Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euro. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de desembre del 2013

‘EL GORDO’ I LA GROSSA



El Gordo de Nadal de la Loteria estatal era conegut a Catalunya com la Grossa de Cap d’Any, d’aquí que quan la Generalitat es va inventar la seva pròpia loteria, no va caler rumiar-se molt quin nom sé li posaria.
A l’entrada d’avui, per a que ningú es confongui, quan parli de Gordo, em referiré a la loteria espanyola i quan parli de Grossa em referiré, evidentment a la de Cap d’Any de Catalunya.
Està clar que l’invent de la Grossa és una manera de fer quadrar els compres de la Generalitat. Però suposo que ni així... A més, ha estat del tot oportunista davant l’onada de sentiment nacionalista que hi ha en aquests moments als país. No seran bons patriotes camuflats? 
Aquest any, la rifa de Nadal ha deixat a Catalunya uns raquítics 30 milions d’euros d’uns 300 que se’n van jugar, això vol dir (no cal ser massa entès en matemàtiques) un 10% aproximadament. Per tant, l’Estat, a part de quedar-se una bona ració dels nostres impostos s’ha quedat amb uns 270 milions extres que, igual com fa amb els altres diners, després repartirà per tot l’estat. Bé, igual aquí també ens ve un porcí del que ha guanyat pels altres territoris. Ni la Bruixa d’Or, la famosa administració de loteria de Sort, ha tingut la sort (aquí val la redundància) que va tenir en anys precedents, encara que sinó recordo malament, sempre ha estat més agraciada amb la del Niño (aquí el Nen)
Per tant, no és estrany que la Grossa hagi tingut un gran èxit entre els catalans. Al menys que algú vingui de fora i tingui la sort de qui oi toqui, el 100% dels beneficis que donarà, es quedaran aquí i es podran destinar a ajuts socials (almenys així ens ho diuen)
L’èxit ha estat tan gran que fins i tot els responsables de Madrid de la rifa han admès que una de les causes del descens de recaptació ha Catalunya ha estat per culpa de la Grossa. L’altra causa és, evidentment, l’endèmica crisi. Però segons els experts encara n’hi ha una més: el preu de la butlleta. Mentre un dècim de la rifa de Nadal costa 20 €, una participació de la de Cap d’Any en costa 5. Per tant, molt més assequible a les economies de les famílies.  
Al menys que al Niño es pessigui alguna cosa més, per a l’any que ve, des d’aquest blog, ja auguro un pronòstic molt pitjor per al Gordo i esplèndid per a la Grossa.
Personalment us he de confessar una cosa. Ni he comprat cap dècim del Gordo ni cap participació de la Grossa. Encara que és cert que de la de Nadal portava alguna participació d’aquestes que fan les entitats, sindicats, etc. perquè me les van oferir, perquè ni les que veig quan vaig a la botiga n’he comprat. I si toca? Mala sort, en quedaré com ara.
No sé si no estaria bé patentar el nom de la Rifa del Nen, ja que si tot va com alguns desitgen, és possible que d’aquí un temps la Generalitat acabi per crear-la i si algú en registra el nom, o sé n’haurà de buscar un altre o caldrà comprar-ne els drets.
Jo tampoc ho faré.  

dissabte, 21 de setembre del 2013

PALS A LES RODES A LA INDEPENDÈNCIA



Segons l’opinió del govern català, els moviments que està fent els darrers dies els central, voldria dir que tenen coll avall que la consulta s’acabarà fent.  
No és el cas de Rajoy que, com sempre, no diu res, però d’altres ministres, com el d’Exteriors Garcia Margallo si que estarien usant tota la influència de la que són capaços per a torpedinar qualsevol gest que pugui recolzar la posició catalana.
Recordeu per exemple que la setmana passada, els governs de Letònia i Lituània (dues de les repúbliques secessionistes de l’antiga Unió Soviètica) es van mostrar favorables a que Catalunya pogués assolir l’status de país independent. Per aquest motiu es va cridar a consultes els seus ambaixadors a Espanya i, després de llegir-los la cartilla, van rectificar. Bé van dir allò de: s’han interpretat malament les nostres paraules...
Però no només han estat persones vinculades al PP les que miren d’entorpir el procés sobiranista.  El comissari europeu Joaquín Almunia també va declarar després dels actes de la diada que si Catalunya sortís d’Espanya, automàticament també ho faria de la Unió Europea.
Des del món empresarial, com ara els promotors de Barcelona Word (el macrocomplex de casinos i hotels que s’ha de construir a tocar de Vila-seca i Salou, també han volgut dir la seva. Les seves declaracions van en la línia de les d’Almunia i, també situen Catalunya fora de la Comunitat Econòmica Europea... Comorrrrr? La Comunitat Econòmica Europea???  Quants anys fa que no existeix la CEE? Sinó recordo malament, des del tractat de Maastricht, no? I d’això ja fa una dècada llarga...
No cal ser un expert en dret internacional per a poder arribar a la conclusió de que si Catalunya s’independitza d’Espanya, automàticament quedaria fora de la UE (no hi ha cap conveni d’adhesió firmat entre la UE i Catalunya) i s’hauria d’iniciar un procés per a la incorporació com estat membre de ple dret.
Vull suposar que, arribat a aquest punt, Espanya deixaria de posar pals a les rodes al procés i no impediria negociar amb la UE. Intueixo que el procés seria ràpid i que en un tres i no res, Catalunya esdevindria un nou estat membre. Pocs països del que actualment constitueixen la UE, tenen una vocació europea tan clara com Catalunya.
Però que passaria durant el període de temps entre la proclamació d’independència i la incorporació a la UE? Es quedaria Catalunya fora de l’Euro (que pel que sembla és la gran inquietud dels inversors)?
Evidentment, no. Qui diu això, només ho fa amb la intenció de mirar de desmoralitzar els qui defensen la independència. Però hi ha suficients exemples de països que sense ser membres de la UE, estan dintre de la unió monetària, com per exemple: Andorra, Malta, el Vaticà, etc. I també casos a l’inrevés, com la Gran Bretanya que forma part de la UE, però en canvi conserven la pròpia moneda, la Lliura Esterlina.    

dissabte, 25 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 25 (dissabte)



LANCE ARMSTRONG
Trobo simplement injust que ara després de no sé quants anys sé li pugui retirar els 7 Torus que va guanyar. I no el defenso, simplement, penso que és de justícia no fer-ho.  
Si Armstrong va ser un trampós perquè no se’l va descobrir quan tocava. A Contador, segurament que per molt menys, se’l va sancionar per un any i sé li va retirar la victòria del Tour. A Contador el vaig defensar, a Armstrong, no (encara que paregui que sí)
Què hi havia alguna cosa estranya? Segur. Un càncer no el supera tothom i, a sobre, una vegada superat, quans fan una proesa? I Armstrong no en va fer una, en va fer, al menys 7 (les 7 Tours consecutius que va guanyar) El darrer l’any 2005, fa 7 anys i, per molt que les denúncies anessin fent camí pels jutjats, no es pot tenir a una persona amb la incertesa de què passarà.  
Es diu que Joseba Beloki podria guanyar 3 Tours d’una tacada, però no és el mateix...

RESTRICCIONS PER  COBRAR ELS 450 EUROS
Per què seran 350, no? Segons Rubalcaba qui ho tindrà més malament seran els joves. Si abans no se’n anaven de casa fins que tenien 30 anys ho més, ara ja s’hi quedaran per sempre.
I és què si viuen amb els pares no se’ls hi donarà l’ajut, al menys que els pares visquin en la misèria o quasi.
Avui he llegit un suggeriment: “Que visquin amb els pares, però que no ho diguin”. Si fos tan fàcil.... I qui em diu a mi que no se’ls hi demanarà un contracte de lloguer o un altre document que acrediti que viuen sols?

LLOGUERS...
I parlant de lloguers... El govern ha modificat la lleia per a que a l’arrendador li pugui ser més fàcil tirar a l’inquilí al carrer en el cas de que no pagui. Quan sé li va preguntar a la vicepresidenta a qui afavoria la lleia, va respondre “a les dues parts”. MENTIDA! Una més!!! Sempre al propietari, al ric, a l’especulador...

GRÈCIA UN PAÍS LLIURE
La Merkel el va qualificar com a tal, però permeteu-me que ho posi en dubte. Gràcia no pot ser un país lliure si té intervinguda la seva economia i es van haver d’avançar les eleccions legislatives per pressions de l’eurozona.
Us en recordeu que en temps de Franco es deia que España era una grande y libre i ni era una, ni era grande ni tampoc libre i segurament que ni tan sols era un país, i si ho era, mancat de democràcia i llibertats. Paradoxes de la vida.

VOTANTS DEL PP PENEDITS
Avui, a les pàgines del País va una entrevista a Amparo Baró que, segurament la recordareu en el seu paper de comunista a la sèrie 7 Vidas amb Santi Millan i la Paz Vega. Entre d’altres coses diu que en les passades eleccions va votar al PP (la qual cosa demostrar que res tenen que veure els personatges de ficció amb els actors de carn i ossos) i ara n’està penedida. Imagino que com ella molt més gent, però el penediment, al contrari del que passa amb els cristians, a mi no em serveix. Gràcies a tots els qui van votar el PP a mi m’han tret sou i drets laborals obtinguts al llarg de la meva vida com a treballador. I, dintre del que cap, encara sóc dels afortunats que cobro la nòmina al final de cada mes, ja que hi ha molta gent que ni això.
Ara bé, el que si que els faria fer jo com als cristians és penitència i no deixar-los votar durant moltes legislatures per irresponsabilitat manifesta.

CORREBOUS SENSE BOUS
O digueu-li si voleu encierros. Pot ser possible? Evidentment si la paraula per si mateixa ja defineix l’acció correbous és igual a fer córrer els bous, si no hi ha bous, l’acte com a tal és impossible. Però la gent córrer com si al seu darrere hi hagués un bou i, pel que sembla s’ho passen igual de bé i, fins i tot, hi ha acte per als petits sense que ningú es plantegi prohibir-ho. I sinó, pregunteu-ho als veïns de Mataelpino (Madrid) a veure que us expliquen. Al poble li fan un tancat com si haguessin de passar els bous, però a l’hora de la veritat deixen anar una bola de 3 metres d’altura i 100 quilos de pes i ja has vist camentes ajudeu-me... Si t’atropella, et pot fer mal, però mai tant com una mala cornada de bou. Com a mostra millor una imatge. Espero que us agradi... Ah! Als encierros dels petits la bola no és ni tan gran ni tan pesada. Això si, poden venir totes de cop...  
http://www.lasextanoticias.com/index.php/videos/ver/un_encierro_de_pelotas/470203 


INTROMISSIÓ PEPERA PER LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE
Al PP i als membres del govern no els hi agrada que a Catalunya féssim actes reivindicatius i d’identitat nacional. Ara, els de la FAES, han trobat l’argument que des d’Europa ens miraran amb escepticisme i això perjudicarà la recuperació econòmica generant desconfiança.
Des de les files d’ICV ja s’ha respost als membres del govern i els hi ha dit que  la desconfiança la creen ells amb les mesures que estan adoptant i que perjudiquen greument els ciutadans del país.    
 

dimecres, 8 d’agost del 2012

PREUS (FER L’AGOST I DE QUINA MANERA!!)



Sabeu que l’expressió “fer l’agost” vol dir “fer bona caixa”, “bon negoci”.
Dissabte passat varem estar a la Ràpita amb una parella d’amics. Primer anàrem a fer un mos al bar “Maria”. L’àpat va consistir en : una ració de calamars a la romana, una de sípia a la planxa, una d’ortigues de mar, una de bunyols d’abadejo i una de patates braves, a més a més, 8 cerveses, un cafè i una infusió. Total uns 50 euros, no va arribar. El preu em sembla correcte i per això cito l’establiment. No m’importa fer-los publicitat gratuïta.
Després de donar una volta pel passeig marítim, ens varem seure a la terrassa d’un conegut establiment del complex de “les Gavines” (d’aquest no vull donar el nom) Allí ens prenguérem dues llets merengades, un granissat de llimona i un mojito.  Total 14 euros. 14 €!! 3 euros per cada referes i 5 pel mojito.
Recapitulem. L’Euro va entrar en vigor l’any 2002. Llavors per una orxata, una llet merengada o un granissat et cobraven 200 o com a molt 250 pessetes. És que des de llavors els jornals s’han apujat un 100 %? Evidentment que no!  
Era el que us contava l’altre dia. Amb l’entrada de la moneda única es va aprofitar per apujar preus. Molts van fer el canvi ràpid: 100 pessetes, un euro. I la gent, com que hi havia bonança econòmica i tothom era ric, ho va acceptar sense queixar-se. És ara quan ens en adonem de l’abús que s’està fent. Perquè, si senyors, és un abús que per 4 consumicions et cobrin més de i 2.300 pessetes!!  
Aquest establiment (que segueixo sense citar), dissabte ho tenia ple i les passades festes de la Ràpita també, ja que hi feien el ball al costat mateix. Ignoro si els altres establiments annexes cobren els mateixos preus (em temo que sí)
Per als mesos no estivals, segurament, no tindran la mateixa clientela, però el negoci que hauran fet durant juliol i agost ja dóna per a tancar l’any amb uns bons beneficis.
Difícilment tornaré a consumir en aquell local. Una vegada em podran prendre el pèl. Dues vegades ja seria de ximple. 
Si de cop i volta tornéssim a la pesseta (l qual cosa no és descartable), què passaria? Potser tornaríem a la realitat de sobte.  
Que s’ho facin mirar...

dimarts, 31 de juliol del 2012

EL FRACÀS D’EUROPA



La construcció d’Europa va començar fa dècades. Però els avenços han estat tant lents com sovint inútils.
Mai he acabat d’entendre el perquè no hi ha hagut una major implicació per part dels estats que conformen el que coneixem com Unió Europea, sobre tot, dels més poderosos i dels qui més temps porten en aquesta aventura conjunta.
Però una cosa és no entendre i l’altra saber perfectament el perquè de tot plegat. Una unió política d’Europa implicaria la pèrdua de la sobirania nacional dels països membres i això és el que es resisteixen a perdre els polítics nacionals.
Des del meu punt de vista, Europa hauria de passar d’una simple unió d’interessos econòmics i monetaris a una unió política que donés cabuda a països sense estat com és el cas, per exemple, de Catalunya. La “independència” de Catalunya seria llavors possible (fins i tot es podria integrar altres regions afins amb la mateixa llengua, tradicions, cultura, etc.)
Cal reconèixer però, que si no es canvia radicalment la mentalitat dels governants actuals, la unió política va per llarg.
Per tant, a hores d’ara, tenim el que tenim, una unió comercial i financera amb una limitada incidència sobre els governs nacionals a pesar de tenir un Parlament Europea amb representants de totes les nacions (27) que conformen la  UE.  
De tots els tractats i acords que hi ha hagut fins a la data (alguns d’ells han significat rotunds fracassos, com l’intent de fer una Constitució europea), el que més transcendència ha tingut, és el que va crear la moneda única, es a dir, l’Euro.
La majoria dels països de la UE (sempre hi ha excepcions, com el cas de la Gran Bretanya) el van adoptar ràpidament pensant que seria la solució a tots els seus mals (econòmics, es clar), però a la pràctica, i com passa quasi sempre, ha acabat per beneficiar els països rics i més estables monetàriament parlant que no el països més pobres, sovint, mediterranis.
Llegia l’altre dia que ara, parlar d’abandonar l’Euro per a retornar a la Pesseta, ja no és un tema tabú. Grècia fa temps que s’està plantejant retornar al Dragma i aquest fet ha comportat que Alemanya i d’altres països estiguin fent veritables esforços per a que no passi.
El motiu és que si es disposa d’una moneda nacional, el banc central del país (en el nostre cas el Banc d’Espanya) té les competències per a dictar les normes que vulgui, com per exemple devaluar la moneda per a que sigui molt més competitiva de cara l’exterior. Això també té els seus inconvenients, com per exemple una pujada gran i immediata dels productes que s’importen, com el cas del petroli i, evidentment, només els rics podrien sortir del país per anar-se’n de vacances,  
Si Grècia, Espanya i, perquè no, Itàlia, acabessin per abandonar l’Euro, seria l’estocada definitiva a tot el que ha volgut ser la Unió Europea i que sempre s’ha quedat a mitges.
La idea duna Europa Unida hauria fracassat. Ara per ara no estem tant lluny, malgrat els esforços que diuen que es fan...