Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EA-AM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EA-AM. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de juny del 2017

SERIA MOLT MÉS DIVERTIT...

Recordareu que la setmana passada parlant dels mitjans de comunicació en general, però també dels nostres, dels que tenim al territori, us explicava que al debats que s’emeten, segon m’havien informat, no parlen mai de temes locals i sempre ho fan de temes molt més genèrics. El motiu només és un: Que cap ajuntament que, d’alguna manera, col·labora amb el finançament del mitjà, pugui enfadar-se.
Una mica crida l’atenció que es doni la notícia, però que després no hi pugui haver un debat per debatre la veracitat o no de la mateixa.
Mireu, us puc assegurar que quan es produeix un tema polèmic i després se’n parla, l’expectació que general és molt gran. A la gent els hi agrada el morbo i la xafarderia.
Darrerament al nostre territori s’han produït diversos fets que,sempre des del meu punt de vista, m’han semblat força interessants i, tot i que els he seguit (o al menys ho he intentat) de prop, sempre m’he quedat amb les ganes de conèixer més detalls i fins i tot les versions contraposades o excuses que pugui donar la part afectada.
Us posaré uns exemples:

1.        Fa temps es va dir que un treballador del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta havia comès una sèrie d’irregularitats, però que encara no es coneixia l’abast que tenien. Van haver de passar mesos abans no es va saber que les irregularitats les havia comés el mateix director que hauria facturat utilitzant una empresa seva (o que al menys hi estava vinculat) diversos serveis que s’havien fet al Pati. Però la partida s’està jugant a 3 bandes, com el billar... Per una part està l’afectat, el propi director a qui sé li ha obert un expedient disciplinari per part de l’Ajuntament d’Amposta per falta molt greu. Per l’altre costat l’Ajuntament que, possiblement, va reaccionar tard i malament davant aquest afer. Finalment, la tercera part és el grup municipal del PSC que sembla que li ha tret els colors al govern municipal en retraure’ls que després d’un any d’haver pres possessió encara no se’n havien assabentat de la irregularitat.

2.        Els protagonistes d’aquest segon exemple són l’Ajuntament d’Amposta. Fixeu-vos que he emprat una forma plural d’un pronom. No és un error, ho he fet expressament, ja que, en aquest cas estan implicats l’anterior equip de govern de CiU i el nou consistori d’EA. La passada setmana es va saber que un jutjat havia donar la raó al nou consistori encapçalat per Adam Tomàs que havia presentat una demanda contra una empresa constructora, la qual, 4 o 5 anys després d’haver efectuat unes millores a la urbanització dels Eucaliptus, havia presentat una factura per un import de 15.000€ a la que, la regidora d’urbanisme del consistori anterior Isabel Ferré li va donar el vist i plau només 15 dies abans de les eleccions municipals de 2015. Segons Tomàs, aquella factura els va fer sospitar i li va retreure a Ferré que no li generés cap dubte i acabés estampant la seva firma per a que es pagués i que per això, pensava, que podia tractar-se d’una irregularitat. Ferré va interpretar de les paraules de l’actual alcalde que es referia a que CDC s’hauria finançat irregularment i va amenaçar-lo amb una querella criminal si no es retractava, donant-li de termini fins dimarts passat. Dilluns però, Tomàs va tornar a fer unes declaracions ratificant el que ja havia dit i animant a Ferré a que presentés la querella ja que ell, en cap moment havia insinuat res, simplement que no ho trobava normal. De moment Ferre ha presentat davant del jutjat una demanda de conciliació com a pas previ de la querella.

3.        Podria continuar amb l’increment de l’IBI d’Amposta, però m’apeteix més parlar del tema del telèfons mòbils comprats per l’Ajuntament de Deltebre. Segons va denunciar el grup municipal de les CUP de Deltebre, l’Ajuntament va comprar 3 mòbils... Però no tres mòbils qualsevol, no, dos Iphone 7 i un Iphone 7 Plus destinats a 2 càrrecs electes i a un col·laborador. Els telèfons tenen un cost de 2.712€ (o sigui a quasi 1.000€ la unitat) Les explicacions que va donar l’alcalde de Deltebre van ser que les persones a qui anaven destinats els mòbils els necessitaven...

Si aquests temes que he exposat i d’altres molts que surten periòdicament i que tenen la categoria de notícia es poguessin debatre entre els parts afectades, potser (i només potser) podríem entendre millor el que està passant en cada cas. I potser més d’un sortiria retratat...  
Al menys per a mi seria molt més divertit... 

divendres, 3 de juliol del 2015

AMPOSTA COMENÇA A CANVIAR…

Suposo que per a parlar bé d’un govern, no cal esperar que passin els 100 dies de gràcia que sé solen concedir abans de valorar les seves actuacions.
Si segueixes la política ampostina, és evident que ja es visualitza un canvi i no només de formes, sinó també de fons que encara és més important.
Des de que Adam Tomàs és alcalde d’Amposta , he llegit que ha començat a negociar amb els propietaris de l’antic Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita, la compra del local, pretès per exemple per la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. L’anterior govern va qualificar l’operació d’inviable.
També he llegit que es podrà votar al Poble Nou del Delta després de molts d’anys demanant-t’ho. Qui ho demanava? Per una part, els habitants del lloc i, per l’altra els grups polítics de l’oposició. Els diferents equips de govern també s’hi van negar sempre.
On votaven els del Poble Nou? Als baixos de l’edifici Carrero Blanco, on hi ha unes dependències municipals de serveis socials. Fins allí arribaven amb un autocar que els hi posava interessadamentl’Ajuntament d’Amposta.  Sí, sí, he dit interessadament, o què us penseu? Els pujaven a l’autocar i els acompanyava al representant de l’alcaldia. Allí els hi devia preguntar:

-HI ha algú que no tingui la papereta per a votar?

I als que deien que no els hi donava una para que no s’equivoquessin i votessin correctament.
Per cert, a partir d’ara al Poble Nou ja no hi haurà representant de l’alcaldia nomenat pel propi alcalde, sinó que seran els seus habitants els qui l’elegiran democràticament. De moment serà Josep Juan, que era qui anava a la candidatura d’EA-AM.
Fins on arribo, veig a l’alcalde força receptiu. Per les xarxes socials hi ha diferents pàgines que es fan ressò de les incidències que aprecien els ciutadans: un desguàs embussat, uns matalassos abandonats...    
I ja per acabar, parlaré del grup de CiU (suposo que aquí no s’ha trencat) Els vaig veure (potser no estaven tots) fent una roda de premsa al local habilitat per a tal efecte a la Casa Consistorial. Per a qui desconegui el tema, segur que no hi veurà res de particular, però es tracta d’un fet extraordinari. Mai abans (o al menys a mi no em consta), un grup de l’oposició havia pogut fer una roda de premsa en aquest lloc i l’havien de fer a la seu dels respectius partits o bé al carrer.
Em consta (ara sí) que l’oposició s’havia queixat diverses vegades, però el corró de CiU els ho negava sistemàticament.
Crec que hem visualitzat perfectament l’actitud autoritària i prepotent dels diferents governs de CiU:això no es pot fer perquè ho dic jo i prou... Sense atendre a raons, sense comptar, sovint, amb l’opinió de la ciutadania. Era un continuo ordeno y  mando...
A partir d’ara, segur, cada vegada es posarà més de manifest les males praxis dels governs de Roig i Ferré. 
Ho aniré explicant.

dijous, 11 de juny del 2015

POCA AUTOCRÍTICA

Acudit del Ferreres publicat aquesta setmana al Periódico de Catalunya.
L’alcalde en funcions d’Amposta, Manel Ferré, en una entrevista a la ràdio, va culpar de la derrota patida per CiU després de 28 anys de majories, a, per una part, el registre de la Guardia Civil a les seus de l’Hospital Comarcal i de l’Ajuntament i per l’altra a l’aglutinament de partits que es van presentar sota la denominació d’Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.
Segons Ferré, la candidatura d’EA-AM estava integrada per ERC, ICV-EUA, les CUP i fins i tot Podem... La veritat, no sé que hauran pensat els integrants d’aquestes dues formacions després d’escoltar les declaracions de l’exalcalde.
L’assemblea local de les CUP va declarar mesos enrere que, a part de no presentar-se a les eleccions, no donaria suport a cap altra candidatura. Tampoc Podem va recolzar explícitament ningú. De totes formes, això no treu que a títol totalment individual, algun del membres d’aquests partits poguessin recolzar la candidatura d’Adam Tomàs, com per exemple Oriol Fuster, ex membre de les CUP d’Amposta.
He notat molt poca autocrítica per part de Manel Ferré i els seus. De fet, sembla ser que no són responsables de tots els fracassos que hi ha hagut a Amposta durant els seus mandats: la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro Ciudad Amposta, l’aparcament soterrat del mercat, el projecte d’Amposta Ciutat Digital i l’escorxador nou serien els més remarcables.
Però a part d’aquests estrepitosos fracassos hi ha hagut altres actuacions urbanístiques que han deixat molt que desitjar: la plaça del Mercat en el seu conjunt, el carrer del Grau, laterals de l’avinguda de Santa Bàrbara, senyalització vertical, etc. En totes aquestes actuacions, bàsicament, no es va tenir en compte l’opinió dels partits de l’oposició. En alguns casos, com la plaça del mercat o l’ascensor de l’edifici de l’ajuntament van tranquil·litzar als regidors de l’oposició dient que quedaria molt bé. L’ascensor havia de ser panoràmic, es a dir, amb els laterals de vidre (actualment el custodien Isabel i Fernando per a dissimular el nyap) i sobre la plaça del mercat es va demanar que la majoria dels seus elements fossin retràctils, es a dir, que es poguessin retirar en cas necessari.
Vull dir amb això, que durant molt de temps, els de CiU s’han cregut amos i senyors d’Amposta i per tant, els que ells fan ho fan bé i no accepten ni consells ni crítiques a la seva gestió. Això és el mateix que dir que s’ha actuat en prepotència i, sovint, amb desconsideració cap a la resta dels regidors, sobre tot per part de Manel Ferré que era qui tenia la veu cantant durant els plens.  
Aquestes actituds no passaven desapercebudes pels pocs assistents que solien acudir als plens (entre els pocs que hi anaven, el president de la Federació d’Associació de Veïns d’Amposta i president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora), que després s’encarregaven de divulgar-ho a través de les xarxes socials. Potser per això, els dos exalcaldes de CiU sempre es van negar a que els plens fossin retransmesos per Amposta Ràdio. Per això van posar mil i una excusa, com per exemple que una de les aranyes del saló de plens dificultaven la gravació. Quan s’estava portant a terme el projecte d’Amposta Ciutat Digital, recordo que el regidor de Noves Tecnologies, Sisco Fosch va dir que havia trobat una solució a les dificultats tècniques que impedien la retransmissió radiofònica dels plens... D’això ha fa aproximadament 10 anys. Per cert, també es va demanar que si no podia ser en directe que s’enregistrés i que es passés posteriorment i tampoc.  
Es vulgui o no, aquests comportament no passen desapercebuts a una part dels ciutadans. Es clar que sempre hi haurà que els hi donarà suport incondicionalment com per exemple una família que, segons el meu pare, treballen per a l’ajuntament el matrimoni i els seus dos fills. Però per la resta, es vulgui o no, s’estaven cansant de tanta prepotència i manipulació (com a la Revista Amposta) i, fruit d’aquesta frustració acumulada al llarg dels anys (gota a gota es fa forat) i, sí, també perquè per primera vegada semblava que hi havia una candidatura alternativa que podia aspirar a governar Amposta, una part important de l’electorat va decidir concentrar el vot en EA-AM.
Fa uns dies em comentava un veí que si una part dels tradicionals votats de CiU s’havien abstingut i l’increment del vot d’EA-AM havia estat gràcies als habituals abstencionistes. Ell es mostrava escèptic i jo tampoc hi estic d’acord.
Tot i que la participació es va incrementar en uns pocs punts percentuals, l’increment de vots, de per si, hagués estat insuficient per a fer guanyar a la llista d’EA-AM. Per tant s’havien de donar més factors i un d’ells, sense dubte, va ser el traspàs de vots de CiU a EA-AM.
És més fàcil que es donés aquesta situació que no que una gran part dels abstencionistes decidissin fer una excepció i anar a votar. Normalment, qui s’absté ho fa sempre.      

divendres, 5 de juny del 2015

EPISODIS ELECTORALS. PER QUÈ VAS VOTAR A QUI VAS VOTAR?

Ahir em va agradar l’editorial de Pepa Bueno al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER.
Segons una enquesta feta a petició d’aquesta emissora de ràdio, els motius que van portar als votants espanyols a l’hora d’optar per una determinada llista van ser aquets:

-El repartiments de responsabilitats en els temps difícils que estem vivint entre els diferents partits polítics.
-La proximitat ideològica.
-L’abolició de la corrupció.

Tret dels votants del PP que van votar per la capacitat de gestió i per la recuperació econòmica. També, tret dels votants del PP, a la majoria dels que van optar per una determinada formació política, no els preocupa l’entrada massiva de nous partits (i no tan nous) i d’altres grups al primer pla de la política espanyola.
I si extrapolem aquesta enquesta a Amposta? I tu per què vas votar a qui vas votar?
Una majoria de votants d’Amposta van decidir votar a EA-AM. En total 4.400. A part dels militants i afiliats de cada un dels partits que composaven la formació i que, segurament ho van fer per la segona opció (la proximitat ideològica), una gran part ho va fer perquè després de 28 anys desitjava un canvi de cares amb renovades idees i il·lusions al govern municipal.
Mireu, quan una formació política porta molts d’anys governant al cap davant d’una institució (en aquest cas CiU), a part d’experiència, també s’adquireixen uns vicis que, a la llarga, poden acabar sent contraproduents. Normalment, el vici principal sol ser la prepotència esdevinguda per l’acumulació de mandats amb poder absolut que t’han fet creure que formes part d’un grup de privilegiats encarregat de decidir els destins de la ciutat o del poble que es governa.  
Aquestes circumstàncies sumades als rumors fundats de corrupció (escorcolls de la Guardia Civil el 28 d’abril) van derivar en un vot massiu cap a la formació que, a priori, tenia més possibilitats d’assolir un millor resultat i que pactant amb d’altres formacions, podria arrabassar a CiU el govern municipal.
Sempre s’havia dit que la derrota a Amposta de CiU només es podia produir aconseguint mobilitzar a molts ciutadans que, normalment, s’abstenen a l’hora de votar i que CiU tenia un vot molt fidelitzat que difícilment baixava de 3.500 vots.
Però si observem els resultats del 24 de maig, veurem que CiU va treure 2.738 vots (l'any 2011 en va treure 3.946) que significa un 29,31% quan, si la memòria no em falla, havien assolit resultats per sobre del 50%. Per tant, sense augmentar (al menys de forma considerable) la participació, es va poder produir un daltabaix històric amb la pèrdua de més de 1.000 vots respecte als obtinguts l’any 2011.
Com s’interpreten aquets resultats? Que EA-AM ha tingut molt de vot prestat de les altres formacions polítiques, com per exemple el PSC, però també d’una part dels votants de CiU, els  més desencantats en les polítiques que Manel Ferré ha dut a terme, sobre tot, en aquests darrers 4 anys.
Per tant, faria bé Adam Tomàs en no creure’s massa la majoria absoluta que li va atorgar la ciutadania d’Amposta i gestionar-la bé si no vol que a la propera legislatura tornem a tenir un govern de CiU.
Per cert, jo vaig votar per afinitat política.  

dijous, 28 de maig del 2015

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS DUBTES

Després de la inesperada i brillant victòria d’EA-AM a Amposta, arrabassant la majoria absoluta que tenia CiU, es de suposar que moltes coses canviaran tan al poble, com al sí de l’ajuntament.
El govern de Manel Ferré havia apostat molt fort per la residència d’avis. Una residència sobredimensionada segons molts i amb seriosos dubtes sobre la concertació de places. Evidentment no es pot deixar de banda una cosa que està començada, però, es continuarà endavant o es deixarà com està ara? (Ho dic perquè crec que no està totalment acabada)
Sovint he insistit sobre el CAP que va entrar en escena durant la campanya electoral de 2011 i del que mai més se’n havia sentit a parlar fins la campanya d’aquest anys, 4 anys després. Per la qual cosa, sembla (ja sabeu que del dit al fet...) que Ferré tenia aparaulada amb el departament de Salut la construcció d’aquest nou cap. Mantindrà la Generalitat els seus compromisos? O amb el canvi de govern posaran excuses per a no fer-se?
Però no tots els projectes iniciats per CiU durant el seu mandat passaran a millor vida. Els encerts en la gestió, com són el Centre de Tecnificació (ERC hi va apostar fort quan estaven al govern de la Generalitat), la Festa del Mercat a la Plaça entre d’altres, es previsible que rebin un impuls important, així com la Festa Major. Però, disminuiran el nombre d’espectacles taurins? Des d’aquí els encoratjo a que els redueixin de forma dràstica en detriment d’actes alternatius culturals, esportius, etc. de gran format per a que la ciutadania d’Amposta en pugui gaudir.  
Però els dubtes més grans que tinc, és que passarà amb la gent col·locada a dit pels anteriors alcaldes. Ah! Què es diuen càrrecs de confiança? D’aquests mateixos... El més lògic és que se’n aniran fora i, cal esperar que Adam en redueixi el número en pro de l’estalvi.
Sobre l’estalvi, li vaig escoltar dir a Adam que s’havia de canviar l’enllumenat actual per leds. Seguiran fent d’intermediaris Roig i Santiago? O es mirarà de trobar alguna empresa que no tingui intermediaris i, per tant, es podrà reduir el preu de cost?
I amb la Revista Amposta, què passarà? Es mirarà de donar-se un nou impuls amb un contingut molt més plural i informatius de temes que puguin interessar al poble? O bé s’optarà per fer-la desaparèixer? I encara una tercera possibilitat: Fer-la exclusivament digital.
És evident que no pot seguir sent un pamflet al servei del grup que governa Amposta, què és en el que s’havia convertit des de fa molts anys a les mans de CiU. Feu memòria. Quantes revistes pròpies ha tret CiU durant la darrera legislatura? Jo no en recordo cap! Per a què? Tenint la Revista Amposta on l’alcalde era present a tots els actes, no els hi feia cap falta. Crec recordar que va ser a la revista del mes de febrer que va sortir a 36 fotos, tantes com pàgines té la revista. Per algú aliè que no conegui la realitat de la ciutat i les ocupacions del fins ara alcalde, pensaria que es passava les 24 hores del dia a Amposta i, la majoria d’aquestes passejant pel poble i assistint a tota mena d’actes. Res més lluny de la realitat. Al menys passejar, passejava poc; ell, com el seu predecessor, eren més d’agafar el cotxe.
De Tots els temes que poden sorgir, el que més em preocupa (suposo que ja ho sabeu), és l’estat de la via pública i això inclou tant la circulació com la neteja.
El tema de circulació, sobre tot a l’hora d’aparcar (o simplement deixar el cotxe –hi ha qui ni es molesta en aparcar-lo-) significa un autèntic caos. Així de contundent. L’anarquia que hi ha a Amposta ha arribat a límits difícilment superables. Vull pensar que el relaxament de la policia local es deu a la manca d’interès dels seus caps en voler solucionar la situació. I què l’alcalde tragués les multes als seus companys de partit, amics i coneguts, tampoc no ajudava gens per a motivar a la policia a l’hora de posar una mica d’ordre.
El mateix passa amb brutícia que es troba per tot arreu. Amposta és un poble brut. Segurament, una part de la culpa és per la manca de papereres. Hi ha carrers importants d’Amposta, com l’avinguda de Catalunya que no tenen uns sola paperera. Però la principal causa és la manca de civisme de la ciutadania. Hi ha negocis (sobre tot bars) que dipositen les seves deixalles en grans bosses o les ampolles de vidre en caixes al costat de les bústies dels contenidors, quan estan obligats per les ordenances municipals a gestionar-los, es a dir, portar-los a la deixalleria o utilitzar el servei municipal de recollida al propi establiment.
Dintre de 4 anys, per a quan acabi la legislatura, notarem canvis significatius a la nostra ciutat? Esperem que sí. Esperem que Adam i el seu equip tinguin els encerts necessaris per a millorar totes les mancances dels anteriors equips de govern de CiU.

dilluns, 25 de maig del 2015

EPISODIS ELECTORALS. PRIMERES VALORACIONS

Per començar, no amagaré la meva decepció per la pèrdua d’un regidor del PSC a Amposta. Com sabeu és la meva opció i perdre no agrada ningú.
Dit això me’n alegro molt de la derrota que va patir CiU a mans d’EA-AM. És aquell sentiment que tens quan a algú que consideres el teu enemic (no rival, enemic!) perd. Això em passa amb el Madrid. Sovint me’n alegro més de que el Madrid perdi que no que el Barça guanyi.
He de dir però, que sense cap mena de dubte, la candidatura d’EA-AM era la millor per molts de motius. Primer, perquè el seu cap de llista i futur alcalde va saber aglutinar a la majoria de forces progressistes d’Amposta, tret dels PSC i les CUP. I segon perquè, a priori, sembla que era la que portava a la gent més preparada.
Com que ara ja coneix tothom els resultats i ja no s’hi pot fer res, puc dir coses que, durant la campanya no vaig voler dir per no perjudicar als opositors de Ferré. Per exemple que aquestes no eren les eleccions de Francesc Miró.
Va ser una decisió personal seva presentar-se com a cap de llista del PSC al seu poble. A qualsevol polític li agradaria ser l’alcalde del poble que l’ha vist néixer i créixer. És legítim. Però a Amposta aquesta vegada hi havia massa en joc. Es jugava acabar amb l’hegemonia de 28 anys ininterromputs de governs de CiU.
Tot i que Miró va reclamar el vot útil, la veritat és que el vot útil el va acaparar Adam Tomàs. L’electorat ampostí sabia que la seva llista era l’única alternativa possible. L’única que podia apartar CiU de l’alcaldia. Així ho van entendre i van obrar en confiança.
No va ser el meu cas, però persones del meu entorn van decidir votar, aquest cop per Adam Tomàs. I d’aquest fet n’ha de ser ben conscient el futur alcalde. Dels 4.400 vots que va treure ahir la seva candidatura, una part són prestats. Tampoc no cal analitzar ara si eren d’anteriors votants del PSC o de desencantats de CiU (què també els hi va haver, ja que sinó, no s’entendria la davallada que van patir)
Tal i com li vaig dir a Adam quan el vaig felicitar, ara ha de saber gestionar tot aquest vot (fins i tot els dels votants dels partits que conformen de la seva candidatura) Són vots que igual com t’arriben, se’n poden anar.
Però no tinc cap dubte que Adam serà un bon alcalde. Té un tarannà molt diferent al de Ferré. No és el mateix sortir de dintre d’un partit que ho ha estat tot a Amposta (i per tant s’ho tenien cregut) a haver patit durant anys el menyspreu com a membre de l’oposició.
Una anècdota. Josep Roda (qui per cert, al menys que dimiteixi Manolito, no formarà part del proper consistori) va fer un comentari a una foto que va penjar Toni Espanya de les eleccions sindicals que hi van haver a l’Ajuntament poc abans de la campanya electoral. El comentari deia més o menys això: Jo també hi era present (al saló d’actes de l’Ajutament) i no m’has tret.
A casa tinc enquadernades les 8 Revistes Amposta de l’època en que vaig ser regidor. ( anys acudint a tota mena d’actes, igual que la resta de membres de l’oposició. Quantes vegades es va publicar una foto on sortíem. No ho he contat mai, però ben poques, us ho ben asseguro. Quan venia algun convidat, al membres de l’oposició, se’ns amagava. L’alcalde i els regidors responsables de cada àrea (sobre tot la de cultura), poques vegades ens va presentar com a regidors de l’oposició. Amposta era d’ells i no m’estranyaria que ara diguessin el mateix que va dir la Marta Ferrusola quan CiU va perdre el govern de Catalunya:

-Ens han furtat l’Ajuntament. 
Aquest matí, un electe del PSC m’ha dit sobre Francesc Miró:

-Porta massa anys en política i en els temps que corren, la gent vol veure cares noves i no polítics que hagin fet de la política la seva professió.

Però no només això li pogut passar factura. Després del debat a 4 emès pel Canal Terres de l’Ebre, la sensació que hi havia és que estava més proper a Ferré que a Roig. Dies abans ja corria el rumor de que si Ferré perdia la majoria absoluta i necessitava els vots del PSC, Miró pactaria a canvi d’un any d’alcaldia. Després del debat, en lloc d’esvair-se aquella sensació, es va engrandir. Fins i tot persones no susceptibles de ser influenciades per ningú, em van manifestar aquesta mateixa sensació.
Jo tinc clar que era més una estratègia de Ferré per a mirar de desmotivar l’electorat socialista que una altra cosa, però aquest era el clima que vivia a Amposta durant la campanya electoral.  
En aquestes hores baixes per al socialisme d’Amposta, la meva recomanació a Francesc Miró és que aguanti i que treballi des de l’oposició. Que miri de reconstruir el partit des de baix amb la col·laboració de tota la gent que formaven la candidatura i que, sense cap dubte, són els que ara per ara, més motivats estan. S’ha de pensar que el PSC d’Amposta ha tocat fons i a partir d’ara s’ha de remuntar.
Si ens fixem en el context general, els socialistes han iniciat una petita milloria respecte els darrers resultats. Molts alcaldes han aguantat bé malgrat l’adversitat, la qual cosa significa que allà on es governa bé, l’electorat ha continuat donant-los suport. Un exemple. Sergi Mingote, alcalde de Parets del Vallès. Governava amb majoria absoluta i ha guanyat un regidor. El mateix ha passat en un altre ajuntament, aquest molt més proper: Sant Mateu. Allí, l’Ana Besalduch tenia 6 regidors i també n’ha guanyat un. A tots dos els tinc d’amics al Facebook i, per suposat, ja els he felicitat.