Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferran Bel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferran Bel. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de febrer del 2020

L’UN PER L’ALTRE LA CASA SENSE AGRANAR...

La Farinera. 

El problema de l’aparcament de l’Hospital de Tortosa (dit del Verge de la Cinta) ja fa massa anys que dura, massa...
Mentre creixia el número d’usuaris, però sobre tot el parc de cotxes, les places d’aparcament es mantenien estancades i ni l’aparcament de la vergonya (l’habilitació dels fossats de les antigues muralles) resolia, ni parcialment, el problema.
Ja fa uns 3 anys, el metge Ismael Piñas, que per aquell temps ostentava el càrrec de director Territorial del Departament de Salut de les Terres de l’Ebre, va ser el primer de parlar-me del projecte d’instal·lar un ascensor al talús que hi al peu del propi hospital i que dona al començament de l’eixample tortosí.     
Incommensurablement, els anys van passant i la solució no arriba. Fa uns dies, l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé va anunciar que Salud (una àrea del Govern que depèn d’ERC) no el faria... Mentre que des d’ERC diuen que l’hauria de fer el departament de Territori i Sostenibilitat que, en aquest cas depèn de JxCat. O sigui, els uns pels altres, la casa sense agranar...  
Però anem a fer una mica d’història de com s’han succeït els fets: des de la construcció d’un nou hospital fins l’ampliació de les places d’aparcament i la millora dels accessos al vell (o no, ja es veurà...)
L’any 2006, Marina Geli, per aquell època consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, davant les imminents eleccions autonòmiques, va anunciar la construcció d’un nou hospital a la zona coneguda com la Farinera, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Tothom ho va interpretar com una mesura electoralista.
Zona habilitada com aparcament de l'hospital. 

No obstant això, l’any 2009, l’Ajuntament de Tortosa, amb Meritxell Roigé com a regidora d’Urbanisme, va aprovar 3 plans parcials, un d’ells el de la Farinera. Aquest pla parcial incloïa una reserva de sòl per a la construcció d’un nou hospital.
Amb el retorn al poder de CiU a finals de 2010, el departament de Salut encapçalat per Boi Ruiz (anteriorment president d’una associació empresarial de salut privada), s’ajorna el projecte per motius econòmics, tot i ser una promesa electoral de la pròpia coalició nacionalista.
A començaments de l’any 2011, per unanimitat, el Ple de l’Ajuntament de Tortosa aprova una moció del PSC on es reclama la urgent construcció de l’hospital. L’alcalde Ferran Bel, tot i l’escepticisme demostrat anteriorment, afirma que no renunciarà al nou hospital.    
El temps segueix passant i l’any 2017 Ferran Bel sorprèn tothom en afirmar que tenen uns terrenys millors per a ubicar-hi el nou hospital, tot i que no aclareix quins son aquests terrenys. En referir-se al nou hospital, ja no el considera com una necessitat immediata i dilata el termini per a construir-lo en uns cinc, deu o quinze anys vista... (textualment)
Una vegada més s’ha posat de manifest la nul·la voluntat per part dels diferents governes convergents i postconvergents (incloent-hi també ERC que actualment està al Govern) per a resoldre els problemes que patim a les Terres de l’Ebre. Perquè el nou hospital no és un equipament exclusiu de la ciutat de Tortosa sinó de tot el territori i molt especialment de les comarques del Baix Ebre i el Montsià que el tenen com a referència.



dijous, 13 de juny del 2019

DES DE DINS I DES DE FORA


2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.
Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.
En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.
El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.
ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.
ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.
Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.
De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.
Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...
El desenllaç: dissabte.     

dijous, 30 de maig del 2019

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : TORTOSA


Passi el que acabi passant, el futur pacte de Tortosa serà el que més doni que parlar de tot el territori. Primera i principal perquè del territori de l’Ebre n’és la capital i segona perquè fa 4 anys ERC (4 regidors) amb Josep Monclús al cap davant van rebutjar l’alcaldia que Movem Tortosa (4) i el PSC (3) li van oferir amb safata de plata. Personalment no conec ningú que tenint la possibilitat de ser alcalde ho hagi rebutjat. Tots els caps de llista que se presenten a les eleccions municipals diuen que ho volen ser... I sinó, per a què se presenten?
Bé, aquest any la situació és molt semblant, tot i que Junts per Tortosa (Abans CiU) amb Meritxell Roigé de cap de llista substituint Ferran Bel, ha perdut un regidor que ha guanyat Movem Tortosa amb Jordi Jordan al cap davant de la formació. Per tant, aquesta vegada Movem Tortosa ha aconseguit 5 regidors, ERC, 4 i PSC, 3 (totes dues formacions pràcticament han calcat resultats)
Per tant, qui sé sent recolzat pels resultats per a intentar formar govern és Jordi Jordan i, a diferència de fa 4 anys no oferirà l’alcaldia al cap de llista d’ERC (en aquest cas Xavier Faura), sinó que li demanarà suport per a ser investit alcalde.
Però no crec que Faura li ho posi tan fàcil. Tot i ser una llista molt renovada amb molts membres de la plataforma que va crear el propi Faura (Tortosa SÍ), ERC, tradicionalment ha estat al costat de CiU i, per tant, tampoc seria d’estranyar que en aquest cas repetís el mateix, tot i que podria significar la mort política d’alguns dels integrants de la llista.
També seria possible que arribessin a un pacte per a alternar-se en l’alcaldia. Podria haver fins i tot tres alcaldes en 4 anys: Jordi Jordan, Xavier Faura i Enric Roig. Complicat, però sabem que tots és possible, tal i com va passar a la Ràpita del 2000 al 2003 (moció de censura a Miquel Alonso)  

dimecres, 23 de maig del 2018

POLÍTICS EBRENCS ESCRIUEN AL PERIÓDICO


Josep Martí Blanch va ser secretari de comunicació de la Generalitat de Catalunya en temps d’Artur Mas. De les seves mans, l’any 2014, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va rebre el premi Amposta atorgat per la premsa local.
Quan ERC va entrar al Govern, Martí ne va sortir. Segurament per allò del repartiment de càrrecs. Evidentment no se poden duplicar càrrecs i ERC havia de tenir la seva quota.
Des de fa temps Martí és col·laborador habitual del Periódico de Catalunya i és un d’aquells polítics de l’antiga Convergència que no veu clar el tema del procés. No seria així si seguís ostentant un càrrec dintre de la Generalitat, però com que no ho fa, ara pot dir el que pensa sense interferències de cap tipus. De totes maneres no recordo que hagi escrit mai sobre temes que afecten directament al nostre territori. Potser perquè com viu i treballa a Barcelona, les Terres de l’Ebre li venen una mica apartades i no li interessen gaire.
Per a la meva sorpresa, el passat 22 de maig, un altre ebrenc treia el cap com a columnista al mateix rotatiu. En aquest cas se tractava de Ferran Bel, diputat al Congrés i exalcalde de Tortosa.
Ferran Bel si que és un home que defensa el procés. A diferència de Martí, Bel segueix en política i també forma part del Consell Executiu del PDeCAT i es clar, no pot sortir-se’n del guió marcat per Puigdemont (que ara per ara és qui remena les cireres al partir i satèl·lits) si vol repetir a les properes eleccions generals. Ferran Bel parla al seu article d’opinió sobre la remunicipalització dels serveix públics. Tot i no dir-ho de forma explícita, Bel és escèptic a que des del ajuntaments se gestionin els serveis públics que els hi són competents. A saber: subministrament d'aigua, pompes fúnebres, hospitals, neteja viària, recollida de la borssa, escoles bressos (Tortosa no ne té cap municipal), etc.
D’acceptar que els ajuntaments poden millorar sensiblement els serveis públics que gestionen directament, Bel aniria en contra de les polítiques neoliberals que practica el seu partit. Cal recordar també que Ferran Bel és economista i fins abans de dedicar-se a la polítics va exercir com a tal des del seu despatx professional i, per tant, té molt clares quines són les polítiques econòmiques que ell aplicaria. Això sí, pensant més amb els empresaris (sovint gent propera al seu partit) que no en els propis ciutadans als que se suposa ha de servir com a representant que n'és de tots ells des del càrrec que ocupa actualment.
No tinc ni idea si Ferran Bel seguirà o no com a columnista habitual del Periódico. Espero que no. Però de fer-ho, és evident que les opinions de polítics com Martí i Bel no són ni de bon tros representatives dels ciutadans de les Terres de l’Ebre.
El nostre territori (com la majoria dels territoris) és plural i per tant, quan sé li dona veu, també s’han de respectar les diferents formes de pensar per a que cadascú se pugui fer una opinió molt més formada de totes i cadascuna de les situacions que se puguin tractar. 

divendres, 9 de febrer del 2018

A TORTOSA SE’N VA UN AMIC...

Ferran Bel acaba el discurs de comiat com alcalde després de quasi 11 anys al front de l’Ajuntament de Tortosa. En aquell moment els altres 20 regidors que composen el ple municipal i el públic assistent que no s’han volgut perdre un acte tan emotiu com aquest, se posen dempeus i com una sola veu comencen a cantar:

Algo se muere en el alma cuando un amigo se va, cuando un amigo se va algo se muere en el alma... Y va dejando una huella que no se puede borrar... No te vayas todavía no te vayas por favor, no te vayas todavía que hasta la guitarra mía llora cuando dice adiós... Y un pañuelo de silencio a la hora de partir...  

Bé, potser no ha estat exactament així... El que passa que després d’escoltar les seves paraules l’altre dia a la SER vaig pensar que passaria una cosa com aquesta. Segons Ferran Bel se’n va content, haver fet molta feina i donant gràcies a l’oposició pel fàcil que li havien posat...
Perplex. Atònit. Sense paraules... Així és com me vaig quedar! Què l’oposició li ha posat fàcil? Aquest argument és propi d’aquell cacic quan se’n va menyspreant els seus rivals polítics als quals ha tractar sovint de forma paternalista. Sé de que estic parlant perquè jo també he viscut situacions semblants.
Vaig conèixer Ferran Bel abans de que fos alcalde de Tortosa. Fins i tot abans de que fos President del Consell Comarcal del Baix Ebre, el seu trampolí polític per accedir a l’alcaldia i derrocar Joan Sabaté. I no era fàcil fer-ho ja que el 2007 els socialistes encara mantenien pràcticament intacta la seva hegemonia política. Aquell mateix anys Montilla (PSC) seria escollit President de la Generalitat i l’any següent el PSOE tornaria a guanyar les eleccions generals.
I com va ser possible? Tot i guanyar en regidors, Ferran Bel no va aconseguir majoria absoluta. Tot depenia d’ERC i l’agrupació local de la capital del Baix Ebre ho van tenir clar: donarien suport a aquells que només uns anys abans volien mercadejar amb l’aigua de l’Ebre.
A partir d’aquí Ferran Bel se va anar engreixant (políticament parlant, es clar) i a les pròximes eleccions, les del 2011, va guanyar no per majoria absoluta, sinó absolutíssima. Allò li va permetre regnar sense haver de comptar amb ERC a qui els hi va donar una puntada de peu al cul. Ja no li feien cap falta!
Finalment van arribar les eleccions del 2015 i s’hi van presentar noves llistes. La deriva socialista va portar que alguns dels seus militants, així com d’altres partits, s’agrupessin en Movem Tortosa. Ferran Bel (a qui molts de tortosins, finalment, ja van veure de quin peu coixejava) va perdre la majoria absoluta, una cosa que només uns anys abans ni es contemplava per una gran part de les tortosines i tortosins. L’Ajuntament de Tortosa podia conformar una nova majoria si s’arribava a un acord entre Movem Tortosa, el PSC i ERC. Però oh sorpresa! ERC, tot i que sé li va oferir l’alcaldia a Josep Monclús, el seu cap de cartell, en un fet insòlit i amb pocs precedents (jo no ne recordo cap) ho va refusar i li va tornar a donar l’alcaldia a Ferran Bel. Segurament els analistes ho veuran com una reafirmació de la nova majoria que governava Catalunya (CDC i ERC –és l’explicació més lògica), però l’actitud de Monclús de refusar l’alcaldia, des del meu punt de vista, va ser un acte de servilisme i covardia cap a una persona que havia anat guanyant pes polític dintre i fora del seu partit.

Adéu-siau Sr. Ferran Bel!

Benvinguda Sra. Soraya Roigé! 

dissabte, 23 de setembre del 2017

ELS APARCAMENTS DE LA VERGONA 1 ANY DESPRÉS

A l’Hospital de Tortosa (oficialment Hospital Verge de la Cinta) tot segueix igual. El promesos nous aparcaments no acaben d’arribar i la gent segueix aparcant on els rota.
Vaig aparcar a la plaça de la urbanització del Parc Nivera (a l’altre costat de la Simpàtic) i hi vaig anar a peu. En alguns llocs vaig haver de passar per la carretera perquè la vorera estava ocupada pels cotxes mal aparcats.
En lloc d’un nou hospital, el nostre govern vol ampliar l’existent. M’ensumo que serà un nyap, ja que la zona és la que és i meravelles no se’n poden fer. Un hospital més gran vol dir més metres construïts i si d’amunt li sumes més superfície de pàrquing, a veure on hi cap tot això...
També es va dir que es volia millorar l’accés per als vianants des de la zona del Mini Bar. Com passa amb la resta de coses, passa i passa el temps i les millores tampoc arriben.
Com sabeu, l’equip de govern de Tortosa encapçalat per Ferran Bel i el seu fidel escuder Josep Monclús va rebutjar la construcció d’un nou hospital quan només unes setmanes abans havia afirmat que sabia d’uns terrens millors que els de la Farinera (al costat de l’Eix de l’Ebre, entre Roquetes i Ferreries) per a construir-lo.  
Com ja vaig dir l’any passat, l’Hospital de Tortosa no és un tema només local, sinó de tots els pobles de les comarques del Baix Ebre i Montsià, però sembla que políticament no interessa ningú, ja que no recordo cap alcalde parlar d’aquest tema.

I mentrestant, qui ho pateixen són els usuaris, tant siguin pacients com acompanyants. 

NOTÍCIES RELACIONADES: 














dimecres, 21 de juny del 2017

TORTOSA: EL NOU HOSPITAL, EL TERCER INSTITUT I ELS APARCAMENTS DE LA ‘RESIDÈNCIA’

Aparcaments habilitats al fossat del costat de la muralla.
En els 31 anys que treballo a Tortosa he sentit moltes vegades que a Amposta que havia crescut més i que s’hi havien fet moltes més inversions que a Tortosa. Des del meu punt de vista és una simple apreciació de la gent de Tortosa que s’inclouria en aquella eterna rivalitat entre totes dues poblacions. Només un exemple: La inversió que es va fer pel pont del Mil·lenari deu de ser més gran que totes les inversions que s’hagin pogut fer a Amposta i això que, segons diuen, no està acabat...
Però anem a les infraestructures que anuncia al títol: El nou hospital, el tercer institut i els aparcaments del Verge de la Cinta (tot i que també podria parlar de les piscines o de les obres del pont de l’Estat...)
La Consellera de Salut de l’època del Tripartit, la socialista Marina Geli va anunciar un nou hospital a la zona de la Farinera, es a dir, a tocar de l’Eix de l’Ebre, entre el polígon de la Ravaleta i la plaça Corona d’Aragó (o Quatre Camins) Però com que l’anunci de la consellera es va fer en època electoral va sonar a això: A electoralisme... Tot i que es va arribar a presentar un projecte quasi ningú s’ho va creure... I, evidentment, els primers en criticar-ho van ser els de CiU. Era l’any 2010 i aquell any Mas va guanyar les eleccions autonòmiques i el projecte es va haver de guardar per algun calaix.
Però el que me va cridar poderosament l’atenció és que fa uns mesos el Sr. Ferran Bel digués que tenia unmillor emplaçament per al nou hospital... L’any 2010 no era viable i ara de repent ho és? Tan han canviat les coses en 7 anys?
Per cert, sense saber quin seria el nou emplaçament anunciat pel Sr. Bel, el de l’antiga Farinera me sembla molt apropiat ja que és una zona amb unes excel·lents comunicacions.  
La passada setmana el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució presentada pel PSC per a construir untercer institut a Tortosa. Hi van votar a favor el propi PSC, Catalunya Sí Que es Pot, el PP i C’s; en canvi JxS hi va votar en contra i si es va aprovar va ser gràcies a l’abstenció de les CUP. Però tot hi haver-se aprovat, el Govern de la Generalitat ja va dir que de moment no se faria.
I què és el sorprenent d’aquest cas? Que els partits que conformen JxS són el PDeCAT, ERC (tot i que també hi ha independents), precisament el mateixos partits que governen Tortosa. Tot i això, encara no he sentit ni al Sr. Bel, ni al Sr. Monclús, cap d’ERC dir res sobre aquest tema. És que el govern de Tortosa no volen un tercer institut? Per la informació que he pogut recavar sí, ja que fa uns anys es va fer una cessió de terrenys per part de l’Ajuntament a la Generalitat.  
I ja per acabar parlaré dels nous aparcaments que s’han projectat o s’estan projectant a l’Hospital Verge de la Cinta. És evident que la manca d’espai per aparcar és alarmant i les zones habilitades són més pròpies d’un país del tercer món que no d’una societat com la nostra. Si ho recordeu l’any passat vaig fer un post sobre els aparcaments de la vergonya.
Fa un parell de setmanes les CUP de Tortosa van demanar a l’equip de govern que els nous aparcaments fossin gratuïts i que no s’havia de fer negoci a costa del sofriment. I sé que des de la Federació de Veïns d’Amposta també se vol fer pressió en aquest sentit. Si després s’acaba cobrant, no serà perquè no se’ls hi ha demanat en temps.
Per cert, ¿no veien una contradicció entre que es projectin uns aparcaments a l’Hospital de Tortosa i les declaracions de Ferran Bel sobre una nova ubicació d’un futur nou hospital? Jo sí.
Des del meu punt de vista és una incongruència projectar uns aparcaments a, vell hospital i estar pensant en un de nou.
Però com sovint la política no té lògica, tot és possible... Així hi hauran dues inauguracions!
I com que ho acabaran pagant els de sempre, per tant, no passa res...

dimecres, 17 de maig del 2017

FERRAN BEL: PRESSUPOSTOS ‘PÈSSIMS I DECEBEDORS’

Gonell, Montilla i Aspa el dia de la inauguració del Passador (Foto: meva)
Segons informa l’Aguaita, l’alcalde de Tortosa i diputat al Congrés Sr. Ferran Bel (Fem-ho  –recordeu?-) ha qualificat de pèssims i decebedors els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 respecte a les inversions previstes per al territori.
Quina novetat Sr. Bel!! Tot i que no he arribat a tenir càrrecs tan importants i alts com vostè, ni que sigui per edat, porto molts més anys en política i la lletra de la seva cançó ja fa anys que la vinc escoltant. De tant en tant canvia l’intèrpret, però la lletra i fins i tot la música, sempre és la mateixa.
Mireu, encara recordo quan el govern de l’Estat (i molt possiblement governaven els socialistes, no ho recordo), es posaven les medalles per la gran inversió que feien al nostre territori. Sabeu quina era la partida més gran que hi destinaven per aquell any? La construcció de la doble via fèrria. Dintre de la comarca del Montsià, una vegada inutilitzada l’estació de Freginals, només quedava la d’Ulldecona on la parada de trens era insignificant. A la comarca del Baix Ebre n’hi ha alguna més, però ja sabeu com han funcionat tradicionalment els trens que porten els ebrencs cap a Tarragona i Barcelona...
Lo Passador. 

Per molt que es queixi el Sr. Bel, el Govern de la Generalitat, format per membres del PDeCAT (el seu partit) i ERC, tampoc és que ens hagin tractat força millor als darrers pressupostos: 26,5 milions.  
I podríem donar les gràcies si s’acabés invertint tot el pressupost destinat Igual en un  cas com en l’altre), ja que l’experiència me diu també que una part important no s’acaba fent perquè les obres no s’acaben d’executar. Recordeu-vos per exemple els anys que van estar aturades les obres de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea (de fet encara no està acabada) o les de la circumval·lació de l’Aldea.
Mal que els pugui pesar a alguns, els anys que més inversió es va fer a les Terres de l’Ebre va ser durant els governs dels presidents Maragall i Montilla. Així, de sobte, me venen al cap, la seu dels jutjats d’Amposta o el col·legi Consol Ferré, també d’Amposta, la millora de la carretera entre Tortosa i Ulldecona, però sobre tot, sobre tot, lo Passador, el pont que uneix les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
Les Terres de l’Ebre som Reserva de la Biosfera, tenim dos parcs naturals, el dels Ports i el del Delta de l’Ebre, escriptors i artistes diversos, una gastronomia envejable que compta amb 3 restaurants amb una estrella Michelin, a part d’història, cultura i folklore propis... I podríem continuar. Però en contrapartida tenim una mancança enorme: la poca població pel territori que som.
A part d’això, tradicionalment, els nostres polítics no han anat mai de la ma. Normalment quan s’està a l’oposició es diu una cosa que s’oblida ràpidament quan s’arriba al govern. Amb l’agreujant de que els nostres representants dels partits que governen, tampoc exigeixen el que haurien d’exigir. Ha dimitit mai cap diputat per considerar escasses les inversions que s’hi fan al territori? Saben que si ho fan duraran com a molt el que duri la legislatura i, per tant, si volen conservar la cadira, millor estar callats.
Està bé sortir als mitjans reivindicant més inversions per al territori, però s’ha de ser igual de contundent als despatxos que és allà on més efectives són les reivindicacions.  

dilluns, 25 de juliol del 2016

LA SANG QUE NO ARRIBARÀ AL RIU

Al començar el congrés... 
Durant les darreres setmanes el partit de Pujol, Convergència Democràtica e Catalunya ha estat fent la seva peculiar metamorfosi per a convertir-se en el Partit Demòcrata Català. Fórem molts els escèptics que, al principi del congrés vàrem pensar allò de: els mateixos gossos amb diferents collars.
Al principi semblava que no seria ben bé així i van sortir les primeres divergències, sobre tot a l’hora de buscar la nova denominació del partit. Les denominacions proposades per la direcció sortint no acabaven d’agradar. Finalment es va optar, com sabeu, el nom de Partit Demòcrata de Catalunya que, com ja vaig dir fa unes setmanes, sembla més el nom d’un genèric que el d’un partit que hauria de donar alguna pista sobre la seva ideologia... Però si ho penses, ja va en la línia de la seva ideologia (Ah! Però que té alguna ideologia?)
Una de les qüestions transcendentals va ser l’elecció de la direcció nacional. Històrics convergents com Jordi Turull o Germà Gordó van fer un pas al costat deixant pas a la nova fornada de convergents, entre ells l’alcalde de Deltebre Lluís Soler. Encara que les cares més visibles d’aquesta nova direcció són Marta Pascal, Mercè Conesa i David Bonvehí.
Un dels moments més tensos del congrés va ser quan es va saber que els diputats convergents de Madrid van votar a favor de la candidata del PP Ana Pastor per a presidir el Congrés dels Diputats. Com sabeu, Francesc (Quico) Homs en un primer moment va negar aquest suport, però després (i davant l’evidència) no va tenir més remei que acceptar-ho. I tot a canvi de grup propi, la qual cosa vol dir tenir un calerons extra que de l’altra manera no els haurien tingut.  
Als joves de la formació, aquells que tenien alguna possibilitat d’entrar a l’executiva, van mostrar-se en desacord, sobre tot de la manera com sé va fer i la negativa en un primer moment en acceptar el fet. Per cert, un dels diputats que hi va votar a favor (com tota la resta) va ser l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, aquell que deia que ens defensaria i a les primeres de canvi va unir els seus vots amb els que es volen emportar l’aigua... Què ara no anava d’això? Me dóna igual, l’enemic sempre és l’enemic i hi ha que tenir-lo identificat sempre.  
Finalment sembla que la sang no arribarà al riu. Els convergents (no crec que mai se’n puguin desempallegar d’aquest apel·latiu) sempre han demostrat ser un partit molt cohesionat i ara que el nou-vell partit començar a caminar no era el moment més idoni per a mostrar discrepàncies al si del mateix.
Això mateix es va poder veure a l’hora d’escollir el president i la vicepresidenta. No diríeu mai en qui van recaure aquests càrrecs? La presidència en tot un desconegut: Artur Mas. Sí, aquell que va fer un pas al costat per a salvar Catalunya, però que no descarta tornar-hi si tot es torça. I la vicepresidència en Neus Munté que després de passar per la UGT (els meus companys de sindicat que la van fitxa s’ho haurien de fer mirar...) va recalar al govern de la Generalitat i va acabar substituint a Joana Ortega quan aquesta va dimitir pel trencament del seu partit (Unió Democràtica de Catalunya) amb CDC. O sigui, tot un carrerón...  
Tot i que hi ha hagut canvis, sembla ser que al començament de la singladura res canviarà. La prova és que papa Arturo seguirà comandant la nau, encara que durant els darrers temps ha patit seriosos contratemps. L’acabaran posant novament a flotació? Jo no ho voldria...      
   
CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE BRESSOL DE POLÍTICS

A les línies precedents he esmentat a dos polítics, tots dos alcaldes que han passat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. Un d’ells, tots ho sabeu, va ser l’alcalde de Tortosa Ferran Bel que va créixer políticament presidint l’ens comarcal. Al principi no donava un duro per ell i pensava que allà mateix sé li acabaria la trajectòria política. O no tinc ull clínic (he de reconèixer que m’ha fallat més d’un cop) o Ferran Bel en va aprendre molt o aquells que li van donar confiança no van tenir criteri suficient per adonar-se’n de com era realment i que amb el temps s’ha acabat demostrant.

L’alcalde de Deltebre Lluís Soler va començar a treballar al Consell Comarcal (i ja sabeu això què vol dir) De fet crec que no ha treballat a cap lloc més... Ni falta que li fa, ja que si al nou partit li va mínimament bé, té el futur més que assegurat.    

dilluns, 13 de juny del 2016

L’ESLÒGAN ELECTORAL DE CONVERGÈNCIA

S’escolta la música del Guardaespatlles. S’aixeca el teló y surt Ferran Bel. Títol de la pel·lícula: Molt per defensar.

I és que ens ho han posat a ou... El mateix que vaig pensar jo quan vaig veure penjat a l’alcalde de Tortosa per l’avinguda de Catalunya d’Amposta ho van pensar molts d’altres.
Molt per defensar... Què és el que defensa l’alcalde de Tortosa i cap de llista de CDC per la demarcació de Tarragona? La darrera cosa que ha defensat a capa i espasa ha estat el monument franquista de Tortosa.

-En arribar a casa li demanaré a Joaquim que em faci un meme... (vaig pensar)  

No va caler. Quan vaig arribar a casa i vaig obrir l’ordinador, l’amic Brian ja n’havia penjat un sobre un comentari del Mascarat. Ah! Quins grans amics que tinc!!! Joaquim, Brian, lo Mascarat i tants d’altres!
Segur que el creatiu que va idea l’eslògan convergent només va pensar amb la independència, ja que és el concepte de moda i la nova fe que han abraçat. Segurament no coneixia la polèmica sorgida a Tortosa els darrers mesos. Quin flac favor li ha fet a Ferran Bel, mareta meua!

No he pogut de deixar de pensar amb els 23 anys de Jordi Pujol (a qui per cert, ja no treuen al mítings, serà per alguna cosa?) i amb els que porta Mas... Primer de conseller en cap i després com a reiet de la Generalitat...
Com a ciutadà de les Terres de l’Ebre recordo les vegades que he tingut que sortir al carrer PER A DEFENSAR LO NOSTRE o bé les agressions que pateix o que es volia fer patir al nostre territori. A quantes de llocs o hauré anat a defensat lo riu? Com que no fa molts dies ja us els vaig citar, avui no ho faré. Però si que vull recordar que Convergència (i en aquell temps també Unió), estaven d’acord amb el Pla Hidrològic aprovat pel govern del PP encapçalat pel funest Aznar. Per aquell temps els Convergents no estaven per defensar el territori, tot i que al principi van fer algun conat (Caballol a la primera assemblea de la PDE, autocars convergents a Madrid), ràpidament van haver d’acatar les ordres de Barcelona. Només uns pocs com Josep Carles de l’Aldea van tenir l’atreviment d’abandonar el partit.
La Manifestació de les Mores (entre Móra d’Ebre i Móra la Nova) resumiria molt bé la situació viscuda aquells anys. Aquell dia ens manifestàvem per els tres agressions que amenaçaven el territori: lo riu, els molinets (parcs eòlics) i l’ENRON (la central de cicle combinat de gas) que promovia l’alcalde de Móra la Nova Joan Sabanza (primer republicà i després convergent) Aquella vegada (i sense que servís de precedent) hi va participar a la manifestació l’alcalde convergent de Móra d’Ebre Santiago Campos. Segurament més per la rivalitat que mantenia amb l’alcalde de l’altre costat de riu pel lideratge de la comarca de la Ribera d’Ebre que per una altra cosa...    
Ferran Bel deia no fa molts de dies que ells sempre havia recolzat a la PDE. A la llengua sé li fa dir el que vols i si aquell que t’escolta està disposat a creure-ho, tot arreglat! Sabeu quan va ser la primera vegada que vaig veure a Ferran Bel a un acte de la PDE? Quan es va inaugurar l’escultura del nusos que hi ha a l’entrada a Tortosa pel S. Com alcalde no va voler perdre’s l’acte. Per cert, una rotonda que l’Ajuntament d’Amposta no va voler ajudar a sufragar (es va presentar una moció al Ple) perquè es feia fora del seu terme municipals (allí conflueixen els termes de Tortosa i Roquetes)

La pregunta que me queda, és: votarà Amposta a l’alcalde de Tortosa?

El passat desembre va guanyar ERC que va obtenir un 23,97% dels vots, seguida de En Comú Podem (23,53), PSC (16,75) i Democràcia i Llibertat (també encapçalada per Bel) amb un 9,26.

De fet Bel no va guanyar ni a Tortosa.

1.        En Comú Podem (21,96)
2.        ERC (19,39)
3.        DiLL (18,43)
4.        PSC (15,42)

Després de tota la polèmica del monument o arrasa o s’enfonsa. La solució el dia 26 per la nit.

I és que en això de defensar, Convergència només defensa els seus interessos que no són d’altres que els càrrecs, les cadires i els diners... I els ciutadans ja els han vist. Han trigat, però al final els han vist. D’aquí que el partit s’hagi de refundar en un intent de tancar una etapa i esperar que la gent s’oblidi ràpidament dels casos de corrupció que han tingut.  

divendres, 27 de maig del 2016

EL DEBAT DEL MONUMENT

Al programa .Cat de TV3 hi va haver un intens i estèril debat sobre l’anomentat monument de Tortosa que com sabeu és el monument que ara farà 50 anys va inaugurar el dictador Franco en persona. Al debat hi van ser presents totes les parts que tenien alguna cosa a dir sobre si s’ha de treure o s’ha de mantenir allà on és. Per una part estava Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa que tot i que ho va negar, des del meu punt de vista sí que està fent campanya per a que segueixi al seu emplaçament; com a representant de la Comissió per la retirada del símbols franquistes estava Ester Baiges, la més bel·ligerant amb l’alcalde; Jaume Solé representava l’associació Tortosins pel monument que, com el seu nom indica, són favorables a la seva conservació; Montserrat Giné, presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona; i els doctors d'Història Contemporània Andreu Mayayo (a favor de la retirada) i Fernando Sánchez Costa (no me va quedar clar, però suposo que sent del PP estaria a favor de conservar-lo)
Dels arguments que es van anar posant sobre la taula, n’hi va haver dos que, des del meu punt de vista són clau (tot i que ja els coneixia): la propietat i la catalogació com a bé artístic. Aquest van ser els principals arguments de l’alcalde per a defensar la seva posició.
Segons Ferran Bel la propietat del monument seria de l’Estat. I en quan a la catalogació, s’excusa en que va ser aprovat quan Joan Sabaté n’era l’alcalde. Tot i això no em va quedar clar (simplement perquè no ho va dir) si CiU hi va votar a favor o no.
El què si que me va quedar clar és que des de que el Sr. Bel presideix l’ajuntament de la capital del Baix Ebre s’han presentat mocions (crec recordar que 2) per a que es descatalogui el monument i van ser rebutjades.
L’excusa de tot plegat (no va sortir anit, però me la dit aquest matí un regidor del seu equip de govern) és que ara s’hauria de catalogar:

-Si quan es va catalogar hi va haver una comissió d’experts que van emetre un informe favorable, ara també s’hauria de reunir una altra comissió i amb quins arguments es descatalogaria?

Arguments sempre se’n poden trobar. ¿O és que no hi ha jutges que han dictat sentència basant-se amb uns arguments, després s’ha presentat recurs a una instància superior i s’ha fallat basant-se amb uns altres arguments totalment contraposats? Tampoc cal que vagin amb romanços que la lletra de la cançó me la conec sobradament. Quan a algú li ve costa amunt per a fer una cosa té posa tota mena d’excuses per a justificar-se. Tinc massa anys de volada per a no conèixer les estratègies que solen emprar els polítics quan governen.
Per cert, sabeu què va ser el que menys me va agradar de tot el que va dir Ferran Bel? Quan algú va parlar de la importància que tenia perquè era alcalde: Sóc alcalde perquè m’han votat democràticament... Si, home sí, ja ho sabem... Tampoc cal que ho vagi recordant... Aquest fet, tot i ser molt important (sobre tot quan es troba a Tortosa), no es determinant a l’hora de valorar el demòcrata que un és. Molts mandataris ho són per voluntat del seu poble i després s’han convertit en autèntics dictadors... En conec uns quants!
Tot i que aquest matí he sentit comentaris de tot tipus sobre el debat (des de qui va sentir vergonya aliena a qui va prendre part pels que defensaven les mateixes idees), el més lògic (des del meu punt de vista, es clar), van ser els posicionaments de Montserrat Giné i Andreu Mayayo.
El monument, digui el que es digui, s’argumenti com s’argumenti, és un monument franquista aixecat per exaltar la figura del dictador (sobre tot) i dels vencedors. I no puc entendre (aquest argument ja els vaig usar fa dies) com fills i nets d’excombatents republicans defensin que s’ha de mantenir al mateix lloc on porta 50 anys. Només per a respectrar la seva memòria el monument hauria d'anar fora! 
La pregunta és un frau i si jo pogués votar, no hi aniria. Quan li he preguntat al regidor de perquè es fa la consulta si saben que l’Ajuntament no té competències per a treure’l, m’ha respost: Per acabar d’una vegada amb el tema. Passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, pronostico que el tema no s’acabarà.
I mentre tothom parla del monument, perquè no es  canvia de nom la plaça Pius XII i de passada es retira el que queda del pedestal que es va aixecar al seu honor? Pius XII per si algú ho ignora, va col·laborar amb el règim nazi d’Alemanya. Bé d’aquest tema potser en parlaré algun dia.  

dimecres, 25 de maig del 2016

LA PROPIETAT DEL MONUMENT DE TORTOSA

I ara resulta que l’Ajuntament de Tortosa no n’és el propietari del monument.

-Està dintre del terme municipal, però l’ajuntament no és el seu propietari –Va afirmar l’alcalde Ferran Bel fa uns dies-.

Dissabte per la nit, Canal 21 Ebre va oferir el reportatge Memòria del Monument realitzat pel periodista Gustau Moreno on es van poder escoltar veus a favor i en contra de la retirada del monument (tal com es coneix popularment el monument commemoratiu dels 25 Años de Paz inaugurat per Franco fa 50 anys)
Alguns dels que van intervenir explicaven com estava aquell dia Tortosa: repleta de gent. I no era per a menys! L’arribada de un cap de l’estat sempre suposa un esdeveniment i si s’afegeix que aquest era un dictador, un es pot imaginar perfectament com funcionava el tema.
Jo tenia 8 anys i tot i que no vaig anar, recordo que molts dels meus companys d’escola si que ho van fer. Es van organitzar autocars des de la Galera, així com dels altres pobles del partit judicial de Tortosa (cal recordar que per aquells anys no existien les comarques i encara menys el concepte Terres de l’Ebre)
Segons consta a la documentació estudiada per l’historiador Felip Monclús, el monument es va pagar, bàsicament, per l’Ajuntament de Tortosa i Diputació de Tarragona, encara que també hi van contribuir d’altres ajuntaments de la zona com per exemple el d’Alcanar.
Per a l'emplaçar es va aprofitar la pilastra d'un antic pont de pagament que va caure en desús quan es va construir el pont de l'Estat que era gratuït.    
La meva percepció és que Tortosa està molt dividida respecte al monument entre aquells que estan a favor de mantenir-lo tal i com està ara i els que promouen la seva immediata retirada. Personalment crec que s’ha esperat massa temps per a obrir un debat com l’actual, tot i que alguna vegada ja se’n havia parlat. Franco fa 40 anys que va morir i un ajuntament com el de Tortosa que ha tingut governs de tots els colors, però tots demòcrates i sense vinculacions amb el règim anterior, l’haurien d’haver plantejat la seva retirada molts anys abans.
Tot hi la divisió que s’intueix, el resultat és imprevisible. Una part de la ciutadania no acudirà a votar, ja sigui per manca de ganes o perquè creuen que per a retirar-lo no s’hauria de fer cap consulta, simplement s’hauria d’obeir la Llei de la Memòria Històrica.
Evidentment l’alcalde Ferran Bel entra en una contradicció important: Com es pot fer un referèndum vinculant sobre un monument que (segons ell) no pertany a Tortosa? Si el resultat de diumenge és favorable a la retirada del monument i bla, bla, bla..., Bel pot seguir negant-se a retirar-lo amb l’argumentació de que no en són els propietaris. Sembla que tot seguirà igual. Quina pena!      
Acabaré el meu escrit d’avui amb un argumentació de pes que ens va donar un company de treball una mica més jove que jo:

-Quan es va començar a construir el monument jo tenia uns dos anys. Cada dia passava amb el meu pare per allí i un dia li vaig preguntar: Pare, què estan fent?
I mon pare em va explicar que feia anys hi havia hagut una guerra i que aquell monument era per a recordar que mai més havien de tornar a passar uns fets com aquells. En aquella època encara no es parlava de memòria històrica, però mon pare ja tenia clar el concepte.

En acabar de dir això, tot i que va seguir parlant, ja vaig desconnectar. Com pot recordar les paraules pràcticament exactes que va dir son pare fa 50 anys i quan ell només en tenia 2?

Qui no té arguments és perquè no vol.