que el sindicat UGT havia denunciat la falta de legalitat d’aquesta mesura.
Entenc que hi pot haver gent que estigui desitjant veure només la senyera penjada dels edificis oficials, la qual cosa voldria dir que Catalunya hauria esdevingut un estat independent. Però no es pot fer a corre-cuita i de qualsevol manera. Primer que res cal donar garanties jurídiques als ciutadans per a que aquests no surtin perjudicats.
Una altra qüestió: ¿Pot prendre la Diputació de Barcelona aquesta mesura de forma unilateral sense tenir en compte la voluntat dels seus treballadors? I si la mesura comporta conseqüències en forma de sancions, qui ho pagarà?
Fixeu-vos. L’ingrés de les retencions a l’Agència Tributària Catalana comporta automàticament, no ingressar l’import de les retencions a l’Agència Tributària estatal. Si aquest fet es considerat il·legal, la Hisenda estatal requerirà el pagament amb sanció i interessos a la Diputació.
Després arribarà l’hora de fer la declaració de la Renda. Els treballadors de la Diputació de Barcelona haurien de poder escollir on volen pagar els seus tributs. Segur que n’hi haurà que ho voldran fer a la Hisenda catalana, en canvi, d’altres potser voldran seguir fent-ho a la Hisenda espanyola. Llavors serà quan arribarà el veritable conflicte.
Si la Diputació opta pel que s’ha explicat, a part de les retencions ingressades a l’Agència Tributària Catalana, haurà de comunicar a aquesta (i en teoria només a aquesta)les retribucions pagades als treballadors, així com també als professionals i les retencions efectuades. Aquesta informació és que després serveix per a elaborar els esborranys quan arriba l’hora de la Renda o emetre els requeriments quan el total declarat no coincideix amb les dades que disposa l’administració tributària.    
La Hisenda espanyola no tindrà cap tipus d’informació i per tant, no requerirà a aquells treballadors que tot hi tenint obligació no disposi de les dades econòmiques. En canvi, aquells que optin per fer la Renda a Espanya, quines retencions s’aplicaran? La discordança serà total i per tant requeriment al canto i problemes no en vulguis més... Les coses s’han de fer bé i amb totes les garanties jurídiques pertinents.  
Ja sabeu el que diuen: És més fàcil fer-ho bé que malament. Quan ho fas malament, després, arreglar-ho encara te costa més... I si s’acaba arreglant...
Quan treballava a Vinaròs em van explicar la maledicció del gitano: ¡Pleitos tengas y los ganes! Perquè tot i guanyant-los, els problemes no te’ls treu ningú.  
Per cert aquest va ser tema de debat al Parlament. El grup del PP li va preguntar a Puigdemont i em va semblar que se'n anava per les rames i no va aclarir gran cosa. No és un tema menor...