Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’agost del 2021

LA COETERA DE MIRÓ

L’any 2016 des del Museu de les Terres de l’Ebre es va fer un treball exhaustiu sobre les coeteres del Delta signat per Àlex Farnós (director del museu) Carme Queralt i Ferran Torta, tècnics del museu i Roguer Costa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es van localitzar i inventariar les 29 que han sobreviscut el pas del temps de les 38 que es van arribar a construir. La resta han desaparegut, excepte la de Caremon que es una muntanya de runes i que algú la va voler reconvertir amb el museu del mosquit. L’estat de les diverses coeteres es desigual. Mentre algunes tenen un excel•lent estat de conservació, d’altres es troben en un estat deplorable. Entre aquestes últimes n’hi ha que han estat declarades BIC (Bé d’Interès Cultural), però ningú ha fet res per a millorar-les i, així, poder-les preservar com cal. Una de les pitjors era la de Miró, la número 32, al terme de Deltebre, amb una inclinació tan visible que semblava que anava a caure a la sèquia que hi tenia al seu costat. I parlo en passat perquè, afortunadament, fa uns mesos l’Ajuntament de Deltebre la va arrancar (literalment) del seu emplaçament, restaurar i traslladar al parc fluvial que s’ha construït al costat del pont lo Passador, donant-li així una nova vida, tot i que molt diferent a la que va tenir durant dècades. El lloc on s’ha reubicat la coetera és ideal i immillorable. A part de restaurar-la sé li ha canviat la porta per a que des de fora sigui visible el seu interior i poder veure la caixa forta on es guardaven els productes pirotècnics. Com a complement hi ha un panell informatiu explicant la història de les coeteres del Delta de l’Ebre.

dimarts, 26 de maig del 2020

EL MOLÍ DE L’HOSPITAL


Tot i que també se’l ha conegut com el molí de Marco, de Pontons o com las Reales Fábricas de Sant José, el Molí de l’Hospital es troba a la mateixa llera del riu Sénia, molt a prop de l’antic camp d’aviació, dintre del terme de Rossell.
El nom de l’Hospital li ve, molt provablement, perquè originalment va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com l’ordre dels Germans Hospitalers, ordre dels Cavallers Hospitalers o bé ordre de Malta.   
La primera referència que es té d’ell és un document de l’any 1332.
L’imponent edifici consta de diverses estances com ara 5 habitatges, una quadra i un corral. També hi ha una capella dedicada a Sant Josep (patró de la finca) i al menjador i a la sala gran s’hi poden veure pintures murals. Tot indica que ens trobem davant d’un edifici que va tenir una gran importància històrica.

Pel que sembla, durant la guerra Civil espanyola, els oficials alemanys de la Legió Còndor van establi allí la seva residència durant el temps que va durar la batalla de l’Ebre. Tal com he dit abans, l’antic camp d’aviació es troba molt a prop.  







PER A SABER MÉS:









dimecres, 9 d’octubre del 2019

EL PASSEIG DE RONDA DE TORTOSA


Des del costat de la catedral de Tortosa surt el camí de ronda que voreja el recinte emmurallat.




El més curiós del traçat són una sèrie de figures pintades per l’artista roquetenc Ignasi Blanch representant alguns dels que han estat protagonistes de la ciutat, així com els fets més destacats al llarg de la seva dilatada història.
Aquesta és la successió de figures:


1.   El poeta Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el rector de Vallfogona (segles XVI-XVII).  





2.   Els moriscos de Tortosa (s. XVI i XVII). Cal recordar que Tortosa és una de les ciutats anomenada de les tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Aquestes tres cultures (o religions) van conviure amb perfecta harmonia durant segles.





3.   Cristòfor Despuig. Un dels personatges transcendentals de la història de Tortosa. Va ser un destacat cronista i dramaturg dels segle XVI.





4.   La Disputa de Tortosa. Representa uns debat inter-religiosos entre cristians i jueus que va tenir lloc a la catedral durant el segle XV. Van tenir lloc a diferents poblacions de la Corona d’Aragó convocats pel papa Benet XIII, més conegut com el Papa Luna. L’últim dels debats va dur-se a terme a Sant Mateu.   





5.   Mercader, notari i dona de l’ordre de l’atxa. Representen els estaments socials predominants a la societat tortosina entre els segles XII al XV.





6.   Abú-Bakr al Turtusí. Va ser un recorregut erudit musulmà nascut a la capital del Baix Ebre el segle XI i que va recórrer diversos països del pròxim orient. Està enterrat a Alexandria (Egipte). 




7.   Benahem Ben Saruq. Fou un poeta i gramàtic jueu nascut a Tortosa durant el segle X.





8.   Meliosa. Va ser una jove estudiant hebrea nascuda a Tortosa al segle VI. A la seva tomba hi ha una làpida trilingüe (hebrea, llatina i grega) i que és la més vella que se conserva escrita en hebreu a la península ibèrica. 




9.   Pòrcia Eufrosina. Va ser una esclava del segle II que va aconseguir la llibertat. La làpida funerària dedicada al seu marit se considera la més bella de l’època romana d’Hispània.




10. El riu Ebre. El pare del nostre territori. Bressol, via de comunicació i font de recursos per als habitants de Tortosa (i per extensió a tots dels de la seva conca) durant segles.




Si us hi he fixat, la relació està en sentit contrari a la cronologia i l’ordre numèric de les obres i, aquest fet té una senzilla explicació: el principal accés a aquest conjunt és a partir de la costa del Parador, al davant mateix de l’entrada als Jardins del Príncep, antic balneari del Porcar.  






MÉS INFORMACIÓ:





dijous, 15 de febrer del 2018

LA GALERA: HISTÒRIA I FICCIÓ (1a part)

Realitat (història) i ficció són dos conceptes sovint separats per una estreta línia. On acaba la realitat i on comença la ficció? La història està plena de fets contrastats i documentats, però de vegades també existeix la transmissió oral que, tot sigui de passada, pot contenir gran dosis de llegenda. L’humà és un ser amb molta imaginació i sovint quan ha d’explicar un relat que ha escoltat anteriorment li posa més pa que formatge. A continuació jo us explicaré uns fets històrics i per tant reals amb algunes deduccions que he fet, tot i que no crec que s’allunyin massa de la realitat.  
L’any 1998 Joan Ramon Ferreró F. i Miquel G. Baylach (sic) van publicar el llibre la Galera, fets i gent (Recull de notícies de la història de la Galera), editat per la Fundació Amics de la Mare de Déu de la Galera, imprès per la Cooperativa Dertosense de Tortosa (òbviament) i prologat per Manuel Domènech i Millan, capellà durant alguns anys de la parròquia de Sant Llorenç de la Galera i més tard de la de Santa Maria de Peníscola.
Segurament que sense l’edició d’aquest llibre molts galerencs com ara jo desconeixeríem gran part de la història dels nostre poble, un dels més antics de les nostres contrades.
Malgrat això resulta una mica sorprenent que la carta de població (el document que acredita el naixement d’un poble) és d’aproximadament el  1303 (tot i que d’altres fonts la situen al 1320) ja que aquest document no existeix.
Si ho comparem amb altres pobles de la nostra comarca veurem que la d’Amposta és de 1282, la d’Alcanar de 1239, la de Freginals de 1283, la de Godall de 1153, la de Mas de Barberans de 1235, la de la Ràpita de 1150, la de la Sénia de 1232 i la d’Ulldecona de 1180.
Per tant sembla prou inusual que a un dels pobles més antics se li concedís una carta de poblament tant tardana.
El pont per on passava la Via Augusta. 

Com sabeu per la Galera hi passava la Via Augusta, una de les artèries de comunicació més importants de l’Imperi romà. Vindria a ser com una autopista de la nostra època, tot i que amb menys densitat de transit i per tant amb menys carrils (de fet només n’hi havia un per a que poguessin passar els carros i les cavalleries –els únics mitjans de transport terrestre que hi van haver durant segles-) D’aquella època ens han quedat els basaments del pont. Com sabeu aquet pont va ser destruït durant la guerra Civil espanyola i quan se va reconstruir se va fer una mica més ample del que havia estat fins llavors, tal i com se pot veure si te’l mires des de baix, des de la llera del barranc.


(Continuarà:http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2018/02/la-galera-historia-i-ficcio-2a-part.html )
Detall on se pot veure la reconstrucció i l'ampliació del pont.