Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guardiola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guardiola. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2017

DE POLÍTICS I CIENTÍFICS

De Eneko.
Ahir el Ministre d’Educació i Cultura del Regne d’Espanya Íñigo Méndez de Vigo va respondre a Pep Guardiola, entrenador del Manchester City per unes declaracions que va fer on defensava la independència de Catalunya.
Tot i el rancio abolengo del ministre que ostenta el títol de Baró de Claret i que té un arbre genealògic quasi bé digne d’un monarca, des del meu punt de vista les seves declaracions no van estar gens encertades. I us diré el perquè.
El Ministre li va dir al Pep que què sabia ell de política, què era el mateix que si ell (el ministre) es posés a parlar de física nuclear. Anem a analitzar la frase, però no en un sentit gramatical o sintàctic, sinó en un sentit de comprensió i coherència. Quan vaig escoltar a Méndez de Vigo, la primera cosa que me va vindre al cap va ser: Per a ser polític no fan falta estudis, en canvi per a ser físic nuclear, sí.
Conec a molta gent que s’han dedicat a la política o, com jo han fet algun pinito. Però ne conec molts més que estarien parlant hores de temes polítics sense haver arribat a la universitat. I és que la política és com una mena de religió, com el futbol. Una gran majoria diu entendre’n i els altres es declaren apolítics i, aquests són els pitjors, perquè apolític no hi ha ningú. Quan algú té digui això, has de pensar: Líbranos, Señor!
Una bona mostra de que tothom potser polític la tenim amb l’ exministre José Luis Corcuera que només tenia estudis d’electricitat (imagino que FP) I sense anar més lluny, Joan Maria Roig, botiguer.
Estaria bé que per arribar a tenir altes responsabilitats polítiques s’exigissin estudis de Ciències polítiques, dret o economia. I a part d’això també educació i haver tingut contactes amb la ciutadania, sobre tot amb aquells sectors més deprimits de la societat.  
En canvi, com ja he dit, per a ser físic nuclear s’han de tenir estudis universitaris. I encara diria més: una gran intel·ligència, ja que per a ser titular d’una carrera de ciències pures, hi fa falta una mica més que colzes i voluntat.
De totes maneres sóc dels que penso que per a ser polític cal tenir-ne vocació i, a part, vocació de servei. Aquella persona que està en política per a guanyar diners, és un aprofitat i un mal polític. D’aquests també ne conec uns quants tot i que, a diferència del que he fet abans, no els citaré.   

Tot i que a priori pot sembla difícil, també es pot compaginar el títol de físic nuclear amb la tasca política, tot i que la conjunció pot arribar a ser explosiva. Sabeu qui reunia aquestes dues qualitats? Alejo Vidal-Quadras. Efectivament, una ment brillant com la seva (no poso en dubte de que és així) al servei ja no de la creta espanyola, sinó de l’extrema dreta, ja que va ser un dels fundadors de Vox, un partit ultranacionalista. 

dissabte, 28 de novembre del 2015

EL BARÇA DE GUARDIOLA Vs EL BARÇA DE LUIS ENRIQUE

El 0-4 al camp del Madrid, el 6-1 contra la Roma de dimarts i el 4-0 d'avui mateix contra la Reial Societat, sembla que ha dissipat els dubtes de principi de temporada on van sortir golejats dels camps de l’Athletic Club i el Celta de Vigo.
Evidentment anar 6 punts per davant del Madrid i 4 sobre l’Atlético, el seu immediat seguidor al qui ja es va guanyar a casa seva, han fet que es crees un clima d’eufòria a l’entorn de l’equip i es pensi que aquest anys també, es pot guanyar tot.
El més joves han viscut sense cap mena de dubte els millors anys del Barça de la seva historia. Anys en que s’han guanyat molts de títols, entre ells 4 Champions League i 2 mundials de clubs (títol aquest últim que mai abans s’havia guanyat)
Des del meu record, només el primer any de Cruyff amb Rinus Michels d’entrenador i anys més tard amb Terry Venables, s’havia conquerit el títol de lliga i va haver d’arribar Cruyff com entrenador per a començar l’era més gloriosa. La frase que es repetia més any rere any era: Aquest any tampoc. Fixeu-vos amb el canvi radical que s’està vivint.
Sense cap mena de dubte, els millors anys del Barça va ser durant l’etapa de Pep Guardiola. Aquells anys el Barça no només va meravellar el món del futbol amb els títols assolits, sinó també pel futbol que sortia de les botes dels jugadors. El xogo bonito que diuen a Brasil.
Tot i que amb matisos diferents, el joc del Barça del primer any de Luis Enrique es va assemblar molt al de l’etapa de Guardiola. Segurament per dos motius principals: perquè la columna vertebral de l’equip (els Piqué, Busquets, Iniesta i Messi) ho són de les dues etapes i perquè els dos entrenadors s’han fet a can Barça, primer com a jugadors i més tard com entrenadors i per tant coneixen perfectament l’estil. Són (com s’acostuma a dir tenen l’ADN Barça)
Aquests darrers dies s’ha obert un debat sobre quin dels dos equips és millor. Fins i tot un comentarista del programa la Graderia de la Cadena SER va dir que li agradaria veure enfrontar-se a tots dos equips. L’únic inconvenient que li vaig és que alguns dels jugadors de Guardiola ja serien una mica grans i segurament no podrien amb jugadors joves com Neymar o Luis Suárez molt més ràpids.
Els entrenadors fan els equips en base els jugadors que disposen, aprofitant les seves virtuts i mirant de minimitzar les seves mancances (què també en tenen) D’aquí que els esquemes es facin tenint en compte els jugadors disponibles en cada moment (tenir jugadors lesionats et pot condicionar molt) i també, es clar, la forma de jugar de l’equip rival.
Guardiola va gaudir d’una gran plantilla de jugadors. Segurament els millors del món de l’època. La prova està que un any Messi, Xavi i Iniesta van ser els tres finalistes de la Pilota d’Or. I els hi va saber treure el màxim de rendiment. Però és que Luis Enrique també disposa els que ara com ara, són els millors jugadors del món i, probablement superin un per un la plantilla de Pep.
Dilluns sé sabrà quins són els tres finalistes a la Pilota d’Or. Si bé Cristiano Ronaldo ha estat, amb Messi, una constant en els darrers anys, aquest any podria ser que els finalistes tornessin a ser tres jugadors del Barça: Messi, Neymar i Luis Suárez. I es quedaran a les portes (algun d’ells formant part de l’11 de gala de la FIFA) Busquets, Alba, Iniesta, Alves, Mascherano, Piqué i Rakitic.
Una de els posicions més difícils de cobrir ha estat, sense cap mena de dubte, la porteria. Suplir a Victor Valdés (controvertit, però salvador en infinitat d’ocasions), no era una tasca fàcil. Per això, quan es va saber de la seva sortida del club (per la porta del darrere, però ell s’ho va buscar), el Barça va fitxar a un prometedor Ter Stegen, però també a un consagrat Claudio Bravo. La lesió del primer abans de començar la lliga 2014-2015 va portar a la titularitat al xilè que va conservar fins el final de la lliga quan ja s’havia fet mereixedor del trofeu Zamora que l’acreditava com el menys golejat. I l’alemany va ser-ho de la Champions i tampoc no va decebre; només al començament d’aquesta temporada va tenir un rendiment bastant mediocre.
Des del meu punt de vista la plantilla de la que va disposar l’any passat Luis Enrique supera un per un la millor que va tenir Guardiola i a partir del mes de gener quan puguin jugar Arda Turan i Aleix Vidal encara serà millor. L’única excepció és Xavi, però cal tenir en compte que ja és molt gran i les plantilles s’han de renovar.
Per exemple Neymar va arribar al Barça molt jove, al contrari d’Henri que ja va arribar molt gran. I Luis Suárez és un davanter centre nat, un lloc que no s’havia cobert bé durant l’etapa de Guardiola.
Aquestes novetats permeten al Barça de Luis Enrique guanyar en velocitat i per tant, poder sortir al contraatac amb moltes garanties, cosa que no passava amb Guardiola. I encara una cosa més. El malabarisme dels tres sud-americans els hi permet fer tocs i passades inversemblants, trencant així les fèrries defenses contraries.
Per tant, i com a conclusió final, opino que el Barça de Luis Enrique és millor que el de Guardiola.

dijous, 23 de juliol del 2015

DE BABAUS…

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de babau és aquesta:  Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
Ho dic perquè ahir, davant de les interpel·lacions del portaveus de l’oposició, el President va dir que si es pensaven que la seva llista estava plena de babaus...
Per cert, del poc que vaig veure, trobo que Mas estava molt més neguitós que de costum. Ell que sembla que sempre controla la situació, ahir pareixia que no... Però no em feu cas, igual és una apreciació meva.
Primer que res és que, ara per ara, només sé sap amb certesa 6 dels 85 membres (sense comptar possibles suplents) que aniran per la circumscripció de Barcelona, a saber: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras (ens els 5 primers llocs) i Pep Guardiola que, simbòlicament, la tancarà. I prou, de moment no ha transcendit de manera certa cap altre nom, encara que n’hagi sonat algun com el de Germà Bel que podria encapçalar la candidatura del president per al 27-S.
Tret de Romeva que va causar certa estranyesa en un primer moments (sembla que Mas era reticent a que hi anés un ex ICV), el altres noms, són del tot lògics. Babau? Cap ni un, tot gent molt implicada en el procés i que ocupen càrrecs capdavanters en la vida política i social de la Catalunya actual. En falten 79...
Evidentment la candidatura no tindrà ni el més mínim problema per a trobar gent que la conformi. Si un gran partit no té problemes, imagineu-vos dos grans partits, més dues associacions cíviques que compten amb milers de persones, algunes d’elles desitjant que els hi preguntin si hi volen formar part (o si els volen acompanyar com li van proposar una vegada a un conegut de Santa Bàrbara...)
No cal ser babaus ni molt menys, només cal estar obsessionats (sí obsessionats -  Apoderament de l’esperit per una idea, una preocupació, persistent-) amb la idea de que Catalunya esdevingui independent com més aviat millor.
Vull aprofitar el moment per a sortir al pas d’alguns comentaris que em van deixar fa un parell de dies al meu Facebook. Igual no em vaig explicar bé, però jo també estic indignat amb el comportament dels governs de Madrid cap a Catalunya. Aquest mateix matí ho recordava Romeva a la SER. Deia que Zapatero va dir que donaria suport a l’Estatut que sortiria del Parlament i que després se’n va desdir. Molt cert, però també hauria d’haver dit que Mas va anar a parlar amb Zapatero i va acceptar una rebaixa a canvi de que els socialistes catalans permetessin que fos president el cap de la llista més votada, o sigui ell. Si dius una cosa has de dir-ho tot. No val ometre allò que no t’interessa. Per cert, Zapatero (a qui li van sobrar 6 mesos de mandat), ja no està, Mas sí i donant guerra. Sobre el que ha dit Romeva aquest matí, subscriuria (mireu que us dic), quasi el 100%. No estic en contra de que Catalunya sigui independent i si es compleixen les condicions, millor a curt que a llarg termini. El que estic en contra (i ho posaré en majúscules com si cridés) es de que SIGUI MAS I DARRERA SEU TOTS ELS CONVERGENTS, EL QUE S’HAGIN APROPIAT DE LA IDEA I, DE TOTES, TOTES, VULGUI SER-NE EL PRESIDENT. Ha quedat clar? Espero que a partir d’ara ja ningú em deixi opinions sobre coses que dono per fet i sabut.
Per cert. Quan he començat a escoltar a Romeva, l’entrevista ja anava. He trigat uns minuts en saber a qui estaven entrevistant. Sembla ser que l’exdiputat ecosocialista ha qüestionat que hagi de ser Mas (que recordem-ho, anirà de 4 a la llista) el president electe i que ell també ho podria ser.
A veure Raül. Resulta que et conviden a jugar a fer política amb majúscules. T’expliquen les regles del joc, tu acceptes i, després les vols canviar? No home, no! O és que no coneixes a Mas?
Per molt amagat que vagi a la candidatura, Mas aspira a ser President. I això ho saben la Muriel, la Carme i l’Oriol. No em direu ara que l’únic que desconeixia aquest detall era el Raül...
Si és així, potser sí, potser a la llista hi va algun babau... (torneu a llegir la definició del començament)      


divendres, 2 de maig del 2014

FER EL RIDÍCUL 3 VEGADES

-Perdre per 0-4 és fer el ridícul.
-Dir a una roda de premsa que l’equip rival ja donava per guanyada l’eliminatòria i fins i tot la Champions per acabar humiliat, és fer el ridícul.
-Fallar a tota una afició que li havia dipositat tota la confiança per a que l’etern rival no pogués enlairar la décima, és fer el ridícul. 
 
Això és el que va fer Guardiola la nit del dimarts quan el seu equip, el Bayern de Munic va perdre estrepitosament contra el Madrid per 0-4.
La situació semblava afavorir am Bayern. En les 10 vegades anteriors que el Madrid havia visitat el camp alemany, 9 havia perdut, Guardiola coneixia a la perfecció el Madrid, ja que com a Barcelonista (primer com a jugador i després com a tècnic) sé li havia enfrontat en un bon grapat d’ocasions. Finalment, remuntar un 0-1 no semblava una tasca difícil, ja que, a priori, el resultat no era massa dolent per al Bayern i amb els antecedents esmentats, semblava que els astres es podien acabar alineant a favor de l’equip bavarès. Malgrat tot, finalment, ho van fer a favor dels blancs.
Per un altre costat, els barcelonistes encara tenim ben present el 7-0 de l’any passat. 4-0 a Munic i 0-3 a Barcelona. Si en lloc del Madrid s’hagués tractar d’un altre equip, els culers, segurament, hauríem desitjat una victòria de l’equip rival, ja que, la derrota va ser humiliant. Però tractant-se del Madrid, no. Com sé sol dir, el Madrid no ha de guanyar ni als entrenaments!
Certament el final de temporada del Barça de l’any passat no va ser bo. Messi, lesionat, quan jugava o feia assegut... Malgrat tot es va guanyar la lliga: vulguis o no, la lliga de Tito. Semblava que el Bayern era molt de Bayern per a tan poc Barça.
La superioritat del Bayern a la lliga del seu país ha estat majúscula. Una prova més per creure que podia eliminar al Madrid i privar-los així del somni de la décima. Però després del partit les esperances van canviar ràpidament de bàndol. Al menys que sigui l’Atlètic! Perquè entre el Madrid i Mourinho, a qui haurieu triat, eh?  
Finalment jugaran la final els dos equips de la capital d'Espanya: Cibeles contra Neptú. Què guanyi el millor? no!! Que perdi el Madrid! Sempre!! 

divendres, 18 de gener del 2013

NOMS PROPIS: GUARDIOLA, VALDÉS I ALEXIS SÁNCHEZ



GUARDIOLA. Finalment el de Sampedor ha desfullat la margarida. L’any que ve entrenarà al Bayern de Münich. La premsa alemanya està d’allò més contenta amb l’arribada per a la propera temporada de Pep Guardiola, un mite als 41 anys. El possible èxit de Guardiola passa per aconseguir un planter de jugadors que puguin fer un joc semblant al que està fent el Barça en els darrers anys. D’això se’n diu l’estil de joc i, com és natural, per molt bo que sigui l’entrenador, no s’aprèn en unes poques sessions, ja que cal una planificació de molts i molts d’anys. A hores d’ara no m’atreveixo a dir si Pep acabarà triomfant o no, però segur que no ho tindrà tan fàcil com al Barça.  

VALDÉS. El que va apuntar només fa unes setmanes el primer porter del Barça, s’ha fet oficial (o quasi), deixarà el club a finals de la temporada que ve que és quan sé li acabarà el contracte.
Sempre he defensat més que he criticat a Víctor Valdés. Quan va començar recordo que se’l qualificava de xulo. Potser sí, per això sé les va tenir amb Van Gaal. Però un noi tan jove havia de posar ordre a l’equip des de la defensa i calia tenir una dosi d’arrogància. He escoltat molts cops que Valdés és el millor porter per al Barça. Hi estic d’acord. El porter del Barça es converteix de facto amb el primer defensa i, per tant, ha de saber jugar la pilota amb els peus. Quin porter fitxarà el Barça amb prou garanties de substituir Valdés? Per això estan els tècnics, però ara per ara em sembla molt difícil que trobi al mercat un porter de primer nivell, ja que els clubs que en disposin d’un, difícilment el deixaran marxar i si ho fan, serà a canvi de un bon grapat de milions. El titular del diari Sport és prou eloqüent: Valdés deixa penjat el Barça. El mateix Sport ja apunta diversos noms: Marc André Ter Stegen (Borussia Mönchengladbach), Manuel Neuer (Bayern de Münich), Vicente Guaita (València), Thibaut Courtois (Chelsea –cedit At. Madrid)David de Gea (Mancherter United) i, finalment, Maarten Stekelenburg (Roma)
Com viurà Valdés aquest any i mig que li queda? I, sobre tot, quina serà la política del Barça a partir d’ara? Fitxatges a banda, el Barça hauria de mirar cap al seu planter, igual com ho fa la majoria de vegades que busca un jugador de camp. L’altre dia escoltava a la SER que ara per ara no hi ha ningú preparat, però, i dintre d’un any i mig? Caldria buscar el porter amb més solvència d’entre el equips inferiors: Barça B, juvenil i pensar en marginar a Pinto (sentint-ho molt) Si comencés a jugar els partits de la Copa, els amistosos i, perquè no, algun partit de lliga, potser no caldria buscar pel mercat.

ALEXIS SÁNCHEZ. Les dos errades que va fer dimecres passat a porta buida l’han acabat de sentenciar per a molts. Són d’aquelles errades que un, sense haver jugat mai a futbol, pensa: si l’hauria fet fins jo mateix!
No sé si Tito, després d’allò, li seguirà donant confiança o bé l’acabarà descartant quasi definitivament. Alternatives en tenim: Cuenca, Tello i, per suposat, Pedro.
Aquestes paraules llegides aquest mateix matí al Periódico, ho deixen ben clar: El Nou Camp s’ha menjat centenars i centenars de jugadors. Certament, és allò que se’n diu por escènica. Molts jugadors han arribat a can Barça amb l’aureola de jugadors de primera fila i han acabat fracassant estrepitosament. Potser el cas més representatiu va ser el del porter guipuscoà (internacional amb Espanya) Julen Lopetegui.
Alexis Sánchez pot acabar sent un d’aquests damnificats.

dilluns, 7 de maig del 2012

PEP, MESSI... I D’ALTRES




Es diu, es comenta, diuen què... Les relacions entre Messi i Pep no eren del tot bones. Sembla ser que l’estrella argentina va qüestionar al seu entrenador en alguna de les darreres alineacions. Serà veritat o no?
Pel que vaig veure ahir, sembla ser que sí. Messi només va felicitar a Pep en el seu 4t gol, mentre que l’entrenador, pràcticament no els va celebrar. He dit pràcticament? Rectifico, no els va celebrar i punt. Algú podria dir. “Però al quart es van donar una bona abraçada”. Efectivament, però perquè no ho va fer al primer, o al segon o al tercer... O és que Messi sabia que en faria quatre i va pensar que ja és felicitarien mútuament en el darrer dels gols? Una mica estrany. Potser si que fa falta una mica d’aire fresc al vestidor del Barça. En menys de 24 hores hi ha he sentit dos comentaris sobre l’oportunitat de la marxa de Guardiola, encara que l’anàlisi el fan en un sentit diferent. Ahir mon fill gran mentre dinaven i avui un exjugador mentre passejava a la gossa, opinen que ara que el Barça està en hores baixes, la marxa de Guardiola no és oportuna i, més que mai, hauria hagut de renovar per mirar d’endreçar la situació.
Mentre Messi a la seva. Amb els 4 gols que va marcar ahir, ja supera en cinc a Cristiano Ronaldo que només en va fer un. Em sembla molt difícil que Cristiano en el darrer partit en pugui fer cinc i, al menys igualar a l’argentí, si aquest no marca. Quasi tota la lliga el portuguès per davant de Messi i a l’hora de la veritat, suposadament, quedarà segon. L’ego del portuguès quedarà tocat de mort.
Ser o no ser el pitxitxi de la lliga és una cosa menor. L’important és guanyar el títol col·lectiu, és ser camions, la resta són mèrits menors. Ho vaig dir l’any passat quan el màxim golejador va ser Ronaldo i ho dic ara. Vull ser coherent.
Messi aquest anys superarà tots els records. Fins ara porta 50 gols a la lliga, quasi la meitat de tots els que ha fet el Barça (112) i ha superat en escreix els que va fer el jugador del Madrid la temporada passada (40)
A més ha batut els següents rècords: ser el màxim golejador de la lliga en una temporada d’Europa i el món i el màxim golejador sumant totes les competicions.
I això que quan va començar a jugar no era un golejador...

diumenge, 29 d’abril del 2012

LA FRASE DEL DIA 29-04-2012





“La Lliga espanyola ha existit amb Pep i sense ell...”.






Qui l’ha dit? Karanka, el segon entrenador del Madrid.

Tal i com titula el Periódico “Mal estil per la Castellana”. On està el “senyoriu” blanc?
Ho trobo totalment lamentable i desencertat que, ni quan Pep Guaridola anuncia que no seguirà a la banqueta del Barça, des de Madrid no sé li reconeguin els mèrits i l’aportació que ha fet al món del futbol.  
I d’explicació només n’hi ha una: ENVEJA.
Karanka dóna la cara i el poruc de Mourinho s’amaga. Dos estils diferents dintre i fora dels camps de futbol. Pep, encara que s’agafi un anys sabàtic, seguirà sent un referent mundial. Molts voldran imitar el seu estil. Mourinho és un entrenador més que ha configurat una gran plantilla a costa dels fitxatges multimilionaris que li ha aconseguit Florentino Pérez, però que no ha sabut rendibilitzar.
El rècord de títols aconseguits per Guardiola trigarà molts d’anys en ser superat. Però molt possiblement, el millor de tots, és tenir a la plantilla una majoria de jugadors sorgits de la pedrera barcelonista, inclòs el millor jugador del món: Messi.