Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferreres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferreres. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de març del 2018

EL QUE HAURIA POGUT SER L’ÚLTIM ACUDIT DE FERRERES AL PERIÓDICO

Us seré franc. Des de que estic jubilat hi ha dies que no sé a quin dia estic exactament. Tinc més clar el dia de la setmana (dilluns, dimarts...), però no tinc clar el dia del mes.
Dimarts me va passar. Quan vaig veure l’acudit de Ferreres vaig creure (erròniament) que era 28 i, per tant era l’últim que publicava al Periódico després de que anunciés el seu acomiadament el passat dia 5 de febrer. En adonar-me’n de l’errada, vaig intentar arreglar el text com vaig poder.
Per a la meva sorpresa, ahir dia 28 de febrer, el Periódico no va publicar l’acudit de Ferreres, el que hauria segut, aquesta vegada sí, l’últim de la seva dilatada i exitosa etapa al Periódico. Després me’n vaig assabentar que la redacció del rotatiu havia decidit no publicar-lo i, per tant, l’havia censurat.
Més tard, el que suposadament hauria estat l’últim, me va arribar per Whatsapp i, encara que no us ho cregueu, no me va resultar desconegut.
Quan se va saber que el Periódico feia fora a Ferreres, el magazín de TV3 Tot es mou, el va entrevistar en directe mentre dibuixava al seu estudi. Fugaçment va aparèixer un acudit sobre la seva situació. Crec que era el que me va arribar ahir.
O sigui, Ferreres, a cop calent, va dibuixar el que seria el seu últim acudit i se’l va reservar per acomiadar-se dels seus lectors, però sobre tot fer entendre a la redacció del Periódico l'enorme injustícia que sé li estava fent.


Els que t’hem seguit tants i tants anys, té trobarem a faltar. Fins la propera mestre! 

dimarts, 27 de febrer del 2018

EL DARRER ACUDIT DE FERRERES AL PERIÓDICO

Fa unes setmanes se va anunciar que l’acudit que publicarà demà el Periódico, serà l’últim de Ferreres en aquest mitjà de comunicació. El motiu? Segons Ferreres perquè era políticament incorrecte amb la línia editorial.
Esperava impacient veure quina temàtica seria la d’aquest darrer acudit. De moment avui ha tret el president Netanyahu. 
Al llarg de la seva trajectòria professional Ferreres va dibuixar sovint vinyetes sobre l’estat d’Israel. Recordo una vegada que el consolat de Barcelona va queixar-se al Periódico perquè no li va agradar el contingut.

Llarga vida al mestre Ferreres!! 

dilluns, 5 de febrer del 2018

LA MORT D’UN DIBUIXANT

Divendres se va saber que el gran humorista gràfic Miquel Ferreres, mestre de caricaturistes i dibuixants serà acomiadat del Periódico on portava 20 anys dibuixant diàriament el proper 28 de desembre. Serà la mort professional d’un dibuixant...   
El Periódico a hores d’ara encara no ha dit ni piu sobre el tema, tot i que divendres els mitjans de comunicació rivals se’n feien ampli ressò, sobre tot TV3 que el va entrevistar en directe al programa la Tarda Oberta.
Durant l’entrevista Ferreres va adduir com a causa de l’acomiadament que els seus acudits anaven massa en la línia del procés i que això no agradava a la direcció del rotatiu. És possible no diré que no, però des del meu punt de vista hi una altra causa: els problemes econòmics que pateix el Grup Z, editor del Periódico de Catalunya.

Com sabeu, fa uns quinze dies van deixar de publicar-se les els setmanaris Interviu i Tiempo, els dos pertanyents al Grup Z. Els motius al·legats, aquí sí, va ser perquè no resultaven rendibles. És una pena, però és del tot evident que les noves tecnologies acabaran amb el paper. Recordo una cançó de finals dels ’70: El vídeo que mató la estrella de la radio. En el cas que ens ocupa les noves tecnologies mataran les edicions en paper. Un exemple. El diari Público va néixer en paper el 2007, però des del 2012 només se pot llegir per Internet.
És evident que el Periódico és un dels pocs diaris editats a Catalunya que no està al costat del procés, amb les conseqüències que això pot arribar a tenir: menys publicitat institucional, menys subvencions, però sobre tot campanyes difamatòries com la que es va dur a terme després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost passat. Recordo que llavors se va dir que havia perdut gran quantitat de lectors i subscriptors...
No obstant, coincideixo bastant amb la línia editorial del Periódico (sóc els subscriptor 135.746) i amb una part important de l’opinió dels seus articulistes de capçalera.

La majoria dels subscriptors renovem la nostra subscripció una vegada a l’any. Jo ho faig el mes d’octubre. Fixeu-vos amb la mentida que se va dir sobre la pèrdua de subscriptors... ¿O és que hi ha constància de que van fer arribar cartes al Periódico comunicant que no renovarien la subscripció?
Tornant al cas de l’acomiadament de Ferreres us he de dir que no m’ha semblat bé. Encara recordo quan un amic que ja porta anys traspassat me va fer arribar un sobre amb tot un recull d’acudits de Ferreres quan encara publicava a la Vanguardia. El que vaig veure me va agradar i vaig alegrar-me quan va començar a treballar per al Periódico, un diari que, com sabeu, fa molts anys que el compro.
No us negaré que divendres vaig pensar que quan s’acabi la meva subscripció me donaré de baixa. Però quin diari compraré? De tots els que es poden trobar al quiosc no n’hi ha cap que m’agradi. Molts dels que me coneixeu segur que teniu una imatge sobre mi. Alguns segur que la imatge que tenen sobre mi va associada amb la meva gosseta, però per a d’altres serà llegit el diari o amb el diari sota el braç.

Fa temps que Mercè, la propietària del quiosc on vaig cada dia a buscar el Periódico me va dir que son fill Jaume se va aventurar a dir que no acabaria la seva vida professional venent diaris. Al pas que anem potser serà veritat...
Però personalment no m’agradaria col·laborar amb aquesta mort... Tot i que de vegades has de prendre decisions a contracor.  

Espero i desitjo que Miquel Ferreres trobi feina ràpidament a un altre diari i pugui seguir expressant la seva sempre encertada opinió en forma d’acudit gràfic. 

P.D. En homenatge al gran mestre Ferreres us adjunto alguns dels seus acudits gràfics del meu arxiu particular. 

dijous, 21 de desembre del 2017

L'ACUDIT DEL DIA 21-12-2017

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 
Segurament el millor acudit de la jornada electoral. 

Ferreres una vegada més el més gran! 

dijous, 28 de setembre del 2017

NO M’HA FET CAP GRÀCIA

Acostumo a llegir el Periódico durant l’esmorzar. De vegades, amb el meu company de taula, comentem alguna de les notícies que hi surten publicades (ell llegeix l’edició en castellà que compra el bar) Un dels apartats més comentats és l’acudit de Ferreres, quasi sempre brillant. De fet, quan a finals de juliol Ferreres va deixar de publicar perquè suposadament va agafar uns dies de vacances, el vam trobar a faltar, sobre tot el meu company...
L’acudit de dilluns era genial. Era una metàfora sobre la voluntat d’independència de Catalunya. En canvi, el del dimarts no me va fer cap gràcia. Representava gràficament els resultats electorals d’Alemanya. S’hi podia veure un podi que, a la part més alta, hi havia el l’Angela Merkel, al segon lloc el líder dels socialdemòcrates Martin Schulz, mentre que al tercer hi havia un nazi fent la tradicional salutació... Repeteixo: No me va fer cap gràcia. I no li dono la culpa a Ferreres, ja que ell, senzillament, va representar una notícia real y actual, tal com fa cada dia.
A Alemanya, el nazisme i tot allò relacionat amb Hitler està prohibit. Però és evident que la ideologia del partit ultradretà és de clara inspiraciónacionalsindicalista.
Tampoc m’ha fet gràcia que a diverses ciutats espanyoles (Huelva, Còrdova, Cadis...) s’acomiadi al les forces de l’ordre que venen destinades temporalment a Catalunya amb el crit de: A por ellos, oé...! Pepa Buenos, a la SER es preguntava qui eren ellos. I ella mateixa es responia: Ellos som tots els ciutadans d’aquest país.
Tampoc m’ha fet gràcia que Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, hagi de comandar els Mossos d’Esquadra. I encara més si tenim en compte que el pare d’aquest coronel va ser candidat de Fuerza Nueva.  
Tampoc m’ha fet gràcia que grups ultradretans segrestessin durant unes hores càrrecs electes i orgànics de Podemos a Saragossa i que damunt, la delegació del Govern s’excusés dient que no tenien efectius perquè una bona part dels policies estaven a Catalunya. Si quan un grup d’indepes no deixa sortir als Guàrdies Civils que havien fet un registre i es diu que s’acusarà els responsables de la concentració de sedició, de què s’acusarà als feixistes? Me temo que de res...  
Tampoc m’ha fet gràcia que es tracti als polítics com si fossin delinqüents comuns. Me pensava que després de més de 40 anys des de la mort del dictador Franco, a la ciutadania ja no sé la detenia per les seves idees polítiques, però me’n estic adonant del meu error. Rajoy està utilitzant tota la força de la Justícia per actuar contra les institucions catalanes i els seus càrrecs, un fet insòlit, tot i que pugui ser legal.
Tampoc m’ha fet gràcia que es clausuren webs independentistes limitant la llibertat d’expressió i d’informació de la ciutadania.
Tampoc m’ha fet gràcia que una associació de la Guardia Civil hagi denunciat a la Terribas per posar, segons ells, en perill un dispositiu policial. Terribas, al programa el matí que dirigeix i presenta a Catalunya Ràdio, va demanar els oients que informessin sobre els moviments policials dels que tinguessin constància.
Però tampoc m’ha fet gràcia que des del sector indepe es criminalitzi a ciutadans que no ho són pel fet d’expressar les seves idees contràries al procés o per acatar la legalitat espanyola que, mal que ens pesi és la que està en vigor, tot i que alguns parlin de dret internacional...  

I d'altres tantes i tantes coses... 

dilluns, 7 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 7

DEL QUE NO N’ENTENGUES, NI EN COMPRES NI EN VENGUES...
Me vaig assabentar de la polèmica de les rampes d’accés de vianants al pot de l’Estat quan aquesta polèmica ja s’havia donat per tancada o quasi bé.
Sembla ser que l’alcalde Ferran Bel va negar que la pendent de la rampa fos de més del 8%, la qual cosa estaria fora de la normativa vigent. Llavors, el portaveu socialista Enric Roig li va demostrar que era del 9,4% i fins i tot van gravar un vídeo amb una demostració pràctica de com se mesura la inclinació.
Ferran Bel, a part de ser un gran polític (els resultats electorals l’avalen), és economista de professió. Segur que entén molt de comptabilitats, dèficits, superàvits, estudis de mercat, etc. Però es va voler posar al terreny de l’Enric Roig que a part de polític és arquitecte i per tant el suposo un expert en temes d’edificacions, urbanisme, etc. L’exercici d’agafar dos metres (aparells) per a mesura la inclinació de la rampa igual el va aprendre a primer de carrera... La veritat és que jo no hauria pensat mai que fos tan fàcil.

http://www.aguaita.cat/noticia/9856/psc/reafirma/pendent/pont/estat/tortosa/no/compleix/normativa/accessibilitat


LA FIRA DEL MAS
Dissabte per la tarda vam estar donant una volta pel Racó dels Artesans, la Fira de fibres vegetals del Mas de Barberans. El darrer cop que l’havíem visitat va ser fa dos anys i la veritat, la vam trobar força canviada i per a bé!
El primer canvi era la ubicació. Actualment, les parades dels artesans ocupen les proximitats de la Miranda, pels voltants dels restaurants i s’han col·locat les altres parades a continuació, ocupant part dels carrers que porten a l’església, el museu de la Pauma, etc.  
Precisament al museu de la Pauma hi destacava l’exposició de cortines. Ja m’havia aconsellat l’alcalde Josep Lleixà (som companys de treball) que si anava a visitar la fira no me la podia perdre i he de donar-li tota la raó, ja que era molt interessant. Intentar explicar-ho és una tasca difícil, a que cada cortina estava feta de materials diferents, treballada de diferent manera, etc. S’havia de veure!
I al pis superior estaven exposats els treballs que s’havien presentat a concurs. Peces úniques que també tenien el seu què. De vegades sembla impossible com partint d’un elements tan bàsics com són les fibres vegetals sé poden aconseguir unes peces tan extraordinàries.


HA TORNAT FERRERES
L’humorista Ferreres, que publica els seus  acudits gràfics al Periódico de Catalunya ha tornat avui després d’haver estat uns dies de vacances. I ho ha fet amb molta força, ja que l’acudit que se publica avui sintetitza a la perfecció la situació actual entre Catalunya i Espanya. Evidentment és el que encapçala aquest escrit. 
  

LA PLAÇA JOAQUIN BAU
Joaquín Bau va ser tota una personalitat durant el franquisme. A part de procurador a Corts (el que equivaldria a diputat), també va ser membre del Consell d’Estat.
Fa uns mesos el regidor de la CUP de Tortosa va demanar que se canviés el nom de la plaça (la que hi ha a l’entrada de Tortosa al davant de l’estadi municipal.
De moment sembla que s’han tret les plaques, però encara no s’han posat les noves amb la nova denominació.  

dimarts, 9 de febrer del 2016

S’HAN PASSAT DOS POBLES (O 3 O 4...)

Hi ha expressions que han sorgit en els darrers anys. Recordo que de menut parlàvem de passar-se un pèl, però l’expressió que he emprat per al títol de l’entrada d’avui és relativament recent.
Qui s’ha passat dos pobles? Senzillament el jutge que ha enviat a la presó els components de Títeres desde Abajo després de representar a Madrid l’obra: "La Bruja y Don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín". I a sobre presó incondicional sense fiança...
Quin delicte pot cometre un grup de titellaires? En aquest cas ni més ni menys que un delicte d’enaltiment del terrorisme... I tot per que a l’obra hi sortia un cartell on es podia llegir: Gora Alka-eta.
La veritat és que per a entendre el que ha passat m’he he hagut de fer un croquis i quan ho he entès m’ha semblat del tot surrealista. Potser qui millor ha resumit la la situació generada ha estat el gran mestre Ferreres al Periódico d’avui. Tal com podeu veure a la vinyeta que acompanya l’escrit, s’hi veuen entre ombres dos individus i un d’ells diu:

-Ha costa dècades descobrir el saqueig de València, i uns minuts empresonar uns titellaires per una sàtira.

I l’altre li respon:

-Tenen raó el que diuen que la Justícia té els seus propis temps.

I és que et poses a pensar i te’n adones de les enormes injustícies que es produeixen constantment. És paradoxal que aquells que administren Justícia pugui cometre injustícies, però així és.
Jutges apartats de la carrera judicial per irregularitats comeses durant el procediment. Casualment quan s’estava investigant casos com el de la Gürtel de presumpte finançament il·legal del PP (o potser ja no tan presumpte) Estic parlant de Baltasar Garzón i Elpidio José Silva, aquest darrer mentre instruïa el Cas Blesa. Recordeu que Miguel Blesa va ser el president de Caja Madrid i el màxim impulsor de les targetes black, a part de cometre altres delictes.
Durant els darrers temps han costat anys i panys empresonar polítics corruptes i com més amunt estan més difícil encara. Per això encara n’hi ha molts que no ho han estat i que segurament mai trepitjaran un centre penitenciari. I no parlo només de polítics del PP, sinó també de catalans com per exemple Jordi Pujol o fins i tot Millet i Montull que, sense ser polítics estaven força relacionats amb els màxims dirigents de casa nostra.
Per tan, com s’aprecia, els jutges no utilitzen sempre la mateixa vara de mesurar, sinó que s’allarga o s’acurça segons sigui l’encausat.
Hi ha sentències que són totalment desproporcionades (com la d’aquella mare que va robar una targeta de crèdit per a comprar menjar per als seus fills o el cas més recent d’una mare que també havia d’entrar a la presó mentre el seu marit maltractador campava lliure)
El darrer despropòsit ha estat els dels titellaires, tot i reconèixer tothom que l’obra era totalment inapropiada per als infants que van anar a veure-la pensant que era un espectacle per a la seva edat.
Políticament parlant també portarà cua, ja que són molts els qui demanen el cap de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid que, pel que sembla, va contractar una empresa que s’havia d’encarregar d’organitzar els actes de Carnaval, entre els quals es trobava l’obra de putxinel·lis. L’empresa va admetre que es va contractar l’obra sense veure-la, però qui està a la corda fluixa és la regidora de Cultura ja que no és la primera ficada de pota de comet.
Tant l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena com la de Barcelona Ada Colau han criticat l’obra perquè a part de satírica és violenta i de mal gust, però això no treu la desproporció de la mesura que es va prendre.   

Si t'indigna aquest cas, a Change.org hi ha una petició per a que s'encausi al jutge Ismael Moreno per prevaricació. Jo ja l'he sitnat!