Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Facebook. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Facebook. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de juliol del 2019

DIUMENGE DE RAMS

'Paumeres' a la Fira de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans. 

Segons la litúrgia cristiana, diumenge de Rams és l’anterior al diumenge de Pasqua. Se commemora l’entrada de de Crist a Jerusalem sobre un burro mentre la multitud congregada donava mostres de joia portant paumes i rames d’olivera i llorer.
De la paraula pauma deriva la de paumer què se’n diu de la persona que la treballa, tot i que és més coneguda la de palmer (o palmero en castellà).
Però el palmer o el palmero és també aquell que mostra una devoció un tan desmesurada cap a un líder, complaent-li i aplaudint tot el que fa, encara que pugui ser de dubtosa qualitat.
Aquest preàmbul ve al cas d’una situació que vaig viure fa pocs dies. Resultar ser que la meva dona se trobava ingressada a un hospital. Per matí, una auxiliar li va portar un iogurt que portava 4 dies caducat.
A mi no me sé va ocórrer més que publicar-lo en un grup de Facebook d’aquests que s’han obert, precisament, per a que la gent se pugui expressar lliurement i, si cal, queixar-se sobre situacions anòmales observades.
Jo vaig pensar que si a un hospital li treuen a una pacient un iogurt caducat, és motiu suficient per a queixar-te. Quan ho vaig fer vaig etiquetar a l’alcalde que, també és (oh casualitat!) el president del consell d’administració del propi hospital. Per tant, l’etiqueta, des del meu punt de vista, estava més que justificada
Com passa quasi sempre hi va haver gent a qui li va agradar el meu post, però de sobte va aparèixer un palmero que no comprenia perquè havia etiquetat a l’alcalde.
Però seguia sense entendre-ho...
A partir d’aquí opinen uns quants palmeros més. Alguns en la mateixa línia, altres, obviant els post, comenten el tracte rebut pel personal mentre van estar ingressats. Fins i tot hi va haver un que va dir que el menjar era molt bo... Què el menjar era molt bo!! Vaig pensar que a casa devia de menjar molt malament, perquè sinó és així, com pot dir que el menjar que donen als hospitals (tots!) és bo?
També hi va haver una persona que va anar amb la mateixa línia: tot era extraordinari. Sé dona els cas que aquesta persona va ser comunista quan l’alcalde era comunista, després convergent i ara sembla que s’ha fet d’ERC... Bé, si fa o no fa ha evolucionat com la majoria dels seus conciutadans.
Encara sort que no va sortir el regidor número 17! Què qui és el regidor número 17? Algú que sense estar a l’ajuntament defensa a capa i espasa la gestió del govern municipal. Sembla que ell, com molts d’altres, aspiren poder anar a les llistes dintre de 4 anys.
Faria bé l’alcalde d’apartar-se de tota aquesta gent. Avui estan amb ell, però el dia de demà hi poden estar en contra.
Durant la legislatura passada ja li vaig dir que no li passés com al conte del ‘Vestit de l’emperador’. Què no el coneixeu? Busqueu-lo per Internet. Avui en dia és fàcil trobar a Internet la majoria de coses que s’ignoren.        

dijous, 11 de juliol del 2019

SUPOSITORIS I LATRINES

La casa Miralles d'Amposta. 

Quan era menut ma mare sovint me contava una història.
Resulta que D. Vicent, que era el metge de la Galera va receptar supositoris a Nel·lo. Els supositoris era un producte desconegut en aquella època i en arribar a casa Carme, la seva dona, li va preguntar:

-Ja t’ha dit el metge com t’ho has de prendre?

-No. No m’ha dit res...

-Hauries d’anar a preguntar-li.

Així que Nel·lo torna a la consulta i li pregunta a D. Vicent:

-I això com sé pren?

-Tens que posar-t’ho pel recte.

De tornada a casa li diu a la Carme:

-M’ha dit que m’ho he de posar pel recte...

-I tu saps que és el recte?

-No. Ni idea...

-Hauries de tornar a preguntar-li.

Així que Nel·lo torna a la consulta.

-I què és el recte, D. Vicent?

-L’anus, és l’anus...

-Ah!

I de volta cap a casa.

-I ara què t’ha dit? -Lli pregunta la Carme-.

-M’ha dit que per l’anus... Però és que tampoc sé que és l’anus...

-Home! Caldria que li haguessis preguntat... Torna a preguntar-li!

-No que si torno me dirà que pel cul!

No obstant Nel·lo torna a la consulta un cop més.

-Don Vicent: I l’anus que és?

-El cul home! El cul!

Després aquesta història l’he sentit contar alguna vegada més amb diferents personatges i diferents indrets. Això vol dir que són aquelles històries fictícies que s’expliquen a tots els pobles i sempre posant de protagonistes algú molt conegut i sempre poc intel·ligents. Segurament a la nostra era digital una notícia així la qualificaríem com a fake new (notícia falsa)  
Sembla que coses així no puguin passar, veritat? Però com sempre se diu, la realitat supera la ficció.
Latrines de l'antic palau episcopal de Segorb. 
Fa uns dies vaig penjar al Facebook unes fotos de la casa Miralles d’Amposta. La casa té un origen medieval i encara conserva alguns elements (pocs i ves a saber si són originals) d’aquella època, com per exemple un element que se veu a simple vista i que jo vaig qualificar com a latrina (*)
Un amic me va dir que era un matacà (**). Com que desconeixia la paraula, ràpidament la vaig buscar i vaig trobar que era un element de defensa i tot i que, en alguns casos, s’hi pot semblar, trobo té un disseny diferent. No vull dir però que, algunes vegades, no se pogués usar amb la mateixa finalitat. Crec però que a la casa Miralles no li feia cap falta un matacà.
Bé, un membre del grup on ho vaig penjar va dir-me que no sabia que eren les latrines i llavors, de la manera més gràfica possible li vaig identificar l’element, fins i tot fent servir les que hi ha l’antic palau episcopal de Segorb. Però va seguir insistint.

-Quina utilitat tenen?

Llavors, com hauria fet D. Vicent, li vaig dir:

-Defecar amic. Podria haver posar ‘cagadero’, però m’ha semblat més fi posar latrines.

No he sabut res més d'ell... Trobo que li va quedar clar. 





dijous, 19 d’abril del 2018

LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA A FACEBOOK


Ahir, el regidor de Governació Miquel Garriga me va convidar a que m’agradés la pàgina oberta al Facebook de la Policia Locald’Amposta. Ho vaig fer.
De moment totes les valoracions que hi ha són de 5 estrelles, la puntuació màxima. Jo encara no l’he valorat... I no sé si ho faré. 
No sé de qui ha segut la iniciativa d’obrir aquest pàgina si del propi regidor, del cap de la policia local o d’alguna altra persona directament relacionada. El cert és que tan me dona qui hagi segut. No és important.
Segons sembla a la pàgina s’hi aniran penjant notícies referents a les actuacions policials, campanyes de sensibilització ciutadana, etc. Tot el que se pengi ben penjat estarà. O el que és el mateix, tot la informació que se pugui donar sempre és insuficient.
Mireu, la policia local d’Amposta, com la resta de policies compleix la seva tasca de la millor manera que pot. És un cos jerarquitzat que, en primer lloc depèn de l’Alcalde i després del mateix regidor de Governació i del cap de la policia local. Els agents compleixen les ordres que els hi donen els seus comandaments.
No dubto que la tasca que desenvolupen els agents de la policia local de la nostra ciutat respecte a la seguretat i mediació ciutadana és encomiable. Segur que posen tot el seu afany per a que Amposta sigui una ciutat model de seguretat. De fet no solem sortir gaire als mitjans de comunicació, tot i que la criminalitat zero no existeix en lloc.
Però com a ciutadà segueixo pensant que a Amposta queda molt per a fer. Vull remarcar una vegada més que hi ha massa tolerància en temes de circulació i neteja. L’estat de la via publica segueix suspenent per molts agents cívics que se s’hi posen per a informar als ciutadans sobre quin ha de ser el seu comportament a l’hora de tirar la brossa o replegar els excrements dels gossos.
Aquests dies l’Ajuntament també ha posat en funcionament una app que, entre d’altres moltes coses servirà per a denunciar situacions anòmales. A l’igual que el Facebook de la policia local, benvinguda sigui. Sempre és millor pecar per excés que per defecte. Però el que cal és posar fil a l’agulla per a convertir Amposta en un model de convivència i, de moment encara s’està molt lluny d’aconseguir-ho.
Valorar amb 5 estrelles l’eficiència de la nostra policia (i dels seus comandaments, no ho oblideu) és valorar-ho molt alt. La perfecció quasi no existeix en lloc. Quan la gimnasta romanesa Nadia Comaneci va treure el primer 10 en gimnàstica a les Olimpíades de Moscou ‘80, els sistema de puntuació no estava preparat per a reflectir-lo i se va haver de col·locar un 1,0! I el que és perfecte per alguns, serà imperfecte per als altres...    
Sempre és millor valorar-ho una mica més baix per a que hi pugui haver un marge de millora i que l’interessat (o els interessats) en aquest cas no se relaxin i segueixin superant-se dia rere dia en pro de la seguretat i la convivència.  

dimecres, 12 d’abril del 2017

CENSURA DIGITAL

La passada setmana me va passar un cas curiós. Curiós perquè personalment no m’havia passat mai, tot i que tenia constància de que coses així podien passar.
Va ser quan vaig voler penjar el meu comentari diari a Facebook. No me’l deixava penjar en lloc: Ni al mur general, ni al meu propi, ni al de cap grup... Cada vegada me sortia una parrafada en anglès que quan ho llegies pensaves allò de: Ta Mare... (Per si de cas...) Al final la vaig posar al traductor de Google i me dia alguna cosa així com HTML no vàlid, prova més tard... Però més tard, res de res... Ni des del meu ordinador de sobre taula ni del meu mòbil... Me vaig començar a mosquejar... Al final vaig haver d’esborrar l’entrada al blog i la vaig tornar a penjar canviant el títol. Llavors sí, a la primera... Cap problema!
Quin títol havia posat? Les clavegueres de l’Estat. Sembla ser que als Sr. Facebook no li agrada que es parli de clavegueres de l’Estat... Igual és que està en nòmina de Gènova...  
Quin títol li vaig acabar posat: Els tripijocs de l’Estat. El mot tripijoc sembla que no és tan malsonant.
Vull aclarir que el contingut era exactament el mateix, no li vaig canviar cap paraula, cap punt, cap coma... Ni tant sols l’acudit de José Luis Mora que vaig escollir per il·lustra-ho i que tenia la mateixa temàtica.
A la meva dona també van estar a punt de censurar-la. Pel 8 de març, ja sabeu, el dia de la dona treballadora, es va ficar com a foto de perfil una vulva mol artística. Per a res eròtica. Només veure-la li va agradar i va pensar que era un bon moment per a reivindicar el poder del feminisme i que millor símbol per a fer-ho que el que millor representa a les dones: una vulva.
Només penjar la foto, el Sr. Facebook li va enviar un missatge preguntant-li si havia penjat una imatge amb contingut pornogràfic. Va respondre que no (d’alguna manera responent allò es feia responsable d’haver-ho penjat) i ja no va tenir cap problema. Aquella imatge la va mantenir com a perfil durant alguns dies.
Me sembla inaudit que al segle XXI encara posin barreres a la llibertat d’expressió. Tant en un cas com a l’altre ho trobo senzillament desproporcionat. Puc arribar a entendre que a països amb règims dictatorials es veten segons quins continguts perquè poden ser susceptibles d’influir amb el pensament dels súbdits. O als Estats Units on hi ha una societat molt puritana...
Però en aquest país que la llibertat d’expressió és un dret constitucional, aquest tipus de coses no haurien de passar. Però ja sabem que passen i, desgraciadament més del que caldria.
Amb el règim de Franco hi ha via censura prèvia. Ara pràcticament no n’hi ha (bé, si Facebook), però cuita amb el que dius! Ja saps, si expliques un acudit sobre polítics del passat o sobre símbols catòlics pots acabar als jutjats.          

dissabte, 1 d’octubre del 2016

BUSCANT CLIENTELA

De Ferreres al Periódico. 
En un món globalitzat on les xarxes socials dominen Internet i controlen les nostres vides, fa que la finalitat d’alguns del seus usuaris sigui la obtenció de una gran clientela a qui es fidelitza  amb publicacions i missatges atractius a la seva manera de pensar, sovint monotemàtics. Un exemple molt clar és Mark Serra, un addicte a la independència catalana i a Facebook.  
Encara que no ens haguem unit a la seva pàgina de Facebook, segurament heu vist que demana que t’hi facis seguidor, tot explicant que els administradors de la xarxa sé la va clausurar fa uns mesos per culpa de les denuncies de l’espanyolisme radical. Quan això va passar tenia més de 90.000 seguidors; ara ja ne té més de 57.000.
Els seus seguidors tenen un únic perfil: estan convençuts de que la independència de Catalunya arribarà aviat, sense importar-los com i amb qui passarà.
Aquesta dèria per obtenir més i més seguidors es deu, segurament, a un alt grau d’egocentrisme i, en certa manera, d’exhibicionisme virtual.
És inqüestionable que el concepte d’independència té molts de seguidors, tal i com sé comprova cada 11 de setembre o el referèndum que es va fer el 9-N de 2014 i malgrat algunes opinions que diuen que el moviment va de baixa. Si és cert que va de baixa (les xifres són molt interpretables), no és menys cert que es pot tornar a activar en qualsevol moment si un dia es donen les condicions necessàries per a que això passi... Per exemple una nova agressió per part dels estaments de l’Estat o la convocatòria imminent d’un referèndum o unes plebiscitàries de debò, no com les que ens van voler vendre ara fa un any...
Els qui també van com a boixos buscant clientela són els del PDC o PDEC o, per a què ens entenguem, la vella Convergència (els hi costarà anys i panys desempallegar-se d’aquesta denominació que tants maldecaps els hi ha portat), tal com ho ha expressat aquests darrers dies l’actual coordinadora general del partit Marta Pascal.  
Sembla ser que el trànsit de militants de l’antic al nou partit no és automàtic. A part d’això igual el cens de militants de l’antiga Convergència estava inflat. No seria ni el primer ni el darrer cop que passaria una cosa així, ja que molts partits no esborren de les llistes els militants que es donen de baixa o moren. I si m’apureu, fins i tot hi deuen d’haver que ni saben que ho són. Els ha afiliat algú perquè necessitava suport i de vegades fins i tot els hi ha estat pagant la quota durant anys...
Però aquesta no seria l’única causa. Per molt que una gran majoria d’afiliats van seguir el camí que va iniciar el seu líder el 12 de setembre de 2012, és evident que sempre hi ha afiliats díscols als que no els va atreure el viratge independentista que va donar el partit de tota la seva vida. Catalanistes, sí, independentistes? Això ja és una altra cosa...
Tampoc han hagut de renovar el carnet la família Pujol Ferrusola. Prou contratemps estant tenint com per a pensar que han de passar per els noves oficines del nou partit a formalitzar la seva afiliació. En uns altres temps hauria estat la mateixa direcció del PDEC (o com es digui) els que els hi hauria ofert la presidència honorífica (Jordi Pujol) i ves a saber quins altres honors a la família.
Fins i tot, li les coses no s’haguessin torçat, ara mateix l’Oriol Pujol hauria pogut estar al front de la nau convergent rumb a Ítaca. Però la seva nau mai va sortir del port. El motiu? No passar la corresponent ITV.          

dimecres, 24 d’agost del 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 24

PERSONATGES DEL CIRC

Sé m’ha acudit avui: Quin personatge del circ serien els de Ciutadans? No? L’empassa-sabres!  
Com podeu veure per l’esdevenir de les negociacions, cada dia que passa C’s cedeix una mica més davant el PP i n abans hi havia línies roges, ara s’han esborrat completament. És la força de la sang (crec recordar que ja ho vaig dir una vegada) Són partits germans: el gran és el PP i el més menut C’s... Però fills del mateix pare i la mateixa mare i, per tant, condemnats a entendre’s. El que cal veure és si, finalment, aconseguiran la fita desitjada o sigui, investir a Rajoy president.

OTEGUI
Puc està a favor d’Otegui... O puc està en contra... De fet és un personatge que, personalment, no me produeix cap tipus de sensació: ni fred ni calent.
Però el tema d’Otegui me sembla tan lamentable com el que està passant a Catalunya (en general) El corró de l’Estat (i cuita, quan parlo d’estat, a part del govern i les seves institucions també parlo del PP, del PSOE i companyia...) s’emporten pel davant (o al menys ho intenten) tot allò que els molesta. Els molesta la independència de Catalunya i els molesta que a Euskadi pugui passar el mateix si finalment guanyen les forces abertzales el proper 25 de setembre. I Otegui en aquest punt és el personatge clau. De totes formes ja coneixeu l’efecte rebot. De vegades només cal que des de Madrid es vagin posant pals a les rodes com per a que la ciutadania (que no sempre és tonta) es reboti en contra. Per tant, és molt possible que amb Otegui o sense, dintre de poc més d’un més, al País Basc hi pugui haver un govern de l’esquerra nacionalista. I si l’hi ha, no ho dubteu, trigaran pocs mesos en iniciar (o al menys intentar-ho), un procés semblant al de Catalunya.    
De moment la Junta Electoral de Guipúscoa l’ha vetat. Imagino que més per pressions dels estaments de l’Estat que per propi criteri. Ara hi haurà recurs i després contra-recurs. Pot ser un estira i arronsa posant al límit els estaments judicials que són els que tindran la darrera paraula... La darrera? Segurament Otegui el dia 25 no serà candidat, però la història no acabarà aquí... Serà com la història inacabable o com el conte de l’enfadós (com ho preferiu), però segur que acaba amb recurs davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i sinó, viure per veure... I allí ja li vendrà al govern d’Espanya de que els hi donin la raó, perquè sinó l’enrenou serà majúscul.

ELS CARRERS DESPRÉS DE FESTES
Tinc la desgràcia de desplaçar-me per Amposta a peu a diferència de com ho fan molts dels meus conciutadans. Només a peu sé poden veure les situacions que denuncio sovint (per cert, us vàreu adonar que durant les festes no vaig publicar cap foto denúncia?) Vaig voler donar un treva a l’equip de govern que, com és normal, estava més centrat en que tot sortís bé que no de com seguia estan la nostra ciutat.
Però no sóc l’únic que ho veig. La gent gran també tenen per costum desplaçar-se a peu. Aquest mateix matí m’ho comentava una veïna del carrer Brasil, del bloc del costat d’on ahir es va produir l’accident. Fins i tot m’ha dit que el conductor de la furgoneta que baixava pel Murillo (i que tenia prioritat), li va dir a l’altre conductor que no va cedir el pas: Què estàs ‘tonto’?  Bé, a mi m’ha preguntat una altra cosa?
-Quan vindran a netejar el carrer?
I és que està ple de palers, plàstics, cartrons i quasi de tot allò que es pugui tirar al terra. Cap novetat. Dimarts per tot el poble encara eren evidents les restes del Cosso Iris de diumenge: molt de confeti, però també de les bosses de plàstic que serveixen per envasar les boles.
Li he explicat que una part del servei de neteja el fa una empresa particular. L’encarregat de la mateixa m’ho va explicar un dia i me va assegurar que la part d’Amposta que ells netegen està neta. Llavors que passa amb la part d’Amposta que neteja la brigada municipal?
La mateixa senyora m’ha explicat que una vegada va anar fins el Racó del Ciclista (què per aquells que no ho saben és el bar on esmorza part del personal de la brigada municipal) i va preguntar pel que portava la màquina de neteja més gran. Un company el va senyalar amb el dir: és ell. Llavors, dirigint-se a ell li va dir:
-És que els veïns d’aquest barri no paguem impostos? És que els impostos només els paguen el que viuen al centre del poble? Com quasi mai passeu a netejar per aquí...
Segons la senyora, el conductor de l’equip de neteja es va posar tot sufocat.

DIGUES LA TEUA (DTL)  
Alejandro Sanz, més conegut per Candret o Candret lo Cantador (tot i que també conta acudits, molts acudits) va obrir fa uns dies a Facebook una pàgina per a que les ampostines i els ampostins puguin dir la seva. Aquest matí ja advertia que si hi ha insulta o paraules grolleres esborrarà els comentaris. I és que sovint aquests tipus de pàgines se’n poden anar de mare depenent de qui entra i de la permissibilitat del moderador.
Recordo que abans de que es popularitzessin les xarxes socials, el convergent Josep Torta, copropietari de l’empresa d’informàtica Insert, a la seva pàgina web Amposta Info, va obrir un apartat per al debat. Els insults, calumnies, difamacions i menyspreus cap a aquells que no érem del règim establert a Amposta eren constants. Algunes vegades vaig ser jo la diana dels sequaços de Roig. Finalment va haver de tancar aquella apartat d’opinió perquè Ismael Pinyas i jo mateix el vàrem amenaçar de denunciar-lo. Tot i que Josep Torta se’n va desmarcar, com a responsable de la pàgina hauria hagut de vetllar per a que no s’arribés al punt que es va arribar i que fregava el que podria considerar-se delicte.         

dijous, 4 d’agost del 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 4

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 
LA FORÇA DE LA SANG
Investidura a la vista? Si atenem els darrers senyals que ens arriben dels partits, tot fa pensar que l’acord entre el PP i C’s per a investir a Mariano està al caure.
A ningú sé li escapa les semblances ideològiques que hi ha entre tots dos partits. Fins i tot el líder de C’s Albert Rivera va militar a las Nuevas Generaciones, que és l’ala jove del PP. I no deu de ser l’únic... Finalment sembla que la força de la sang s’acabarà imposant al seny... Encara que quan arribi l’acord (suposant que arribi), Ribera el vendrà com a necessari per acabar amb el llarg període sense govern i no haver d’anar a unes terceres eleccions, la qual cosa representaria (així ho diran) un autèntic desastre.
De totes maneres, la suma dels vots del PP i C’s no sumen els 176 necessaris per a proclamar Rajoy nou president... Però no queda molt lluny (137+32= 169) Només amb l’abstenció de Convergència n’hi hauria prou... Però Homs ja va advertir-los que no compten amb ells després de no obtenir grup propi. Arrieros somos y por el camino nos encontraremos...    
Ribera segueix fent pressió al PSOE per a que s’abstinguin els diputats i no caler dependre de ningú més. Però el PSOE ja li va dir a Rajoy dimarts que no compti amb la seva abstenció... No obstant, tampoc no seria descabellat que alguns diputats socialistes (n’hi hauria prou amb 7) ho fessin. Llàstima que González, Guerra, Leguina, Bono, Rodríguez Ibarra, etc. no siguin diputats... Amb ells seria molt més fàcil.

EL SENYOR BAUBÍ
Ja que veure com un comentari gens innocent per la meva part pot arribar a fer saltar espurnes. Ahir, l’administrador de la pàgina de Facebook Prou! AP-7 gratuïta ja! va publicar una notícia sobre el malestar dels veïns per no haver pogut assistir a la reunió amb Josep Rull, el Conseller de Territori i Sostenibilitat a Barcelona. A la foto hi sortia el vicepresident de la Federació de Veïns de Tortosa el senyor Josep Baubí.  
El meu comentari va ser: Aquest no és el titella de Ferran Bel?
La seva resposta va ser taxativa: no sóc el titella de ningú, senyor Joan veig que no em conneix em absolut... (sic)
I continua: abans d’opinar millor si s’informa una mica, vale??  (sic)
Vale, vale...
Primer que res gràcies per dir-me senyor. Sempre ha estat un honor que algú es dirigeixi a mi amb aquesta distinció.
En segon lloc, anem a veure... Tal i com he acceptat, la pregunta no és gens innocent, però no per això deixa de ser una pregunta. Quan hi ha un signe d’interrogació és una pregunta, mai una afirmació.
El senyor Baubí (li faré el mateix honor) hauria de saber, com a periodista professional que va ser, que hi ha coses que no surten ni a Internet, com per exemple la seva afinitat política o les seves simpaties. El Senyor Baubí sempre m’ha semblat una d’aquelles persones que hasabut nedar i guardar la roba...
Per tant, on puc trobar aquesta informació? Qui me la pot donar? Tal vegada el diputat Bel?
Tal com es diu vulgarment: A qui li piqui que es rasqui!
(Jo tinc el meu blog que me permet rascar-me cada vegada que me pica alguna cosa...)  

LA TRAMESA DEL DNI
Tot i que de tant en tant es parla del tema, segurament no se’n parla prou o al menys no es fa la pressió necessària: aconseguir que té donin hora per a renovar és una autèntica proesa.
Una companya de treball fa dies que ho intenta i no hi ha manera de que li donin hora per a Tortosa. A Tarragona y Reus, sí, però a Tortosa no... Es tracta d’una altra discriminació cap a les Terres de l’Ebre?
Aquesta mateixa setmana, un a qui li havien robat el carnet (o això és el que diu), amb la denúncia feta (què en cap cas serveix per a identificar-se), va dir que s’esperava al setembre quan un equip del DNI es desplaçarà fins la seu del Consell Comarcal d’Amposta a renovar-los-hi a tots aquells que ho hagin sol·licitat... Però encara van de tant en tant a Amposta? Algú m’ho podria confirmar?

MATRINONI DE CONVENIÈNCIA (UN ALTRE COP?)
Després del frustrat intent per obtenir grup propi, CDC (a les generals se van presentar amb aquestes sigles) intenta apropar-se a ERC-Catsí per acabar integrant-se al seu grup. Seria com una mini reedició de Junts pel Sí.
Si ERC ho accepta, segurament s’escoltarà alguna veu en contra des de dintre del mateix partit. I sinó ho accepta, es pot crear una certa tensió entre tots dos partits i ara per ara (al menys de cara la galeria), no crec que sigui el més oportú davant el panorama polític català que s’està vivint.  

dilluns, 22 de setembre del 2014

AVUI HA SEGUT NOTÍCIA...

L’aprovació per part de més 300 municipis catalans d’una moció recolzant la llei de Consultes no referendàries que va aprovar el Parlament de Catalunya per una àmplia majoria els passat divendres.

L’Ajuntament de Barcelona és el que s’ha emportat la major part del protagonisme, però d’altres com el d’Amposta també han sortit a TV3 durant uns breus segons.
Durant aquesta setmana està previst que s’aprovi a uns 300 municipis més de tota Catalunya. No obstant, encara quedarien uns 300 més (Catalunya té actualment 949 municipis) que, en principi, no es pronunciaran.
A poblacions com Amposta (ja ho he dit) i Ulldecona, s’han fet plens extraordinaris per aprovar la moció.
He llegit al Facebook de Núria Ventura (gens sospitosa d’estar en contra de la llei) el següent comentari (textualment): Hem aprovat al ple d'Ulldecona una moció de suport a la consulta, com altres ajuntaments de Catalunya. Llàstima q el govern municipal no sigui igual de diligent també en altres temes importants!
A la qual cosa,Toni Espanya (portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta li ha respost (també textualment): El mateix que li he dit jo a Manel Ferre ...


Segurament, he escoltat més d’una vegada que quan volen els dos grans partits espanyols (PP i PSOE) es posen ràpidament d’acord per aprovar reformes constitucionals com la que limitava el sostre de despesa de l’Estat. I certament és així. Però a partir d’ara haurem de recordar que quan CDC i ERC volen, també aproven per la via ràpida mocions que són favorables al seus interessos, quan segurament, hi ha temes que afecten, per exemple a col·lectius desafavorits, que porten anys i panys pendents de que es prengui una decisió que solucioni el seu problema.   

dilluns, 13 d’agost del 2012

DIARI DE L'AGOST. DIA 13 (dilluns)


Xavi Queral alçant els braços com a guanaydor de la cursa popular d'Amposta. 

DE TOT UNA MICA
Ja s’han clausurat les Olimpíades de Londres amb sabor agredolç per a la selecció espanyola. Hi ha hagut de tot, com a casa Xispes: alegries, llàgrimes, ràbia, decepcions, etc.
Potser la decepció més gran va ser la de la selecció de futbol. Abans de començar s’ho havien de menjar tot. Els precedents eren òptims. La selecció absoluta han estat campions d’Europa dues vegades consecutives i campions del món. A la selecció olímpica hi van anar jugadors joves però de qualitat contrastada i reforços de luxe com Jordi Alba, una de les estrelles del passat europeu. Però va quedar l’última del seu grup amb 1 punt i sense poder marcar un sol gol en tres partits. Les seleccions masculines de handbol i waterpolo tampoc van fer el paper que calia esperar, ja que el seu potencial és molt més gran que el que van demostrat. La de hoquei herba, senzillament van tenir mala sort, les lesions dels dos dels seus puntals van acabar en totes les esperances d’una medalla.
I les dones al poder! Gràcies a elles Espanya ha aconseguit salvar una mica l’honor. Cal destacat a Mireia Belmonte, a Ona Carbonell i Andrea Fuentes, a les de vela , que van aconseguir l’or, etc.
Felicitacions a la federació de Taekwondo que va aconseguir 3 medalles, una d’elles d’or i als equips femenins de handbol i waterpolo i al masculí del bàsquet, encara que el vaig criticar en certs moments del campionat...

LA SALA METRO NO FARÀ PUBLICITAT AL CAMP DE L’AMPOSTA
Aquest matí abans de començar la tradicional cursa popular d’Amposta he tingut l’ocasió de assistir a una conversa futbolera. L’amic Víctor Conesa, exregidor com jo i un dels socis més antics del CF Amposta estava parlant amb l’expresident Josep Lluís Tarazona sobre els resultats de l’Amposta d’aquesta pretemporada i per la dificultat que estan passant els equips no professionals del futbol. Parlaven de les tanques publicitàries que hi ha al camp de futbol de l’Amposta i que moltes empreses ja s’han dotat de baixa i d’altres ho faran així que els arribi el cobrament del rebut. Com una bona majoria sabeu, Tarazona és un dels propietaris de la sala Metro, la coneguda discoteca que, per decisió dels socis, és una de les empreses que deixarà de posar publicitat al camp de futbol.

EL PSOE DARRERA DE LA VAGA DE FAM DE L’ETA?
Aquets darrers dies alguns presos de la banda criminal ETA s’han posat en vaga de fam. Cada dia s’hi estan sumant més i aquest migdia han dit que ja en són 108. Arnaldo (Arnau) Otegui també s’hi a sumat i segur que el seu nom hi donarà més ressò. Les crítiques del PP a la mesura no s’han fet esperar, malgrat tot, encara no han dit que darrera hi ha el PSOE. Recordareu que quan els socialistes eren al govern, els populars sempre havien defensat la idea que la banda terrorista basca estava al darrere dels atemptats de Madrid de l’11-M amb connivència amb el PSOE que, així, s’haurien aliat per fer fora el PP del poder. Quan trigaran ara en veure un altra conspiració?

XAVI QUERAL GUANYA LA CURSA POPULAR D’AMPOSTA
Aquest any la tradicional cursa de la Festa major d’Amposta ha retornat al traçat de tota la vida una vegada acabades les obres de la plaça del mercat. El guanyador absolut ha estat Xavi Queral seguit de Josep Maria Lluís.
Quan ha arribat l’hora de lliurament de trofeus només hi havia tres regidors de l’Ajuntament (lo sinyó ancalde, el Regidor d’Esports i Antoni Espanya) i la diputada al parlament Anabel Marco. M’ha sobtat la no presència de cap regidor d’ERC.

LES FESTES ALTERNATIVES D’AMPOSTA
Aquesta nit comencen les festes alternatives al recinte del castell d’Amposta. La programació és força interessant, però el ressò mediàtic més aviat nul, tret d’alguns cartells que han posat als establiments de la nostra localitat. És cert que han obert una pàgina a Facebook, però a Internet hi ha informació errònia ja que en alguna pàgina es parla d’aquestes festes alternatives 2012, però la programació que s’hi dóna és de l’any passat 2011. Cuita!!
Aquí teniu l’enllaç al seu Face: https://www.facebook.com/events/455965057758540/
 

diumenge, 29 d’abril del 2012

II TROBADA DEL GRUP "QUEDEMALLALAMERA"


 Ahir a la tarda, quan finalment vaig arribar a la pista del Club Patí Rapitenc, on m’esperaven la meva dona i el meu fill gran (viu a la Ràpita), em va dir: “menys mal que has arribat; temia el pitjor després de veure les fotos que ha penjat el teu amic Paco a Twitter”. Me’n va descriure unes quantes i, efectivament, vaig poder comprovar la velocitat que avui en dia tenen les noves tecnologies de la informació.
També me’n vaig adonar que, encara que el grup es va creat per a Facebook, alguns dels membres (segurament els més actius), usen sense cap mena de problema diversos comptes i mitjans. Jo encara no en sóc capaç...
Va ser el final de la jornada. Una jornada que començava a Ulldecona sobre 2/4 de 2. Quan vaig arribar, allí, a la Mera, ja estaven esperant una bona part del grup. Després de la foto oficial ens varem dirigir al restaurant de l’Orfeó Ulldeconenc que també és seu de la penya barcelonista local.
Després de lliurar-nos a tos els presentes amb un mocador com els que usaven abans els pagesos de la zona, commemoratiu de la II trobada, ens asseguérem tots davant de l’àpat que ens havien preparat per a l’ocasió.

Quan encara hi havia que no havia pres el cafè, una part dels 50 assistents a la trobada (poc més o menys) ja estaven al patí fent el cremat i entonant “el Meu Avi”.
Encara que l’actuació estel·lar del dia va ser la presència de “Carmen de Mairena” que ens va recrear amb diferents peces del seu extens repertori.
L’única nota negativa va ser la no assistència a l’acte de Marisín Campos que va tenir que desplaçar-se al Carrefour de Vinaròs per a fer la compra setmanal.
Marisín: La propera vegada ves al Carrefour a Amposta!!!!!!!!        

















dilluns, 16 de gener del 2012

EL CAPITÀ AMPOSTA


Hi ha un nou personatge a la xarxa. O potser no tant nou, no ho sé.
La setmana passada vaig rebre una sol•licitud d’amistat a Facebook d’un tal “Capità Amposta”. Abans de decidir-me si l’acceptava o no (d’entrada no accepto personatges incògnits)  vaig entrar al seu perfil, evidentment bloquejat. Pel nombre d’amistats que tenia (8) vaig deduir que feia pocs dies que sé l’havia obert; potser aquell mateix dia. Entre els amics alguns coneguts; uns amics, d’altres coneguts i alguns que no sé qui són. De les poques coses que diu és que treballa a DAPSA (ara es diu Saica Pack), va estudiar al IES Ramon Berenguer IV i, també a la UPC. Jo em pregunto perquè dóna tanta informació si amaga la seva identitat. Sempre he pensat que quan un no usa el seu veritable nom, és que alguna cosa pretén mantenir oculta. Evidentment el vaig rebutjar.
Potser alguns no se’n recorden o, simplement, el que vaig a explicar serà la primera vegada que ho llegeixen. Fa uns anys, bastants, ens hem de remuntar al temps de la lluita contra el transvasament de l’Ebre, de “Capità Amposta” ja n’hi va haver un. Encara que tot apunta que algú el va n crear i que no va ser ell mateix qui es va posar aquest apel•latiu.
A principis de la primera dècada del segle XXI Internet encara era incipient per a la majoria dels ciutadans. O dit d’una altra manera, eren pocs els que tenien accés a la xarxa. Des de l’Ampolla, els amics del llavors delegat del govern a les Terres de l’Ebre, el rapitenc Francesc (Paco per als més propers) Sancho van crea una pàgina que van denominar “la Gallina”, ja que sembla que a l’Ampolla es coneixia així a un dels seus amics i d’on es criticava i desprestigiava el moviment antitransvasament, així com als seus portaveus més significats. 
D’aquella web ja no queda ni rastre, però com qui guarda sempre té, vaig quedar-me per a la meva hemeroteca personal una pàgina del Diari de Tarragona, concretament la número 23 del dia 27 d’octubre de 2001 on hi surten dues fileres de personatges que semblen sortits d’un còmic. A la primera filera, la dels “herois”, hi apareixen el Rei Artur, el capità Amposta, Percival dels Ports, el cavaller de la Llum (imagino que per l’ENRON) i el príncep Hamlet. I a la segona filera, la dels “malvats” (villanos), Sant Sabaté, Mohamanolo, Petit Franco, l’Ombra de Flix i Ramon Caro-en-vent.
Potser alguns d’ells els endevinareu i als qui no, només cal mirar les fotos que he fet per a vosaltres.
És evident que davant del dubte raonable, hagi descartat fer amistat amb el Capità Amposta que, per cert, us hi heu fixat, per la seva indumentària s’hi apareix molt al Capitán Trueno”, un heroi de còmic de medieval (o sigui, antiquat), res a veure, per exemple, amb el “Capità Amèrica" que es va crear per animar a les tropes nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial.


dilluns, 14 de novembre del 2011

I TROBADA DEL GRUP "QUEDEM ALLALAMERA"



"Quedem allà la Mera" és un grup de Facebook on s'entra per invitació o perquè t'ha introduït un altre membre del grup. "La Mera" (o explico per als amics que no ho sàpiguen) és aquella petita rambla que hi ha a Ulldecona prop de l'Orfeó i que el carrer Major divideix en dues parts pràcticament iguales.
Evidentment, com passa amb tots els grups, sempre hi ha qui en té la idea que sol ser qui finalment la desenvolupa. En aquest cas l'amic Monolo Fernández, un ulldeconenc que viu a Madrid, però que, gràcies al món virtual, pot estar en contacte amb els d'aquí sense moure's d'allí. Vaig veure que hi ha qui l'anomena "l'alcalde". 
A ningú sé li escapa la meva vinculació amb el poble a peus de la serralada del Montsià (i si algun dels meus amics ho ignora, és perquè no em coneix prou) Allí hi tinc part dels meus millors amics i, de la resta, encara que només puguin ser coneguts o companys, tenen la virtut de fer-me sentir com a casa.
Dissabte passat a un restaurant del polígon de Valldepins, celebrarem la primera trobada. Evidentment, compartit àpat. Encara que primer ens reunirem a "la Mera" (com no?) per a fer-nos la foto oficial. No hi érem tots, ni tans sols la mitat, però possiblement els més autèntics (sense voler menysprear als qui no hi van poder assistir)Manolo va venir expressament de Madrid per a compartir el moment.
Després del dinar ja es va llançar la idea de fer una segona trobada cap a la primavera. D'ara fins allà tampoc és que se'ns faci molt pesat, ja que pel Facebook seguim en contacte permanent.
Vull agrair-los a tots els amics i amigues d'Ulldecona el deixar-me compartir els seus bons moments. Des d'aquí una forta abraçada a totes i tots.
Os deixo amb unes fotos més de la trobada.