Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guardia Civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guardia Civil. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de maig del 2021

LA CASERNA DE LA GUARDIA CIVIL D’AMPOSTA TANCA PROVISIONALMENT

El passat dimarts (4-05-2021) ja no va hissa-se la bandera a la Casa Cuartel de la Guardia Civil d’Amposta. Tal com em va informar el tinent a la reserva Alfonso Ruíz Rovira a finals d’estiu començaran les obres d’enderroc i al seu lloc es construirà un altre quarter més adequat als temps que corren. L’actual va ser inaugurat el 18 d’abril de 1955, per tant, ja està obsolet i més que amortitzat. Durant anys, van compartir instal•lacions una dotació de rurals amb una altra de trànsit, que era majoritària, fins el 31-12-2000 quan el cos de Mossos d’Esquadra van assumir-ne les competències. Posteriorment i degut al tancament de les casernes de la Sénia, Santa Bàrbara, Ulldecona i Sant Jaume d’Enveja va arribar a tenir entre 38 i 40 guàrdies, però la xifra va anar baixant poc a poc i a partir de 2008 va passar a uns 17, si fa o no fa els mateixos que hi havia ara. Durant els darrers dies han marxat de forma provisional a les casernes de Tortosa i la Ràpita i allí s’hi estaran mentre no entri en funcionament la nova.

dimecres, 3 de juliol del 2019

ATREVIMENT O COMODITAT ?


Fa uns dies, en anar a comprar el diari al quiosc que hi ha prop de la caserna de la Guàrdia Civil d’Amposta me va cridar l’atenció veure 3 furgonetes i un nodrit grup de Guàrdia Civils de la Unitat Especial d’Investigació amb l’armilla posada.
En entrar al quiosc ho vaig comentar amb la seva propietària i els clients que en aquell moment se trobaven a l’establiment. Ells també se preguntaven que estaven fent... Si és que havia passat alguna cosa... A hores d’ara encara no puc dir res. Tal vegada era una visita rutinària.

-Acaben de cridar als municipals per a que multés un cotxe que estava aparcat a la zona reservada per als vehicles policials –me va dir la propietària-. Els Guàrdia Civils d’aquí sempre han permès aparcar si han de fer alguna gestió per la zona –va continuar-.

Cert, a mi mateix el caporal Morales, que se va estar molts d’anys a Amposta, un dia me va dir que si volia aparcar allí ho podia fer... No he tingut mai necessitat de fer-ho. Visc a prop del lloc i prefereixo aparcar per les rodalies de casa i després anar-hi a peu. Costa tant fer-ho?
Els permisos sempre han estat verbals i els agents de fora no tenen perquè saber si tenen o no permís per aparcar. I tampoc crec que s’hagi donat permís a tothom. Arribat a aquest punt me pregunto: Els qui hi aparquen, ho fan per atreviment o per comoditat?  O les dues coses?

-Només és un moment –acostumen a dir els que deixen el cotxe mal aparcat.-

I un moment quan de temps és? 2 minuts?... 5?... 10? Impossible concretar.
Mireu, estic segur que el vehicle denunciat s’hi va estar una bona estona. El temps abans de que els Guàrdia Civils arribessin al lloc i el vaguessin allí. El temps entre que van decidir trucar els municipals i van acabar fent-ho. I el temps que van trigar en arribar. Quant de temps se va poder acumular?   
Després venen les queixes i les lamentacions...

dimecres, 4 d’octubre del 2017

EL BORBÓ FA DE PORTAVEU DEL PP

Si algú esperava alguna cosa més del que v dir el Barbó anit, es va equivocar.
Per si no ho sabíeu, els discursos del Rei els hi escriu el Govern. Per tant, anit, el Borbó va dir, ni més ni menys que el que pensa el Govern sobre Catalunya. Potser una mica més suau que Rafael Hernando, Pablo Casado o Fernando Martínez-Maillo, però el rerefons era ben bé el mateix.
El Borbó no va parlar en cap moment de la seva intervenció de diàleg, ni de la violència que van emprar les forces de seguretat cap a uns ciutadans indefensos i de vegades fins i tot innocents, ja que no tots els agredits estaven plantant cara els antidisturbis. El Borbó no se’n va sortir del guió. Va parla poc, però sé va entendre perfectament que estava representant. Anit, el Borbó, va legitimar el govern de Rajoy per a que apliqui l’article 155 de la Constitució. Per tant (i no m’agradaria ser malastruc) aviat podríem veure a l’exèrcit entrar a Catalunya com va passar fa unes setmanes amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. El pas següent serà detenir a Puigdemont i el seu govern tal com ja va passar amb Companys l’octubre de l’any 1934. La madeixa política s’enreda cada dia més i tot indica que quan es vulgui desenredar ja serà massa tard... Digueu-me pessimista.    
Tal com es preveia des de fa temps, sembla que s’ha arribat a un punt sense retorn. Ni el Govern de l’Estat pensa cedir un mil·límetre i el d’aquí sembla que esperi una intervenció divina (ONU, UE...) per a que tot acabi bé. Però de la ONU i de la UE només cal esperar paraules. Fets més aviat pocs.
Si l’esquerra espanyola decidir presentar una moció de censura contra Rajoy, segurament els fets encara se precipitarien més. Tot i això, arribat al punt on estem actualment, me sembla que la moció de censura és oportuna i necessària. El PSOE té la clau. Hauria de ser Pedro Sánchez qui decidís donar el pas. Però me sembla que no el donarà... Personalment trobo que li falta la valentia necessària per a fer-lo. Aquesta actitud deixa molt mal parat el socialisme català que encara li és fidel.  
El Govern de Rajoy ni ha pogut ni ha volgut buscar una solució pactada per a Catalunya. Fa unes setmanes va avisar i ja sabeu que diu la dita: qui avisa no és traïdor. Traïdor potser no ho sigui, però un inepte i un canalla potser sí. No sé si un altre mandatari hauria sabut reconduir la situació quan se va començar a intuir que els independentistes catalans estaven disposats a portar la situació fins les darreres conseqüències.
Fins ara la societat catalana s’ha comportat amb un civisme envejable. Un exemple són les concentracions d’ahir arreu del territori on, a part de les intervencions polítiques també van tenir un caire festiu. A Amposta per exemple hi va haver batucada, castells i música. També gegants (1) i capgrossos (3) A la multitud que hi va assistir (calculo que entre 2.000 i 3.000 persones) sé la veia feliç, contenta, motivada i, en principi disposada a tot. Es a dir, a continuar caminant cap a la independència. A cada concentració que es fa es diu que no caiguin amb el parany de la violència. Que siguin cívics...  
Però si com va dir anit Puigdemont a una entrevista per a la BBC, dintre d’uns dies el Parlament de Catalunya proclama la DUI i l’Estat espanyol aplica el 155, esteu segurs que les concentracions deixaran de ser lúdiques. De fet s’ il·legalitzarà qualsevol demostració de força per part de la ciutadania catalana, tal com s’han il·legalitzat fins ara les lleis sortides del Parlament català.
Després de les càrregues policials de diumenge se va dir que el PP havia guanyat moltes simpaties per les Espanyes i que de fer-se eleccions actualment, tornaria a guanyar amb més avantatge que el que va obtenir a les passades. Per les Espanyes potser sí, però Catalunya ja l’ha perdut ara.      

dilluns, 2 d’octubre del 2017

VOTS PER COPS

La Guardia Civil estava repartint llenya a tort i dret a la Ràpita. Les imatges que ens enviava quasi en directe un dels nostres fills eren impactants. La multitud que hi havia congregada prop del pavelló firal sé la veia amb actitud cívica i per a res violenta. Això sí, no desistien de la seva voluntat de votar tot i els impediments de la Guardia Civil que no van dubtar en repartir cops de porra per a fer prevaldre la seva autoritat. El clima de tensió va anar pujant gradualment fins que la gent s’hi fan enfrontar (segons algunes informacions hi va haver llançament de pedres) i els van fer recular. Finalment van optar en marxar a un altre poble per a dur a terme accions similars. El balanç total de ferits que es van atendre al CAP municipal va passar de la quarantena. No consta que cap guàrdia civil resultés ferit.
El Poble Nou del Delta, Roquetes i Móra la Nova van ser escenaris de la violència exercida pels antiavalots de la Guardia Civil. Tot i que es van veure imatges dels vehicles policials apropant-se al Mas de Barberans, segons el testimoni del propi alcalde, finalment no van accedir al poble. També van circular imatges de diversos vehicles policials aparcats prop d’Amposta, concretament al polígon de les Tosses, però sembla ser que hi van anar per a dinar.
Les imatges de Roquetes també van ser demolidores. Durant una estona s’hi van poder veure els robocops de la Guardia Civil trencant els vidres de la porta per accedir al pavelló d’esports. Els que en aquell moment es trobaven al seu interior els van donar totes les facilitats per tal de que no hi hagués cap més incident. Tot i això, segons un testimoni presencial, quan abandonaven el pavelló, van trencar algun retrovisor dels cotxes que hi havia aparcats. Calia tanta violència? Definitivament no!    
Ja per la nit, a la Sexta, Cristina Pardo va entrevistar Josep Cuní. El periodista català va afirmar que molts dels que ahir van anar a votar ho van decidit al darrer moment després de veure la extrema violència que havien emprat la policia a diversos punts de la geografia catalana. Jo vaig ser un d’aquests.
Per tant, tot i les votacions van estar plenes d’incidents (sense suport informàtic i amb la confiscació d’urnes), per les diferents imatges que es van anar veient i per la pròpia experiència que vaig tenir, van ser un èxit. Cal agrair l’extraordinària col·laboració tant del Govern d’Espanya con de la policia que va arribar a Catalunya expressament per a portar a terme les accions que es van poder veure per tots els mitjans possibles.  
A Amposta, en un principi es podia votar a la seu de les dues societats musicals: la Lira i la Fila i també al pavelló firal, ja que les seus habituals (instituts, col·legis, museu) van ser precintats pels Mossos. Precisament estava davant del museu amb la meva gosseta quan una persona es va apropar a la porta. Li vaig dir que estava precintat i tal com s’hi podia llegir a un cartell escrit a ma, avisava a la gent que es podia votar al pavelló. Me va dir que era l’encarregat d’obrir el museu i que hi havia d’accedir. Finalment ho va fer per una porta lateral. No tinc con constància de si el museu va obrir ahir als visitants.
Al pavelló firal s’hi van habilitar diverses meses que, en teoria representaven els col·legis electorals clausurats, tot i que com a darrera hora es van habilitat col·legis electorals universals, s’hi podia votar a qualsevol de qualsevol municipi.
La nit anterior el pavelló firal va estar cedir a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que va organitzar el sopar per a les colles que hores abans havien actuat conjuntament amb la colla territorial per la seva diada del 4t aniversari. Després del sopar hi va haver festa i en acabar alguns s’hi van quedar a dormir, com per exemple els membres dels Nyerros de la Plana.
Uns crits de votarem, votarem, els van sobresaltar al cap de poc d’haver-se gitat. Els hi van dir que havien de marxar ja que s’hi havia de votar. D’un magatzem interior es van treure les urnes que un company de la colla havia dipositat pocs dies abans i que, tal com li van demanar, va guardar un mutis total sobre el tema.
Què podien fer els castellers? Posar-se al darrere de la barra que havien muntat per a la festa i servir begudes a tots aquells que volien beure. La nit anterior ningú es podia imaginar que es fes tant de calaix...              

divendres, 11 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 11

162è TALL
Ahir se va fer el 162è tall de l’N-340 als seus dos punts més habituals: L’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar.
A les Cases d’Alcanar érem una quarantena de persones, el que no està gens malament si es te en compte que ja es porten més de 22 mesos de mobilitzacions.
L’únic incident remarcable d’ahir a les Cases d’Alcanar va ser quan un espontani va sobrepassar el control dels Mossos (els va agafar desprevinguts) i adreçant-se a Llorenç Navarro que en aquell moment era qui estava parlant, va dir:
-Eh, tu! Espavilao...
Sé va queixar per que l’havíem fet aturar i va al·ludir que al cotxe portava dues filles petites que estaven molt cansades.
Llavors Llorenç li va dir que si tenia una urgència que podia passar. Immediatament es va posar a parlar amb els Mossos que ja havien anat cap a ell. Allí va acabar tot.

EL PP TORNA A LA CÀRREGA AMB LA PARLA  
Quan el PP de València sé queda sense arguments sempre acaba per refugiar-se en un de molt poc recorrent: La parla.
Jo al·lucino cada vegada que veig la distinció entre català i valencià. Si per emprar unes poques paraules diferents i tenir alguna variant dialectal s’ha de considerar un idioma diferenciat, l’andalús o el castellà que es parla a l’Aragó o a Astúries (no confondre amb l’aragonès i l’asturià o bable que són idiomes tot i que molt poc parlats)també podrien ser-ho.    
El PP valencià va trobar un filó d’or amb l’idioma. Segons els populars, el domini català es propagava a través de la parla i per tant, aquesta situació s’havia de tallar de soca-rel. D’aquí que, per exemple, tanquessin tots els repetidors que hi havia de TV3 al seu territori, la majoria propietat d’Acció Cultural del País Valencià.

EL CARTELL DE LES CUP SOBRE L’1-O
No el valoraré, que cadascú opini o pensi el que vulgui. Simplement us diré que aquest tema es pot enllaçar perfectament amb l’anterior. Si us hi fixeu, al cartell hi apareix el mapa dels Països Catalans, una terminologia i una idea reivindicada pels anticapitalistes, però que ha ofès els valencians del búnquer barraqueta, tal com reflecteixen alguns dels comentaris que van deixar al Twitter i que he pogut llegir al diari digital Público. Alguns d’ells molt mal sonants.



NOMÉS PONT PASSAR A ESPANYA I AMB EL PP
No sé si ho recordareu. A les monedes de Franco hi posava la següent inscripció: Caudillo de España por la G. De Dios. Érem massa menuts i els nostres pares poc instruïts per a saber que nassos volia dir aquella G. Finalment algú ens va dir que volia dir Gracia... ‘Pos’, quina poca gràcia!  A donar un cop d’estat militar i causa la mort de centenars de milers d’espanyols li deien Gracia de Dios. Quin eufemisme, no?
Actualment, per la gràcia del PP, la Fundación Francisco Franco segueix gaudint d’uns privilegis que a qualsevol altre país del món sé considerarien intolerables. Però això és España i governa el PP, els descendents directes per línia paterno-filial del PP i per tant no cal estranyar-nos-en de veure com el partit del govern els hi concedeix un tracte especial aportant milions d’euros a la fundació i concedint-los l’explotació del Pazo de Meirás, la residència gallega del dictador.

LA GUARDIA CIVIL ‘OCUPARÀ L’AEROPORT DEL PRAT
No tingueu temor. De moment no es cap com contra el Govern de la Generalitat ni res que sé li sembli.
Davant el no acord dels treballadors d’Eulen a l’oferta que els hi va fer l’empresa amb la mediació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, farà que continuï la vaga (indefinida a partir de la propera setmana), tal i com ja s’anava anunciat, seran els agents de la Guardia Civil els que passin a exercir les tasques de seguretat de l’aeroport.
Tal i com s’opina des del propi cos armat, estic d’acord que el tema de la seguretat mai s’hauria d’haver privatitzat. Però si se furga una mica, segur que hi trobarem interessos particulars i possiblement algun tracte de favor cap a les persones que van facilitar que així fos.
Digueu-me malpensat...   

dissabte, 5 d’agost del 2017

TRANQUIL CARLES TRANQUIL, QUÈ ÉS LA GUARDIA CIVIL...

De Leonard Beard al Periódico. 
-Tranquil Jordi tranquil, què és la Guardia Civil... Cantava la Trinca l’any 1981 a la versió que van fer de la Dansa del sabre sobre l’intent de cop d’estat del 21-F. La primera vegada que la vaig sentir va ser  anant amb el cotxe cap a Peníscola on s’hi feia l’arribada d’una etapa de la Volta Ciclista a Espanya. Vaig riure molt...  
Quan la setmana passada me vaig assabentar que la Guardia Civil havia interrogat membres del Govern català, no vaig riure gens i me vaig ficar de mala llet quan vaig saber que ho havien fet sense que els hi manés cap jutge, tal com va confirmar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Després del programa Operació Catalunya on es posa de manifest que des del Govern Central sé van portar a terme actuacions irregulars (deixem-ho així) contra diferents polítics catalans, t’emprenyes. Penso que no cal estar a favor de la independència ni tan sols de referèndum per adonar-te del joc brut que s’està emprant per mirar de desactivar un sentiment que potser no sigui majoritari, però que compta amb un ampli suport de la ciutadania catalana. Les actuacions de la Guarida Civil són, des del meu punt de vista incomprensibles i intolerables.

https://www.youtube.com/watch?v=kNVcZUJIwa4

Sempre recordo que quan l’any 1986 es va fundar la federació ebrenca del sindicat de Serveis Públics de la UGT, al cap de oc temps, el secretari general Rafel Hueso va voler que anéssim a presentar-nos a Radio Amposta. Hi vam anar tota la executiva i cada un representava un sector diferent d’un sindicat molt heterogeni: Administració Local, Autonòmica, Central, Sanitat, Correus, Policia local... L’entrevistador era Manel Ramon que en entrar a la ràdio (encara estava al terrat de la Casa Consistorial) ens va preguntar que és el que ens havia de preguntar, ja que després de la intervenció del Secretari General només ens podria fer una pregunta per cada un de nosaltres. José Martín Pérez Pedret (conegut pel seu segon cognom), com a representat de la policia local, li va dir que sobre el model policial espanyol. Per a sorpresa de tots els presentes, quan va haver de respondre a la pregunta va dir: A Espanya no hi ha model policial.
Han passat 30 anys i les coses no han canviat substancialment. Tot i que de ben segur que cadascuna de les policies té clares les seves funcions, per a molts ciutadans segueix sent una galimaties. Ho comprovem? Qui té competències sobre estrangeria? I sobre estupefaents?
El que està clar que amb el desplegament total dels Mossos per tot el territori català (crec recordar que va finalitzar l’any 2011), la Guardia Civil ha perdut bona part de les seves competències i això s’ha notat amb la baixada d’efectius a les diferents casernes. A menys efectius menys rang del comandament en cap. Abans a Amposta hi havia un tinent, després hi va passar a subtinent i actualment hi ha un brigada.
Ja coneixeu la dita de qui no té feina el gat pentina... Això sembla que els hi passi als de la Benemèrita, que com no tenen feina han de posar el nas en coses que, potser si que són de la seva competència, però abans els hi hauria d’ordenar un jutge, cosa que pel que sembla no ha passat en el cas dels interrogatoris de polítics catalans.
Què és per fer por tal i com va dir la Presidenta del Parlament Carme Forcadell? Potser si, perquè de no ser així no s’entén.
Però tranquils que no els hi passarà res, com no els va passar a la majoria dels qui van entrar al Congrés de Diputats aquell 23-F de 1981 metralleta en ma.


-Tranquil Cales tranquil, què és la Guardia Civil...I segurament les seves actuacions no aniran en lloc...
Però al lloc de Carles (Puigdemont, es clar), si creuen que els han de denunciar, jo els denunciaria. 

diumenge, 23 de novembre del 2014

EL NUS GORDIÀ

¿No teniu la sensació de que el tema de les relacions entre Espanya i Catalunya cada dia s’embolica més?
En lloc de construir ponts que facilitin el diàleg, passa tot el contrari: les poques passarel·les que hi queden, s’estan volant.
Tot va començar amb la tossudesa del govern central de voler impedir que Catalunya celebrés una consulta sobiranista. Es clar que hi ha qui opinarà que si els catalans no l’haguessin volgut fer, res del que h passat des de llavors, hauria passat. Bé, són punts de vista diferents.
¿Quin problema hi havia per impedir –de la manera que s’ha fet- que es celebrés el referèndum? Si d’un bon principi s’hagués permès fer-lo, ja faria dies que el tema s’hagués acabat. Fixeu-vos sinó en d’altres referèndums independentistes que hi ha hagut: Escòcia Quebec... D’acord que de tant en tant es torna a incidir, però mentre passen anys sense que se’n torni a parlar. El problema arribarà si alguna vegada guanya el sí.
La situació a casa nostra ha estat del tot inversemblant. Mentre per una part s’enrocaven en voler-lo fer a qualsevol cost, l’altra, també s’enrocava anteposant la Constitució a qualsevol aspiració sobiranista, per molt que fos a l’empara del dret universal a decidir.  
Si al darrere de Rajoy estava empenyent l’ala dura del partit, a Mas l’empenyien ERC, l’ANC, Òmnium i l’ambició de poder. Si un parlava de diàleg sense condicions, però d’entrada i de sortida era dir no a tot, per a l’altre només li valia un si o si... Així no es podia anar en lloc.
Quan el Tribunal Constitucional va fallar en contra de la consulta, Mas va veure les orelles al lloc i en contra del que li suggerien la resta de partits i associacions del bloc sobiranista, de forma unilateral, es va inventar una pseudoconsulta sense cap tipus de valor jurídic per a que, aquesta vegada, des de Madrid no es pogués recórrer i suspendre. Però ni així. El govern la va tornar a portar al Tribunal Constitucional i aquest, en una decisió més política que jurídica (tal com ens té acostumats) va decidir tornar-la a suspendre.
El govern català només tenia dos sortides: retirar-se del joc o seguir endavant. Descartada la primera opció, es va optar com a única sortida la segona. I la consulta es va fer tot i els rumors (infundats o no) que vindria la Guardia Civil o l’Exèrcit a impedir-ho. També va semblar per uns dies que podria ser el propi cos dels Mossos d’Esquadra que, seguir ordres de la fiscalia, impediria realitzar la consulta.
Finalment el 9-N es va poder votar. Això sí, sense més valor que el simbòlic, encara que va servir per a una altra cosa: per a poder quantificar el vot independentista d’una forma molt més exacta que a una manifestació.
En aquell moment s’hauria pogut tancar el tema, però el Govern Central s’ha entestat de que no sigui així i tan s’ha obstinat, que, finalment, el Fiscal General de l’Estat (home de confiança del PP), amb el suport dels principals fiscals de sala (segurament pro PP), ha decidit querellar-se contra Mas, Ortega i Ridao.
I algú es preguntarà: I la resta de càrrecs? I els diputats del Parlament? –què són els que van aprovar fer la primera consulta-  
De moment, els d’ICV-EUA, ja s’han autoinculpat i, amb tota seguretat, s’iniciaran recollides de signatures entre la ciutadania per a fer el mateix, encara que l’experiència em diu que la campanya no tindrà cap efecte. També s’ha aconseguit que els socialistes catalans critiquin la forma de fer i que qui fora president de la Generalitat, José Montilla recolzi a Mas.
No vull pensar si finalment s’acaba dictant una sentència contraria a Mas i la resta. El recolzament al govern per part del poble català pot arribar a ser monumental. Fins i tot aquells que hem estat criticant a Mas i CDC, en un cas extrem, podem posar-nos al seu costat.
Uns dies abans del 9-N es volia evitar com fos el xoc de trens... Després d’aquell dia, tot fa pensar que el xoc de trens serà inevitable, encara que un dels trens s’haurà reforçat amb diversos vagons més representant el poble.
La historia ens explica que ni Alexandre el gran va poder desfer el nus gordià i que el va acabar tallant amb la seva espasa. Qui serà el nostre particular Alexandre el Gran? Des del meu punt de vista només hi veig una solució: eleccions quan abans millor per a canviar els protagonistes actuals.

diumenge, 9 de juny del 2013

ELS COTXES DELS MOSSOS


De menut, recordo que la Guardia Civil es traslladava d’un poble a l’altre a peu. Sovint els veies caminar pels costats de la carretera; un per cada costat i mai a la mateixa alçada. A l’hivern portaven unes capes que podien servir d’impermeable en cas de pluja. I sempre amb el seu tret diferencial: el tricorni. Després va venir el Renault 4L i tot va canviar...
Aquesta estampa tant llunyana podria retornar aviat però canviant els personatges. Com tots sabem, la majoria de competències que tenia la Benemèrita, ara les tenen assumides els Mossos d’Esquadra.
Aquest cos autonòmic, per culpa de les retallades, ha perdut en poc temps el 20% del seu parc automobilístic, segons informava la SER dijous passat citant fons del propi cos policial. Dels més de dos mil vehicles de 4 rodes que tenia el parc, un total de 515 han estat donats de baixa i, segons sembla, la situació pot continuar ja que ni hi ha diners per a reparar-los ni molt menys per comprar-ne de nous.  
Però sempre s’ha dit que a grans mals grans remeis. Sembla que s’ha trobat una solució a la precària situació i s’ha pensat en utilitzar els cotxes que han estat embargats als narcotraficants per ordre judicial. Sembla ser que això és legal i, per tant, possible.  
Si finalment aquesta mesura es porta a terme, es podria veure als Mossos amb Mercedes, BMW’s, Audi’s i fins i tot algun Ferrari Testa Rossa.
Per tant, si dintre de poc veieu un cotxe de gama alta amb els colors del Mossos d’Esquadra, no penseu que Mas i el seu govern ha tirat la casa per la finestra, simplement és el que us he explicat. 
 
Aquesta solució sempre serà millor que veure’ls amb bicicleta o patinet, encara que això no suposaria cap novetat.