Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gürtel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gürtel. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 de maig del 2018

I DEMÀ POT APARÈIXER UN ALTRE TEJERO...


Tothom té al record la imatge del Tinent Coronel Tejero dirigint-se als diputats del Congrés des d’un dels llocs més alts de la tributa amb la pistola a la ma. Però... Algú se’n recorda quan se va produir aquest fet?
Va ser, precisament, durant la votació de la moció de censura que el PSOE amb Felipe González com a candidat li va fer a un Adolfo Suárez en hores baixes, fins i tot dintre del seu partit. Data: 23 de febrer de 1981.
Com que jo no sóc tan ràpid com els guionistes i actors del Polònia que, amb tots seguretat aquesta nit ens faran riure amb gags relacionats amb el dia d’avui, he preferit donar la meva opinió sobre el que ha passat aquest matí i estar pendent del que passarà a la tarda en espera de que pugui haver alguna novetat (o no...)
El primer que he de dir és que he vist possiblement al millor Rajoy. Sempre he dit d’ell que és un mal orador i que no sap improvisar. Avui ha estat bé i en la línia que s’esperava. Tal com se sol dir, la millor defensa és un bon atac i això és el que ha estat fent Rajoy en totes les seves rèpliques al candidat Sánchez.
A quest fet que per a molts els pot semblar una bona tàctica de Rajoy, només és una manera d’eludir les responsabilitats que té com a President del Govern, però també com a president del PP. I amb això vull dir que Rajoy, com tots els que l’envolten i li riuen les gràcies és un irresponsable.
Sobre Sánchez diré que puc discrepar de moltes coses de les que diu i fa. Una aportació: tot i que sigui de forma indirecta no l’he votat mai en unes eleccions generals. Però estic amb ell amb el fons. O sigui, amb la presentació de la moció de censura.
De Ricardo al Mundo. 

Crec que era una moció necessària per a intentar regenerar una mica la corrompuda política espanyola. Potser dintre de poc me’n penediré, igual com me va passar quan el vaig votar a les primàries... Llavors era Susana Díaz o ell. Ara és Rajoy o ell. Fàcil no és, però si tinc que decantar-me cap a un costat, ho tinc clar: Rajoy ha d’anar fora.
Li ho ha dit Sánchez a Rajoy i ho he dit jo moltes vegades: Rajoy hauria d’haver dimitit fa temps. Avui Sánchez encara li ha donat una darrera oportunitat: Dimiteixi i tot s’haurà acabat.  
Però Rajoy no se’n va. Podria fer-ho en un acte de valentia que l’honraria, però prefereix ser un covard fins el darrer moment.
Una de les moltes coses que Rajoy ha acusat a Sánchez ha estat de que no ha exposat el seu programa polític amb el que pretén governar Espanya. He escoltat el debat i li he sentit dir a Sánchez els trets principals del seu programa si propera la moció de censura: Retirar la llei mordassa, revisar les resolucions del pacte de Toledo sobre les pensions, establir ponts amb Catalunya, etc. Agradarà més o menys. S’hi estirà d’acord o no. Però ho ha dit.  
Un dels retrets de Rajoy a Sánchez és sobre el manteniment dels Pressupostos Generals de l’Estat. És evident que ha estat una picadeta d’ull cap els del PNB per a que votin a favor seu. Però també és evident que estem damunt del mes de juny que comença demà i per tant ja haurem cobert 5 mesos de l’any i potser sigui millor, com ha dit el candidat, treballar de cara els pressupostos de l’any 2019 per a fer-los molt més socials i equitatius per a tothom.
Per acabar només dir que semblava que Rajoy no sabia de que anava el tema.

-Si vostè només presenta la moció de censura per la sentència de la Gürtel, s’equivoca –li ha arribat a dir a Sánchez-.   

La sentència de la Gürtel ha estat la cirereta. Fins i tot Ciudadanos va dir que la legislatura estava acabada. Durant els seu mandat Rajoy ha acumulat mèrits suficients per a que sé li acabés presentant una moció de censura, però també per haver-se-li fet alguna vaga general. Però amb l’excusa de la crisi (una crisi que va provocar el capitalisme i que ho han pagat els treballadors i pensionistes) tenien a la societat atemorida i amb la llei mordassa pràcticament indefensa.
Han de ser els ciutadans el qui han de fer fora el PP; no Sánchez ni els socialistes. Hi ho han de fer quan se tornin a convocar unes eleccions generals (espero que aviat) Però recordeu: Tan perillosos o més són Rivera i els seu partit com el PP.

dijous, 24 de maig del 2018

NO SÓN NOMÉS 10 o 15 CASOS AÏLLATS (Rajoy dixit)

De Vergara a eldiario.es. 

Després de veure el que s’està veient al PP, crec que puc dir allò de qui n’estigui lliure de pecat que titi la primera pedra... (dintre del PP, es clar)
A aquestes alçades me sembla difícil (que no impossible) que encara hi puguin haver votats populars que estarien disposats a posar la ma al foc per qualsevol dels seus dirigents... Per qualsevol.
Tot i que n’hi ha que sembla que encara estan lliures de tota sospita, l’evidència ens diu que tal vegada només sigui qüestió de temps. Cristina Cifuentes i Pablo Casado havien de ser la regeneració del PP. O al menys això és el que pretenia fer-nos creure el Partit de Rajoy & Ca que, segons sembla, segons se diu, és més una organització criminal que no un partit polític.
I aquí els tenim. Governant Espanya i el que te rondaré morena gràcies al PNV que en un primer moment van supeditar el vot als Pressupostos Generals de l’Estat a l’increment de les pensions i a la derogació de l’article 155 a Catalunya.   
Com sabeu fa uns dies la Guardia Civil (i després criticarem al benemérito cuerpo) va detenir a València el totpoderós expresident de la Cheneralitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana (conegut també com Sabata Plana)
Tot i que és fals que Zaplana digués alguna vegada que estava en polític per a enriquir-se, la veritat és que va dir una frase molt semblant mentre parlava amb el seu amic Salvador Palop (Boro per als amics): Me tinc que fer ric perquè estic arruïnat... Zaplana va ser l’artífex del domini absolut del PP al País Valencià.
La història és la que és i no se pot canviar... Se pot tergiversar o interpretar-se segons li convingui a una determinada part. Però no canviar.
¿Què hauria passat si la regidora socialista de l’Ajuntament de Benidorm Maruja Sánchez no hagués facilitat la moció decensura que va acabar amb la investidura de Zaplana com alcalde de Benidorm?
¿Sé va inspirar Esperanza Aguirre en aquest cas quan va donar el cop de ma contra la investidura de Rafael Simancas? No ho sé, però la veritat és que tots dos casos tenen certs paral·lelismes sent el més important de tots l’inici de les etapes de govern del PP tant a València com a Madrid, els dos grans feus del PP.    
La casualitat ha volgut que mentre escrivia el comentari d’avui s’hagi conegut la sentència sobre el cas Gürtel: 51 anys per a Correa, 33 per a Bárcenas... López Viejo, 31, Jusús Sepúlveda (exmarit d’Ana Mato), 14. Però ni estan tots els que són ni són tots els que estan... De fet el jutge del cas Ángel Hurtado proposa l’absolució del PP i de 4 acusats.
Tot i que el Gürtel va ser el primer dels grans casos que han afectat el PP en les dues darreres dècades, no és ni de bon tros l’únic. La llista se faria pràcticament inacabable, però recordem només alguns dels principals: Andrax, Auditorio, Baltar, Brugal, Fabra, Cooperació, Imelsa, Lezo, Palma Arena, Púnica, RTVV, etc., etc., etc.

No Sr. M. Rajoy, no. La corrupció dintre del PP no és cosa de 10 o 15 casos aïllats. És cosa de grans trames corruptes que afecten a famílies senceres, a grups d’amics i coneguts. És una corrupció generalitzada en tota regla.
Per acabar només recordar el que s’ha dit aquests dies després de la detenció de Zaplana: 12 dels 14 ministres d’Aznar delgovern de 2012 han hagut de comparèixer davant la Justícia o han cobrar comissions il·legals (papers de Bárcenas)
Algú encara té dubtes?   





dijous, 31 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es
'EL TEMA QUE ENS OCUPA'
Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.
Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  
Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.
Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.
Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA
Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.
De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.
És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.
No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.
Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  
De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET
Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...
Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.  

divendres, 21 d’abril del 2017

ELS DIES HORRIBLES DEL PP

De Ricardo a el Mundo. 
Si estigués a un altre país ara mateix estaria pensant que el PP està donant els darrers cops de cua...
Però quan obro els ulls me’n adono que continuo assegut davant l’ordinador, a casa, al país on porto vivint des de fa més de 59 anys i torno a la dura i crua realitat: El PP se’n acabarà sortint. Tot i que ens aquests darrers dies s’han donat les circumstàncies necessàries per a que els càrrecs que encara no han estat imputats, acabessin per dimitir. Però no serà així... I això només passa aquí, al nostre país... Bé i a les repúbliques bananeres (no cal dir noms que tothom, segur, ne tindrem alguna a la ment)
El tribunal que està jutjant a la trama Gürtel i que va fer seure al banc dels acusats entre d’altres a Luis Bárcenas y Francisco Correa, va acabar acceptant que Rajoy comparegués com a testimoni.
Ràpidament Maillo (en temps de Franco a Ulldecona ni havia un guàrdia civil anomenat Maillo i que sembla que tenia molt mala llet) va sortir a dir que Rajoy no aportaria res de nou a la causa i se’l va veure contrariat i empipat. A qui li piqui que es rasqui...  
Però Rajoy no hi anirà sol. L’acompanyaran els qui, com ell, van ser secretaris generals del PP (Javier Arenas y Álvarez Cascos), a part de l’Aguirre (la que segons ella va destapar el cas), Mayor Oreja i Rodrigo Rato (que igual s’ha llogat un apartament prop dels jutjats per no haver d’anar i vindre cada dia)
Aquets dies la Sexta no ha parat de recordar que quan van sortir a la llum els primers indicis de la trama Gürtel va sortir Rajoy acompanyat de tota la plana major del partit per a negar cap vinculació del seu partit.
De fet el PP ho va estar negant durant anys (usant una estratègia semblant a la dels atemptats de Madrid de 11-M de no voler reconèixer l’autoria d’una cèdula islàmica) I no només això, sinó que quan no els hi va quedar més remei que acceptar que alguna cosa els vinculava, van optar per dir que acataven les resolucions judicials, que col·laborarien amb la Justícia, però al mateix temps posaven tots els pals a les rodes possibles per a fer descarrilar el comboi que els hauria de portar a tots a la presó (cosa que no passarà)
Ara, després de que la Justícia hagi requerit el testimoni de Rajoy, ha optat per una altra estratègia: Dir que els jutges fan abús de poder. En aquest pas se’ls hi acabaran tots els arguments possibles.
Espanya és el país dels tontos. Ara bé, ni ho molts més que s’ho fan que no que ho són realment (i perdoneu-me per haver usat aquesta expressió) Rajoy, com la Infanta Cristina, com la Pantoja o com tants i tants altres que han estat involucrets d’alguna manera en casos de corrupció, o no se’n recorden del que va passar o no se’n assabentaven de res.
Però al país dels cecs (o dels tontos), sempre hi ha un tort (o un vivet) i, en aquest cas la més llesta de tots és l’actual Presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes. Cifuentes porta anys ocupant càrrecs dintre del partit, inclòs un lloc de consellera del Canal Isabel II (Ignacio González el va convertir en el centre neuràlgic dels seus tripijocs) No obstant, això no ha privat a Cifuentes de denunciar al seu antecessor al càrrec per corrupció.
Què guanya Cifuentes? Està per veure, però vol donar la imatge de regeneració que predica el PP, però que no compleix. Si la jugada li surt bé podria convertir-se en la successora de Rajoy al capdavant del partit i, el més lògic, és assegurar-se el suport de C’s fins el final de la legislatura.
Fins dimecres la més llesta de tots semblava que era Esperanza Aguirre. La lideressa havia sabut sortir-se’n indemne de tots els casos de corrupció que involucraven directament estrets col·laboradors seus (Si González, tal com va dir la pròpia Aguirre era la seva ma dreta, Granados deuria ser l’esquerra) Però després de la detenció d’Ignacio González, l’Aguirre, en lloc de sortir a defensar-se com sempre ha fet, va optar per guardar silenci. De fet ni sé la va veure.
El mateix dimecres, la Sexta, va emetre unes imatges de Doña Esperanza de després de la detenció de Granados on deia textualment queGranados no era la seva ma dreta, que la seva ma dreta era Ignacio González... En unes altres imatges, González era entrevistat per la periodista Ana Pastor després de la detenció de Francisco Granados.

-Posaria la ma al foc per algú? –Li va preguntar la periodista-

-Per ningú... Ni per mi mateix... –Li va respondre González-

-M’està dient que no posaria la ma al foc ni per vostè?-Va insistir la periodista-

-Efectivament...

Després de veure aquestes imatges vaig pensar que González ja tenia molt clar que estava cometent irregularitats.

dilluns, 13 de febrer del 2017

‘BARRIO SÉSAMO’ NIVELL PP

De Vergara a eldiario.es. 
El passat dissabte vaig llegir un titular al Periódico que me va donar que pensar.

-Cospedal reconeix que el partit ‘va trigar en reaccionar’ davant la corrupció.

Al costat del titular una petita foto de Milagrosa Martínez, condemnada per la rama de la Gürtel valenciana i que va ocupar els càrrecs d’alcaldessa de Novelda, presidenta de les Corts Valencianes i Consellera de Turisme. Segons sembla a dures penes sabia fer la o amb un canut.  
Tot i les paraules de la Cospedal, que va ser ratificada al seu lloc per Mariano Rajoy al congrés de dissabte, me costa veure la reacció tardana dels populars. De fet me costa veure qualsevol tipus de reacció. No sé si vosaltres, amics lectors heu vist alguna reacció per part del PP que jo no hagi vist. De ser així me rectifiqueu.
Un partit que és paradigma de corrupció al nostre país i que només s’ha limitat a fer gestos de cara la galeria, però que de portes cap endins mantenia en nòmina del partit els seus imputats, pretén fer-nos creure que finalment van actuar davant la corrupció que esquitxava a la pràctica totalitat dels seus càrrecs.
Ens volen fer creure que Aznar no sabia res? Què pintava un personatge com Correa (de qui deriva el nom de Gürtel) a la boda sa filla Ana amb Alejandro Agag? Què era amic d’Aznar? I d’on li venia aquesta amistat? Ja ho va dir Barcenas: Correa iba por la sede del PP como Pedro por su casa... És normal que algú que no ostenta cap càrrec al PP no es mogui de la seu del PP de Gènova? No és normal... Per tant, sinó és normal, és lògic que algun interès mutu tenien les dues parts...
Amb els diners de la caixa B (perdó, de la comptabilitat extracontable, tal com va dir Bárcenas) es van pagar les reformes de la seu central... Ningú es va preguntar d’on sortien els diners per a pagar tot aquell dispendi? De debò que Rajoy no ho va preguntar a ningú, ni tan sols al tresorer amb qui, pel que sembla, els unia una gran amistat? Si és així, quin President del Govern tenim? Bé, acabo de fer una pregunta retòrica i inútil, ja que tots sabem quin President del Govern tenim... El que sé li ha ofert a Trump per a ser el seu interlocutor amb els països de Sudamèrica, del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà... (Sense comentaris)
Tampoc l’Esperanza Aguirre sabia res de la corrupció del PP. La que ha estat una de les persones més influents dintre del seu partit i que, com a presidenta del PP de Madrid també tenia despatx a Gènova, tot i que a una planta menys noble de on el tenia Rajoy. ADña. Espe, la corrupció la va envoltar per tots els costats com si fos una illa... La Púnica, on es va veure implicat qui va ser la seva ma dreta Francisco Granados. Tot i que van ser molts d’altres (Alberto López Viejo, Jesús Merino, José Luis Peñas, José Galeote, Alfonso Bosch, Ginés López, Jesús Sepúlveda, Ignacio González, etc.)
No fa ni un any, a l’Assemblea de Madrid (l’equivalent al nostre Parlament) es va negar a obrir una comissió d’investigació sobre la corrupció amb el suport del PP (naturalment), però també de Ciudadanos (aquí tampoc cap sorpresa, perquè els hi donen suport) i el PSOE (!!!)
M’ho torno a mirar de l’indret i del revés i de debò que no veig cap indici de reacció contra la corrupció pròpia tal com va afirmar laMaridolo...
Anem a veure, reaccionar o no reaccionar són conceptes molt bàsics... Potser una mica més complicats que prop i lluny o dalt i baix, però no crec que cap adult desconegui els conceptes de reaccionar o no reaccionar.
Proposo un ‘Barrio Sésamo’ pensat exclusivament per als del PP.
Reaccionar: Podrien sortir per exemple Epi i Blas i que un li donés a l’altre un ensurt.
Com ho veieu?

divendres, 14 d’octubre del 2016

EL PROPER PREMI NOBEL DE LITERATURA

D'Eneko. 
A uns els va sorprendre, a d’altres potser no tant. La Fundació Nobel, la que atorga els premis més prestigiosos del món, li van concedir aquest anys al cantant nord-americà Bob Dylan.
Aquells que no hi estan d’acord diuen que no ha escrit mai cap llibre... En canvi els que sí que ho estan alegen que les lletres de les seves cançons són pura poesia...
Sigui una cosa o sigui l’altra, la veritat és que Bob Dylan, nascut Robert Allen Zimmerman, tota una icona del segle XX, ha estat el Premi Nobel de Literatura de 2016 i això ja no li traurà ningú.
Però es clar, aquest guardó m’ha fet rumiar i, pensant i pensant, m’ha vingut al cap un personatge que bé podria ser el guanyador d’un premi Nobel l’any vinent.
Segurament sap més de números que de lletres, però quan es posa a cantar solta algunes perles com aquestes:
- “Era el normal, el que feia amb altres empresaris que em donaven feina, el que fa tothom. ¡Si fins i tot el Corte Inglés té un departament de regals d'empresa!”.

-"Jo estic cansat de fer regals a les grans empreses que em donen negoci. Poso un exemple, si una signatura de ceràmica que és líder mundial es va dur a tots els seus distribuïdors que tenen un volum de compra suficient amb les seves rajoles, van llogar el Queen Mary i es van anar a Nova York ".
 
- "Gènova era casa meva, passava més temps allà que al meu despatx".
 
- "Jo no tenia una organització criminal, si no, contractaria criminals. Jo contractava professionals molt qualificats".

- "Passejant amb la meva filla amb una pilota de bàsquet, li vaig dir com em estava portant amb ell (es referia a José Luis Peñas, regidor de Mahadahonda) Li estava pagant 3.500 euros al mes i 7.000 d'extra al juliol i per Nadal, el col·legi dels seus fills. I jo li vaig dir 'quan deixi de pagar això, tu em faràs mal 'i ell es va posar a plorar ". "M’ estava gravant amb la meva filla en braços".

- "Grans companyies, grans constructores com OHL, ACS i Dragados" van pagar mossegades a canvi d'adjudicacions d'obres públiques de "diversos" ministeris.

Com us sona? Veritat que us sona bé?   
A aquestes alçades imagino que ja heu  descobert de qui estic parlat. Ni més ni menys que de Francisco Correa Sánchez, el capitost (o no) de la trama Gürtel... Tot i que és el personatge més conegut, cal dir que sense el suport inestimable d’algú de dintre el PP, la Gürtel hauria estat molt fugaç.  
Segurament algú pensarà que no es mereix el premi Nobel perquè a les seves lletres només parla de xoriços. I jo pregunto: si amb xoriços ´se pot fer una bona favada asturiana, perquè no es pot escriure una bona novel·la d’intriga?
Bé d’acord, ja sé que els meus arguments són poc sòlids... Així sinó sé li dóna el de Literatura, al menys el d’economia. No me direu que de fer diners tampoc n’he sabia?
Ni així?...
I un Nobel de cuina? Hi ha Nobel de cuina? No l’hi ha? I a què esperen en crear-lo per a donar-li a aquest senyor...

L’important és que li donin alguna cosa i si finalment aconsegueix que els caps de la trama (busqueu-los per la seu de Gènova) vagin a la presó, encara amb més motiu!    

dijous, 6 d’octubre del 2016

NO ESTAN TOTS ELS QUE SÓN (Judicis de les targetes ‘black’ i la Gürtel)

Aquesta setmana han començat dos judicis que afecten d’alguna manera el PP: el de les targetes black de Caja Madrid/Bankia i el del primer temps de la Gürtel.
A les fotos que han anat sortint als diferents mitjans de comunicació s’han vist cares conegudes, com per exemple Miguel Blesa i Rodrigo Rato al de les targetes i Jesús Sepúlveda, Luis Bárcenas, Francisco Correa i Álvaro Pérez, més conegut con el Bigotes , al segon. Però no hi són tots... Hi falta molta, molta gent... I tots cares conegudes i populars (la paraula té un doble sentit)
Sobre el primer cas m’ha cridat poderosament l’atenció algunes línies de defensa, com per exemple que Rodrigo Rato digui que les targetes eren un complement del sou... De ser així, l’import que es va gastar ell i tota la resta l’haurien d’haver posat a la declaració de la Renda de l’exercici corresponent. Si no ho van fer així, evidentment es tractava de diner negre... Més negre que el color de les targetes. Ja sabeu el que es diu: s’agafa més prompte un mentider que a un coix!  
Dit això, a qui li amarga un dolç! Si té posen la mel a la boca, què faries? Sí, sí, ho dic per tots, fins i tot per mi... Quan passa una cos així (tranquils que d’aquesta magnitud no ens passarà), segurament que ni ho penses... Qualsevol agafaria de targeta, sé la posaria al bitlleter i a la primera oportunitat n’he faria ús. Per a què ser hipòcrites? És el que és i punt...
No me direu que no us agradaria que a la vostra empresa us donessin un complement retributiu en forma de targeta de crèdit... A tots ens agradaria! Però és evident que no estem a l’altura dels consellers de Caja Madrid/Bankia, inclosos els representants sindicals.
Les línies de defensa de la Gürtel ja són una altra cosa. Aquí sí que sé nota que els advocats tenen categoria! Van directament al gra: l’anulació del judici per obtenció il·legal de proves en el cas de les escoltes telefòniques. Pasmado, m ‘he quedat!
Tal i com van dir anit a la Sexta, els bancs dels acusats de la sala d’audiències del jutjat no és el primer lloc que reuneix al bo i millor de la picaresca d’aquest país (la segona part de la frase és de collita pròpia) Ja es van trobar al casament de la filla d’Aznar... De quin Aznar? De quin Aznar ha de ser? De D. José María Aznar, aquell que no tenia segon cognom i que va arribar a ser President de les Espanyes... I llavors un medita: què hi anés Fraga tentinejant-se, d’acord, hi havia de ser com a pare espiritual que era d’Aznar, què hi anés el mafiós de Berlusconi, bé, d’acord, tanto monta... Però algú me pot dir qui nassos eren Francisco Correa i Álvaro Pérez? Caps d’estat? No! Primers ministres? No! Ministres a seques? Tampoc! Familiars de José María o la Carme? Sembla ser que tampoc... Llavors, quina relació tenien per estar presentes a la boda reial de la filla d’Anar? La resposta a aquesta pregunta és la clau, el quid de la qüestió... Si el motiu pel qual van anar a la boda d’Ana Aznar y Botella és perquè hi havia certa relació comercial (volia posar contractual, però d’haver contracte seria verbal), això voldria dir que D. José María estaba metido en el ajo... Què era un més de la trama Gürtel!!! Veieu com no estan tots els que són...
I si la Justícia remenés una mica més, n’he trobaria molts d’altres... Tots ells il·lustres, que tenen ho han tingut càrrecs importants dintre del PP i de responsabilitat en diferents governs.
Per favor, algú me pot explicar el perquè no han fet seure a tota aquesta escòria als bancs? Ah! Què no hi havia prou lloc? Gràcies amic, gràcies per la teva resposta, segurament que és per això...
Els màxims capitosts no cauran, en canvi va caure un jutge com Baltasar Garzón... Serà veritat que allà on vagis dels teus n’he trobis?
Jo vull amics d’aquests... I de passada una targeta black. Tu també?
Pos posats a demanar, una per a mi, una altra per a tu, però que no se’n demanin moltes a veure si no n’hi ha prou...         

dijous, 2 de juliol del 2015

UNS SÍ, ELS ALTRES NO

Sempre es diu que les majories absolutes no són bones i més si es perllonguen en el temps...
Però encara hi ha una cosa pitjor que els majories absolutes, que és el control de tots els estaments del poder.
A partir de 2011 el PP va aconseguir aglutinar tan altes quotes de poder com mai abans s’havia vist. A part del govern central (gràcies a la majoria absoluta assolida al Congrés) tenia el govern de pràcticament totes les autonomies (amb excepció de Catalunya, País Basc i Andalusia),  el Senat, molts dels ajuntaments de les capitals de la província, així com d’altres poblacions importants, diputacions, etc. Però no només això, sinó que controlava tota la resta d’institucions estatals:  Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes... Fins i tot el Defensor del Ciutadà, què per molt independent que sigui la institució, al seu davant tenia (i té) a una exalcaldessa, concretament la de Sevilla.
Tots això permet al partit de Mariano Rajoy poder driblar sovint la Justícia i sortir-se’n tan ben parat que fa indignar a la ciutadania en general i creure que la Justícia no és igual per a tothomencara que així s’afirmi.        
Un dels exemples més clars el tenim amb el diferent tracte que han tingut els presidents andalusos Chavez i Griñán, per n constat i la cúpula del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, per l’altra.
Chavez i Griñán han acabat imputats pels cas dels ERO’s d’Andalusia i ho trobo perfecte. Per molt alt que estiguis, no pot servir d’excusa per a dir que no te’n assabentaves de res. Sé suposa que els presidents s’envolten de gent de la seva màxima confiança i aquests, a la vegada, fan el mateix. Si algun o alguns membres de la piràmide de poder cometen alguna irregularitat (tingui o no la consideració de delicte), hauria d’afectar a tos els estaments superiors, fins arribar al president (o secretari general) corresponent. No es pot mirar cap a un altre costat com si res. S’han d’assumir responsabilitats: ja sabeu, dimitir no és un nom rus...  
En canvi, la cúpula del PP se’n està sortint molt bé, comparativament parlant. És cer que hi ha càrrecs (sempre menors) del partit que es troben encausats i fins i tot a la presó. Mireu València amb el cas Gürtel. Així que recordi, qui va pagar els plats trencats va ser Ricardo Costa, però no va passar el mateix amb Paco Camps o Rita Barberà que han vist com han imputat a alguns dels seus màxims col·laboradors, mentre sortien indemnes de tan compromesa situació. Recordeu que un jurat popular va declarar innocent a Camps pel tema dels vestits (trajes), no sense certa polèmica, ja que hores abans del veredicte es va veure a un membre de Nuevas Generaciones al mateix hotel on s’allotjava el jurat que havia de pronunciar-se sobre el cas. 
La penúltima bona notícia per a la cúpula del PP es va saber només fa uns dies: el jutge que instrueix el cas Gürtel va desestimar per, crec recordar, tercera vegada imputar a Mariano Rajoy.
El president del govern d’Espanya, a diferència del Rei que no respon pels seus actes, si que ho fa. Si la Justícia ha estat inflexible amb Chavez i Griñán, el mateix hauria de fer amb Rajoy (o l’Esperanza Aguirre) Ells també són responsables del que ha passat al seu partit i, per tant, no s’haurien d’escapar del pes de la llei.
I per a que veiéssiu que res és casualitat, acabaré amb la recusació del tribunal que ha de jutjar el cas Gürtel per part de l’acusació particular. 3 dels tres magistrats que l’integren van ser vocals del CGPJ a proposta del PP. Casualitat? Jo no crec que els fets que envolten els casos de corrupció del PP siguin casuals, sinó fruit d’una planificació pensada fins el més mínim detall. Potser per això estan els assessors... No creieu?  

Amplieu la informació al Plural

dijous, 12 de març del 2015

ABÚS DE LA MAJORIA ABSOLUTA

Quan es té majoria absoluta, tard o d’hora sempre acaba per sortir l’actitud autoritària de qui l’ostenta.
Ahir per exemple, al Congrés dels Diputats se’n van poder veure diversos exemples. El primer va ser no voler acceptar un canvi de pregunta del grup parlamentari socialista per part de la mesa. El PSOE pretenia canviar una pregunta que havia registrat sobre les inundacions de l’Ebre per una sobre el cas Gürtel. Sembla ser que el que es pretenia no és res extraordinari, però com al PP li incomoda el tema del finançament il·legal del partit, no ho va autoritzar.
Pedro Sánchez sé les va idear per a formular igualment la pregunta i va incloure una pregunta dintre d’una altra pregunta: Sr. Rajoy, ha dipositat vostè la fiança de 245.000€ que li exigeix el jutge? El president del Congrés, Jesús Posada, li va recordar a Rajoy que no tenia l’obligació de respondre i, llavors, una sessió de control a l’executiu es va convertir en una sessió de control a l’oposició...  Llavors Rajoy li va preguntar a Sánchez sobre on havien anat a parar els diners desviats per la trama dels ERO’s i per les persones detingudes pel mateix cas... Lamentable.
Però aquí no va acabar tot. Posteriorment la portaveu de defensa del partit UPyD Irene Lozano va preguntar-li al Ministre Morenés sobre el cas de comandant Zaida Cantera que, com suposo que sabeu, va patir assetjament sexual i laboral d’alguns dels seus superiors. La comandant Cantera li va adreçar un escrit al ministre explicant-li el cas i intercedint per la seva situació. El ministre va callar en aquell moment i va sortir ahir per la tangent al no respondre el que sé li estava preguntant.
Lozano va exigir a Morenés que es dirigís a la comandant Cantera que estava present a la tribuna de convidats. No ho va fer. El que sí que va fer Morenés va ser dir-li a la diputada del grup de Rosa Díaz que estava fent autopromoció del seu llibre i, posteriorment, amb el ges de posar-se el dit a la boda, li va demanar silenci. Vergonyós.  
Als tirans no els agrada que els incomodin amb preguntes inoportunes. Als tirans els agrada que els afalaguen i que els demostrin admiració i estimació.
No sé que em passa que quan parlo de tirans em venen al cap els dos darrers alcaldes d’Amposta, Roig i Ferré. Al final dels plens ordinaris, l’oposició té la potestat de preguntar a l’alcalde aquells temes considerats menors, però no per això menys importants. El grau d’importància sempre està supeditat a l’individu que pateix la situació.
A Roig també l’incomodaven les preguntes de l’oposició i en un ple es va atrevir a dir que s’estava plantejant fer ell també preguntes als grups de l’oposicióInsòlit!
Els controls s’han de fer a aquells que tenen responsabilitats de govern. L’oposició és limita a seguir l’estela i de tant en tant, donar la seva opinió sobre aquells temes que considera més importants. Però evidentment, quasi mai aconsegueix el seu propòsit.
Més d’una vegada ho he explicat. Quan finalment, després de comprar les últimes cases, es va projectar la plaça del Mercat, el grup del PSC-PM va demanar que els elements decoratius que hi haguessin, poguessin ser retràctils, ja que, en cassos de grans esdeveniments, no fessin nosa. L’alcalde va dir que el projecte ens agradaria... A vosaltres us agradaA mi, no.
Una bona part de les majories absolutes porten la disfressa de democràcia, però en realitat, l’única cosa demòcrata del procés són les votacions... En realitat solen ser dictadures sota el control del dèspota de torn.        

dijous, 19 de febrer del 2015

PROU DE XORIÇOS!!

Abans hi havia unes poques marques: Revilla Campofrío… I unes quantes classes: Rioja, Cantimpalo, de Pamplona, de Salamanca... Si bé és cert que xoriços o mangantes o lladres de guant blanc n’hi ha hagut sempre.
Ara es té la sensació que n’hi ha molts més: qualsevol polític és xoriço, qualsevol banquers, és xoriço, qualsevol funcionari, és xoriço... Suposo que aquesta sensació és gràcies als mitjans de comunicació i possiblement també a l’època que estem vivint on hi ha molta gent que s’ho està passant realment malament.
Bé, sigui o no sigui encertat el meu anàlisi, el que és cer és que cada dia ens assabentem de coses noves que ens fan reafirmar en la nostra convicció de que de xoriços, desgraciadament, n’hi ha molts. Molts més dels que voldríem, molts més dels que caldria, molts més que el dia anterior...
És increïble les coses que passen. Ahir es va fer públic que, de camí a l’Audiència Nacional, es van perdre els documents del sumari dels discs durs de Bárcenas. El Dioni per robar un furgó blindat, se’l va qualificar (també) de xoriço... I aquell que perd la documentació que està guardant, què és, un despistat? No, també és un xoriço!! I més xoriço encara el que, de ben segur, el va subornar per a que perdés la documentació... O és què vosaltres no penseu que va ser així? Bé, potser una mica més complicat, però el desenllaç és idèntic.
De tot aquest enrenou s’extreu la conclusió de que els papers extraviats devien de implicar a persones de molt alt rang. Recordeu-vos que part d’aquesta documentació ja es va perdre dels ordinadors quan encara estava a la seu del PP. Per tant, es pot arribar perfectament a una conclusió: que per important que fos la documentació perduda del carrer Gènova, o bé, la que va quedar encara era molt compromesa o s’ha usat la tàctica de l’assassí professional i millor assegurar-se de que no queda res de res.
Ahir es va saber també que l’Artur Mas, aquell jeu convers d’àmplies mires, es va oblidar de comunicar als diputats del Parlament que va inaugurar el principal negoci de Júnior. L’any 2003, quan era Conseller en Cap del govern de son pare, Mas es va desplaçar a l’Argentina (segur que pagant-ho els catalans) para inaugurar les obres del port fluvial de Rosario, on Jordi Pujol Ferrusola hi tenia interessos.
Tot i la vinculació de Mas amb la família Pujol-Ferrusola, el President de la Generalitat segueix negant tenir constància dels foscos negocis de la família i que han acabat per engolir el bon nom de la família. Potser caldria usar el terme família de la mateixa manera que es fa a Sicília.
De la meva joventut recordo els casos de MATESA i SOFICO Renta com els casos de corrupció més grans que es van produir a les darreries del la dictadura. Tots ens pensàvem que amb l’arribada de la democràcia casos com aquells no es tornarien a produir, ja que es crearien els mitjans per a controlar corrupteles. Però s’ha vist que no ha estat així. Casos com el Gürtel, el dels ERO’s, les targetes black, Brugal, EMARSA, Púnica, Mercuri, Innova, etc., igual només són la punta de l’iceberg de la corrupció del nostre país.
Quina herència els hi deixarem als nostres fills? Vist en nostre exemple, o aprenen dels nostres errors o segueixen el mateix camí.            

dissabte, 7 de febrer del 2015

LES ENQUESTES DEL CIS

El CIS va donar a conèixer dimecres les enquestes electorals. Per a la immensa majoria dels mitjans de comunicació, columnistes i articulistes, la notícia va ser que, per primera vegada,Podemos superava al PSOE en intenció de vot.
A mi, en canvi, em crida més l’atenció que després de tot el que ha passat en aquest país durant els darrers 3 anys, sigui el PP el que ocupi el primer lloc.
Què més haurà de fer-nos el govern de Mariano Rajoy para que els espanyols li perdin la confiança de forma definitiva?
És cert que el PP ha patit una considerable davallada, però és possible (com opinen molts) que hi hagi un vot ocult que, presumiblement els votarà a les properes eleccions de la tardor.
El govern popular, porta tres anys mentint, retallant drets socials i laborals, retallant o congelant salaris i pensions públiques, fent reformes laborals contràries als drets dels treballadors, fomentant els contractes brossa, etc.
Però no només això. Els casos de corrupció que li han esclatat a la cara durant aquests darrers anys i que li venien d’abans, sembla ser que, els seu electorat, ho veu com una cosa normal. Fins i tot consideren a Bárcenas com el principal artífex, com si ell tingués la suficient influència per a que les administracions governades pel PP contractessin empreses de l’entramat de la Gúrtel.
A sobre, tenen la cara dura de dir que Bárcenas va ser-ne el culpable de tot! I els altres tresorers? És que ja ningú recorda el cas Rosendo Naseiro? A veure si al final ens faran creure que els tots els tresorers del partit actuen pel seu compte i risc...
El PP hauria de patir el suficient desgast com per a ser, al menys, la tercera opció política en intenció de vot. Per suposat, molt pel darrere del PSOE, tot i reconèixer que a Andalusia sobre tot, però també casos aïllats a Catalunya, també s’han vist esquitxats per la corrupció.
Tornant a Podemos, es diu d’aquesta formació aglutina el vot útil de l’esquerra. Hi discrepo. És molt més complicat que aquesta afirmació tan simplista. És cert que Podemos deu la seva força als desencantats amb el PSOE i EU, però també a molts d’altres que no votaven a aquestes dues formacions, al menys durant els darrers anys. Una bona part d’aquests provenen de l’anomenat moviment del 15-M, que van ser els primer en alçar la veu contra les mesures que va aplicar el PSOE al començament de la crisi.
Però també diuen que es decanten per Podemos votants històrics de la dreta espanyola cansats de tanta corrupció.
És curiós que els votants del PP de sempre afirmen adonar-se’n dels casos de corrupció del PP, mentre que els seus dirigents prefereixen mirar cap a un altre costat i passar totes els responsabilitats a unes poques persones, encara que, ens alguns (pocs) casos, s’hagin vist esquitxats gent molt propera a la direcció del partit.
Què el PP es mantingui com a primera força política en intenció de vot, és per a mi, una clara mostra de la ignorància d’una gran massa d’espanyols.
Evidentment aquesta afirmació es pot extrapolar perfectament a Catalunya, només canviant les sigles del PP per les de CDC.