Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Hernández. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Hernández. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de novembre del 2017

PER IMPERATIU LEGAL

De Manel Fontdevila a Eldiario.es. 
L’Enric Hernández, director del Periódico de Catalunya, diumenge passat a l’article que va publicar el mateix diari es preguntava: ¿Penedits o tacticistes? Jo ho resumiria amb una sola paraula: per imperatiu legal.
Ahir dimarts van ser Junqueras i Forn els qui va dir que acataven el 155 i ho demostraven dient que des de la seva aplicació no han pres cap mesura més... El dia anterior havien estat Rull i Turull. I així uns quants més. De fet han dit que l’han acatat la majoria dels que han estat empresonats i només els fugitius encara no han piulat, però tard ho d’hora ho acabaran fet. Ja ho veureu. De fet, si Puigdemont no acata, dintre de pocs dies no cobrarà el sou que li pertoca com expresident...  
És evident que el 155 no agrada a la majoria dels ciutadans de Catalunya. Però també és veritat que una gran majoria no percebem gaire bé les seves conseqüències, tret de que ara mateix, al país no hi ha ni Govern ni Parlament.
El 155 és una eina que té l’Estat per aplicar-la contra una autonomia quan ho cregui convenient. Si ho era ara ho no, tot depèn de com es miri... És evident que si s’ha aplicat és perquè el Govern d’Espanya creia que sí.
Ens podem lamentar tot el que vulguem, però la situació és la que és: Catalunya intervinguda per l’Estat i obligatorietat d’acatar les seves normes. Per això mateix va ser Mariano Rajoy qui va convocar les eleccions del dia 21 i no Puigdemont tal i com ho té reconegut a l’Estatut.
Després d’això tothom a ballar al ritme que marca l’Estat. Fins i tot les CUP que, tot i dir que és un moment excepcional i que continuen sense acatar les normes dictades per Madrid, el 21-D, allí estaran. I no vull dir amb això que preferiria que no hi estiguessin... Ni molt menys! Simplement vull dir que molt de parlar, al final a acatar... Com tothom!
Aquest fet m’ha recordat el jurament o la prometença de la Constitució quan s’ocupa un càrrec públic o de funcionari. Davant d’aquesta situació n’hi van haver molts que van buscar fórmules imaginatives per ocupar el càrrec sense desacatar. Una de les més acceptades va ser: Per imperatiu legal, si prometo!
Ara si fa o no fa és el mateix: Per imperatiu legal acato l’article 155... Ves quin remei!   
Per tant, responent a la pregunta de l’Enric Hernández, penedits no! Com han d’estar penedits de tot el que van fer? La meva capacitat de sorpresa és molt menuda vist tot el que he vist durant aquests darrers anys, però realment me sorprendria molt si la gran majoria d’aquells que van lluitar per la república independent, de sobte hi renunciessin, encara que fos temporalment.
Tacticistes? Segur. Simplement és una tàctica per a sortir de la presó aquells que hi estan o poder tornar a casa amb unes mínimes garanties dels que s’estan a Brussel·les. I no és que ho critiqui. Si jo m’estigués a la presó i per a sortir tingués que renunciar als meus ideals, segurament hi renunciaria ni que fos de boca cap a fora. Un no renuncia dels seus ideals, només els ven si li convé...

Però d’aquest altre tema ja ne parlaré demà. 

dimarts, 5 de setembre del 2017

SI, NO, POTSER

Casa família Zaragoza. 
. Junts pel Sí, les eleccions de la teva vida, el govern dels millors... ERC i PDeCAT, els dos partits que conformen el grup més gran del Parlament català van dir que volien fer una campanya cap el referèndum en positiu. Us en he donat tres exemples. Semblava que volien deixar enrere picabaralles i qualsevol aspecte que pogués entorpir  el que ells anomenen procés.
Fins i tot el globus del Sí que utilitza l’ANC des de fa mesos, a part de ser l’opció que demanaran per al referèndum de l’1-O, també aniria en el mateix sentit.

No. Però tal com s’està apropant l’1-O, la data fixada per al referèndum, sembla ser que s’estan posant nerviosos  i comencen a veure fantasmes en lloc del que, des del meu punt de vista és simplement la realitat.
Durant aquests darrers dies l’ase dels cops ha estat el Periódico de Catalunya, tot per fer públic que el passat mes de maig la policia catalana havia rebut un avís (ja sigui de la CIA, ja d’una altra agència d’intel·ligència) sobre un hipotètic atemptat a Barcelona. Els màxims comandaments dels Mossos van decidir no donar-li més importància perquè, segons ells, l’avís era de baixa intensitat
Tants comentaris, articles i mems s’han publicat després d’aquella notícia apareguda el passat dijous que potser ningú se’n recorda ara de que el 18 d’agost ja va iniciar-se una companya de desprestigi contra el Periódico perquè a algú li va ferir la sensibilitat la foto de la portada on s’hi podien veure diverses persones estirades al terra i aparentment sense vida, tot i que no se’n podia identificar cap. El propi autor de les fotos va haver de sortir a donar explicacions. Recordo que aquells dies va circular un post on es dia que molts ajuntament catalans havien decidit donar-se de baixa de subscriptors del rotatiu perquè es van indignar amb la foto. És que hi ha un punt de control on sé reben aquest tipus de notícies?

-Vull donar-me de baixa de subscriptor del Periódico, a qui ho he de dir?

-T’has d’adreçar al servei de subscripció del diari...

-Sí, això ja ho sé, però a qui més ho he de comunicar per a que en prengui bona nota...?   

L’independentisme, després dels seus líders i la seva màrtir, sembla que busquen algú per a donar-li les culpes si el procés fracassa i aquest algú té noms i cognoms com per exemple l'Enric Hernández director del Periódico o el periodista de la Sexta Jordi Evole. 

Potser. No puc dir (bàsicament perquè no tinc ni crec que hi hagin xifres fiables) si l’independentisme perd embranzida o no. Potser sí... I dic això perquè com ja vaig dir temps enrere, la gent està cansada. Dilluns dia 11 ja farà 5 anys des de que Mas va deixar enrere el tradicional nacionalisme de CiU i es va abraçar, juntament amb la majoria dels seus, la nova fe. 5 anys són molts anys... Més d’una legislatura, més del temps que transcorre entre dues Olimpíades o dos mundials de futbol.
I el pitjor de tot és que no es veu una sortida clara al que pot passar a partir de l’1-O. Darrerament hi ha hagut gent que m’ho han preguntat: Què trobes que passarà? Com si jo tingués una bola de cristall per endevinar el futur...
Potser sé celebrarà un referèndum força semblant al que ja vam viure el 9-N de 2014. O potser no. Al llarg del dia d’avui he escoltat algunes declaracions de membres del govern espanyol on entreveien la possibilitat d’actuar contundentment contra els membres del Govern. Fins i tot s’està parlant d’inhabilitacions...
Me quedo amb la petició de l’Ada Colau que li ha demanat a Rajoy que deixi celebrar el referèndum per a que sigui un altre 9-N i que després presenti propostes per a Catalunya.

Me quedo aquesta petició, però després tampoc crec que hi hagi una sortida. Sóc molt pessimista, la veritat!    

dijous, 31 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es
'EL TEMA QUE ENS OCUPA'
Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.
Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  
Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.
Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.
Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA
Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.
De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.
És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.
No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.
Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  
De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET
Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...
Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.  

dilluns, 12 de juny del 2017

ASSENYALANT L’ENEMIC

Tinc un amic que és un independentista de soca-rel. Al menys des de 2012 que és quan el moviment agafa més embranzida.
Quan li mostrava la meva estupefacció per alguns dels companys de viatge que havia triat, ell me responia:

-Ara, l’important és aconseguir la independència... Després, una vegada siguem independents, ja ho arreglarem... 

També he escoltat de les files independentistes que en una Catalunya independent no hi sobra ningú: Tots som necessaris. I també que hi ha que mirar d’atreure a la causa els indecisos...
Són raonaments polítics que, canviant-los el sentit, tan podrien servir per als que defensen l'altra posició; els que no volen anar-se'n d'Espanya. Per tant, cap novetat, sinó més bé un discurs faltat d’imaginació. La única diferència que hi ha entre els uns i els altres és que mentre els independentistes ens ho presenten com el jardí de les meravelles, els nacionalistes espanyols més radicals ens diuen que independència és sinònim de grans catàstrofes. Com deia aquell: Ni tant, ni tan calb...    
De Ferreres al Periódico. 

Però sempre hi ha qui trenca el discurs i radicalitza encara més les postures. Divendres de la setmana passada van aparèixer a Lleida uns pamflets amb els rostres d’Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol i les següents inscripcions: Els que neguen el democràtic dret a l’autodeterminació, Són enemics del Poble! Tractem-los com a tals!
No anem bé... Ja sé que l’excusa serà que són 4 eixelebrats i que la majoria del moviment no pensen així... No pensen així o no ho volen dir? Suposo que de tot hi haurà... Aquesta situació incompleix una de les regles d’or del discurs independentista: Tots som necessaris. Voleu dir que no es pretén convertir Catalunya amb la república del pensament únic? (Dintre de Junts pel Sí hi ha gent que coneixen a la perfecció com aconseguir que tothom pugui acabar pensant igual)
Només cal llegir la resposta de Xavier Sala Martínl’economista de capçalera de TV3 durant molts anys i que va titllar a l’Enric Hernández, director del Periódico via Twitter de fer un fabulós exercici de manipulació, d’estar cegat per l’odi contra sobiranisme, d’haver perdut l’objectivitat fins convertir el diari amb un pamflet. El director del Periódico li va replicar amb l’argument que la seva resposta només feia que confirmar la seva tesi.
A veure... Si ets objectiu, ja saps de quin peu calça el Sala Martín i, per tant, la capacitat de sorpresa (al menys la meva) sobre el seu comportament i les seves paraules és nul·la. A títol merament informatiu (encara que no tingui res a veure amb els cas que ens ocupa) vull informar-vos que segons algunes fonts, pot arribar a cobrar fins a 5.000€ per participar a una taula rodona o fer una conferència... Per tant, és lògic que doni suport als que li donen de menjar...
Anit no vaig mirar l’entrevista que el director de TV3 Vicenç Sanchís els hi va fer a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I no ho vaig fer perquè com sabeu, no acostumo a mirar entrevistes i perquè, a priori, no esperava que aportessin res de nou al que ja s’ha vingut dient en els darrers 5 anys... Però si que tinc una curiositat. Només una. En algun moment de l’entrevista va sortir el tema dels cartells? I si va ser així (la qual cosa dubto) Es van demanar disculpes a Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol?
Tot i com ja he dit, segur que els que van idear i penjar els pamflets devien de ser 4 eixelebrats, dues de les tres persones més importants dels país com són el President i Vicepresident de la Generalitat i, per tant, caps visibles de la part més institucional del moviment independentista, en algun moment ho haurien d’haver fet. Ni que fos per a quedar bé amb els que surten al cartell i deixar bé el moviment... I sinó va ser així, és una mostra més del que deia l’Enric Hernández al seu article del passat dissabte. 


PER SI VOLEU LLEGIR LA POLÈMICA:
       



ULTIMA HORA: PINTADES AMENAÇADORES A LES SEUS DEL PSC I C'S

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2017/06/noves-pintades-amenacadores-a-les-seus-de-c-s-i-el-psc-45645.php